Estimar Alegrement, Afirmar la dona
Personalment ara mateix estic en la fascinant recerca avançada de l,enquimerada fi del llenguatge no marcat o inclusiu: per segregar o per incloure pot aparèixer una agra igual queixa, però sembla que algun d,aquests pals de cec obrirà llum universal sobre el capteniment comunicatiu a tots (o quasi tots) nivells: calculo que lo més desconcertant resulta la impossibilitat de saber literàriament a lo menos, què serà pres com a català estàndard d,ací a trenta o dos-cents anys, després que la revolta fabriana ha fet aigües pertit.
Pitarra si no m,erro va lligar una muller polonesa a la qual ensenyà català, i a la seva manera, de manera que, al morir el dramaturg, la dona va declarar a la policia algo així com:
—M,he llevat de matí i me l,he trobat que l,havia dinyat.
Llenguatge sonorós i sensible a la femella catalana, amb sentit del riure i l,humor pertany també a productes de neteja que ressonen com picarols de gat esquerp, així:
DIXAN MEGAPERLS
El poeta Lucà estimava sobremanera la naturalesa graciosa de la dona universal en aquest tipus de consuetud lingüística semimàgica: allò que a Ovidi bastava posant l,adverbi TANTVM, com un indicatiu d,importància fàcil (tant/només,) en el de Còrduba fa meravelles com el discurs de les matrones esbalaïdes al principi de Farsàlia 2:
NVNC FLERE POTESTAS
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!