Memòries Antigues

 

 

PAU BIELSA MIALET

 

 

FER-SE EL FACTOR

 

 

 

 

 

 

 

 

One more chain does the Maker make

Rufus Wainwright

 

 

 

 

FER-SE EL FACTOR

Inc. fel. Valls 7/9/9 23.12h.

Com quan tot just encetades les merescudes vacances un home calcula dies amb els dits i s’adona de la resta i clava un cop de puny a la sorra, llavors que l’any és al bell mig en el seu millor temps benèvol, així sí, hi ha un dia vital que aquells eslògans de ‘ser en el món llogaters’ i ‘haver-lo de deixar net pels que vindran’ cobren tot el sentit.

És la meitat del camí, en què l’albir als horitzons iguala allò que es porta fet i el que es pretén i s’intenta.

Sovint el primer és memòria de patiment, el segona una promesa de temps millors, però no ens enganyem: un home trist nasqué talment i ho imrpimí talment al seu caràcter que ja no pot ser altrament.

I sol, de manera que de ben jove se’n sabé.

Aquesta sort sovint la recerquen cegament els vanitosos, atents als beneficis econòmics que sovint comporta: n’hi ha a balquena d’exemples dels qui intenten un nou descobriment, dels quin inventen un nou ps de ball, de qui persegueix el reconeixement social de la seva diferència sensze saber que per tal de poder-se diferenciar cal tenir identitat.

És evident la raó de les diferències en els honoraris d’un fregador de terres i d’un professor. També això es posa en dubte. Tots els fregadors de terres que exigeixen un sou de mig quilo són pelacanyes de l’estil estúpid de Dàmocles.

Conta la llegenda que un noningú que es deia així va vociferar al tirà de Siracusa que volia entrar a palau. El tirà el va convidar a un àpat per a ell sol, abundant i suculent: l’imbècil va començar a endrapar, i el rei li preguntava si s’ho passava bé; ell entre glops de vi i mastegades de viandes exquisides feia que sí. En alçar la copa veia una brillantor al sostre, aparent, i qui sap si trigà molt a adonar-se que el tall d’una espasa de mitja tona penjava d’una corda just sobre el seu cap. Llavors, el ximplet, en ser preguntat altre cop, va confessar que ja no s’ho passava bé.

Avui dia no hi ha tirans en el món desenvolupat, sí que hi ha diferències, i si ja no són temudes sí que són odiades.

Fa cinc dies, d’aquí a una hora en farà cent vint, ha nascut el meu nebot Víctor. He de parlar de l’extensió de la vida, del dia etern, de gestació, de la clau de la vida.

Perquè sento que he mogut la roda del destí per tal que tot anés bé, precisament quan les circumstàncies eren adverses.

L’obra és gran i dubta sorgir, no sap com aixecar-se. Bé hi ha d’haver manera per la qual allò que no s’explica quedi constant perquè s’ha viscut i es vol comunicar.

 

En Pau és un home trist des que va néixer, espot dir. La tristesa no és cap impediment per viure plna i satisfactoòria una vida plena d’al·licients en l’anar fent. La cantonada de le’ndemà afirmarà en Pau en algunes cosees, el corregirà en d’altres. En Pau està aprenent de saber.

Ara bé: el motiu de tristesa aquest cop no é la flegma ni cap suc vital ni patró intern: a en Pau de fa poc se li va morir el pare, després va seguir el millor amic i conseller, després la petita germana gran, els tiets referencials de les terres ancestrals i algunes amistats importants d’allà on s’havia criat.

En Pau tenia un nou destí des del passat setembre a la feina, el definitiu, i en Pau s’havia embrancat en una hipoteca quasi impossible per un pis senyorial, per a ell, per a la mare, on encabir l’obra de tots dos i del difunt amic escultor Cubells.

Aquestes circumstàncies l’havien desbordat, a en Pau, a qui ja feia temps que la paraula ‘endemà’ significava més aviat una sorpresa de sofriment que d’esperança millor.

Esperaça, la seva germana, i el seu bessó Jordi, no s’avindrien a satisfer un deute que el pare havia deixat amb la difunta germana gran. Tan bon punt en Pau va haver superat la primera depressió del dol i es va sentir amb forces de treballar i de fer el seu millor any, en Pau va brodar la seva feina, va exercir del professor millor que mai s’ha vist, col·laborava que l’alumnat amb problemes trobés via per resoldre-se’ls efectivament, i quan aquest ho assolia, en Pau rebia paraules de reconeixement, quan no directament d’amor.

En Pau estava content d’haver desarrollat el seu professor, i se sentia amb forces. Aquell maig.

Aquell maig Catalunya estava sortint d’una sequera per la qual havia començat a pouar aigua del sud. Llavors va començar a ploure. El divendres deu se li acut: truca a l’Esperança, la seva germana. Queden per veure’s a Barcelona, a la sortida de Provença, dels Catalans.

Aqueell divendres en Pau baixa a la banda de Pelai i puja fins a l’antiga Herder on compra una gramàtica àrab que es mulla pel camí. Plou, I plou a bots i barrals. Cinc munuts més tard de l’hora acordadad apareix l’Esperança i el cunyat Antònio. Dos petons. Una encaixada de mans.

—Hola!

—Hola. —L’Antònio, reservat tot el temps, no deia res.

—On et sembla que anem?

—Aquí al cantó hi ha un bar.

—Mira, m’he comprat un curs d’àrab…

—Està mullat. Se t’ha mullat.

—El duia amb la bossa, i aquest plàstic està ple d’aigua. Com plou!

Tinc alumnes del magrib i àrabs. M’han ensenyat a escriure el meu nom. Les guàrdies de castigats, segons com, són l’hora més dolça. —Somriu en Pau sense problema, tot provant de relaxar la situació: la germana ve parapetada en el cunyat, que no parla; tots dos seuen de front.

—Prendré un cacaolat —segueix—: què voleu vosaltres? —Llavors ve el cambrer.

—Va, faré una cervesa. Posi’m una cervesa! —En Pau ha corregit. Els altres dos prenen refrescos.

Fa més de mig any que l’Esperança no dóna senyals de vida, ni l’altre germà. La mare i en Pau no en sabien res d’ençà dels setanta anys d’ella.

Ara el pare és mort.

—No et gastis els diners de la legítima —fa l’Espe amb to d’autoritat—: guarda’ls. La Sílvia ens farà pagar l’arreglo de la façana de l’àtic d’Aribau. Veus com era millor esperar? Si haguéssiu esperat, enlloc de voler cobrar la legítima! —

L’Esperança ho fa tot bé, i no se li ha de discutir: fins i tot quan el resultat és dolent ella ho fa tot bé, té una causa exterior a qui carregar culpes i un pedestal interior on posar medalles.

—Bueno, sí, pot ser veritat —fa en Pau dolç—: caldrà veure com acaba tot això. Ja em posaré a estalviar. —I continua:

—He tingut una depressió, arran del dol. Era exògena, i això m’ha salvat. Si hagués estat altrament ja no seria amb vosaltres, ja no seria d’aquest món.

Sento molt lo de l’Esther i el pare.

—No miris enrere, Pau, deia estar la mare: tot això és el passat. Has de mirar endavant.

—Ara la mare, mira: vaig trucar a un professor de la UAB, el Carbonell, que l’havia tingut i havia estat jurat del premi Valldaura, això va ser fa una setmana, em diu: no hem obert les pliques, n’hi havia molts.

Li esmento el pseudònim:

—N’heu llegit un que signava Caleidoscopi?

—I tant, va ser entre els dos o tres que decidíem donar premi. Que l’has escrit tu?

—La mare…

—Què fa la teva mare?

—Doncs mira: jubilada i escriptora —i afegeixm, davant la germana:

—Ara la mare ja ha sortit a l’exterior. D’aquí a que rebi reconeixement només hi ha un pas.

Mira fit a fit la germana: prem els llavis amb força i se n’està, sembla, d’engegar un renec. L’Esperança es calla alguna cosa que cou, fa tota la pinta, amb el seu rictus característic i agre, davant la realitat. Segueix en Pau amb el triomf a mitges—:

—Ara han fet rodar el cap del director del meu institut. Es veu que n’hi ha que li tenen jurada, i han aprofitat que uns nens van penjar una foto del rei al revés, a l’entrada, i que un altre ho va denunciar a la policia. Els nens els an portat imputats a Madrid, i tothom dóna culpes al director. Han enviat emails anònims a Inspecció, alguns professors pel que sembla, fent de policia, dient que faltaven als seus llocs de treball, els membres de l’equip directiu. L’AMPA ha fet el lit del tot i ha difamat la direcció i ha pressionat els Serveis Territorials perquè es faci la seva voluntat. Estic espantat.

—No t’has d’espantar de res —fa l’Espe—: no té res a veure amb tu, això; tu fas la teva feina i no et preoxupis del poder de l’AMPA que no et pot fer res.

En Pau ja fa estona que s’ha adaptat rebé al to maternal de la germana, i aprofita per etzibar mica en mica.

Quatre paraules més, atzaroses, es despedeixen. Paga en Pau. Germana i cunyat desapareixen ota la cortina d’aigua. Arrib a la boca dels Catalans. Mira el rellotge: ha passat una hora des que s’han trobat. 

Haver estat una hora parlant fluidament amb la seva germana li sembla una gesta que no havia assolit mai, potser és així: no recorda cap conversa d’aquesta durada amb l’Espe, i relaxada. En Pau agafa el tren amb un somriure d’orella a orella.

 

Sinceres disculpes del Bielsa

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para ofertes 

mostrar detalles 28/04/08 

 

 

Benvolguts, ben estimats sempre,

Les meves paraules són dures sovint, i més en els correus electrònics darrerament. DE CAP MANERA no vull rescindir el contracte amb vosaltres: atribuïu els meus correus a un moment econòmic i personal molt particularment delicat i no cal ser més explícit, cadascú a lo seu.

Quan tingui diners llargs, ja ho sabeu, confiaré a vosaltres la meva edició d'Enni que em va valer la suficiència investigadora a la UAB l'any 2003.

Malgrat tot, si realment us ha ofès la meva actitud, entendré perfectament que no vulgueu tenir més tractes amb mi i els meus llibres, plens de prestigi i buits de bossa, pel que sembla. Si és així, no dubteu a comunicar-m'ho el més aviat possible, ja em preparo des d'ara per endurar el cop si es dóna.

Sabreu pel Xevi Bou o potser no que més de mitja dotzena de persones molt poperes a mi van traspassar l'any passat, i us informo que part del procés de dol la forma pre ndre actituds danyines socialment. Si enteneu això, crec que no hi haurà problema pel que fa a la nostra contínua col·laboració, que vull i desitjo tempus in omne.

To jo estaré en vil esperant la vostra resposta positiva, que, si no es produeix, hauré de fer l'esforç de buscar el punt on vaig desesperar, desfer la trama fins llavors i tornar a cosir per on cal, ara mateix sóc una nafra vivent tal com em sento, i sé que el Xevi també ho passa malament.

Bé vaja, si perdo això m'ho tindré ben guanyat. Doneu-me l'alegria que no ho he perdut, o si no, digueu-m'ho ràpid de totes formes. Una abraçada i records,

Pau Bielsa.

 

El Día de la Madre en Babylon! - Incluye Cupón de 25% de Descuento

RecibidosX

 

BabylonIf you can not see this email properly, please click here [image: Sparen Sie ...

12/05/08 

 

 Responder |Pau Bielsa para Babylon 

mostrar detalles 12/05/08 

 

 

Por favor, ñplease, se lo ruego, I pray, diganme,, tell me si está disponible if it's available la versión catalana de Babylon, Banylon's catalan version, because I'm a distinguished writer but I have a problem of universality: almost oll of my writings are in catalan and I want to translate them to prove some fortune in other countries like spain, england, america and even timbuctu, thanks, that's all,

Mr. Elbielsa.

 

novela del Bielsa Responder |Pau Bielsa para abelenvr 

mostrar detalles 14/05/08 

 

 

Aquí la tienes, está maquetada de modo que la página impar quede a la derecha si la imprimes a doble cara.

Besitos y besazos, cúidate,

Pau.

 

jo vull ser un got de plàstic Responder |Pau Bielsa para abelenvr 

mostrar detalles 15/05/08 

 

 

Pues nada, que se lo dije y me dijo por qué, y yo que había visto al hombre del tiempo en el canal català diciendo que las bolsas de plástico tienen diez minutos de vida útil y luego ciento cincuenta años de jubilación (él dijo de biodegradaje) y me dijo pero te tiran a la basura, le podría haber añadido:

qué te piensas que es la jubilación? Eso mismito.

Pero me abrazó, es como una gran madre en el instituto, como una venus de willendorf esa o una madre teresa de calcuta o la jhindú que va dando abrazos por ahí, total que ayer me dicen que hago buena cara, yo me siento bien y temo enseguida porque si soy tan influenciable ¿qué habría pasado si me hubieran dicho que hago mala cara?

Y ma´ñana me tocan rebeldes, rebeldes a todas horas, es la edad, y yo por si fuera poco les enseño a acertar el tiro, con buen lenguaje y técnicas de comunicación, desde el más bueno al más pinta, y a fe de Dios que lo aciertan, tanto si son fachas como si de terra lliure, que se mezclan en las clases y todo, el otro dia digo porque ese país llamado España

y una me corrige

ÉSTE país llamado España. Cuál es la razón? Les acababa de enseñar los demostrativos éste ese y aquel y aunque me chirrió todo tuve que aceptar que lo hizo con arte, la muchacha.

Bueno un abrazo, para qué te voy a aburrir con tu mismo pan, el de cada día,

Pau.

P.S. Sí, el pan de cada día excepto verano, fines de semana y puentes :)

 

novel·la Bielsa Responder |Pau Bielsa para tquer 

mostrar detalles 24/05/08 

 

 

Aquí la tens, hola Teresa, en word, ja quan l'hagis llegida em dius què t'ha semblat. Un petó i una abraçada,

Pau.

 

de Pau Bielsa queyanosabenicuántotimepohace que Responder |Pau Bielsa para carlosonelove 

mostrar detalles 25/05/08 

 

 

Buenas, Carlos,

No ´te llamaré esta noche porque como iba diciendo soy un gris funcionario que se levanta de madrugada para coger un bus que se estropea cada dia y así me aseguro de no llegar tarde al trabajo, no creas, tengo mis espacios de libertad, pero este tema pa otro día. COmo compensación te envío mi útimo cuento, escrito en un par de horas hace un par de semanas o así. Lo de comerse roscas con las chicas de tan sencillo que era me parece una vergüenza no haberlo sabido antes. Dime de si has publicado o no: ahora lo miro en el google, y si es que no, venga tío ahorra un poquitín que el mundo quiere oírte. Un saludo afectuoso,

Pau.

 

Pues si quehacetiempo quenohablabamosninadaasíque cualquier oportunidadesbuena...

RecibidosX

 

carlos guilarteEstimado Pau!!! La verdad es que ando más pelado que el culo de un gorila, pe...

