Desperts i adormits

Els desperts hem de respectar sempre els adormits perquè ells son els portadors de l,as de bastos, i nosaltres, sovint els mes facilment desplaçats i dependents.

Al residencial psiquiàtric on sojorno els meus últims dies, els menys comunicatius som els qui atenem el gest de l,òptima conducta, sempre a punt per complir, bo i obligant (si, nosaltres, els afligits, obligant) a les nostres autoritats superiors a millorar la seva expressió comunicativa i no posar lones de confusió, actitud primitivoludica, sobre el seu timbre de veu, i les credencials d’imatge, tot i, respectant que duguin mascaretes sanitàries.

L,egregi artista vallenc Josep Maria Queralt va trigar menys de mig segon en prohibir-me exposar fotocòpies d,un quadern de línia de roller Parker que havien costat hores de fabricar sense impureses i estaven a punt de paspartú.

El Pep aleshores dormia, i jo, naturalment respectuós amb la seva, i escla, la meva, opcions, vaig decidir tallar curt a l,exposició i millorar la meva factura amb ajuda de l,iPad. I vaig crear els coneguts com a DÍGITS SOBRE TAULETA.

Ni Josep va ser atropellat pel meu coneixement, presumiblement, superior, ni jo vaig deixar d,aguantar la dura interdiccio.

L,energia es de lliure gasto: el Pep decideix gastar en mi un quantum sobre el qual no tolera negociar, jo respecto, a risc de quedar sense espai.

L,amtiforma, llavors, es un plaer proper a la contemplació.