Paràbola de l,Independentisme Feliç
Tractar Espanya com un patró o com un pare, equival a assumir, sens que sigui veritat, el famós predicatiu de Bielsa davant la sogra del meu primer cunyat:
YO VIVO INDEPENDIENTE
Igual de famós, entre els nostres com OTAN: DE ENTRADA, NO.
El plaer del català independent és un ressopó literal amb el pare, i una posterior visita al caixer automàtic d,on treure,n un bitllet groc o dos.
L,independentisme entès així és pura alegria, perquè aposto, inclús que el més català catalanista i catalanitzant opta pels estàndards panhispànics a l,hora de definir les recerques a Google, algunes relatives a un sentiment de seriositat que no es pot accedir des del terruñu.
I ens quedem com l,ALEGRE SURICATO faceciosament alegres entre nosaltres, en una actitud propera a l,esclau enganyós, odiat però respectat, amb el qual hi ha més relació laboral que no pas puga semblar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!