Conquesta de la Hispania Citerior (Kesse, Valls 218 aC)

Preliminars:

Professor Medina (op. cit. 2.000 fake: 1.998:) munta en còlera en sentir-se nomenat, nacionalment FAMULIS (Verna Canopi), Virgili

PARCERE SUBIECTIS ET DEBELLARE SUPERBOS

Els catalans som de natural divertit, aixerit, dependent, famul, i llest (angl. Clever, Handsome) en termes sufís, EL PROPRIUM CATALÀ TE AQUEST ENCUNY, MARCA DE FABRICA, NATURA, MANERA DE SER, &C.

Catalunya lliure perdria els papers, literalment, i tota la Identitat que en deriva, no se si tampoc seria mala cosa o bona cosa: però si se: es el que tenim al plat dret de les nostres balances.

FONÈTICA DE LES PRECONQUESTES I DE LES CONQUESTES DE L,IMPERI ROMA:

Les Laringals son fonemes que articulen de meravella inconscient (=comunicació no violenta:) la veu de mando, i es poden realitzar amb l,apoio de cartílags i ossos de tot el cos fent de caixa de ressonància el tracte gàstric. El coturn es un hàbit que cobreix els peus del corifeu per despistar-ne l,origen. Roger Hodgson les sap fer de meravella (Sister Moonshine: if I was an eagle, CWC, 1.975, A&M records). Les laringals enamoren en concepte grec de ήβης i el món Roma les integra amb tota seguretat com a element d,unitat nacional, a un nivell calculablement molt permissiu (Bellavirum). Luca lloa el posicionament de l,espectador (Sul.la, llibre 2-Pompeu, llibre 7) igual que si anessis als Oficis per veure la Primavera de Botticelli).

Cal fer l,exercici ,d’honestedat argumentativa, i admetre, en l,actualitat, turisme i guerra son la mateixa cosa.

I sempre: la Xaro tria completar amb crèdits de lliure elecció la carrera de filologia clàssica, i actes son de caire antropològic, els meus, literatura comparada i medievalista català.

L,abusador,  i diuen, obten la col.laboracio de les seves víctimes. Així els trials americans troben un problema on no hi es, just igual que Plaute titula una comèdia Hèrcules Coactor (Hèrcules Cobrador d,Impostos) petits i grans sabem i coneixem perfectament quan tenim a davant nostre l,as de bastos, i hem de complir, naturalment, dedicar les divises de la nostra genial creació a compensacions, i realment seria dolent si no fos que això realment no molesta, bo i obrint els nostres possibles a universalitzar l,anima, experiència per la qual ni tots els sants i l,hagiografies sencers nou poden assegurar-nos externs.

1.El meu veí falangista l,any 1.986 jo en comptava onze i ell m,ensenyava a manegar la bici. A l,hora de descansar, m,emet una veu de mando, que no entenc, i ell repeteix amb mes força fins que baixo: APEATE!

D,això infereixo:

FESTINA! FESTINA!

Els Vallencs pensen: FES ALGO! FES ALGO!

Ens mataran? Com es diu la mort?

DESTÍ!

FESTÍ> DESTÍ 

idea subjacent: falta algo!

2. El globus sonda de Tibul: PHOEBE, FAVE

està clarament dirigit a adoctrinar Hispaniam amb un fato (viàtic) per ocupar la memòria i estalviar pesos i balances.

Els Ibers ho llegeixen, o sigui, ja tenen noció (ca. 73-53 “procés d,alfabetització” Complet

Tal com sona, la r sorda es tota nostra.

FEBEFABE, FEBEFABE, als temples ens ensenyen FEBEFABE. O sigui, moral, en el sentit mes material i pràctic, pel qual (Verg. Buc. 9-!-) tinc un deure amb la megalopoli mes propera.

3. Enni, ca. 215ac:

ORATOR SINE PACE REDIT REGIQUE REFERT REM (al.literacio RE-RE-RE-RE, un hispà estemordit doble agent RomA.

Catalunya pre-romana, esbalaiment i nervis, reben la veu de mando d,aquesta sil.laba, i segurament ajuden a crear la paraula Estat (Res Publica, o sigui:) si Catalunya n,està al corrent, ja es vox Dei.

4. Luc. Phars 9: STAT TUTUS PEREUNTE MANU

CATALANS O PROTOIBERICS HO REBEN AIXÍ:

Tut-tut-tut (al.literacio:) PERÒ, ON TE LA MA?

Això implica que els veterans del segle I manejaven el mim sobre els seus estudis. La paraula romana es MA, i l,aprenen així, mentre que, el ressò ibèric pur es la conjunció adversativa (però) i la locativa on?, TE ES UNA CONCESSIÓ al aprenentatge del llatí, en funció de vèrtex, sisena augmentada

5. PAMPHILUS, DE AMORE: TUNC VENUS HAEC DIXIT: labor improbus omnia vincit. Els veterans romans muntaven teatrins de titelles. Catalunya ibèrica odiava les persones teatrals, aquesta impronta s,ha mantingut, en la por del odi personal. Els teatres son a Tarraco, Mas Miquel, a Kesse (Valls:) bo i entenent Kesse com un desplaçament d,abans que acabes el segle III aC.

