La Veu I La Criatura Interior

La meva veu interior es manté fresca a l'edat del NO com a contacte primari, i si la poso a endreçar o a decidir no sol fallar mai, es que fa més de cinc anys vaig projectar-me a mi mateix en una càmera imaginària dins el saló de casa meva.
Ésser MusaMundi no és mai del tot fàcil, perquè el meu màxim neguit consisteix a ubicar d'entrada des d'on ve la mirada, per poder satisfer la petició.
Tinc la sort que els meus mantres m'ajuden a concentrar l'atenció en la resposta directa quan cal, i on cal, i el poder de l'ara (Eckart Tolle) m'afavoreix.
Practico la doble ficció com un territori guanyat a ple dret, mentre d'alguna manera les comoditats al meu viure es van fent avinents.
El mestre va celebrar que rebés la seva paraula com a glosses a un cos de text meu i propi, ell deuria preveure l'atac de pensaments intrusos per domesticar.
Al Bernat Ferrer li vaig dir: si et molesten les veus,posa-les a rentar plats. Ell em va recomanar el llibre LA REBELIÓN DE ATLAS de Ayn Rami.
Em molesten els resultats mal treballats del meu model directe, i m'asfixien les exigències temporals, quan tothom sembla estar que li anés la vida en trobar alguna resposta peremptòria, del moment en mi.
M'adoren, em temen i no em respecten a vegades. Jo sento horror de desaparèixer o caure en demència profunda, del que psíquicament és l'ambient climàtic del benestar.
Aquest estiu ha estat terriblement neuròtic per a mi, i ara, el dia que reuneixo les forces libidinoses per masturbar-me és una festa, avui, per exemple.
Farà ja quatre dies que la neurosi ha desaparegut de quasi totes les hores que esmerço a casa i al carrer, però ha aparegut una emoció incontrolable però positiva, relativa al centre de dia on solc anar a fer teràpia.
Els demano, als de centre de dia, que tinguin en mi paciència com se'n té per una criatura indefensa de poca edat, i de fet, al pavelló ja vaig mostrar amb el gest més d'una o de dues vegades que havia d'aprendre a caminar, era el mateix, tirant-me a terra i apoiant-me en la paret per trobar seguretat i autonomia.
Els facultatius han pelat tota la banana de la meva identitat saquejada, furtada i presa dels bandits, i han reduït la meva edat mental a l'edat de parvulari.
Considero, i potser m'equivoqui, que l'oportú és mantenir certament la petitesa de la meva veu interior en certs punts i situacions, i seguir fent poesia i ajudant el món amb la meva INSPIRACIÓ AUTODESXIFRADA. 
Per ara vaig fent avenços en aquest sentit, dins el qual he pogut atribuir el just al rei dels poetes Virgili, i dotar la humanitat de material per exercir poesia de vàlua idèntica a l'Eneida del Mantuà, en el meu proper llibre dirigit imaginàriament a la Dra. Miriam Fueyo, de redacció conjunta amb James Hillier Blount.
Ell, el James, és molt devot dels meus humors, però desa la distància escrupulosa que ha de tenir davant un imprevisible que l'adora, com jo, i m'admira sense ambages.
TFA (TOT FOS AIXÒ!).