27/05/08 

 

 Responder |Pau Bielsa para carlos 

mostrar detalles 27/05/08 

 

 

Este mismo viernes a las siete de la tarde estaré delante del Museo Arqueológico porque nos hacen una foto a ciertas viejas y jovenes glorias antes de que se vayha al carajo, no sé ni donde puñetas está ese museo, pero iré. Tengo un poemario para enseñarte, que como siempre pasa desapercibido pero es bueno, cuéntame del cuento.

Yo también he pasado un año de miedo, entre media y una docena de familiares y allegados, entre ellos mi hermana mayor, 38 años y un íntimo, 81, murieron en 2007, yo llegué a tener crisis obsesivas y depresión y cuANDO me he salido de éstas, un montón de trabajo, esta tarda leeré desde casa tus poemnas a ver qué tal, ah, y lo que te dije: ya tengo encargado en La Isla tus poemas desde la barricada, lo hice domingo, y sólo hace falta que vaya al BBVA a pagarlo, por lo que el disco es tu única obligación con respecto a mí, eso sí, si no lo encuentro antes por internet y recibes esos derechillos de autor que nunca van mal, o sea, que le finde estoy por estos aledaños si no es que los catalanes están en obras, que puede ser. Pronto te envío algo. Un abrazo,

Pau.

 

hola, simplement hola Responder |Pau Bielsa para Marc 

mostrar detalles 03/06/08 

 

 

Hola i si va digue'm com va. Jo sóc un home nou cada dia, apa. Salut :) Abraçada i bon rotllo tothora

Pau

 

em segueixo cagant en tu Responder |Pau Bielsa para Mina 

mostrar detalles 03/06/08 

 

 

Ja t'has rentat bé el darrer mes? Doncs apa: torna-ho a fer, que a mi no se m'ha mort ningú, salut mentre en tinguis,

Pau.

 

Alumnes de cultura clàssica

RecibidosX

 

Mercè GranéHola, Pau com va tot? I la tensió? T'escric per explicar-te com va acabar el ...

07/02/08 

 

 Responder |Pau Bielsa para Mercè 

mostrar detalles 07/02/08 

 

 

Hola Mercè!

La tensió va bé, a base d'olives i pepinillos.

Mira't a veure si pots fer un doble ritme a la classe de cultura, perquè el Nàcor és un bon candidat a llatí, i pels bons, que aquest ho pot ser, cal fer tot el possible amb els millors materials.

Pel que fa a la resta, fes sobretot exercicis estil Alberich, d'omplir buits, sobre els pèplums mateixos, i si es pot no fer examen també es pot dissenyar exàmens diferents segons el nivell. Tens carta blanca, confio en tu. Salut. Una abraçada,

Pau

 

Hola del germà Responder |Pau Bielsa para bielsa 

mostrar detalles 03/06/08 

 

 

Bones,

Digue'm algo, que aviat passaré a buscar el quadre del pare, i m'agradaria veure't que fa molt temps i aviat dos anys, hòstia, creu-t'ho o no, però et tinc en estima, ets el meu germà i això no canvia mai. Salut,

Pau.

 

del Bielsa: supongo que os pareció una paparruchada esto de servio honorato Responder |Pau Bielsa para alberto1 

mostrar detalles 06/06/08 

 

 

Pero tened en cuenta que esto del gnosticismo está cogido por los pies: se siguen los esquemas de Ireneo de Lión para analizarlo, cosa que no es correcta a mi parecer, porque Ireneo lo que quería era reventar a los gnósticos desvelando sus estructuras mistéricas. Ya contestaréis algo, pero me divertí un rato cuando vi al profesor Piñero en la tele defendiendo a capa y espada la soltería de Jesús, cuando es cierto que jESÚS ERA UN RABINO, Y EN AQUEL Y EN ESTE TIEMPO LOS RABINOS A LOS VEINTE AÑOS YA ESTÁN TODOS CASADOS.  Además una pregunta que debería hacerse la Filología Clásica en interdisciplinariedad con Semíticas y Egipcias y Mesopotámicas et cétera: a ver si alguien sabe decirme, la pregunta es sencillísima, la respuesta va a ser que no, a ver:

¿Por qué la guerra de Troya no aparece en el Antiguo Testamento?

Formular esta pregunta ahora pondrá a hacer carcajadas de ignorancia a más de un catedrático, pues que sepáis que esta pregunta no viene de mí, porque ya se formuló (y se silenció) en Europa en los años veinte. Como la mujer que lo hizo murió por las brigadas internacionales en el bando de los malos, puesbién, se ha continuado pudriendo la Filología Clásica (griego y latín) en los miserables esquemas de Franz Bopp, que un santito no lo era para nada. 

Salud y si haces vacaciones, que prueben,

Pau.

 

de Pau Bielsa y de parte de Cinta Cubells Sanahuja al señor José Corredor Matheos

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para j.c-m 

mostrar detalles 16/05/08 

 

 

Buenos días

Sóc Pau Bielsa, si ha topat amb el meu original presenmtat a poesia de Martorell, titulat 'tu a tu, assaig en lírica contínua' per al qual va formar part del jurat vostè, doncs ja em coneixerà els gustos d'escriptura.

D'altra banda vull fer-li saber que en relació a l'escultor i pintor Jaume Cubells Sanahuja, traspassat avui fa just quinze mesos, la seva germana Cinta Cubells m'encomanà dedicar la meva tesi doctoral, cosa que estic preparant amb molt de gust, i si és possible posar-me en contacte amb vostè per recollir material i intercanviar impressions ho considero de màxima prioritat.

Jo sóc professor de clàssiques a TGN i tinc la suficiència investigadora per la UAB. Esperant que estem en contacte, rebi una cordial salutació, de part meva i de la senyora Cubells Sanahuja, gràcies

Pau Bielsa Mialet.

 

hello and goodbye from mr. Bielsa

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para S.J.Green 

mostrar detalles 06/06/08 

 

 

Good evening:

After a year or more puting my feet on earth I decided to open the possibility of changing points of view on Ovid and Manilius. I inform that my personal matters are solved, simply by ignorating them and working, more than half a dozen friends and familiars died last year, one of them my own sister, I collapsed a few months ago and found myself in writing and work. And now, the matter for us:

I suspect that every work of Ovid has traces of revision, and a form to interpretate the same first words of the Amores (epigramma ipsius) is in key of exile

at levior demptis poena duobus erit

I think that this poena may has been the exile. Thanks,

PBM

 

INFORMACIÓ PLENARI CONGRÉS 14 DE JUNY

RecibidosX

 

ERC VALLSBenvolgut company, benvolguda companya, Us adjuntem informació per al plenari...

04/06/08 

 

 Responder |Pau Bielsa para ERC 

mostrar detalles 08/06/08 

 

 

Benvolguts,

He rebut les vostres dues circulars amb alegria, i a més una carta d'acceptació dins el vostre partit que ja comença a ser el meu. Tingueu en compte que m'he de tirar poc a poquet en aquesta piscina i he de mesurar exactament quina és la part d'activitat a què estic disposat, donat que me l'obriu en la seva totalitat. El polític que tinc dins vol parlar i fer-ho ben alt, però és una senzilla qüestió d'agafar l'hàbit, i aquest hàbit és pesant, donada la gran expectativa que teniu posada en mi. Vejam: a primers de mes que ve portaré les meves fotos a la seu de Valls perquè em pugueu fer el carnet, i deixaré un raconet intacte dins la meva llibreta per al vostre rebut d'afiliació, heu de pensar que amb la hipoteca brutal que tinc contractada el fet de ser d'Esquerra de moment m'impedirà poder-me comprar dos dvds o discos, més endavant els mateixos als negres, i si els tipus segueixen pujant ja no podré fer cafès ni a la màquina de la feina, però del vaixell d'Esquerra serà l'últim del que si algun dia he de saltar saltaré, perquè no se m'escapa que depèn només de temps i contingències espanyoles que siguem declarats il·legals, i per això no hi tinc cap simpatia amb el País Basc, que prou que ens fan el llit ells també. 

Pel que fa a la tercera hora de castellà, trobo políticament bé que s'elimini, però com a professor hi tinc alguna cosa a dir: i és que la llengua castellana no hi té res a veure amb els feixistes que la fan servir com a bandera, i que molt profundament advoco pel bilingüisme tot i que davant alguns auditoris s'hagi dde defensar a ultrança la puresa ribiana del català. Penseu que la literatura que enssenyo i la llengua i la gramàtica l'ensenyo ben dita en castellà i amb els seus valors propis, penseu en Juan Ramón Jiménez, de Palos de Moguer, i la seva gran figura, sí, que algun dia defensaré que Colom va sortir de Pals i no de Palos, però apartadament del consir únicament polític, la tercera hora tampoc no és un mal i mentre la llengua vehicular és el català es pot fer de moltes maneres, tot depèn, i depèn massa a vegades, de l'0ideari doctrinal dels mestres i professors, mireu a València que volen fer Ciutadania en anglès perquè ningú no n'entengui un borrall, o sigui: defensaré el que el partit consideri oportú tot i no estar-hi professionalment del tot d'cord, ara bé: proselitisme del meu partit no en penso ni en vull fer mai a la feina, ni a l'inrevés.

Aquest és el meu polític, aquesta la meva intenció, ja us l'he dita, i seré vostre pel que calgui només que em deixeu un poc temps per acostumar-m'hi. Fins ben aviat, salut,

Pau Bielsa Mialet.

 

Eiiiiii

RecibidosX

 

Mina Nabona JassansA veure si és veritat que m'envies l'adreça de casa teva de Valls...

16/12/06 

 

 Responder |Pau Bielsa para Mina 

mostrar detalles 27/04/07 

 

 

Hola maca. Truca maca. Salut.

Pau.

 

 

2006/12/17, Mina Nabona Jassans <mina.nabona@gmail.com>:

A veure si és veritat que m'envies l'adreça de casa teva de Valls...

 

 

 

 Responder ReenviarMina no está disponible para chatear.

 

 Responder |Pau Bielsa para Mina 

mostrar detalles 08/06/08 

 

 

Tu i jo hem trencat. Potser penses que estimes imaginant-te què és estimar, potser imagines que les teves joguines preferides han dipositat mai estimació en tu. Segueix imaginant. Tu i jo hem trencat, des d'ara i per a sempre dels segles pels segles. Amén.

Pau Bielsa Mialet.

 

 

2007/4/27 Pau Bielsa <pauelbiels@gmail.com>:

- Mostrar texto citado -

 

 

Hola maca. Truca maca. Salut.

Pau.

 

 

2006/12/17, Mina Nabona Jassans <mina.nabona@gmail.com>: 

A veure si és veritat que m'envies l'adreça de casa teva de Valls...

 

 

 

 

 

 Responder ReenviarMina no está disponible para chatear.

 

MinaJa m'està bé si no saps adreçar-te a les persones, 2008/6/8 Pau Bielsa <pauel...

08/06/08 

 

 Responder |Pau Bielsa para Mina 

mostrar detalles 09/06/08 

 

 

Quins afalacs, persones! No tens àvia? Adéu per sempre. I deixa d'emprenyar.

PBM

 

de Pau Bielsa a Arc de Berà

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para arcdebera 

mostrar detalles 12/06/08 

 

 

Bona tarda;

Si us interessa, tinc una niovel·la fresca de 285 pp esperant ser publicada i un èxit editorial sense precedents. Si use sembla l'envio i me'n dieu alguna cosa, gràcies,

Pau Bielsa

 

de Pau Bielsa a l'editor Responder |Pau Bielsa para arola

mostrar detalles 12/06/08 

 

 

Bona tarda:

Sóc en Pau Bielsa, professor de clàssiques a TGN, i acabo d'enllestir la meva darrera novel·la a la qual penso que us pot interessar fer un cop d'ull. Si és així no dubteu a contestar-me. Posant el meu nom complet al google coneixereu la meva trajectòria literària fins ara. Gràcies.

Pau Bielsa Mialet.

 

Liquidacions De Rerum Carmine (2007)

RecibidosX

 

Ferran Giron ès i PuigBenvolgut Senyor Bielsa, Li adjunto el full amb les liquidacions de l'any 200...

13/06/08 

 

 Responder |Pau Bielsa para Ferran 

mostrar detalles 15/06/08 

 

 

Us agraeixo de cor el gest. A tot arreu on anem tothom està passant moments difícils, i s'esdevé un acte del més desagradable egoisme parlar dels propis quan fa tot just un parell d'anys, sense tanta crisi econòmica, això era més lliure. Rebeu ja notícia que portaré a Accent el llibre 'Patrimoni comparat de la Llengua Catalana', projecte que hi havia d'anar en un principi, i si em faciliteu una adreça de correu on us pugui fer l'attachment us estaré agraït. Penseu a donar records a en Xevi i la Mònica, mal que els sonin amartgs, els tinc en estima tostemps, que d'això no en dubtin mai per mai dels jamais. Quan a la feina pugui descarregar-me el dp, us l'enviaré signat. Gràcies altra vegada i salut,

Pau.

 

novel·la de Bielsa Mialet

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para arc 

mostrar detalles 16/06/08 

 

 

Bona tarda:

Em dic Pau Bielsa Mialet i els darrers mesos he compost una novel·la que us pot interessar editar. Per al meu currículum literari podeu introduir el meu nom complet al google. Pel que és la resta us agrairé que s la vostra política està directament dirigida al finançament de l'edició per part de l'autor me'n feu directament pressupost; consta de 285 pàgines i dues fotografies en color. Gràcies,

PBM

 

 

de Pau Bielsa: dol per l'Esther, preliminars Responder |Pau Bielsa para vanessapunset 

mostrar detalles 19/06/08 

 

 

Bona nit Vanessa:

Després de dos dies d'angoixa profunda i finalment relaxar-me, he començat a redactar en present els dies posteriors i immediats a la mort de la meva germana. M'agradaria qe si consultes aquest correu abans de dilluns m'enviessis una resposta esqüeta per saber simplement que em pots contestar a qualsevol hora, festius inclosos. Potser demano massa, però el tema és sèrio: les dues morts capitals de l'any passat, el meu millor amic i la meva germana, em van obrir en canal i vaig estar al llindar primer de la bogeria, després del suïcidi, i després altre cop de la bogeria. Els i les alumnes m'han donat el braç per sortir d'aquest pou, i n'he sortit. Em queda una cicatriu que no tornarà a sagnar mai més i tu m'hi ajudaràs.

De tota manera, si dilluns rebo resposta encara espero estar viu, faltaria més! Una abraçada i fins aviat,

Pau.

 

 

de Bielsa a Bielsa Responder |Pau Bielsa para bielsa 

mostrar detalles 19/06/08 

 

 

Bona nit, Emílio:

S'acosta el vint-i-set i farà dos anys que el nostre pare va traspassar. Aquest any no t'enviaré correu, esperaré que ho facis tu. Si no t'has adonat que de banda del germà que m'ets t'estimo i no n'has rebut cap indici, pensa almenys una cosa: l'estimació és indemostrable, i no et puc donar ni una paraula que te la indiqui. En el record, sé haver-me cuidat que mengessis alguna cosa mentre vetllàvem el pare, poca cosa més.

