Estimat i devot Cos De Cristall:
La corporació sap, com totes les cadenes hispàniques dels Mass Media de Sefarad, a l,Ausònia i Hespèria que els Ibers cerquem amb més tenacitat que altri la medecina de la nomenada antigament TERCERA DIMENSIÓ. L,exterior, vaja.
Quan hom connecta amb Déu i les Forces Naturals i comença a perdre,s en un feliç laberint de respecte i consir pel proïsme, alegria summa, i l,estima de debò, ràpidament com mai la colla d,ignorants es posa a la boca profana les paraules i accents que pot observar en el primer, l,Amic De Déu (Lacan, 1.983,) que l,ajuden a accedir a l,extàtic de la seva relació honesta, forçada llavors sí a tòrcer-se per sobreviure.
Com a proves de psicomotricitat encara em valen, però.
El rutinari rep Trills mentre el caòtic rutina.
El refugi d,una paraula clau, un mot al mig del camp hivernal, presten, junt amb el coneixement sexual, a posar en tessitura d,escarni Zen amb malícia destructiva.
Repasseu el cas de la pàgina americana ASHLEY MADISON i la corrua de suïcidis per les llengües inestables.
Jo ho respectaré sempre perquè en la meva llei particular està deixar que les persones investiguin allò que de si mateixes veuen suggerir el meu esguard i vult.
Els exemples de la guerra adulta i la seva eterna capitulació en bé dels Béns il.lusoris dels profans els tinc perfectament inculcats i reservats a la meva conducta.
Els malalts mentals amb transtorns severs hem estat fiblats adesiara pels Mass Media, per vosaltres, vull dir, i considerar-nos una llàstima digna de pietat us fa perdre el sentit del veritable problema: la revolució industrial fa més de tres segles busca el doble robòtic, i ja el té sense que en pugueu prescindir un minut. Nosaltres encara, amb forces i patiment de neteja moral de les ones noïbles treballem, afavorint la vida, el sentit de les coses fins a l,extenuació. La percepció de si en el món literalment arriba a la fi, i la vida automàtica pica l,ullet afavorint realment la no agressió ni fortuïta ni meditada. El meu testimoni es construeix dia per dia i selecciona mostres i proves en la societat que ja som.
Els dements severs tenim un coneixement metonímic del perill real, així com, som sensibles al canvi.El canvi, de la partença al final, s,autodesacredita un cop ha rebut lloc en l,inconscient col.lectiu, i aquesta és la raó suficient per a la nostra angoixa. Sabem que on hi ha l,home hi ha el perill, i meditem profundament com a preparació a la mort, ubíqua i omnipresent, vull dir la mort psíquica.
Les nostres discussions bizantines “sobre el sexe dels àngels” ens apropen al coneixement exacte dels secrets d,estat, i quan som imitats sofrim, perquè entrem dins les falques de la profunditat coneixent profundament el valor psiquic intel.lectual d,allò pel que som escomesos a befa.
Trobem en el caos polític una ocasió de conhort, un momèntum que no putegen els qui encara es diuen “defora”.
A la primera cena tots els meus cunyats i cunyades se’n realitzaven ràpid d,on era el bon partit, el meu germà i la meva germana reaccionaven amb odi i ultratge afegit, al fer reportatges fotogràfics buscant una ganyota malalta i succeïr en una tesi doctoral: quan jo vaig deixar la Universitat darrera meu per no torna-hi mai més, i encara no se n,hauran adonat els associats i catedràtics—! Els filtres i secrets de la doctrina estaven tots salvats, mentre la doctrina que esbargeixen dos Bielses dels tres que en quedem, resulta llet de burra. Cal recercar l,argument que absol la postadolescència de la culpa de l,escratx al malalt i al dèbil: —PREN LES PASTILLES!—Exclamava un noi a la plaça de l,Ajuntament, any 2.004, Sabadell: plural (LES PASTILLES) per singular (LA PASTILLA,) volia dir: estic verd en això, i mereixo gràcia més i tot que enuig, no toco directament el voraviu, etcètera, etcètera.
