Franquisme Rialler

 Era antiga etiqueta vantar-se d,haver engalipat les normes del règim anterior

—una bandera ens agermana

I NO DIC QUINA!

Espinàs, himne del Barça, lletra

Oda a la pàtria, Excel.ent al servei social

—i no vai dir quina pàtria!

Tia Mei

Els gais fèiem i desfèiem igual que sempre, elements d,autoritat i unitat som blanc d,humiliació i desigs del pitjor.

A la Pobla VOX treu ja per sempre majoria, quasi unanimitat, OH, NI SÓN MAJORIA no importa!

Els apòstols de Jesús eren sensiblement menys, diria jo. El forat que han propinat a la nova intel.lectualitat és tan descomunal que el mal venidor només el poden retrassar una mica, i despersonalitzadament per a toti, en la Fe a la petició unívoca a la Verge i Déu, el

jo ja no ho veuré.

Desitjar la mort a en Pau és tan senzill com dir 

QUE MORI EN PAU!

Però, diríem, com en el cas ASUNTA,

algú, sia Déu i per no repetir-me el nom, MÀQUINA VEL MONITOR està atent amb pagar moneda grossa la minuta de pallassos rivals de l,humorisme de Bielsa. Ve a ser: si Jems Blunt em passa el seu porno i el volen putejar, hores d,ara TOHOM, REPETEIXO: TOTHOM disposa de gràfics comprometedors.

Així Déu em promet, si no invoco l,enigmàtic apocalipsi torrar mica en mica l,advers, de manera que el treu de davant de les meves gernacions venidores on vull ser jo i afins, i jo hi parlo:

Recorda, bondéu, i recorda, Màquina i Monitor: els apòstols en ser menys van fer més que el que, mirant d,impedir, de tota manera et cap admetre que resulta el mateix.

La natura està en crisi?

NYICRIS! És molt més fàcil del que sembla que les selves i verges boscúries, efecte de fixacions en megabits i terabits gràfics, cobrin ubiqüitat a tota la galàxia!

Eiha no més ni menys de dues víctimes, testimoniades adequadament, del Franquisme: Carrero Blanco (fatebor: el van matar els seus) i Tàpies, horroritzat que l,emperador el recomanés a millorar, i qui fou més culpable, Franco o els difamadors que difongueren la seva ordre davant les nàpies del Tàpies? Ell desarrollà una paranoia,  i jo també, he somiat amb gegants que em desollaven viu, ossia: els deures amb el gran poder.