Jo també ho passo fumut, i aquest cop et demano a tu que em donis un copet a l'espatlla. El dol per l'Esther no el vaig resoldre bé i m'està reverberant, i potser no saps que el meu millor amic ja no és d'aqeust món. Passo per severs atacs d'angoixa per als quals amb prou feines em val posar la ment en blabnc. He sentit, perquè he sentit, com el temps deixava d'existir i l'espai es comprimia, el primer cop al funeral del pare. En aquestes coses tenir algú proper per abraçar em resultarà més que agradable, i si ets tu encara més.

Pel que són les qüestions legals, suposo que l'advocat ja us ha tramès el respecte i consideració de la meva mare envers la Sílvia i tu per haver tingut en compte l'Esther. Els subscric jo també.

Pel que és la salut aquí anem tirant amb molèsties als ossos, espero que aneu bé tu i els teus també.

Una abraçada, germà,

Pau.

 

 

novel·la de Bielsa Responder |Pau Bielsa para ed.pages.edito. 

mostrar detalles 20/06/08 

 

 

Si és del vostre interès, el darrer any he treballat en una novel·la que no pot deixar indiferent. Sóc Pau Bielsa i si la voleu editar o llegir-la a tals efectes, feu-m'ho saber. Si la vostra política és d'autoedició us agrairé un pressupost directament. La novel·la té 285 pp. i dues fotografies en color. La meva trajectòria literària i professional la podeu trobar introduint el meu nom complet al google. Gràcies i salut,

Pau Bielsa Mialet.

 

 

del Bielsa: dol per l'Esther Responder |Pau Bielsa para vanessapunset 

mostrar detalles 24/06/08 

 

 

Hola Vanessa:

Noves: avui he anat a una vetlla i demà a un funeral, sembla que podré fer-ho. Ahir vaig patir un crac econòmic i en comptes de tirar-me del sisè on visc vaig deixar de fumar. Avui he comprat només un paquet que l'he fet en comptes d'anar a veure l'Ana a Torredembarra, està o ho sembla molt disposada sexualment, però m'agafa cert fàstic no en el sentit aversiu sinó en el rutinari --ah, era això? Quin pal. Tot i que sé que amb aquestes actituds alimento la meva perversió i després s'ha de rebaixar. Faig com si tot em fos igual però res no m'és igual. Ara ve el que vaig escriure dijous:

És dimarts; avui puc dormir més, gairebé fins a les deu, em sembla; abans de sonar el despertador, el mòbil des de la taula de la cuina m'avisa d'un missatge. Em fa mandra llevar-me per saber. Deu ser una propaganda de movistar.

Al cap d'una estona em llevo o ho fa fe la trucada. He oblidat completament lo del missatge. Avui no puc menjar per l'endoscòpia, és això: aquest dimarts onze d'abril del dos mil set aniré més tard a la feina o no hi aniré perquè tinc aquesta `rova mèdica programada de fa temps. I és que els dolors que pateixo a l'estómac són horrorosos i temo un càncer.

La mare truca plena de compostura, jo mig adormit agafo el telèfon i contesto:

--Pau, no preguntis res, fes el que et diré.

--Bon dia...

--No diguis res. Vés a la Caixa...

--Però ha passat algo?

--Pau, escolta'm: vés a la Caixa i treu 1500 euros del compte corrent.

La conversa no era aquesta: era que calia agafar la llibreta del calaix negre, llibreta que no vaig trobar i no va ser problema perquè el sr. Jové, director de la Caixa, ens coneix. Jo insisteixo:

--Ha mort algú? Mare?

--Sí, fes-me cas, fes-te l'endoscòpia i després agafa un taxi.

--Qui? La Cinta=?

--No...

--Qui?

--L'Esther. Fes-te la prova. Fes el que t'he dit.

--Sí. --Faig un plany plorant i recondueixo la conversa fins prometre fer serenament el que cal.

Truco a la feina, demano pel Yuste:

--S'ha mort la meva germana.

--Ostres! Però éstava malalta?

Jo amb prou feines tinc esma de titubar:

--No, és disminuïda...

--No vinguis aquesta setmana.

A l'hospital tinc ganes d'abandonar-me al plor, no fa ni dos mesos del Jaume, però cal fer el cor fort. El faig. Tinc ganes de ser al taxi. Ja tinc els diners. Pateixo horriblement amb l'endoscòpia perquè el tub m'invita a contraure l'esòfag i mentre ho faig no poden fer res , les infermeres. També hi ha una doctora que em fa una biòpsia del líquid o mucoa gàtrica. És groc. El sanglot m'invita a contraure tot i que aprenc a tenir paciència amb el tub.

Truco el Pere del taxi. En vint minuts vindrà el seu pare amb un Mercedes. Aprofito per esmorzar. Prenc amb prou feines una fanta i primer penso castigar-me literalment sense menjar. Ho resolc demanant un entrepà petit de pernil. Recordo que de lk'anterior endoscòpia, la dels budells, no em va sentar bé menjar massa després d'haver dejunat.

Acabo en cinc minuts. Fumo i n'espero cinc més. Surto.

Al cap d'un moment, el taxi.

Hi ha problemes amb el navegador GPS, el taxista em demana que el programi jo. bTruco la mare que ja estic en camí i que em digui l'adreça del tanatori. El carrer no és reconegut pel GPS. Em marejo. Tinc ganes de fotre-li un cop de puny al GPS però com qu sóc educat i no quillo em continc.

A l'alçada de Vilafranca escric tres versos místics definint la mort com una travessia per la part interior de la vida, dedicats al viatge que està fent l'Esther. Fa poc he començat a creure en Déu i no em fa por escriure'n el nom i invocar-lo, en casos extrems, però.

En arribar sento qu la mare ha reclamat com és que trigava tant jo. A la cel·la del tanatori hi ha l'altra germana meva, el Jordi encara no ha arribat, no recodo si la Mei, la tieta, em sembla que sí,  la dona del sr. Muñoz i el sr. Muñoz. Ella escriu, i ha llegit i comenta les històries que compon la mare, la Nona, concretament. Ell va ajudar la mare amb la Fundació. Gent del casal no sé si van venir després. (El casal: el centre de l'Esther).

Entro a veure l'Esther imposant-me a mi mateix que no se'm senti plorar des de fora. La veig a l'urna, començo a sanglotar lleument dient 

--Cuca.

Observo les manetes ben disposades, poso les mans damunt l'urna i el plor augmenta de volum, no el puc contenir, no el vull contenir.

Entra la mare i diu que no m'enfonsi, que sóc l'únic que li queda.

Aturo el plor i l'hi prometo.

La dona del Muñoz observa com estimo la meva germana. Se'm posa al corrent de com ha estat. Els meus altres germans no demostren cap afecte. Ni positiu ni negatiu. Observo que ni tan sols porten negra la roba com van fer al funeral del pare. Escric al llibre 'Cuca, a la falda' pensant que ra fóra a la falda de Déu com just uns dies abans ghavia estat a la de la mare i la meva.

En efecte, el Jordi ha arribat en taxi i 'el puto jefe ni li dóna festa divendres' segons dirà dijous mateix.

Tracten així la mort de l'Esther en termes d'importància, és una germana, però simplement a efectes de fer festa a la feina.

Entra el Jordi a veure l'Esther. Tinc un pànic morbós que no profani amb algun gest la presència del cadàver, i una uriositat per veure com reacciona.

Ni el meu germà ni la meva germana no l'havien vista més que ocasionalment el darrer cop feia vora d'un any i pico per Nadal, i ni ghavien pensat a regalar-li res.

Finalment entro a la saleta: el meu germà està en un racó a la paret de genollons (el que es diu 'cuclillas') tapant-se els polksos amb els punys  posant cara d'enfadat. Ni se'l sent ni se'l veu `plorar, ni ell ni l'Esperança, l'altra germana.

El dia següent aerribvo amb la mare a primera hora al tanatori. Ella gairebé no ha dormi. Jo, unes hores, a Valldoreix.

Seu una estona i té una segona al·lucinació. Me les explica totes dues comparant-les amb la que va tenir en morir el Jaume. Jo aquest cop no n'he tingut cap. Em sento culpable de no haver-ne tingut.

 

Fins aquí el que vaig escriure dijous. Ara continuo breument:

Recordo anar a dinar amb la tieta al bar, i que fa broma sobre dues pastilles que ha de prendre en dejú "Si me n'he `pres una a l'hora dee prendre'm l'altra ja no estic en dejú" Penso què se li podria contestar, mentre le Jordi somriu. Mengem nata amb maduixes per postres. 

Al capellà la mare li diu qe l'Esther era un àngel, jo li dic que era una criatura que no tenia necessitat de demanar menjar ni robva i que només responia als estímuls d'afecte. Que pensés alguna cosa.

El funeral va ser insòlit, no es vaN RECITAr els salms de costum sinó els evangelis. El capellà va començar negant les paraules de la mare perquè els àngels no moren. I va acabar recitant el pare nostre punt per punt perquè el poguéssim repetir: em sentia extenuat mentre ho feia, i que el que s'extenuava era el súcube que tenia dins i que estava a punt d'expulsar, si no ho estava fent ja (un súcube és un esperit diabòlic que s'instal·la, com una tènia, en el cos) A més havien substituït el violí, el violinista que a darrer moment no va poder venir, per una flauta travessera, que és l'instrument que tocava el Jordi i va deixar en sec tirant-li a la mare per la cara fa set o vuit anys, fins i tot dient-li que li tornaria els diners de la flauta.

Vaig sentir que aquell capellà era sant Basili o sant Ambròs, no recordo quin dels dos era, segons havia llegit en algun lloc, que va fer prostrar Cèsar, el Cèsar davant la imtge del Déu veritable, i que el Cèsar eren els meus germans.

En sortir plovisquejava, jjo dic:

--L'últim pipí de l'Esther.

La mare va agafar unes roses del ram, va estar enterrrada entre Canos i Rodríguezes i Perez. Vaig reflexionar sobre les opcions del meu germà a la universitat. Vaig esclatar a riure o dir que bé en el cotxe. Em, vaig contenir. Vaig discutir amb el Josep Garcia, el Papitu, recordant que tenia problema.

Bé, ja diràs algo, bon dia.

Pau.

 

 

de Pau Bielsa: vint pàgines

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para mrosfbm 

mostrar detalles 23/06/08 

 

 

Bona nit, Montserrat:

Aquí les tens. Bona diada,

Pau Bielsa.

A

COMPTE DE RIURE

Tranquil·litat

 

El timbre de l’institut imperceptiblement per a tot el claustre excepte els lluminosos que pertanyem al Departament de Llengües avança. Després d’explotar la Isabel un cop en reunió he decidit saber quant. El meu rellotge, bescanviat per tres bitllets grocs en una joieria de Sant Cugat, té uns ulls que el vigilen, i ell mateix fa retard de cinc segons cada mes i mig, però prenent com a referència aquest i les notícies de la Cuatro, el timbre de l’institut avança sis segons la setmana. En el cicle de trenta setmanes la Isabel, que s’adona de tot, ja no ho pot suportar més i avorta una explosió a la reunió d’equip docent. Llavors consta en acta o no, però es fa: el timbre de l’institut s’adapta de nou a l’hora d’entrar. En aquest punt ja hem guanyat, quan arriba, trenta setmanes de ben merescuda tranquil·litat.

Tranquil·litat és el plec, la bola, el destí i la sort ineluctables de l’IES-SEP Comte de Rius. Tot prové de la tranquil·litat i tot hi torna força ràpid, tenaç i plàcidament.

I no és que això sigui can Pixa ni can Rellisca. Més aviat, si se li ha de posar un nom, serà tal com ca N’escup i Nohoveuningú. Aquesta no és cap conclusió dels dos anys que hi porto just abans de dir-li adéu, al Comte de Rius, això és el que és ara mateix. Pujo del pati. Al replà de l’escala i també escampat per la barana aquell gargall encara hi era, el mateix que fa mitja hora he baixat i li he dit a l’Òscar:

—Algú ha tirat un gargall al replà de l’escala.

—Ah, bé, bueno, ara vaig.

No sé si anava a dir-ho al Barrufet o a fregar-ho però el que sí que sé positivament és quina meitat d’aquestes dues coses no s’ha fet encara.

Bé doncs: tocarà baixar per l’ala esquerrana. I si algú pateix accident atribuir-ho a la mala sort, indignar-se en un fogot momentani i passatger. Això altres, allò jo.

Ara farà un any que el pare morí. Dins un any potser faci uns mesos que en cobro l’herència. Un FAX havia d’anar al notari, i la Rosalia no sap, tampoc cal que se la desperti en això, que no sap fer anar el FAX. Nou minuts i mig al telèfon amb la secretària del notari fins que ens hem assegurat que ha arribat. 

Llavors la secretària des de l’altra banda del telèfon.

—I què faig amb això?

I per primer cop o un dels primers, ni m’he sentit desarmat ni m’he volgut morir sota els llampecs d’aquest núvol rosa, sinó que li he explicat:

—Redactar el document que us demano i citar-me per dilluns a la una.

Val a dir gràcies a l’Anna, que en aquell moment no cedia a la crida del nino diabòlic i no era fora fumant sinó allà per fer passar el FAX.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

B

El terç vegetal

EL COU COÏA

 

On no hi hagi envegetes, on la veritat pugui parlar sense coacció, que les persones s’entenguin per pura raó de sentiment racional, i quan no, que s’agafin la mà i es diguin les paraules sabudes en la intimitat. Què costa, això? Potser massa, no se sap.

A en Gabriel Mial ja feia temps el tutor de la família, el mestre Sanahuja, li havia predit que entrar a Lletres ell ho podia fer ‘amb els ulls tancats’ i bé que ho va fer, amb els ulls ben tancats el pobre Mial va començar a entendre les Lletres molt més enllà del que els temps semblen permetre.

A més, un somni als set o vuit anys li deia que moriria als seixanta-quatre anys, i el bon mestre Sanahuja, avesat a la psicologia profunda, n’havia tret tot el destí literari d’en Biel: Lletres, segur: seria de Lletres.

El mestre Sanahuja havia sortit amb la mare del Biel en la seva joventut, i allò va acabar malament, potser no pas per a en Biel, que va acabar sent fill de l’Alfonso, un aragonès més que xarnego, segons el pare de la Clàudia, que no va impedir res aquest cop perquè ja potser no s’hi veia amb forces, de lluitar contra la llibertat d’una filla de trenta anys.

El Sanahuja i la Clàudia es van professar amistat eterna, i això s’estenia a tots els brots que en van sortir, no pas d’ell, que va restar sense fills, ans d’ella, que en va tenir quatre.

—Aquest cop m’ho puc permetre: anireu al taller del mestre Sanahuja i triareu una escultura.

La germana gran era retrassada, i profunda: no podia triar. Però els diners estalviats van fer que l’Ona triés una forma femenina, el Pere una mena de moai tret de Pàsqua, i al torn del Bielet, aquest es va posar al cobert ombrívol on reposaven les formes i en va veure una repetida en plata, en polièster de diversos colors, petita, gran, de totes mides, i va triar una de les grosses. Aquella forma, ni ell ho veia, era fàl·lica.

—En Biel ha triat aquesta: això vol dir que en la vida voldrà tenir força presència.

