Cenacles i Salons

L,Ovidi autèntic es pura tauromàquia, enfonsant el glavi intencionat directe al chor, i aventuro:

Ars Amatoria es tota seva.

Metamorfosis es compon a partir de traços vermiculats, de trencadís irrecomponible de la personalitat, protoesquizofrenoide del poeta, que es recupera vomitant, potser amb ajuda de psicotrops, breus unitats ritmiques, gairebé tentaculars (Riba, 1.917).

Astronòmiques son una deformació al noranta per cent autografa, però escapçada als extrems, a nivell minimalista, inclús desautoritzadament al geni, per això agrada tant a l,anglosaxonia, que retoca espectacles atenent als initia i explicata carminum.

Les poesies, amoroses o ja eròtiques dels romans del segle I, emanen unes fonts tan arrabatadorament encisadores i fetilleres, que s,han de dissimular sempre amb patrons, cotilles, i estrets, de solució metricolaberintica (Maria Manent) en tal de poder filtrar la força de fusió nuclear real que poden alliberar.

En Maria Manent = rima rellepada i arcaitzant.

En Ovidi (Trist, i, escla, dels Amores també) la solució terminativa en bissil.lab al pentametre: ambdós son ponts d,enigmística de rec oposició literària intraestilitzant.