Clienteles, I El Patriarca Difunt

 Les últimes d,enterar-se que el patriarca és difunt, dins l,ordre actual de coses ja de finals de la postguerra ençà, són les seves pròpies clienteles més nombroses i acomodatícies, per no dir gandules, els qui s,autorelaten com el contribuent.

Fins quan durarà la celebració de les fires populars quan ja no les sufraga el seu benefactor que els don raó d,existir en un context psicosocial concret que ja ha mudat la seva fluïdesa energètica? Al Poder li resulta més senzill sufragar aitals vies d,aigua en fusta de barco que discutir una coma.

Com Monzó, indiscutiblement 

L,ANIMAL ÉS UN HOME DE COSTUMS

I surt, molt més ergonòmic deixar que perpetuïn la festa absurda que provar-los de mirar que raonin sobre el que és i el que no és, de manera que fonamenten el coneixement del permanent i cognitivament són redotades les clienteles de grau i necessitat en la relació social.