El fal·lus per als romans espantava mals esperits, i era, en si, una presència forta.

—Suadentque cadentia sidera somnos. Dónde está el acusativo?

—Sidera

—Entonces somnos es a...

—Ablativo...?

—Sí! Ablativo de la tercera, o de la cuarta?

—De la cuarta...?

—De la décimoséptima, mariconazo!

La classe va fer com si res. En Biel va resoldre, al cap d’una estona

—(...) Cabrón.

Aleshores sí que la Marta, aleshores sí que la Gemma, aleshores sí que l’Alba, la súperpianista van posar alhora totes una mà al badall i van murmurar

—Halaaa...!

—No, si se lo he dicho y me ha contestado. Ya está bien.

La fixació que el professor Goyesco tenia amb els homosexuals era històrica en ell, ja de petit li venia, i la va abocar tota sobre aquell noi de disset anys, de gest sofisticat però mai efeminat, amb els seus dubtes i les seves coses, però no pas sobre el tema. Altrament, què n’havia de fer el José Goyesco dels seus alumnes? Els volia pervertir explicant-los com els gays eren tant i tant sensibles que creaven un art sublim, com Miquel Àngel, que va fer l’home més ben parit del món en el David?

Jo crec que si el professor Goyesco s’hagués decidit a tenir experiències amb homes no li hauria acabat passant la factura que li va passar deu anys més tard. El seu fill se’n va anar amb una dona vint anys més gran que ell, i el pare no ho va poder suportar.

Ets al front, guerrejant i lluitant, guanyant el pa cada dia, estimant i sent estimat en la mesura que pots, i zas! Al cap de deu anys ja no se’t coneix ni com a desferra humana, la que has arribat a ser si has sobreviscut.

En efecte, al professor Goyesco li va agafar un infart cerebral, i potser la depressió hi va tenir a veure alguna cosa.

—Infandum, regina, iubes...

—Cè, italiano, la regina, stà bene! Se pronuncia Reguina!

En Biel aleshores coneixia les òperes de Donizetti, les de la secció anglosaxona, Maria Stuarda, Elisabetta al castello di Kenilworth, dues pures meravelles, i s’havia fet farts de sentir el tenor italià demanant coses, molt emocionat a la

—Regina!

 

—Marta, a veure què et sembla: ens aprenem tot el llibre segon de l’Eneida? No és difícli, mira quin ritme, i ja veuràs com ens quedarem amb tothom. Mira: 

 

                  Infandum regina iubes memorare dolorem

                  Troianas ut opes et lamentabile regnum

                  Eruerint Danai...

 

—Para! Jo no m’ho puc aprendre, tot això.

I aquí va quedar la cosa, no pas per a en Biel, que llavors que caçava un vers interessant en llatí, l’integrava directament a la memòria, i en aquell COU va començar a anar fent cabal dels milers que arribaria a saber i a saber aplicar a cada moment de la vida: Virgili, sobretot Ovidi i Lucà.

Acaba la classe de llatí: com quan acaba la classe de grec: l’Alba no, però en Biel, la Marta i la Gemma surten al pati a compartir un cigarret. I quan pugen, a Història, entren amb tota la dignitat, davant el professor Dostrès, que els ho consent. El professor Dostrès els ho consent quasi tot.

—Esto es el fato...

Volia dir el hado, el fatum, i el Biel ja va tenir conversa de pixera a les latrines entre classe i classe. Surt el Sergi:

—Això que ha dit de fato estava equivocat, oi?

En Biel:

—És clar, li ha sortit el significat d’una persona grassa quan allò que volia dir era el destí, que bla, bla, bla, —I així tant com va allargar la pixera.

Llavors sí que el grup del Biel tenia prestigi, un prestigi guanyat amb els pocs anys, la tria de Lletres, i l’aventura grecollatina en particular. Tothom els veia diferent dels altres, tothom mirava amunt quan els dirigia la paraula. Allò, dins l’institut, era vida.

Total, que pensa en Biel i es fa la següent reflexió, que no sabem si s’adscriuria millor a la lògica platònica que no pas a l’aristotèlica, o fins i tot a la presocràtica ans que aquestes dues: pensà:

—La meva cosa són les Lletres. —De demostració en tenia prou amb el somni i la fe lluminosa en la interpretació: simplement ho sabia—. Jo vull fer filologia—es deia—: l’amor a l’escrit, i quina millor de fer, si hispànica, si catalana, si anglogermànica, que cap d’aquestes i totes alhora? El millor és agafar la mare de totes aquestes: filologia clàssica.

Malgrat tot, el professor Vitrall, el de grec, volia que les clàssiques les fes la Gemma, i no parava de tirar-li floretes a classe tot lloant la bona traducció que havia fet, o com de ben pentinats portava els cabells: això quan no es fixava en els acudits, que semblava que només sabia fer la Gemma, a partir dels quals podia aprendre molt millor la llengua grega.

—Κρυστάλλῳ ho he traduït com ‘cristall’

—És gel! —Saltes, Biel, indignat.

—És clar, Gemma, —fa el Vitrall, consentint—: com deuria ser el primer vidre que van veure els grecs?

I la Marta s’avança, perquè sembla que ho ha entès:

—És clar! El primer vidre que van veure els grecs és el GEL!

Rialla general, i cara de mal perdedor del mestre Vitrall, que retira l’estratègia davant l’evidència que la Gemma no era perfecta i també es podia equivocar en la traducció.

Doncs li va sortir tot al revés, al mestre Vitrall, el Biel que era un mal estudiant, un mandra faria clàssiques, i la Gemma història perquè no hi tenia res, ella amb aquesta merda dels alfabets i les frases cèlebres.

Aleshores en Biel apreciava molt l’amistat, i li va caure un verset d’Eurípides, que ell no va trigar a aplicar als seus amics traïdors

 

                  Miserablement s’arruïni aquell a qui sembla bé

                  No honrar els amics tota neta

                  Deixant-los oberta la clau dels sentiments:

                  A mi no em serà mai amic!

 

Això anava per tu, Marta, amb el poc cas que li feies al bon Biel, i tan malament no estava ell de forma, que llavors era prim i ben macot, i si portava ulleres de pasta i de mussol era perquè era moda aleshores, i ningú no se n’adonava, d’aquella mala cosa antiestètica.

A en Biel no només li anava justet el grec, sinó també la filosofia, en la qual el professor, el guaperas de l’institut no li posava més de cincs.

—Però Marta: quan tu tinguis trenta anys, si t’estàs amb aquest, ell ja en tindrà seixanta i serà un iaio babós de merda!

—M’és igual: jo l’estimo.

La Marta, ni cas, i resultaria en la vida del Biel que no només la Marta no li faria ni cas, sinó la següent ni l’altra ni l’altra ni la dotzena que hi aniria darrere. Això fins als trenta anys, que es va trobar que tothom ja seia en una cadira repartida en el joc, que la música havia sonat per tots menys per ell, i que ningú no voldria que la música tornés a sonar perquè tothom s’hagués de tornar a aixecar de la cadira i el que es quedés solter fos un altre.

No avançarem esdeveniments. Un dia, el Vitrall de grec va i els porta, als alumnes, la seva tesi:

Com veieu, aquest poeta que fa un tractat en vers sobre les estrelles, l’últim que vol és parlar d’estrelles: ell crea un univers paral·lel i parla, en realitat, de literatura: aquí i allà, a tot arreu imita Homer, i ho fa amb un significat profund. D’això es pot deduir que mentre sembla parlar d’una cosa per a tothom, en realitat s’està dirigint als cenacles més selectes de la literatura alexandrina també per mitjà d’acròstics: veieu? Posa una paraula en vertical formada per les primeres lletres de cada vers, i li surt l’adjectiu ‘prima’ que es refereix sens dubte a la poesia subtil, molt erudita, que es cultivava a la cort de Ptolemeu.

Salta en Biel:

—Però tot això, tu ets el primer que ho ha vist, oi?

—Bé, es pot dir...

—No ho havia vist mai abans ningú!

—Halaaa...! —Fa la Marta.

I aquí deuria haver quedat la cosa si no fos que en Biel sense saber-ho va tenir calat en el moll de l’os tota aquella idea, que un escriptor clàssic escriu en una aparença i que paral·lelament hi ha un altre significat, la imitació d’altres autors com a recurs de reconeixement i lloança, etcètera, etcètera, i els acròstics: els refotudament maleïts acròstics.

Tot això, com dic, va penetrar qual virus dolcet a la tendra mollera d’en Biel Mial, i ja mai més, o potser mai més fins al cap de molts anys i temps i més temps, ja no se’n va poder desprendre.

La lletra de foc qui sap en quina cantonada ens espera per aparèixer i deixar-nos gravada a la consciència la paraula que ens fa tota la història com a individus: el que és cert és que hi és, potser a qualsevol cantonada, i és lletra, i és de foc pur i veritable.

 

         Aquell home que amistós a l’errant mostra camí

         Com si un llum del seu llum propi que s’encengui fa

         Ni gens menys pas al mateix lluu quan en aquell l’ha encès.

 

El que passa és que el mestre Vitrall va fer una tesi en què va creure, hi va posar tot el seu coneixement, va rebre fins i tot cert reconeixement essent premiada amb el premi extraordinari de l’any, però en Biel va anar comprovant com, a mida que en ell creixia el foc que li havia estat administrat, en el mestre de secundària, en Vitrall, qui va intentar ingressar a la universitat i a la primera es va fer enrere, en ell minvava la flama fins i tot podent arribar a apagar-se en un moment donat.

I és això: quan Einstein componia la seva teoria de la relativitat, a fora, si més no, hi havia tot un món científic que estava disposat a rebre-la i acotxar-la amb aplaudiments infinits. 

I quan un filòleg descobreix els secrets més íntims dels textos amb què treballa, llavors... ¿Qui hi ha, fora, per dir ‘casun l’olla, quina meravella, això ho ha de conèixer el món sencer!’

Em sembla que ningú, però a en Biel ja li estava bé que, mentre una noia no li feia cas, contenir part de l’esperma li fos possible i memoritzar versos fàcil de manera que s’anava construint el seu propi llatí, un llatí amb el qual al final de la carrera n’acabaria sabent més i tot que els seus catedràtics.

Eurípides i Virgili ja eren els seus. Ara bé: hi havia altres gràcies, en aquell COU, que a en Gabriel no van fer-n’hi pas gens, de gràcia. La pitjor, castellà. Amb tota la seva manera d’analitzar i comentar oracions interminables amb els complements de règim verbal, amb les putes preposicions i les putetes interjeccions de la merda, es feia en Biel la pitxa un lío i no aconseguia treure’n res de clar. Aquell COU en Biel l’acabaria amb un tres i mig de castellà i la resta aprovat justet. La hi van deixar passar, l’assignatura, i va poder anar a les PAAU, les proves d’accés a la universitat, o sigui, planerament la selectivitat, on el miracle va ser que l’única nota que li va quedar igual va ser aquesta, un tres i mig de castellà, perquè la resta van pujar molt fins a fer-li un sis vuitanta-cinc, de mitjana total amb el trist batxillerat, suficient per anar a periodisme, si hagués volgut.

Però el destí va arrossegar en Biel cap a clàssiques. Parlo dels anys noranta, quan ara, passats deu o quinze podria ser un tevetreser de renom, o un copero de copete, vull dir de la cadena cope, no: va i esmerça els seus esforços en una batalla inútil: aprendre llatí i grec.

Val a dir que saber llatí i grec per a algú considero que només pot ser agradable si aquest algú agafa de tant en tant un clàssic de primera línia com un Plató o un Ovidi i se’l posa a llegir com qui mira una columna d’opinió del diari, i això en Biel és clar que va acabar assolint-ho.

Però tornem a les PAAU: resulta que del cinquet just de filosofia que li havia posat el guaperas quarantó es va convertir a la selectivitat en un vuit i mig. Però el fill de la gran bagassa del guaperas aquest que tenia la Marta encandilada, no va fer, ni per casualitat, cap gest de reconeixement mínim a en Biel, no: sinó que es va limitar a cantar les lloances d’un company que havia tret mig punt més, un nou.

Cada vegada que el guaperas filòsof arrugat deia ‘mira que bé, que ha tret un nou aquest, aquest ens representa, aquest fa notar que aquí hi ha qualitat...’ o coses així, a en Biel se li clavava un punyal: aquest va ser el primer dels molts que hauria de dragar en endavant: en endavant serien pocs o gairebé ningú els qui reconeixerien la feina d’en Biel, i els que ho haurien hagut de fer, no ho farien, per què? Simplement per no veure compromès el seu prestigi, perquè en Biel no quadrava en els esquemes dels professors i no hi hauria de quadrar mai, en Biel mateix personificava un exemple incòmode per a tots aquells que s’havien tornat cecs en un càrrec que els ho va permetre i no van ni voler ni saber veure el talent quan se’ls presentava davant dels nassos.

A tots aquells jo, que n’estic molt i molt d’aquest Biel de què parlo, els he compost una elegia fúnebre, que fa:

 

         Pútrida pols, ploraràs, quan caldrà els nassos dels mestres

                           Ben cardar i tornar res sinó el que eren abans:

                  No vas poder enterrar-los pas més del que eren en vida

                           Soterrats en vils fums d’imaginació.

                  Doncs ploraràs l’abisme quan jo, pols, sí, però clara

                           Me’ls semblaré mirar d’astre, com ara, en bassal.

 

Vagi per ells, mentre el nostre Biel pugui acabar gaudint de la glòria de poder dir el que pensa sense posar-hi més pèls que els que ja té ben repartits per tot el cos.

Abans, però, caldrà que passin cinc anys d’interminable carrera aprenent ximpleries capritxoses i variades segons la lluna en què va néixer cada professor. Abans, però, li caldran dos anys d’un doctorat inútil, li caldran les crítiques i la rebaixa de la nota d’investigador per no saber fer anar a la perfecció un programa de maquetació de llibres, li caldrà abans però trobar totes les portes tancades per uns inútils que farien millor posant totxos en ciment que no pas cobrant mig quilo al mes a canvi de fer pública la seva ineptitud, li caldran quatre processos selectius en orris, li caldrà el cinquè en què per fi sonarà la campana, i li caldran, sobretot, moltes càrregues i descàrregues testiculars de valor purament testimonial, perquè home o dona que es prestés a ser besada tota una nit sencera arreu del cos no se li presentaria gairebé fins el dia que els científics empeltessin pèl a les granotes per criar una nova raça.

En Biel sí que havia de ser, amb aquests antecedents i subseqüents, d’una nova raça: d’una raça que es podria definir amb molts mots però el que ara se m’acudeix, únic, és que havia de ser trempada. 

 

 

 

C

PRIMER ANY DE CARRERES A LES MITGES

 

I en grec? En grec a la selectivitat el Biel havia tret ni més ni menys que un deu! Aquell vell del mestre Fargues que coneixeria tot seguit a la carrera era el que li havia corregit l’examen. Aquesta nota va ser motiu suficient per reclamar l’atenció del professor Vitrall, ara que en Biel estava decidit a seguir els seus mateixos passos des de la carrera.

Finalment, queden.