Funda balearica missa (Luc. Phars.) El símbol del cant de la Sibil.la a Mallorca, tradició prenadalenca, com a premi a la conducta, possiblement de la guerra de Sicilia (240 aC) que ensenya la nació romana a navegar amb economia (testimoni de la sentina, etc. Comparar amb les caravel.les de Colom 1.492, i escla, el darrer, repetició exacta i forçosa d,una actitud primitiva però detalladament estructurada, els viatges ulteriors a la variable quàntica (¡), cf. Lindberg 1.919, etc (a retris). I amb ergonomia: la butlla papal (SIC) les illes encara la viuen avui. He dit abans que orienten tot el seu capteniment, inclosa la sexualitat, a l,Excel.lencia en el tracte comunicatiu a tots nivells. L,enterrament de les armes tingué lloc amb l,homologació de la missa a tot l,imperi Roma d,occident (350 dC.)

6. AIXERIT (sic:) QUIS QUEM ASCIVIT (amb la prèvia:) ECQUIS TACTISTI...? En ibèric: qui anirà a Kesse a veure el pretor que cony li pica? Això genera una frase complexa sencera, deduible, també, Ad libitum, que ja es tot català.

7. Aio te Aeacida Romanos vincere POSSE = POT-SER (contacte amb Ibèria, genera, el segle 2 aC la categoria dels infinitius sincopats, i si no vaig errat, assimilats a la fricativa alveolar sorda, de la dental sorda). EL CANVI FONÈTIC (en general, Monteil i Bassols) defensa l,intercanvi comercial i pacífic, teorema antropològic.

8. *Laetas, *laetatis: l,al.literacio en dental produeix un efecte MORSE (E-P! Que ja es MORSE!) s.IIaC, que obliga a quantum exterior (contrast ,d’informació, ambaixades, etcètera) de desplaçaments conceptuals i verbals, i ja hi som: en el protocatala. La paraula resultant des de la conquesta de les Gal.lies i l,espia, Catul, de la CIA d,aleshores es una al.literacio de martell insuportable: LAETITIA, LAETITIATIS.

D,ací, el concepte B. Gracian (ja revisable: doctrina Zuckerberg:) lo Bueno, breve. També apunto la seva extensió estructural a la llei fonètica (i mes:) vocalis ante vocalem, corripitur!

9. Es molt mes que força probable que les tribus (=tribus) ibèriques del segle IIIaC no tinguessin identitats individuals i es veiessin obligades, en el destret de desarroll imperatiu del Roma, sovint espantós, a grafiar espirals i figuretes hipnoticogeometriques (hipnosi=camí de canvi psíquic) sobre esteles estèrils, allavors, i doncs, van crear l,alfabet en base a les repeticions al.literatives (reduplicacions en grec clàssic) adquirint idiosincràsia, personalitat i caràcter.

10. La flexió llatina (Romana) primerenca (s.IV-II aC) consta per força només de nominatiu, acusatiu i datiu, en un flirteig inexcusablement anacrònic de perill de ruïna de la flexió. Anacrònic, escla, si mirem l,existència de les legions, ordre militar que no desapareix fins cinc segles mes tard.

Les paraules aglutinades, (com en el turc) resolen el genitiu, que no costa esforç d,adaptar a graecia capta, corinto deleto. Així,

+Bellavirum+ COSES DECOROSES I BONIQUES DE NOIS, NOIS EN GRACIA, etc.

L,ablatiu apareix quan Roma es realment un imperi, o sigui, després just de Cèsar a les Galies, i doncs les seves cròniques son realment una innovació a contrastar amb el Bellum Alexandrinum, testimoni de la flexió just anterior a l,aportació del dictador, i per tant, en funció d’índex a validar.

Brennus havia mostrat feia mes de cent anys que sense lletra no donarien la sang, i, naturalment, dona lloc a l,existència del templum Monetae, que sufraga la guerra civil un segle i mig després.

11. PLUVIA+PLUIT+PLUVIAM: els fenòmens meteorològics son externs (!) a qualsevol marc referencial, Roma, i universal: PLOURA SA TIA (Bielsa, avui:) marcat com a tal. Això logogràficament significa, i pot, el primer tracte civilitzat en estil de buildings complexos, Vitruvi. Sembla que allà on amb prou feines cavernejaven Roma ni s,hi interessava (cf. Polifem, Odissea iv).

Per tant, la serraçon que ocupava els poetes, espies i escultors makis, era exactament la mateixa que avui dia: els morts s,enterren sols (Bielsa, M,agrado tal i com soc, 2.020:) avui diríem, barriades sense llei.