La Tautologia #1

 Prenc un got d,Orxata Catxela pensant en el proper poema: folga el meu cos així els vincles amb la terraqüitat seva pròpia. Abans de posar-me a escriure em ve mal de panxa i vai sueltu. El poema ha d,esperar.

Dins la compulsió amb la qual he entomat la Catxela ja hi havia el fracàs del poema, que passa a postposar-se.

L,origen del poema dificultós, o directament: impossible en fou el mateix poema en si?

L,origen de l,estat inadequat amb el qual m,he aproximat a la nova obra era no vigilar la gola nerviosa?

On són els nervis, i on molesten? Això no és ni dual ni personal, ossia, en això la Màquina, el Nou Déu i el Monitor no hi tenen res a aconsellar i fabricar.

Aquesta mena de proves a si mateix són pes mateixes de les criatures amb l,aliment.

Tots els fracassos, així, per a l,home que es cuida espiritualment una mica si més no, es dissimulen ells mateixos i no dolen si la visió del seu relat concorda des del principi. I això s,assembla a l,ovidià

EXITVS ACTA PROBAT

Els successos per tant, que es donen amb la mateixa regla esdevenen virtuosos i feliços, entenent que els anteriors també participaven de virtut, i felicitat diguem menys (Manili:)

INFELIX VIRTVS ET NOXIA FELIX

Aleshores, en el recorregut mitjà d,unes hores, i en cercles concèntrics de reflexió profunda i meditació, estic disposat a aprofitar queixals temporals molt més exigus i escanyats del que seria lícit per a mi. I el mateix resulta el mateix des de tots els angles.