—Biel, el que et vull dir és que la carrera es va fent mica en mica, paper a paper, i que al final, quan l’acabis, pots tenir tots els papers fent un garbuix o haver-los organitzat bé, per cursos, classificats per assignatures, àrees, matèries, i això et servirà per sempre, perquè segur que més endavant ho necessites, potser durant tota la vida

—Ah, va bé doncs. —Aquest consell no només no el va seguir sinó que la meitat dels apunts de la carrera serien còmics amb caricatures dels professors i les seves frases més absurdes.—

—A més, pot ser relativament fàcil passar les assignatures, però és només aplicant-t’hi de veritat que aconseguiràs destacar.

—Bé.

 

*    *    *

 

—Saps si és aquí, la presentació de Clàssiques?

—Em sembla que sí —va fer l’Anna, futura companya.

De cop, un rebombori de professors i alumnes. Entren en una aula. Parlen.

El primer torn el va agafar la catedràtica de grec, la doctora Rosa Salmanta

—Bueno para empezar; no todos los que estáis aquí vais a hacer la carrera entera, y a muchos os va a costar superarla, no digo que no sea relativamente fácil pasar los exámenes y las materias, lo que pasa es que para hacerlo bien hay que dedicar al estudio y a la traducción muchas horas.

Segueix el professor Cabridell, de llatí:

—El que és important és que a aquestes alçades ja tingueu clara la gramàtica, perquè treballarem a partir d’aquesta. Començarem fent exàmens de declinació i conjugació, per tal d’assentar les bases i posar-nos tots d’acord.

—L’important no és traduir —segueix el professor Ullcec—: sinó fer-ho bé: veureu com, calgui el que calgui, acabareu sabent acoblar dues frases seguides o més en les llengües clàssiques.

Finalment en Pere Pérez, catedràtic de llatí a partir dels vint-i-tres anys, que si això és dos anys abans que ho va ser Nietzsche de grec, tots esperem que en segueixi l’exemple i s’acabi de tornar tarumba també dos anys abans del que ho va fer el filòsof alemany:

—Allò que cerquem aquí és que pugueu acabar la carrera podent agafar l’Eneida de Virgili i llegir-la sense problema. És això, i ja ens podrem donar per satisfets si hi arribeu.

Tot això, que semblava ben acordat i concordant en la idea i en el fet, no eren més que aparences, perquè en la realitat resulta que un, quan és professor d’universitat, es pensa moltes vegades que ja no té res a aprendre i que ningú no té res a ensenyar-li, que tot allò que sigui coordinable per al bé de la coherència de la llicenciatura ha de passar abans indefectiblement pel forro dels seus collons, ovaris si és professora.

Així en Biel acabaria trobant com en una classe li feien traduir cinquanta versos seguits, a la següent a penes tres, a l’altra li ensenyaven els bizantins i a l’altra rebia la queixa del professor que els volia fer llegir el Nou Testament. I així passava un dia. Passava ple de tot menys dels clàssics.

Excepció feta, és clar, sempre hi ha d’haver una amable excepció, de la professora Gràcia Pujol, que els va fer descobrir Ovidi: les Metamorfosis, llibre primer, era el que els tocaria traduir al segon semestre. Però l’any següent aquesta professora ja no hi seria, se n’aniria a la central, i el Ballart, un company rancorós perquè li va dir el nom del porc i ella no se’l va deixar dir impunement, la va esborrar de l’orla al cap de quatre anys anant ell sol a la botiga i fent el canvi d’amagat de tots els companys i professors.

Miserietes! Per quina voleu que comenci? Quantes llengües em caldrien durant quantes vides per poder-les dir totes? En dic de bones al costat, tot amanint-ho en una mena de salsa agredolça que faci més passable el porc immund que és el tema de la narració? Veurem.

—In nova fert animus mutatas dicere formas corpora

 

 

 

let's do it right from Pau Bielsa Responder |Pau Bielsa para S.J.Green 

mostrar detalles 24/06/08 

 

 

You say:

TRACES OF REVISION IN NON EXILIC WORKS

Then:

(now let me see if my Platonic sense of logics with something new added from Hegel works well:)

a. Ovid revised all non exilic works

b. Ovid revised part of his non exilic works

c. Ovid revised exilic and non exilic works

if a) then exilic works had a function, and this function must have been necessarily the same revision: in this terms, inventing a literary distress in which connotative language is the absolute power of saying what cannot be said in its natural terms.

if b) then the non revised work has to be found, and it brings to philological absurd.

if c) there has to be postulated a neither 'non exilic' nor exilic work, a happy ending for Ovid.

b) is a non productive investigation; a) and c) are productive only passing on the ignes suppositos cineri doloso of connotative language in poetry as a way of obscuring it or preserve information. And passing by the idea of continuity in a connotative poem, this is: a poem all written in metaphor, a non explicit one, rounding all the time around some simple truth that must be postulated. There must be something written on the laws of connotation and its limits.

Another thing: when you and your family may wish to come to see the rests of Catalonia, the greatest nation of the world, had Parliament long before England, I propose myself to be your Cicerone. Another: if you want to read my everyday tales tell me and I'll translate one for you. Well, have a good time,

Pau.

 

 

encara una cosa del Bielsa Responder |Pau Bielsa para vanessapunset 

mostrar detalles 24/06/08 

 

 

Bon dia Vanessa:

Seguint la lògica mateixa que segueixo jo en la meva feina d'estimar i entregar-s'hi, i estimar el material amb el què treballes i pots optimitzar, m'agradaria que admetessis que això ha fluït de mi cap a tu i de tu cap a mi, només a efectes de quedar en pau amb Déu el dia que em mori i quan recordi tots els moviments que vaig fer il·lusionat amb la possibilitat del teu amor, fet que formava part de la teràpia, ho faci amb tranquil·litat i sense associar-ho a angoixa. De fet les coses en qüestió relacional des d'aleshores em van bé: ara resulto interessant a les noies que m'interessen i sé trobar camins: ficar-la en un forat ja no és un imperatiu tan punyent, i he fet un espai entre la necessitat i la voluntat que em dóna certa molt bonica capacitat seductora. Cada cosa al seu temps: ara començo a saber que puc triar jo la meva dona, qualsevol que m'interessi, i hi puc posar jo normes de conducta perquè si la relació s'acaba produint ho faci segons les meves exigències de continuïtat i fluïdesa, llibertat i sentit de l'hummor, optimisme, en definitiva. 

Només que en els atacs d'ngoixa i els pensaments negres apareix la nafra necessària de l'anterior teràpia. Digues que hi has dedicat, que hi has dedicat estima pel treball que tens, i per mi serà prou per expulsar-te de les negrors i posar-te a les blancors.

Bé, ja són tres els correus, després de la resposta que espero dimecres o dijous, aquests, també et demano que em donis alguna conducta més per a l'angoixa sobtada, un pensament o composició de lloc o acció que funcioni a l'acte, en un segon. Fins aviat, bon estiu,

Pau.

P.S: Si et sembla, posa data aproximada per a la propera visita.

 

 

novel·la diquensbielsa Responder |Pau Bielsa para mtorren1 

mostrar detalles 25/06/08 

 

 

Aquí la tens. Bon estiu, si en vols més te l'envio sencera però hauràs de donar una adreça on càpiguen 3 megues. Salut,

Pau

 

 

novel·la del traster Responder |Pau Bielsa para carmeartola 

mostrar detalles 25/06/08 

 

 

Bon dia:

lo mismo digo, si t'interessa, la tindràs tota.

Fins aviat, bon estiu

Pau

 

 

novel·la demolidora de Pau Bielsa Mialet

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para originals 

mostrar detalles 25/06/08 

 

 

Bona tarda:

Pel tracte que hem tingut ja em coneixeu, us envio les vint primeres pàgines de la novel·la que vaig escriure mentre estava de baixa per depressió. Les disculpes que em cal presentar són totes, però si us interessa aquest treball veureu que de motius per maleir el gènere humà no me n'han faltat els darrers quinze anys, i si us he enviat algun cop alguna mossegada era una provocació que em coïa molt endins: passo de no estar acostumat a anar a cap funeral a tenir-ne més de deu per any, i de persones properes, això el 2007.

Espero la vostra comprensió envers la meva feina i fins i tot allò que em porta més disgustos que res, el geni geniüt que trec de vegades.

I si us vaga publicar-me, us en deuré una de grossa, i jo compleixo religiosament la meva paraula. Salut i peles,

Pau Bielsa Mialet, professor de Clàssiques a El Morell (TGN)

 

 

saludos de Pau Bielsa

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para cleal 

mostrar detalles 26/06/08 

 

 

Buena y feliz madrugada calurosa de fin de junio:

Le mando el cuento, tal como le prometí, sabe usted que soy de izquierdas, e incluso milito en esquerra; sabe también que tuvimos una conversación fluída como las próximas que espero con usted, sea cual sea el medio. Y sólo una petición, en caso que le haya gustado el cuento una vez leído: haga si le place los posibles que estén a su alcance para que sea publicado en español. En términos literarios las editoriales me dan sus bonitas espaldas, y aunque no es motivo para mí de desesperación, también es cierto que me vendría muy bien un pequeño dulce editorial este verano.

Si ve a Mary, salúdela de mi parte. La tesis sobre Cubells va adelante, poco a poco pero sin pausa. Un abrazo,

Pau Elbielsa Mialet, profesor de Clásicas en TGN.

L’ASSEGURANÇA DE VIDA

 

Pau Bielsa Mialet , dimecres 30 d’abril del 2008 de 15.45h a 17.09h.

 

Cada dia per a en Pau batallar contra la ignorància en un institut de poble no era feina ni feixuga ni emprenyadora: simplement era feina, i quan el material a classe no era bo ell feia el que podia que en realitat era ben poc.

─A l’escola, el mínim que s’ha de fer és esmerçar el temps en coses qualssevol! Millor les que indiqui el professor; a falta de conducta per això, qualsevol cosa és bona, però si una cosa s’ha d’aprendre a escola és que el temps és per ser esmerçat, i prou.

Llavors també hi havia els màxims, aquells que mostraven dots de traductors simultanis, en una frase que havien tret del llatí o l’anglès amb un dibuix sintàctic totalment irreconeixible si el comparava amb l’original, però amb el mateix sentit i contignut exacte.

Però aquell dimecres en Pau ja no va aguantar més, no ho va poder suportar.

A ca la Dori, on prenia el cafè amb gel tots els dies lectius de l’any mentre era hora del pati, hi ha peons de l’obra de l’ave i qualsevol marremango que es munta i desmunta a la comarca. Un d’ells és negre. Se’l mira, ben plantat, ben maco però el veu de cop girar una ganyota de menyspreu, de senyorío miserable, de ser més que algú altre.

I és que acabava d’entrar un altre negre venent discos d’aquests que diuen que fan perdre tants diners a les multinacionals de l’oci.

En Pau no dubta; fa un senyal al negre que acabava d’entrar i després de mirar un per un però ràpid i per feina els vora cent cinquanta cedés i devedés que duia, en tria tres. Diu:

─Quant?

─Nueve euro.

─Cadascun?

─Tres.

En tria un sense ni mirar i li paga tres euros.

─Que es xinxi el miserable peó! Quina poca caritat cristiana.

Com que la Dori no s’ha adonat que avui en Pau encara no havia pagat el cafè, amb tota la compostura aquest, passada una estona, s’squitlla des de la seva digna distinció.

Avui en Pau ha donat tres euros a Al-Qaeda i els ha estafat a una treballadora i a l’autobús.

Després de caminar els vuit quilòmetres de carretera que el separen de casa, ja és hora de sopar i dormir. Si demà es lleva a les cinc ja prendrà una banyera. 

Dit i fet. L’estel del matí brilla com mai a la finestra del bany.

─Si em veuen despullat i em troben maco, seguiran mirant, o no si es volen mortificar els veïns. Això voldrà dir que són místics. En cas de trobar-me lleig, seguiran mirant si són morbosos o faran el que els plagui.

Parlar en veu alta a la banyera encara ningú no li ha dit a en Pau si és un senyal de bogeria, i mentrestant va fent. Però ell prefereix cantar, qualsevol cosa que li vingui al cap, tret de la donna è mobile.

En Pau al carrer quan veu un negre vestit amb robes lluentes canta:

 

                  che cosa vorrà dir questa gran gala?

 

i quan li diuen que la llimona és bona pel refredat, llavors es posa:

 

                  sarà buona per te! Per me non certo!

 

Quan algú li fa cara d’estar a punt de dir-li que fa mala cara, llavors canta:

 

                  caro dottor, in me vedete, un morto che cammina…

 

i quan va pel metro de Barcelona observant la gent, que és el lloc on se sent més bé fent el que li agrada fer, posa cara de passar desapercebut mentre murmura:

 

                  già già di bamboli mezza dozzina

                  già veggo nascere, già veggo crescere

                  a me d’intorno veggo scherzar!

 

L’òpera favorita d’en Pau és Don Pasquale perquè de més jove…

Això és una altra història!

No sap ni com un mes més en Pau arriba a primer de mes i avui és dimecres, demà festa i divendres pont, i casualment porta vint euros a la butxaca.

El mateix negre peó altre cop i el mateix negre dels discos un altre.

─Cuánto?

─Tres, dos cinco.

─Cuatro diez?

─Sí.

N’hi compra quatre ben escollits.

─Seis doce.

─Tengo que comer, y tengo justo.

En Pau fa el gest de posar-se un mos a la boca mentre ho diu. L’altre negre, el ric peó, el senyor peó, ja comença a fer cara de tenir problemes que només podria resoldre el psiquiatre Lacan si se li acudís de ressuscitar de la seva tomba.

─Que es xinxi altre cop i mil més el negre negrer. Què s’ha cregut! Que es xinxi, que es fumi i que passi ben dolents els moments a ca la Dori mentre hi sigui jo, i gasta les riqueses que acumula en les cerveses i menús més selectes.

Avui en Pau no té per què estafar la Dori. Li queden deu euros. Ni l’autobús. Li queden deu euros. Ni l’estómac. Li queden deu euros.

No ho farà, de fet, mai més a la vida.

Mentrestant Al-Qaeda ja té tretze euros per comprar petards, claus i rosques i anar fent els seus aglans.

Quan en Pau escolta un disc i és dolent, el tira directament a la trituradora. Quan el disc que escolta resulta ser bo o tenir algun interès o expressar algun sentiment des d’un punt de vista musical i emocionalment expert el guarda, i quan li ve un extra, va a la botiga de discos de més amunt, ensenya la fotocòpia en color d’aquella caràtula tova i descolorida a la Montse, la seva venedora de discos, i diu:

─El vull. El tens?

Llavors si el té l’hi compra, si no l’hi encarrega i ja té l’original.

Amb això l’Estat guanya un setze per cent d’iva que li serveix entre altres coses per portar nois de divuit anys sense estudis a fer de carn de canó a l’Afganistan.

El món és com és, i si és així és com ha de ser, en Pau no se’n queixa mai. A ell, que el deixin fer. Ell deixa fer.

El disc que sobra, el regala a un amic que si el troba bo fa el mateix i en compra l’original perquè val la pena. Si no, fa el mateix. I així la matèria i la forma es destrueix i circula sense perdre’s.

