CONSILIUM NOBIS RESQUE LOCUSQUE DABUNT
La meva ment torturada des dels estrijols inexistents que tesen els cabotats al proïsme de rialla cruel a l,entorn tònic-somniosos circumaurals davant els quals sols esse ballar humils claques, magicament sempre, em desaconsellen de la novetat iban la vrisa mes lleu de l,emprimaverat adient. El meu hospital de convalescència accepta visites de mitja hora d,amics i coneguts, amb previ avis, i calculo que ja puc fer les ambaixades de l,èxit de Buñuel, notòries en el seu articulo mortis.
Foteu el que usse surti de la pebrotera! Vostre,
Pau Bielsa, i Mialet.
Longa via est, propera! Nobis habitabitur orbis
Ultimus, a terra terra remota mea.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!