Na Mireia Belesempio

Ho trobo molt be, senyora, la teva tria de maxim podi sense vertigen, i et regalare un record.

L,any noranta u jo en comptava setze el tres de març, Sant Medir a Sant Cugat del Valles, festa grossa vull dir d,hivern, i la sincronitzada fins l,ermita, on dos i jo vam apuntar-nos, i, tot narinant, vam fer els setze quilometrets de lap laça de l,ajuntament fins l,ermitella. Xerravem i platxeriavem, tranquils, comentant les noticies politiques del moment en relaxada tertulia. Si que als desnivells, acceleravem un poc, si gepaven, i frenavem si s,ajupien, i dues setmanes, despres de la cursa, la coordinadora em crida personalment a veurela.

Diu

PAU, BE EM PENSO QUE HAS ESTAT TU, el qui ho ha fet, no et puc lliurar el trofeu a la regularitat, perque LLORENÇ JORDI I TU EU fet exactament la mateixa. La petita variacio del jordi em fa sospitar que tu portaves la batuta, pau.

JO VAIG SOMRIURE.

De tots els certamens on he estat, potser mes de vinticinc i cinquanta segurs, n,he guanyat tres, solament, i en tots fui el millor. Serrat em dedicava cançons alo sekrett.

I xis vanar.

Jo m,enrabiava sempre que perdia, en la intimitat, pero sempre rematxava la meva proposta amb un petit barbarisme, com composar enlloc de compondre, i era jutjat, en fi, per ell, i el ppdia detectar davant el jutge, a la mamera d,ovidi.