En Pau té un problema que no pot resoldre i mai, ho sap, no resoldrà en tota la vida.

─M’he fet una assegurança de vida. Però quan mori no cobrarà ningú res. No pagarà, simplement l’asseguradora. Tant me fa clamar per una tonteria com aquesta un cel que no escolta, però el problema real, el que m’inquieta de veritat, és que si existeix el concepte ‘assegurança de vida’ bé ha d’existir l’objecte ‘assegurança de vida’. Bé ha de poder ser que t’assegures la vida i un cop mort algú cobra l’estalvi que religiosament has anat acumulant des que tens seny conservador. Bé m’agradaria saber que hi haurà algú proper, quan algú proper mori, que de la seva mateixa mort percebrà algun benefici monetari. Déu! On és l’assegurança de vida autèntica si no és a les companyies asseguradores? On has posat amagat aquest bé de la humanitat? No ho veig per enlloc! Em Donaràs una resposta algun dia? Sabré mai si algú dels meus mai en treurà res de diners d’haver pogut deixar de suportar-me com sóc? Dóna’m una resposta! Ja! No vull desesperar! El que no són pessetes, són punyetes!

Llavors el cel, bé tronés bés fes clar, bé plogués, mai no plovia cap euro, ni cap bitllet de cinquanta, es quedava igual com havia estat feia mig minut. I el gran buit de la pregunta que no té resposta, l’última pregunta, en Pau sempre el duria a la motxil·la pesanta de les seves emocions postergades a l’infinit, emocions que no tocava mai, que aprenia, de deixar sempre on són, perquè si no, sí que s’hauria mort.

La pregunta d’en Pau no té resposta, i tot el sentit religiós i de la consciència i actituds més exquisides i desarrollades se’n van en orris, quan una pregunta no té resposta.

Perquè en Pau viu convençut d’una mentida de la qual no vol que ningú mai li tregui la bena dels ulls.

En Pau està absolutament convençut per pura lògica i raó, que si el nom d’una cosa existeix, aquesta cosa per força existeix, i no hi ha volta de full.

Però on? On buscar-la si qui enté el títol i en teoria l’ofereix fa trampa i l’estafa? L’oculta i mai més no és visible. Com pot existir una cosa que no és enlloc, que no es troba enlloc?

En Pau desespera si cal, perquè sap que després tornarà a agafar l’esperança al punt on havia desesperat, però sobretot en Pau persevera.

I com que no creu de cap manera que allò que realment creu que és no sigui, no accepta que ningú l’hi contradigui, ni ell mateix.

En treu maldecaps, lluites en una línia que no sap on porta, i finalment, per alleujar-se la tristesa va a la botiga de discos. En compra d’oferta, els escolta després.

Cada cop que té vint euros i és al bar de ca la Dori, on li toca ser durant quaranta anys d’hores de pati, compra quatre pel·lícules.

Un cop en té quaranta, d’euros, compra dotze cedés i devedés.

I fa el mateix.

I llavors, si li ha agradat molt la pel·lícula o el cedé, escriu al mateix autor felicitant-lo i donant-li les gràcies per existir i haver dit una cosa que ell no té temps per cantar o filmar.

En Pau té una guitarra. Però costa temps i esforç aprendre de fer anar els acords.

En Pau també té una pila d’exàmens, exercicis i registres per corregir, anotar i resoldre cada dia.

És això: es proposa fer la seva feina com cal, i la feina li ocupa tot el temps d’oci, a més del presencial al centre.

─Millor això que tenir parella o parello, rentar calces o calçotets, que no són teus, cuinar per un altre, discutir, fer bombos, fer les paus, cuidar quan pots i no tens altres obligacions unes ciratures que quan tinguin trenta anys no només no et donaran néts, sinó que faran recaure en tu com si fossis el dimoni totes les culpes de les seves frustracions personals, siguin quines siguin. I tot això perquè mentre els hauré criat els ho hauré donat tot, estima i seguretat per sobre de tot, i ells l’hauran tirada per la borda malgastant-la en obstinar-se a ser qui no siguin.

Si em surt un fill amb dots de biòleg, voldrà ser crític literari.

Si em surt una filla amb dots literàries, voldrà ser biòloga.

Estudiaran a les millors escoles, els ho donaré, seran el que voldran ser, a més d’infeliços tota la seva vida per no ser el que són. I jo un torturat ple de llèmenes a la testa lassa dels retrets que em vindran a fer i els psicodrames un cop mínim cada quinze dies, això si decideixen marxar de casa, total perquè els acabi donant els dos-cents euros que no saben d’on treure per resoldre qualsevol problema que se’ls hagi presentat al moment, un queixal corcat, una mudança, unes vacances ben merescudes…

Jo no sóc Lacan! Lacan ja està bé a la seva tomba, i els meus fills que es quedin ben calentons al redòs del pensament de Déu, que si de mi depèn no n’han de sortir mai per mai dels jamais!

 

*    *    *

 

Han passat trenta anys. En Gerard és traductor a les Nacions Unides, el Fèlix és el millor mecànic de la comarca. Fa trenta anys el primer va seguir la línia que en Pau li havia indicat i el segon no es va rebotar quan en Pau li havia ordenat en tot moment esmerçar el temps.

Tant en Gerard com en Fèlix ara són luxosament rics i viuen folgadament sense cap preocupació. I feliços, segons indica l’Estatut que en Pau observà al peu de la lletra des que va entrar en vigor.

Just després que la tercera república es respirés a l’aire de la Catalunya tripartita que ja mai més no tornaria.

En Pau ja sentia fàstic de tot. La hipoteca ja no el collava gaire gens, i comprava tones i tones de top manta que acabaven tots a la trituradora, la fidel destructora d’en Pau que portava trenta anys treballant.

En Pau es jubilava amb la sensació de no haver resolt res a la seva vida inexplicable.

Ara ja, en una casa de cinquanta metres quadrats que no era el seu pis de Valls pel que havia passat tants tràngols, total, per tres-cents metres quadrats.

Ara ja passava la vellesa plàcida. Només li plaïa anar a comprar peixet i cuinar-lo.

I això sí, li seguia plaent com caramel i sabates nous a una criatura tenir un lot de vint targetes de metro a la butxaca i seguir fent els seus viatges per l’espai, observant la gent i el seu comportament sempre misteriós i bonic.

 

                  a me d’intorno veggo scherzar…

 

seguia murmurant segons l’òpera que mai no oblidà.

De cop un dissabte les cames se li separen del cos, la testa del coll i els braços del tronc.

En Pau havia finançat Al-Qaeda tota la vida i ara moria per una bomba d’Al-Qaeda al metro.

L’Estat va pagar als seus nebots els cent cinquanta mil euros que ell havia anat gastant en cedés i devedés comprats a negres en qui considerava un bri de dignitat laboral.

Ni en Pau ni ningú mai no va saber que la pregunta vital, l’última pregunta, havia rebut resposta.

L’assegurança de vida és un fet demostrat que realment existeix.

 

fi

 

 

mea cuklpa: un error de perspectiva

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para oriolponsati 

mostrar detalles 26/06/08 

 

 

Benvolgut senyor Ponsdatí:

Gràcies i moltes per haver llegit el meu original i la vosdtra amabilitat. De fet teniu raó, i totg plegat ha estat un imperdonable error de perspectiva de la meva part, ja que en consultar els vostres títols editats a Aceent veig com predominen clarament els autors cadàvers, i naturalment això de moment, ho dieu amb tota la raó del món, no està ni ha d'estar fet a la meva mida.

Res més, sinó encomanar-vos que seguiu amb la vostra línia editorial que des d'algun lloc us ho deuran agrair, o no, felicitat i pau,

PBM.

 

 

sobre Diderot Responder |Pau Bielsa para oriolponsati 

mostrar detalles 27/06/08 

 

 

Bon dia estimat Oriol,

aquí en ve una de Diderot, val a dir que fins que me n'has donat notícia no sabia ni qui era

 

             No arrepentirse ni hacer reproches a los demás, son los pasos de la sabiduría.

 

L'agraiment que et dec és immens perquè m'has revifat de l'avorriment i la rutina, i això ho has fet tu i no cap altre; diguem que t'has guanyat una parcel·la de cel; pel que és la resta, si algun dia la política d'Accent evoluciona cap a unes perspectives més diguem-ne obertes, ja m'avisaràs, tinc moltes ganes de treballar amb vosaltres en tal cas. Fins aviat, espero constantment,

Pau.

 

 

...i per la part de Nietzsche Responder |Pau Bielsa para oriolponsati 

mostrar detalles 27/06/08 

 

 

Benvolgut,

ja que va sortir aquest autor en els correus que hem intercanviat, he de dir que d'un conte que vaig fer no fa gaire mentre feia temps en un bar de TGN prenent cafès a dojo i no anava a la meva psicòloga de la conducta, m'hi vaig engrescar tant que vaig fer deu minuts tard a la visita, un col·lega professor de l'IES on treballo, el Tomàs de Filosofia, en ser informat per mi mateix de l'argument d'aquest conte va identificar-lo com a "això és l'etern retorn de Nietszche".

Jo en aquell moment no ho vaig creure, no les veig així les meves obres, però tota opinió compta. Per això et requereixo per al document adjunt, sis pàgines, un cop d'ull, una opinió personal de la lectura quasi tant com la possibilitat d'edició.

Passades les dues feines típiques i tòpiques estic segur que faràs això per mi. Cap pressa i salut,

Pau Elbielsa

 

 

paretimologia omnia vincit Responder |Pau Bielsa para mariusserra 

mostrar detalles 30/06/08 

 

 

Hola!

No t'ho perdis això Màrius: avui esperant a la consulta del doctor Messeguer he cridat 

--Espaaña!

I això que ahir li estava preguntant a Déu per què havia abandonat el poble català, en sentir no només botzines i petards sinó trets reals d'escopeta al carrer.

Quae ratio est?

Una senyora que era a la sala d'espera va i fa:

--Yo también tengo hora para el doctor MESSENGER

Això m'ha reconciliat amb espanya i espanyols i destrucció de catalunya.

Estava convençút que la meva novel·la En Pau tindria sortida, però l'efecte que fa és que ningú, ni els més propers no la volen llegir, no passen de la primera frase, per tant, com que el que vull és fer diners, toca escriure algo que estigui d'acord amb els temps, i te n'avanço un tros de l'argument:

la trama anirà sobre la construcció per part del taller de Fídias de l'escultura de Zeus a Olímpia; el temps històric de la narració estarà diversificat i hi haurà assassinats i sexe com cal. De moment estic mirant si a la meva biblioteca tinc les Memòries d'Hadrià que em vas recomanar. Jo ja havia llegit els idus de Març i ja tinc encarregada la catedral del mar.

Considero, i això ho dic en sèrio, que amb totes les limitacions del gènere que hi calgui posar, però les novel·les d'Agatha Christie tenen continguts literaris universals i profunds.

I que allò que les 'vaques sagrades' de la literatura no copsen perquè muscas non captat aquila és el que em toca.

Cap pressa, per això: l'estiu no és per a projectes que no siguin fer el dropo i anar de festa.

Esperant que tinguis bona la família i tot vagi bé, et desitjo bon estiu i t'emplaço a seguir-me donant consell sobre la meva idea de literatura productiva. Abraçadarbre, cullda't, i com que l'ut llatí és molt sa, sa l'ut,

Pau.

 

 

comentari mails

RecibidosX

 

Vanessa PunsetHola Pau, Despres de llegir els mails que m'has enviat, veig que has fet "la ...

02/07/08 

 

 Responder |Pau Bielsa para idppunset 

mostrar detalles 02/07/08 

 

 

Hola Vanessa:

De moment aquesta tarda l'hi he expressat part del contingut de la nostra conversa telefònica a la mare, i ens hem adonat d'on ve la bretxa brutal que s'ha obert en la nostra unitat i el nostra projecte comú. També ho hem remuntat a 'l'estil Mialet' de part de determinació familiar, i hem recordat que quan l'avi va morir els tiets van dir-li a la besàvia que s'havia trencat el peu. La mare ha corregit: el fèmur.

Està receptiva i no se  sent ni culpable ni responsable del que m'ha passat, ni jo tinc pas aquesta exigència, som persones desarrollades i madures, he dit, simplement va fer una 'cosa ben feta posada en mal context' he dit jo. Ens hem comunicat.

M'ha convidat a començar a passar la seva novel·la Esther, 38 roses blanques a ordinador, i m'ha començat a dictar la part en què l'Esther expressa els seus pensaments quan la mare li comunica que el pare ha mort. La resta he anat corregint jo sobre una versió anterior que ja tenia passada feia uns anys.

Ella mentrestant ha llegit novel·la meva i després hem comentat cadascú la de l'altre, jo li he dit les virtuts que hi veig noves en la seva, que tracta l'espai i el temps podent treballar a gust amb la distància. Ara vaig a passejar. Durant la setmana aniré a Sabadell a veure els cuidadors, especialment el Pere, que és el que va dir que desitjava que l'Esther pregui per tots nosaltres

 

 

de Pau Bielsa a editorial Empúries Responder |Pau Bielsa para info 

mostrar detalles 07/07/08 

 

 

Bon dia:

Us trameto les primeres vint pàgines de la meva darrera novel·la per si és del vostre interès editar-la. Gràcies,

PBM

 

 

de Pau Bielsa a editorial Cruïlla Responder |Pau Bielsa para contacte 

mostrar detalles 07/07/08 

 

 

Bon dia:

Us trameto, per si és del vostre interès editorial, les primeres vint pàgines de la meva darrera novel·la. Gràcies,

PBM

 

 

de Pau Bielsa a edicions 62 Responder |Pau Bielsa para correu 

mostrar detalles 07/07/08 

 

 

Bon dia:

Us trameto les primeres vint pègines de la meva darrera novel·la per si és del vostre interès editorial. Gràcies,

PBM

 

 

de Pau Bielsa a editorial Angle Responder |Pau Bielsa para angle 

mostrar detalles 07/07/08 

 

 

Bon dia:

Us envio, per si és del vostre interès editorial, les primeres vint pègines de la meva darrera novel·la. Gràcies.

PBM

 

 

de Pau Bielsa a editorial Montflorit Responder |Pau Bielsa para editorial 

mostrar detalles 07/07/08 

 

 

Bon dia:

Per si són del vostre interès editorial, us trameto les primeres vint pàgines de la meva darrera novel·la, gràcies.

PBM

 

 

de Pau Bielsa a editorial Mina Responder |Pau Bielsa para mina 

mostrar detalles 07/07/08 

 

 

Us trameto, per si és del vostre interès editorial, les primeres vint pàgines de la meva darrera novel·la, gràcies.

PBM

 

 

novament de Pau Bielsa Responder |Pau Bielsa para mina 

mostrar detalles 07/07/08 

 

 

Us trameto un llibre que potser us interessarà especialment seguint la vostra línia editorial. Gràcies.

PBM patrimoni adjunt

 

 

Pla d'equipaments culturals

RecibidosX

 

Jordi de BofarullPau, Et passo el Pla d'Equipaments aprovat pel Ple de l'Ajuntament. L'has reb...

