Luca i Virgili

Hores d,ara, i trenta-set anys des del meu captiveri emocional pel poeta de Corduba, trobo ja, que la seva solució de La Fersolla en deu (10) llibres, capítols, en nomenclatura de JPB, l,ovidioleg i propercista, significa clarament un guant directe a la incompletud de l,Eneida, sobre la qual hem d,assegurar-la completament fiable del primer al desè, i els dos darrers suposar-los fruit de la reposició pòstuma.

Vaga esmentar que hexametres de dos (ictus:) accents cap defensar després d,observar la reial i animosa bellesa de tots ells (pulsa palus, en algun lloc de l,Eneida) que tenen dret a existir referencialment, al costat i no en detriment dels Balasquians de cinc accents, de possibles de set (Bielsans despistadissos) i la meva creació de l,hexametre de quatre accents (Fersolla, Catàleg de les Serps, 2.017). La fantasia que on talla el poeta sega vides, pertany a la descripció acadèmica (UAB 1.999) de la figura de l,oximoron. Pertany a Bielsa (rets de comunicació universals) la dura critica contra la solució final del segon de Sirvent, el Quixot, i el mite de la culpa del seu autor, incapaç de rebre amb alegria i sense estemordir, la paròdia mes càustica (Avellaneda:) tots els autors que som, hem estat i hem de ser dignes de paròdia suprema necessitem temperar els nervis: aquest es el do màxim que pot fruir el poeta universal, ara si, com sempre, recolzat en el global, recordeu que l,assassinat de Ghandi fou una revenja del seu sastre, si hem de lliurar sempre la peceta de l,or republicà foradada, ossia el principi psíquic de soteriologia autoglobal.

Naturalment, Luca xala, i farda, d,haver empastifat (contaminat, en termes filològics científics) una bona lletada del seu incomprensible talent, potser l,episodi de Cacus, que no situo de moment (argument vàlid en la meva posició actual perquè els caps d,arengada redactin qualque desambiguacio mínimament a Viquipèdia, i des de la Norma, fins a la Camilla, tots en riguem.

Jo soc en Pau Bielsa, potser el primer, llatinista de la història que no sap resar el parenostre, a l,eterna recerca de llur versió mes Laciar i natural, tampoc, sembla, del tot la d,Enni (ca. 210. aC).

Naturalment la reposició (que puc batejar: ALS CESARS, ELS QUE SON DELS CESARS:) serà deliciosament, comfrarernitzada nacionalment i excogitada al pur estil Lachmannia, i la via comductual a l,origen tornarà a recosir la ciència dels seus abusos, dels quals em confesso una part enorme i atroç, en constant purga personal inclús màgica:)

Deductum Carmen caldrà demostrar-lo, al nivell possible, un tret de clar poeta, i aquí la tortura del gai  partenopeu (i/o: transsexual:) οινοποτης. Libacio en borratxera i cenacle, bé salons o àpats, convits, banquets i sopars, cenae, quantificable al detall des de les restes (ha!:) ara si: arqueològiques i grafits.