Benediccions

 

Aquells jais de la residència de Valldoreix que al passar en Pau Postadolescent davant la porta de Bruc ajardinats, feien

—Pst! Pst, noi! Que tens una cigarreta?

I jo:

—Tingui bonhome: un per ara, i un altre per després!

Ells des del mateix instant no van dubtar a resar per mi i l,arreglo del meu Zen i Xacres.

La gent ens odia, als tabacòmans, perquè som propers a Déu, literal.

Darwin perseguia sancionar el patriarcat britànic projectant-lo en la natura, a l,extrem més meridià i universal on la podia voler trobar: formulà lleis, aixidoncs, que semblaven properes a l,ateisme però més aviat resultaven crítiques precursores de la Psicoanàlisi de Freud, aplicades a la convivència de tota la (i no es pot dir d,altre faisó:) C-R-E-A-C-I-Ó.

Els animals en zel perpetu, com els gats, ho som quan en els gats projectem el zel perpetu. Ossia: quan el matrimoni cal que sigui de dos, honorar-se i respectar-se fins que la mort ens separi, formalment el projectem en una brandada de nyus que, en favor de la continuïtat de l,espècia, triguen les femelles separadament, i passen més temps buscant aliment i criant que dant-se picor al gust.

Així trobem que el comportament natural ès sempre el mateix capteniment que cada segle i edat, generació de la humanitat li reclama. La bèstia representa, amb gest i fonació limitada, més limitada, direm, que la de l,espectre dels òrgans fonadors humans quelcom ja que entén a la primera quan se li dicta, clar i català.

Els gats poden aprendre seguretat vial si un senyor s,atura un moment i emprar, esmerçar les seves habilitats comunicatives a tot nivell per indicar-li a quin perill exposa el seu cos remenut amb els gegantins vehicles de dues i quatre rodes.

Això darrer exculpa i sanciona un comportament humà, el de la veritable facultat (universitat) DELAVIDA el qual troba indulgència sots l,argument:

TOTA LA NATURA HO FA, ÉS NATURAL

La culpa és, resulta, l,única moneda de valor en ares de la comunicació del perill i la salut circulatòria. El sentiment de culpa és una benedicció, junta al superjò, que permet traficar persones i mercaderies sense desobeir el perill.

Tot quisque vesteix, en pell i en pell de pell, com la llana, sense necessitar trucidatge pas sempre, i persona acaba sent exactament això, i s,imprimeix la moral, laqual en bé de la conservació, pot fer oure clarament el pensament intern mitjançant allò que batejàrem com EMOCIÓ DE LA CONSCIÈNCIA, ossia: comunicar-se sense haver dir res, ni emès cap verb, així Jordi Bielsa ens amenaçà per haver esmentat la policia i no ho érem pas fets: la informació circulà de totes maneres perquè obeïa al camp de la consciència, específicament com a emoció.