La lletra impresa sempre llegeix aquell mateix qui l,està llegint al moment, ajudada de filtres herbacis crea pel.licules en projecció de retina natural, amb suport dels araneids. La tele existeix des que preexisteix.
Un coneixement de sexe savi fer-se paraula provoca terrabastalls, i les desviacions sexuals no existirien si no existissin els profans del temple de la relació íntima humana, el temple: SEMPRE HA ESTAT AIXÒ!
Un curiós que ingressa per accident salta la llebre ràpid i obliga a la minva de l,oferta eròtica que funciona sempre d,aquesta manera.
Les discussions bizantines “sobre el sexe dels àngels” són exactament el que són: temes dels cenacles selectes de fa més de dos mil anys dubtant de l,arquetip V-I-R-G-I-L-I.
Els continguts animals repugnen i combaten agrament amb els sociolaborals des de sempre: la seva barreja és font de tota baralla greu a tots nivells. I no pot ser d,altra manera: si serveixes la bandera de l,ofici no agitis pas la del benefici.
Els malalts mentals hem estripat d,entrada el contracte social, de manera que se,ns deixa parlar de tot, bo i que de tot parlen altres implicant-nos-hi.
Sigues suau, TEVETRÈS i mira de no tocar cada minut la fibra sensible: no tots volem superar les carreres o barreres del menyspreu de classe, ara patent en judici de salut, el de sempre, vaja: en tenim prou amb posar-nos a dieta de gelats i hamburgueses.
La realitat de la Física Quàntica i de la ciència Química, per a la majoria dels concernits en recerca i investigació no resulta altra cosa que un discurs psíquic que els i les arregla la ignorància sobre el tracte social que segueixen volent mantenir, excepte alguns maîtres, se suposa, o ni ells tan sols: els forats negres i el discurs
L,ànima, des de la llur descoberta en poesia, podem dir de forma elemental avant la lêttre que fuig com d,una pedregada de la terra, “ésser enterrada” i de l,aigua “ésser negada” amb i pel seu deler de percaçar la claredat, ossia, “l,escalf de l,escrúpol (amorós,) la “claredat solar” (intel.lectiu,) i el “ble vital” (espiritual.)
Coses tan evidents com que la meva germana ha estrenat el meu tàlem resulten una molèstia psíquicament enorme que no s’està de preguntar: PERÒ COM HA POGUT PASSAR, AIXÒ?.
La facilitat perquè haja passat ho fa tot, mentre les ments delictives ho són per força d,antinòmies Identitàries, ossia: els poetes no deixem al proïsme altre espai que el delicte per tal que no s,esborrin.
Aquest esquema propicia les pors mítiques, igual que davant l,Esfinx del Cicle Tebà de rondalles gregues antigues, per coses que convenim en nomenar ATMOSFERES, PRESSIÓ etcètera. Són mentida? Més aviat són mentida de majoria i deure de minoria, però el que jo defenso, sobretot, és que tota la ciència fotònicanuclear disposa d,un espectre psicoanalítica que arriba a fer riure, de moment.
El TOC (transtorn obsessiu compulsiu,) amb el qual molts iniciem la nostra viacrucis de demència, realment té raó de ser en comprendre a consciència que qualsevol mort pot manifestar-se des de qualsevol angle en qualsevol moment. Reconstruir el dia, un sol dia, i rutinari (!) amb aquesta certesa pot ser obra d,anys, treball de poeta, segur.
Jo realment ignoro si m,enutjaré, Cosdecristall perquè facis rutllar el teu fuel amb les meves idees, visc permanentment en l,aparença que sobrevisc i no és veritat, segurament, però sí que detecto mala bava en alguna de les imitacions dels meus bateigs i estils, i sobretot: les peticions directes mira d,anar-les fent derivar a coneguts: part del meu breviari són dues màximes:
TRANQUIL NO POTS NO FEU MALAMENT
I
TRANQUIL, ULTIMA NECAT
Viuival,
Pau
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!