Gènesi De La Metàfora Universal

 Els països semitics valoren mes la llei que la poesia, mentre els indogermanics posem la poesia sobre el codi civil, que Sortegem amb ardits innumers.

La necessitat de categoria sorgeix de la societat a qual importa el tracte Agropecuària, ossia semisedentarisme, i vetlla a desplaçar-se, des de tots els angles, en qualsevol eventualitat imperativa.

Les tauletes de Micenes feren néixer la fixació sobre les propietats i tractes i actes de bescanvi notarial. Això, orientat a l,Econòmic, resulta factor parental de l,οικουμένη. I la prosperitat de les cultures antigues que van aproximar-se realment i molt a l,abastir-se sense quasi esforç, ni detestable violència, encara i també envers les vaques.

La Ilíada, s,ha de prendre així: categòricament, i l,Odissea, un catàleg de preferencials organismes en llinatges, i secundaris. Només tenint en compte aquest fet el podem traslladar sense errar, en unitat de metàfores: cada Déu invocat, cada apel.latiu de Déu invocat, funciona, categòricament, com a recurs a confrontar amb els contraris, recíprocs i llinatges, en epítets, que no cal significar més enllà, i organitzar, del ESTÀS AMB MI O CONTRA MI amb les variacions típiques de tota confrontació, conflicte, guerra i brega.

Això és una estructura molt estimada del grec antic, el constructe que divideix sense límit en meitats, fins al punt que decideix la guerra, cap al final, quan Homer jutja la vàlua detestable dels actes d,Aquil.les sobre el caràcter d,Hèctor.

Acompanyar la Ilíada de la guia dels Αιτία de Cal.límac equival a resoldre-la tota, i tota: com un conjunt de causes en caire contemplatiu i extàtic.

La queixa de la ulterior Odissea deriva amb tota probabilitat de terrabastalls i desgavells desgràcies que queien als aedes que portaven tals credencials pel món conegut, a l,igual que l,escriba autorepresentat entre faraons. Per evitar totxanes a la testa directa feien dibuixets, a l,estil Ibèric, suposo, que escla, no tenia revistes de moda (Iborra, 2.003;)

I allahonts al segon Homer, creïblement en Palinòdia heroica que més val considerar unitària d,autor, puja a invocar el poder de l,έπος. Ossia, lletania contínua a l,estil dels coptes actuals, i molts dels ritus cultuals del catolicisme arreu, d,on la celebrada sensibilitat femenina és un fet clar per hipnosi narrativa, però aquest darrer punt necessita col.lacio de negrers, gràcies, per existir, i gràcies per deixar-me existir. Cada cop que enriqueixo paraula veig la llengua de Rita.