Els Cines Verdi i: l'homòfil
Cursàvem el COU i tots érem ben pareguts i bonics, i boniques i ben paregudes, quan el doble de l'Estalella de l'undostrès ens va portar a ampliar coneixements sobre la Revolució Francesa als cines Verdi de Gràcia, en sessió de mig matí-migdia, amb el mestre Mastroianni, el qual, al darrer terç del film feia un bes a la boca del qui figurava com a Casanova.
El Sergi davant meu i tots van escandalitzar-se cridant i fent alburotu, i jo, que estava darrera de tots però una fila davant de l'acomodadora, acuradament em vaig posar la mà dreta amb els ditz en piça a la galta, també la dreta, sense atrevir-me quasi ni respirar, i aguantant.
Quan vam marxar la programadora em va mirar amb un gest d'admiració secreta i orgull que me'ls emportaré a la tomba. Després vam agafar el tren i de nou a Sant Cugat.
No et perdis Els Cines Verdi ii: la meva pimera Marta, i
Els cines Verdi iii: la Flauta Màgica
El Sergi davant meu i tots van escandalitzar-se cridant i fent alburotu, i jo, que estava darrera de tots però una fila davant de l'acomodadora, acuradament em vaig posar la mà dreta amb els ditz en piça a la galta, també la dreta, sense atrevir-me quasi ni respirar, i aguantant.
Quan vam marxar la programadora em va mirar amb un gest d'admiració secreta i orgull que me'ls emportaré a la tomba. Després vam agafar el tren i de nou a Sant Cugat.
No et perdis Els Cines Verdi ii: la meva pimera Marta, i
Els cines Verdi iii: la Flauta Màgica
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!