Espionatge De Quatre Barruts

 S,escandalitzaren els meus editors que posés adreces reals als meus llibres, jo encara hi tenia algo a dir, i encara:

 

La meva contrasenya al programa estatal català dels diners i el meu maneig era BULLIRLOLLA, expressió que havia tret directa del curs del 2.004 pel nivell K de català amb Maria Fradera a la U.A.B. Ressorgí la dita amb un enteniment pervertit i variat, fet que demostrava la caça de l,home i el crim d,estat en mi, doncs van interpretar la dita, enlloc de mitjà de supervivència i aliment, els espies estatals catalans directes, com una dificultat innata de Paubielsa per les matemàtiques, a tots els programes de la Nostra Estatal (Tvtres i CATRÀDIO), i així Josep Maria Solé, el cap d,Estudis, em va deixar sense els 400 € de Zapatero (dàdiva als funcionaris del 2.005).Bullir l,olla, contrasenya del programa de cobrosss,,,,A la jutge, en tràmit de la meva incapacitat i dependència vaig dir que era seguidor del poeta Eurípides, i buscava que fos el mateix,mort natural, violenta, i suïcidi. Al estar a la vista em vaig refrescar amb Aqua Di Giò, botella de cinc-cents que havia passat facilment el control de metalls i es van horroritzar en un gest invisible a la mirada indiferent, però preclar als ulls de l,ànima, mentre l,advocat defensor ni s,immutava, fet que delatava la trampa comunicativa i compartició.,,,a fiscalia i jutge,,, &

La funció pública, amb els seus sobresous destinats a la revolució pairal, impostos revolucionaris deduïts directament del sou dels numeraris i catedràtiques, catedràtics i numeràries, fa temps que rau a la merda on el va deixar el meu jubileu.

Cobro algo menos de 3.000 € en catorze pagues, i si mai he de pidolar, el greuge està ubicar ben Benavent d,on pugui fer un pet com una gla: espionatge, el doctor que em dicta unes paraules de Comunciació Privada

—Transitorial Madness (Nan Kennedy)

emai pbielsa2@xtec.cat

—Bogeria Transitòria (3 mesos després, ICAM, Dr. Piyayo:)

Pugeu tots al carro de la modernitat, pugeu, que hi ha lloc per a tots!

La identitat se subroga, i se sobreroga sempre, en Ares de l,art i la ciència: ja ningú no hem de viure en nosaltres mateixos.

—Pell de dona

(Cubells 2.006–Àlvaro 2.009.)

 

L,Estat català no és cosa de broma: t,ensenyen a qualsevol la teva vida en un queixal de la programació, i te l’envien, la ment en demencial deriva total i directament a la tomba: això ho poden fer sempre, i reitero: a tot quisque dels vuit minions de catalans parlem el que parlem: l,agressivitat enorme nostra prové de les discontinuïtats comunicatives que són un raig d,aigua freda sempre al qual ens trobem expostos: viure en català, la bvella consigna, aquí té sentit i nucli de queixa, ossia: la respecto, i aconsello a tots que feu el mateix.

En aquest punt sembla que és oportú escatir els ALIMENTA SENECTE en vistes al meu jubileu de l,edat oportuna: malgrat tots els malgrats i que els responsables quedin com uns folls, precisament com jo feia davant els meus primers psiquiatres, Dr. Grimberg Argentí, i Dr. Alberni Coderch, i els acompanyo amb la mateixa emoció, hem de pensar tots plegats també en la posteritat, que els temps de l,Amor I El Xat puguin riure i ficar sals de com ens les entomàvem i gastàvem els artistes plàstics i poetes abans que la virtut virtual fos general, amb el globalisme social i universal. Féu-ho pels fills, féu-ho pels néts i sobretot assegureu-vos que ho tinguin, que ho hagin de tenir segur (actes dels III SIMPOSIS CARLES RIBA, ACTES DE CARLES RIBA I.M. i actes de professor vandàlic abril 2.010:) no persegueixo el judici de valors ni la humiliació del pròxim, el proïsme descansarà quan aquest material circularà lliure, ja dic, en la posteritat.