La Dona, A Tot Arreu

 Fa només vuitanta anys arguïnt pel dret de vot de la dona, el retràs a la quarantena d,anys per la maduresa triganera de les senyores.

Avui impedeixen el futbol mixt, però no pas el premi mixt de poesia: ès una conquesta ubíqüament practicada que les senyores poetastresses que el Premi Taulí tan celebrat entre nosaltres ens l,hagin enviat a la ruïna amb el mateix argument democràtic que jo poso i diposito en Sant Cristià Ronaldo i Sant Lleó Messi.

Que les dones muscularment i energètica sien diverses als homes és una mentida que resolgué fa més d,una centúria el nostre celebrar Albert Einstein: un nen trencà un gruix de mig metre de glaç en un estany hivernenc on es negava el seu compi, igualment de deu anys.

OH, MESSI ÉS MESSI

I PAUBIELSA ÉS PAUBIELSA!

Ole! Ja tenim menjolla per a l,INFORMER de TGN!

Arguïreu: baldament poc ni molt l,estètica unificada, resulta agradable a la vista, ossia: cuixes en dansarinant i malucs o pits manejables aire enamunt de badimbadom, ja són raó forta, i altres basades, reitero en l,estètica, = estil i sentit masculí del bell vs, la petit differênce de la bella fembra.

La celebració poètica arcaica es cohesionava directa amb el (masculí:) esport, recorda Serrat en Kubala.

Caterina Albert servia una etiqueta senzilla i tolerada d,entrada, més que una aventura de risc insondable i abissal.

Propera parada: excuses de manubri virtual davant la punyetera realitat.

En principi, i sense massa tusts, publico dos posts per setmana, la vigília de l,home de la màquina de menjar.

Altra cosa fóra que l,ingrés de les senyores a l,exèrcit universal fos per la via de la intendència amb dret de progrés en rang i incloses “activitats” armades: doncs tots els camins socials es dibuixen en clau de progrés, com si cada cent o setanta-cinc anys no hagués existit ningú que fes el mateix que actualment.