Fractals A L,Aliment

 Una preciosa Xurricastefa espectadora del meu penúltim treball públic, em demanà com era allò que aconseguia uns grafismes tan eròtics i ben fets, jo li vaig dir la regla, la de la línia atrevida, la del color i la de les ombres dins el mateix color, no en escala de grisos, a vegades: n,has de fer mil per tenir-ne un de bo: tres al dia, en dos anys i mig ja ets dibuixanta, li vaig fer.

Altra cosa és que de la meva esquerra s,apodera una rialla juganera quan percep una concurrència emocionada o bromista: llavors dissenyo un monstre, rialler, potser, i si seguisc aquest camí, els mil esbossos no s,arriben a acomplir mai, és la REGLA PENELÒPIA: desfer la trama mentre la fas, o figura que la fas, també al contrari, fer-la simulant que la corregeixes, inclús destruiexes: això ho sap aplicar tothom directament i fer-s’ho respectar, ho anomenen zona de confort virtual.

De la mateixa gimnàstica pictòrica, no usho perdeu: un Senyor Feudal que reparteix galetes de civada en vi al servei, en prostració genuflexiva, des del seus setial naturalment resulta una imatge detestable, però dic: al senyor feudal li cal o no li cal la mateixa gimnàstica obstinada que al pintor, per tal de repartir l,aliment en gràcia fractal i equilibrada per evitar que literalment els lacais se’l cruspeixin a lo viu?

REFLEXIONEM-HI, PERFAVOR, REFLEXIONEM-HI.