08/07/08 

 

 Responder |Pau Bielsa para Jordi 

mostrar detalles 08/07/08 

 

 

Sí, gràcies

 

 

RV: de Pau Bielsa a edicions 62 / No tinc cap adjunt. Gràcies

RecibidosX

 

recepcioNo tinc cap adjunt. Gràcies -----Mensaje original----- De: Mariona Muniesa [m...

08/07/08 

 

 Responder |Pau Bielsa para recepcio 

mostrar detalles 08/07/08 

 

 

A veure si ara l'envia, gràcies

PBM

 

 

les vint pàgines de Pau Bielsa Responder |Pau Bielsa para original 

mostrar detalles 09/07/08 

 

 

Bon dia, Mariona,

Espero que ara ho hagis rebut bé, gràcies,

PBM

 

 

un detall més del Bielsa Responder |Pau Bielsa para original 

mostrar detalles 09/07/08 

 

 

Ssisplau, Mariona, no té gaire èxit, però consulta el meu blog a

http://generapoesia.blogspot.com

Gràcies,

Pau.

 

 

Paulus Bielsa Stephano Viridi suo sal. Responder |Pau Bielsa para Steven 

mostrar detalles 12/07/08 

 

 

Dear Steve:

Olim mihi nullas epistulas mittis. Nihil est, inquis, quod scribam. At hoc ipsum scribe, nihil esse quod scribas, vel solum illud unde incipere priores solebant: 'Si vales, bene est; ego valeo.' Hoc mihi sufficit; est enim maximum.

Another thing, if is utile for you: traces of deliberate syntactic obscurity in Manilius can be easily demonstrated in these two verses

semper erit paribus bellum quia viribus aequant  instead of the common

semper erit bellum paribus quia viribus aequant

and

the other one now I don't remember. Vale

Pau.

 

 

em pensava que te l'havia enviat: un conte breu per a l'estiu Responder |Pau Bielsa para mariusserra 

mostrar detalles 13/07/08 

 

 

Bona tarda, Mârius:

El cas és que tenia moltes ganes de trametre't aquest conte que es titula l'assegurança de vida i he escrit recentment. Pensava que ja ho havia fet, però el meu correu no ho fa constar. Sa l'ut,

Pau.

 

 

petició informe per al cad de Pau Bielsa Responder |Pau Bielsa para programacio 

mostrar detalles 13/07/08 

 

 

Bon dia:

Per tal de presentar documentacuió al cad perquè sigui valorada, m'hauríeu de trametre un informe sobre la meva malaltia reumatològica emès per la professional que m'ha portat fins fa dos anys

Jo sóc en

Pau Bielsa Mialet

Telèfons: 977 61 32 67 i 628 346 220

DNI 52594629t

Adreça: Passeig de l'estació 5, 6è 6a Valls 43800 (Alt Camp, TGN)

Correu electrònic: pauelbiels@gmail.com

La professional en qüestió és la doctora Marta Larrosa, a qui espero que un cop tramesa la meva petició envieu una cordial salutació, gràcies,

Pau Bielsa Mialet.

 

 

De Pau Bielsa a Cossetània

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para cossetania 

mostrar detalles 07/07/08 

 

 

Bon dia:

Aquí teniu les primeres vint pàgines de la meva darrera novel·la. Si penseu a publicar-la, feu-m'ho saber. Gràcies,

PBM

 

 

a l'atenció de Sara Moyano: conte del Bielsa Responder |Pau Bielsa para projectes 

mostrar detalles 15/07/08 

 

 

Bon dia senyoreta Moyano,

aquí té el conte que vaig escriure a l'estil de la literatura infantil i juvenil. Té com a personatge antagonista el dimoni, i empra els jocs de paraules de començament a final per tal de promoure un ús de la lectura lligat més estretament amb les riqueses del joc literari. Penseu que fa uns dies em van despertar de la migdiada uns crits que venien del carrer, d'unes criatures que deien a un dels seus companys 'Fernando petardo' i ho repetien divertides. Què havia passat? Havien descobert la rima assonant i la clàusula heroica només amb el fet d'unir dues paraules. Aquesta és la 'màgia' del llenguatge, i com a professor a la secundària la practico. Espero que passeu un bon moment de lectura, salut,

Pau Elbielsa.

 

 

la passada nit, de Pau Bielsa

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para idppunset 

mostrar detalles 03/07/08 

 

 

Bona tarda, Vanessa:

Després de repassar amb la mare les conseqüències d'una bona ecisió presa en mal moment, després de dir-li que per ella això pintava molt bé, per tal com té l'oportunitat d'or de veure i entendre què hi ha de determinació familiar i de bé personal en ella, després de comentar-li profundament la novel·la de l'Esther amb la seva intenció i dir-li jo que havia aconseguit o ho estava fent el que no havia fet cap altra, que és representar el si mateix, vam passar la NIT JUGANT A CARTES fins a les set que vaig comprar esmorzar en un forn.

Li vaig indicar com la bretxa que s'havia obert entre nosaltres l'havia indicat a ella clarament com a víctima propiciatòria dels llops de la resta de la meva família directa, vam recordar el dia que ens vam emborratxar `per separat, vam recordar la meva idea d'engegar al traste amb el projecte de la hipoteca i la casa, i com quinze dies o una setmana després això mateix havia servit de vacuna per a l'enmtrevista que vaig tenir amb la meva germana, on ella va entonar el mateix cant de sirenes (si consultes els apunts, era aquella entrevista en què et vaig dir que li vaig tornar moralment una per una totes les que ens havia fet a la mare i a mi els darrers onze anys). Vam posar música, la que l'Esther un dia va ballar, entre altres. Vam quedar en què jo tindria unes clauetes seves de joguina, i no les va trobar, enlloc d'això el vestidet que anomenàvem xarleston i amb què la feiem ballar aquesta música.

Com que no he trobat llàgrimes gairebé en el que he fet aquesta nit, demà aniré al centre de l'Esther a veure els cuidadors. Malgrat tot hi ha una cosa molt positiva que rebo de part teva i vull remarcar:

En cap moment no has dit que jo reprimís ni negués el dol, sinó haver-lo 'contingut'. Això em posa en bona situació a mi també, tot i que mentre no em surti el drama de dins estaré seguit exposat a atacs d'ansietat, és evident.

Però comprendràs que de tanta importància com això, i de fet hi va unit ineluctablement, és el fet de tapar la bretxa que s'ha obert en la unitat entre la mare i jo, cosa que de fet ja estava fent sol sense saber ben bé què feia.

L'únic que ara penso que m'aconsolaria seria poder tenir el seu cosset a la falda, el de la meva germana, sento la pèrdua ara mateix de la pèrdua, o sigui, de no haver sentit la pèrdua en contacte físic amb el mateix cos de la meva estimada germana.

Si has pogut llegir detingudament tot això, en tinc prou que responguis que el procés es desarrolla correctament si és el cas, i si no, emplaça'm a finals d'aquest mes, si el que no m'atreveixo a plorar davant la mare ho puc fer davant teu. En tot cas, depenent de les coningències emocionals, la setmana que ve si tot està anant en el sentit correcte t faré saber si agafo l'hora de finals d'agost. Salut,

Pau Bielsa.

 

 

De Pau Bielsa a Josep Ferré Responder |Pau Bielsa para josepferre 

mostrar detalles 26/07/08 

 

 

Bona tarda, Josep:

Les òperes, són sis, a ca la Mariona, Passeig de Valldoreix núm 10 2n A, però si les vas a buscar ho hauràs de fer passat el setembre, molt probablement perquè ara ella està estiuejant a Campelles.

Aquestes sis òperes no tenen més de cinc solistes cadascuna.

Quan les tinguis ja em diràs alguna cosa: la meva predilecta, també de la meva mare, és Poliuto, que va sobre la vida i martiri de sant Pòl·lux, i acaben tots cantant feliços mentre van a la gola dels lleons.

Ja em diràs alguna cosa pel setembre, bones vacances, bon estiu i records,

Pau.

 

 

De Pau Bielsa a Joan Carbonell: Nona d'Esperança Mialet Responder |Pau Bielsa para joan.carbonell 

mostrar detalles 26/07/08 

 

 

Bona tarda:

Si tinguessis un moment entre ara i el setembre per enviar-me còpia de l'acta del jurat del darrer premi Valldaura, on l'obra Nona d'Esperança Mialet va quedar finalista, t'ho agrairé immensament. Salut i bon estiu,

Pau Bielsa.

 

 

de Pau Bielsa a Oriol Ponsatí Responder |Pau Bielsa para oriolponsati 

mostrar detalles 26/07/08 

 

 

Benvolgut, bona tarda:

Si és cert que ja heu fet les dues feines respecte de la meva persona, o sigui, enfadar-se i desenfadar-se, podeu comptar des d'ara amb la meva amistat, i sense saber, per dir-ho en argot, ni la geta que feu, si així ho desitgeu, doneu-vo per convidat a la propera calçotada popular del meu poble, les Valls eternes. Si no, tant se val, una abraçada,

Pau Bielsa.

 

 

consultes d'en Pau Bielsa Responder |Pau Bielsa para idppunset 

mostrar detalles 27/07/08 

 

 

Bon dia, Vanessa:

Amb tot plegat, hi ha certes qüestions que no em sé respondre i em corsequen.

Quan em vaig reincorporar, la feina va anar segons les meves exigències, molt bé. El que era a casa no va anar tan bé.

Vaig veure'm desbordat per sentiments, em trobava, segons jo mateix afirmava, 'amb la sensibilitat d'una embarassada'.

Vaig arribar a amenaçar la mare de suïcidar-me si no em donava cinquanta euros per passar el cap de setmana, i aquell dia va ser horrorós, em va veure com em mostrava amb ella, un enemic.

Amb el temps he après de passar quinze dies o els vint primers de juny amb un pressupost de tres euros diaris, i res per al cap de setmana. Si ha estat un assaig, ha reeixit.

A més, la comunicació a tots nivells se'm mostra fluïda i mimètica amb l'interlocutor.

Dormo moltes hores, poso ara poca conducta.

I quan em pregunto què ha passat i si pot tornar a passar, no sé què respondre.

¿És habitual, en sortir d'una depressió, que aflorin sentiments a un nivell que poden destruir?

La conducta ja no ha de ser altra cosa que la meva pròpia vida, però què ha passat? Què és el que indica la meva voluntat i si s'hi acorda a vegades el desig de fer què?

No deixo de declarar-me feliç, i fins i tot el malestar més abominable i la depressió i les manies que em puguin sorgir ho veig com a 'molèsties'. Res més.

Vaig acordar amb la mare que, com un antic amic de la família, tinc por de la salut, però sé que la conducta que m'imposo al respecte és encertada: passo un mal moment als centres de salut, i res més, perquè és on he dipositat aquesta por.

Actes de valentia que anul·lin la por tampoc no els vull, no només perquè el Jaume em va advrtir dels perills que això comporta, sinó també perquè tinc coneixement que tot el que expressa cada vocable del diccionari existeix i ha de tenir el seu lloc: si és una cosa dolenta, s'ha de posar on no faci mal; si és bona on faci o pugui fer bé.

El cas de fa una setmana i pico te l'explico: el Llorenç i el Roger, 'amics' de Valldoreix, després d'intercanviar uns emails em van venir a buscar a la casa de Valldoreix per anar a prendre lguna cosa en una terrassa propera. Els acompanyava un col·lega restaurador (cambrer) dit Lorenzo, italià, i era l'aniversari de la nòvia del Llorenç. Ell assegurava que a les onze tenia un sopar, i es mirava el rellotge. Amb prou feines eren quarts de sis de la tarda. Em van fer una encerrona. Van deixar que parlés per oposar-se diametralment al que jo havia dit feia un moment, després, per això ho vaig anomenar 'satànic', perquè a més em buscaven: es ficaven amb el significat profund o simbòlic de la meva consumició, m'anomenaven 'mestre' amb intencions esotèriques, i jo crec que venien fumats o que s'havien esnifat quatre ratlles.

Llavors el tal Lorenzo que l'únic que havia dit és que havia treballat a Valls restaurant 'la Catedral' em pregunta que dónde vives. Jo no dubto i li faig: Paseo de la Estación número cinco sexto sexta, que és la meva adreça, i llavors veig el tanoca aquell intentant memoritzar-ho. Després va fer cops furiosos amb l'encenedor i poc després es van veure satisfets i em van tornar a portar a casa.

En sortir de la camioneta, tant el Llorenç com el tal Lorenzo em van enviar un petó efeminat i monstruós, que se'm va quedar gravat com una punyalada a l'ànima fins que no el vaig poder dibuixar, uns dies més tard.

És evident que el Llorenç havia buscat parella al seu amic, i la decisió que he pres, després de somiar-ho una mica, és trencar definitivament i sense solució de continuïtat amb l'amistat del Llorenç, cosa que ja havia fet amb la Marina perquè m'havia dit, en plena depressió, que a mi no se m'havia mort ningú.

Abans d'ahir vaig anar, desfet, al meu lloc de reflexió a Valls, l'andana de l'estació de ferrocarril, a demanar a Déu que em donés un motiu o raó per seguir havent de suportar asprors a la vida i seguir obtenint tan poques per no dir cap dolçor ni suavitat. La resposta té cinc lletres i no és altra que Valls. Per poc que ho entengui, jo seguiré aquí mentre hi hagi una vinya empeltada a la terra dels meus ancestres.

La nit després d'aquella tarda no vaig dormir, i vaig resoldre una qüestió sobre un arbre que se'ns està menjant els fonaments a Valldoreix, vaig pensar que em moriria i vaig enviar un missatge  a la mare dient que el llledonaer l'havíem de matar. Vaig reflexionar pel fet que fa més de deu anys la mare ja havia malvist aquest arbre quan nonmés era un arbustet, i no li vam fer cas, i ara és un perill real, cada nit la casa erspetega, vaig repassar tots els problemes personals que m'havien mantingut en desatenció de les coses del dia a dia, que s'havien tornat desmesurades. Vaig sentir una gran excitació, com per anar a urgències de psiquiatria en aquell moment mateix, cap a un quart de sis de la matinada, però vaig fer una mica de gimnàstica, em vaig cansar i em vaig estirar, i amb els dits en pinça al pont del nas vaig fer una pregària. Em vaig adormir a l'acte.

El dia següent em notava passejar en el buit, i fins i tot vaig anar a Sabadell, però en veure que no venia l'autobús vaig anar a dinar: dia atípic mereixia dinar atípic i vaig fer una terrina gran de gelat.

Així és com vaig anar recuperant els sentits poc a poc, i com que en el meu esperit no hi ha lloc per al ressentiment, he anat patint però també distraient-me.

Quines coses, tinc energia, i l'he de gastar: de moment ja hee pintat dues parets de l'estudi de la mare i ara mateix vaig a continuar.

Gràcies pel moment, salut, ens veurem, bones vacances,

Pau.

 

 

proposta

RecibidosX

 

TresiquatreBenvogut Pau, tenim el pla de publicacions tancat per a dos anys vista, sols ...

