El Banquet Místic

Sobretot les persones de més etiqueta socialment validada, són les mateixes les quals davant un àpat d'agape veritable i presència d'esperit es comporten com un xafapastissos, protegits i protegides per la llei, doncs pensen que allò que no determina el codi penal, de manera consuetudinària en una llista comprensible de crims, no és un crim.
Elles renegaran hasta e la cervesa i es declararan abstèmies i mesurades, però el tracte místic les desperta unes voracitats pantagruèliques i les persuadeix a convèncer-se de les emocions contradictòries i esborrar tot obeiment racional.
Un cop tenen el seu déu encarnat ja només necessiten espiarlo per beure les mateixes cocacoles al mateix temps, i menjar els mateixos iogurts, i tenir els diners igual d'invertits, tot i que ha! no el mateix nombre i quantitat.
Aquesta norma quasi general o del tot general a mi m'indica clarament els límits de l'amor,i la caritat.
L'aliment referencial, ni se n'adonen, si realment té res a veure amb el benestar del sentiment de llibertat com a mínim, va acompanyat d'una gimnàstica de costums que només pot ésser dissenyada per l'individu, sense prescripció que l'encerti del tot mai, donat que la llibertat és un ús de l'individu que quan s'aplica al deure social canvia completament les seves condicions de recerca.
I MOLESTEN