Agafar la mà de la mare
Als tres anys d'edat, el 1.978, la mare em va orientar davant el semàfor de la primera cruïlla sortint del bloc, i em va suggerir que agafés la mà de la meva germana a l'esquerra, donat que ella agafava la del meu germà més a l'esquerra.
L'esquema fou inamovible, excepte l'hora de comprar material a ca Vicenç Piera: llavors mare i jo agafats e la mà i els germans redistribuïts caminàvem les travessies de Passeig de Gràcia fins Arc de Triomf, i jo mirava i remirava l'àticde la companyia d'assegurances amb les sigles UAP, PAU al revés, i un dia, en entornant de l'escola del Parc del Guinardó, al llegir el rètol e Schweppes una de les meves dides va llegir e cop XUEPS! i em vaig assabentar del primer rastre d'anglès. L'abreviatura Ntra. Sra. i El Setrill, botiga de queviures, eren en el camí del 55, abans el 5, i el 39, que jo deia, al Jordi, TETAS-NOU.
Al libre de música del parvulari vaig dibuixar una dona nua, i preveient verginya la vaig esborrar, però havia quedat molt marcada al full, i provant el pedal el piano la mestra em va trepitjar la mà, no em vaig queiar i no em va reconèixer, però va advertir que no poséssim les mans sota seu, asseguts al terra.
Fleming era el tema estrella, i la veu dels pàrvuls gravada cantant, que sonavaa llamps fregits i ens en van fer adonar.
L'esquema fou inamovible, excepte l'hora de comprar material a ca Vicenç Piera: llavors mare i jo agafats e la mà i els germans redistribuïts caminàvem les travessies de Passeig de Gràcia fins Arc de Triomf, i jo mirava i remirava l'àticde la companyia d'assegurances amb les sigles UAP, PAU al revés, i un dia, en entornant de l'escola del Parc del Guinardó, al llegir el rètol e Schweppes una de les meves dides va llegir e cop XUEPS! i em vaig assabentar del primer rastre d'anglès. L'abreviatura Ntra. Sra. i El Setrill, botiga de queviures, eren en el camí del 55, abans el 5, i el 39, que jo deia, al Jordi, TETAS-NOU.
Al libre de música del parvulari vaig dibuixar una dona nua, i preveient verginya la vaig esborrar, però havia quedat molt marcada al full, i provant el pedal el piano la mestra em va trepitjar la mà, no em vaig queiar i no em va reconèixer, però va advertir que no poséssim les mans sota seu, asseguts al terra.
Fleming era el tema estrella, i la veu dels pàrvuls gravada cantant, que sonavaa llamps fregits i ens en van fer adonar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!