Practica inacabable del Be
En la cursa vital, passat el moment de discernir mals necessaris que prioritzen, arriba un punt que nomes existeix el treball del Be, dins el Be i per al Be mateix. El Be venç tota dualitat, i tot esta sempre molt be.
La consciencia reptiliana, aleshores, esdeve un exercici totalment banal per innocu, bo i necessari sempre.
La practica del Be infinit existeix, preexisteix, i roman, ja des del nucli nuclearment actiu sempre del HOM HI TENDEIX.
HOM HI TENDEIX de tan unanime ja no el puc anomenar universal, esdeve doncs GLOBAL. El qui, resolutiu, tanca el sofriment del proisme amb la sevs propia il.lusio, demostra exactament aquest punt.
Recordem, l,immortal apareix com una nocio que falca la consciencia de mort, i propicia i possibilita els rituals funeraris adients.
En l,espai del perseguit social, aquest sap molt be que el presencial li resultara sempre problematic, inclos si el resol, i assuauja el seu panic profund, dins la memoria, li resultara una experiencia en el tendent del prescindible. Aquest home, com a castigat numero u, donada la seva conducta intatxable, doncs sempre resulta ordenar començant pel mes problematic, de tan escrutar les minimes figures de l,obit a la paret on mira sempre, transcendeix la mort al punt que sap sanar totes les emocions, i algunes malalties.
El perseguit social, arriba un moment, que ni mira la mort ni s,entrega del tot, i aleshores s,esdeve la presencia de l,immortal, i tota la humanitat torna a gaudir de la presencia i la companyia de tot el divi, com si hagues refeta la confiança perduda. El perseguit social rep la garantia d,una mort que no fara mal, i aqui es on comença a practicar el Be Total i Unic.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!