Sistema E-T-C i gramàtica funcional/cognitiva

 Poetes clàssics sensu lato produïren de sempre uns patrons d,interpretació infinita, uns ulls que miren aquell qui els mira, uns premis a la virtut que són figuració completa en la metàfora. La gramàtica funcional ajuda sobremanera a posar intenció diamantina en les versions de clàssics, posem per exemple el primer de Les Dones De Traquis (Sòfocles:)

Λόγος μεν εστ’αρχαιος κουκ ανώνυμος

Segons l,espai: DITA

Segons el temps: RAÓ

Segons la causa: ARGUMENT

Segons l,espai: FONAMENTAL

Segons el temps: ANTIC

Segons la causa: BÀSIC

Així, a la combinatòria AD INFINITUM dels elements, la poesia antiga admet que el seu traductor cardi dins el poema la seva pròpia història personal, suggerida o directa.