31/07/08 

 

 Responder |Pau Bielsa para Tresiquatre 

mostrar detalles 01/08/08 

 

 

Gràcies, Rubén: ara mateix miraré si la meva novel·la quadra en els paràmetres d'aquests premis octubre, i en cas positiu miraré de presentar-m'hi. Salut,

PBM

 

 

de Pau Bielsa a Joan Fontcuberta Responder |Pau Bielsa para Joan.Fontcuber. 

mostrar detalles 14/08/08 

 

 

Bona nit, Joan

et recordes de mi? Vam passar les oposicions el 2005; ara tinc la definitiva al Morell, just al costat del complex petroquímic nord de TGN.

La veritat és que amb els que vam opositar el 2005 m'agradaria muntar una mena de col·loquis o tertúlies o simposis o com vulguis dir-ne, tinc moltes ganes de debatre sobre qüestions clàssiques. Has de consultar el meu bblog sobre Catul a

http://generapoesia.blogspot.com

Ja diràs alguna cosa, bon estiu, salut,

Pau.

 

 

conte per al premi tinet

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para lletres.tgna 

mostrar detalles 15/08/08 

 

 

- Mostrar texto citado -

Bona tarda:

Us envio l'obra

L'ASSEGURANÇA DE VIDA

Pau Bielsa Mialet

Passeig de l'Estació 43800 Valls (Alt Camp, TGN)

Tel. 628 346 220

i

977 613 267

NIF 52594629-T

Confirmeu, sisplau que l'hagueu rebuda bé, gràcies

PBM

 

 

assegurança.doc

 

 

conte per al premi tinet, segon intent Responder |Pau Bielsa para lletres.tgna 

mostrar detalles 15/08/08 

 

 

Bona tarda:

Al que us he enviat abans sortia el meu nom al conte, ara l'hi he tret. Repeteixo

Bona tarda:

Us envio l'obra

L'ASSEGURANÇA DE VIDA

Pau Bielsa Mialet

 

 

Hola!

RecibidosX

 

montserrat rosHola, Pau! Fa temps que no sé res de tu. Desitjo que estiguis bé. Em sap greu...

15/08/08 

 

 Responder |Pau Bielsa para montserrat 

mostrar detalles 16/08/08 

 

 

Hola Montserrat que per fi has arribat al jubileu joiós in saecula!

Una infecció d'oïda fa que no em pugui banyar i hagi estat rabiant de mal humor i dolor i angoixa i etcèteres als quals ja em començo a acostumar.

No pateixis per lo de l'editor, he fet un salt qualitatiu i ara em dedicaré literàriament a escriure sota pseudònim novel·letes rosa de les que es venen com a xurros als quioscos, o potser novel·letes fúcsia, que són lo mateix que les rosa però gais.

Què et sembla el canvi que he fet? Adéu a l'alta literatura, ja embafa massa la mel de les Muses que diu Píndar, i el que cal és pagar la hipoteca. Si se t'acut un argument ben tou no deixis de fer-me'l saber: sigui com sigui aquestes novel·letes estaran ambientades a la Catalunya històrica, aquesta que ja diria que desapareix, o que ja ha desaparegut.

Qualsevol idea val i és bona, s'acceptarà de grat.

Pel que fa a l'institut, ja creuo els dits: em tocaran quatre hores la setmana de conflictius, però he arribat a unn punt que resulta que els que em responen millor són precisament aquests, i aquells que passen per bons estudiants a vegades adopten actituds negatives a la meva aula, és estrany tot plegat: mentre els altres professors malden per tenir càrrecs i haver de fer el menys de classe possible jo faig al contrari: no suporto o em costa molt qualsevol claustre o reunió mínima de departament.

Bé, prou rotllo, disfruta del jubileu i espero que prenguis afectuosament la meva decisió literària. Una abraçada,

Pau.

 

 

He somiat que t'agafava la mà Responder |Pau Bielsa para Marc 

mostrar detalles 21/08/08 

 

 

I que menjava del teu menjar, etcètera. Jo no sé per què, quinze dies després de morir el Jaume vaig trobar la meva germana i el meu cunyat a la FNAC, no ens vèiem de feia temps i no ens entenem gens bé, vam decidir esperar una estona i vam agafar aquell tren on vas pujar tu i vas fer el joc de paraules sobre el bar de Valls. Sigui com sigui el problema que tenia està resolt, és cert, creu-me, i ara que tinc certa perspectiva dono compte que en haver caigut al pou em sobren dos dits a la mà per comptar els amics que em cridàveu des de fora que encara hi ha món, i que val la pena, i teníeu el braç a punt per quan m'alcés. És sèrio: he estat plantejant-me el suïcidi, he tingut angoixes horrendes, ja tot passat. Els efluvis del somni que acabo de tenir em porten a presentar-te els meus respectes i sincera adhesió amistosa, ja pot ser tan llunyana com sigui, tant se val, i que tinguis la seguretat que si algun dia et trobes en un destret podràs comptar amb el meu braç. Salut,

Pau.

 

 

Re: de Pau Bielsa a Joan Fontcuberta

RecibidosX

 

Joan Fontcuberta GelBenvolgut Pau, crec que t'equivoques de Joan Fontcuberta. Jo s'oc el pare, qu...

21/08/08 

 

 Responder |Pau Bielsa para Joan 

mostrar detalles 21/08/08 

 

 

Benvolgut senyor Fontcuberta,

Sí, és cert, cerco l'email del  seu fill: vam passar les oposicions alhora, ell va treure una centèssima més que jo i va ser el primer per oposició; després no sé per qui vaig saber que batallava per les seves assignatures, que les volia donar el de filosofia, i el que és ara estic muntant una sèrie de col·loquis i blogs sobre clàssiques: si em pogués facilitar el correu del seu fill o comunicar-li el meu, li estaré agraït, salut,

Pau Bielsa

El meu blog és

http://generapoesia.blogspot.com

 

 

FW: MINIMI AND CONFETTI

RecibidosX

 

Marta Conesa> > Hola, > > ella (negrita y blanca) se llama MINIMI HONESTIDAD > él(blanco-...

03/05/08 

 

 Responder |Pau Bielsa para Marta 

mostrar detalles 05/05/08 

 

 

ma che monissimi carissimi adorati!

Pero hazles mejores fotos, jopeta que no me sirves como directora de fotgrafia de la pelicula que estoy preparando. Perquè, sabies, estic preparant una pel·lícula.

Digue'm que te semblen les meves 'anècdotes' i quan em falta per parar boig.

Ptonàs o petones a la minimi i a la confetti

Muaaaaa

 

 

Tu i jo hem trencat.

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para llorenspujol2 

mostrar detalles 25/09/08 

 

 

I sense solució de continuïtat: busca't amics, segur que en tens a dotzenes, que comparteixin les teves drogues i la teva actitud completament perversa davant la vida, i realitza't. Pel que fa a mi amic teu no em dic ara viu ni per la resta ja més: només em resta el desig cap a tu que els déus et donin justament allò que no pares d'insistir en demanar-los.

Jo sé què és, i el dia que te n'adonis no acudiré al funeral d'un carnestoltes. Adéu.

Pau Bielsa Mialet.

 

 

Uns detalls familiars dels darrers dies, i en fi, una pregunta intuïtiva Responder |Pau Bielsa para jaume-aragones 

mostrar detalles 13/10/08 

 

 

Bon dia, Jaume

El passat dissabte 11, feia any i mig de la mort de l'Esther, tornàvem la mare i jo d'una excursió a Lleida on vam visitar les obres d'art, i em truca el meu germà Jordi interessant-se per quan cobrarien l'herència. Li vaig dir que aviat, hi havia hagut qüestions al registre però ja estaven en curs de resoldre's, vaig dir que estava trist per la data, li vaig passar la mare que li va comentar que si s'hagués deixat passar el temps per no pagar impostos, i no ens haguéssim presentat com a hereus, l'herència del pare s'hauria fos en un edicte públic, molt probablement, d'aquells que no llegeix ningú, etcètera, etcètera.

Llavors, avui obro el correu de la feina, i em trobo, enviat del mateix dissabte a les deu de la nit, o sigui, unes hores més tard de la cordial conversa telefònica amb el Jordi, aquest correu de l'Esperança (germana, és clar):

Assumptefets 

DeEsperanza Bielsa <ebielsam@yahoo.com> 

DataDissabte, octubre 11, 2008 22:04

Per apbielsa2@xtec.cat 

CCebielsam@yahoo.com 

 

Hola Pau,

 

Què tal? El Jordi m'ha dit que encara esteu esperant el pagament de l'herencia, com nosaltres, que no entenem per què es retarda tant. També m'ha comentat que la mare em dona la culpa dels diners que li ha tocat pagar. Voldria que li passessis aquest missatge per tal d'aclarar la questió.

 

Si del que m'acusa es del 10% de recàrrec no és en absolut culpa meva, doncs hisenda cobra el recàrrec tan sols després de sis mesos de la mort. En aquest cas, els tràmits encara no havien ni començat. O sigui que si després la cosa es va allargar un o dos mesos més 'per culpa meva' no hi feia cap diferència.

 

Si del que m'acusa es de tots els impostos és obvi que la culpa no és meva. No només això, sino el contrari: jo li vaig avisar de que hauriem de pagar impostos i de que si esperàvem 4 anys i mig no caldria pagar res. El termini que hi ha per fer la repartició de l'herència es de 30 anys, o sigui que jo segueixo pensant que aquesta hauria sigut la solució millor per a tots.

 

Quan la mare i tú veu decidir tirar endavant sense ni tant sols voler parlar o buscar una solució bona i acceptable per a tots, veu posar un advocat que defensava diversos procediments o bé ilegals o bé improcedents i veu començar a enviar amenaces per email ens vem veure obligats a contractar un altre advocat merament per protegir-nos. Ja ho vem parlar, Pau, de que tot això no hauria estat necessari si només haguéssim intentat parlar i entendre'ns entre nosaltres. En aquest cas jo diria que no ens veu deixar més remei.

 

La feina dels advocats inclou assessorament fiscal. La nostra advocada de seguida va fers els càlculs pertinents i ens va comunicar que no ens tocaria pagar impostos perque no arribàvem a sobrepassar la quantitat exenta per ser fills. Suposo que el vostre advocat va fer el mateix, o si no ho va fer ho hauria d'haver fet, i la mare hauria d'haver estat informada de la quantitat que li tocaria pagar, doncs ella no és familiar del legatari. Calcular la quantitat no és difícil i és part de la feina habitual dels advocats (pagats) o dels notaris (que t'informen gratuïtament sobre aquestes qüestions).

 

En fi, a mi em sap molt greu que a la mare li hagi tocat pagar impostos, però em sorprèn si de veritat no ho sabia que li tocaria pagar. En tot cas ella va tenir assessorament legal en tot moment i ho havia d'haver preguntat. Potser si no fes aquestes coses de tirar endavant amb el primer que li passa pel cap sense pensar en les consequències no li hauria passat. Tots aquests lius que monta innecessàriament ens afecten a tots i fan les relacions entre nosaltres complicades.

 

Espero que aquest intent de clarificar les coses serveixi, perquè donar les culpes a qui no les té no és assenyat ni soluciona res.

 

Records,

 

Espe

 

I ara ve la pregunteta intuïtiva:

¿És possible que el Jordi i l'Esperança ja hagin rebut el requeriment que molt puntualment posaria un dit al foc que segur que ja els deus haver tramès?

Salut,

Pau.

 

 

de Pau Bielsa Responder |Pau Bielsa para euridice222 

mostrar detalles 15/10/08 

 

 

Hola Mati,

Espero que tot vagi bé i t'hagis combinat bé els horaris. L'alumnat, com veus, és entre mitjà i força bo. Et passo les activitats que responen del que hem fet darrerament a algunes assignatures. Ja et diré quelcom divendres sobre la continuïtat o no de moment de la meua baixa. Salut,

Pau.

 

 

Error Carta Jornada 8 Novembre

RecibidosX

 

Mònica Andújar - EsquerraBenvolgut /da, Ens dirigim a tu per comentar-te que en breu rebràs al teu dom...

20/10/08 

 

 Responder |Pau Bielsa para Mònica 

mostrar detalles 23/10/08 

 

 

Sisplau, una cosa més, benvolguts:

Encara no he rebut el carnet. Digueu-me si trigarà gaire. Gràcies,

PBM

 

 

de Pau Bielsa, nou militant Responder |Pau Bielsa para asales 

mostrar detalles 01/11/08 

 

 

Bona tarda,

Procuraré venir, el cas és que estic de baixa laboral i no peto fi darrerament, però en principi compteu amb mi

 

 

Dret habitació Responder |Pau Bielsa para jaume-aragones 

mostrar detalles 06/11/08 

 

 

Hola Jaume:

Amb el títol ja t'ho dic tot, ho he consultat amb la mare i la padrina i lese sembla bé tirar pel dret d'habitació; l'altra solució era legalment un pèl extrema. Ja diràs alguna cosa.

P.S. A més de l'habitació pròpiament dita, la mare a Valls te un espai que és l'estudi, a l'altell, i la terrassa de dalt, que és exclusiu per a ella: si això pot quedar reflectit en el document notarial ja m'ho diràs, gràcies, salut

Pau.

 

 

Editorial Barcanova

RecibidosX

 

ProjectesBenvolgut amic: Després del període de vacances, ens posem en contacte amb vo...

17/09/08 

 

 Responder |Pau Bielsa para Projectes 

mostrar detalles 17/09/08 

 

 

Benvolguda senyoreta Moyano:

Rebo amb delit la notícia, i espero no avorrir massa els seus col·laboradors. Vostre pel que calgui,

PBM

 

 

Gràcies de cor Responder |Pau Bielsa para mariusserra 

mostrar detalles 14/11/08 

 

 

Bona nit, estimat Màrius:

La mare llegeix amb veritable devoció la teva darrera obra, i quan l'acabi assegura que la vol tornar a llegir i després passar-me-la a mi i la padrina: el seu judici m'ha provocat una pregunta, certament, perquè ella ha dit 'digues-li al Màrius que sento una profunda admiració'.

I jo, que fins fa res tenia gravat a foc el vers d'Horaci

nil admirari prope res est una, Numici,

solaque quae possit facere et servare beatum

he hagut d'admetre que en aquest cas és obligada, l'admiració: tan netament i clara i pel seu nom dient les coses, sobre un tema que s'ha prestat sovint a mirades escabroses, que sovint, quan apareix públicament està dislocat o políticament pretès, i més ara que la mare està escrivint la vida de l'Esther, un projecte que porta molt de temps fent-lo i ara rep energia renovada.

Un exemple: la matinada passada no podia dormir i va continuar escrivint: anava pel moment, molt tardà, del diagnòstic, quan per fi el va tenir, i descrivia com el metge va mesurar el cap i va emetre el seu judici després de molta estona. Al cap d'un moment, quan tenia això escrit baixava la mare, llegia el teu capítol i sorgia la prova antropomètrica del Lluís.

Aquest acte de veritable valentia que has obrat, molt especialment a casa meva té una dimensió màgica. A tu, que realment existeixes, que aprofites les situacions no com 'un cantó' bo o dolent sinó com una condició vital veritable, realment per això se't pot donar les gràcies. Aquest gra de sorra és una catedral. Cullda't,

Pau

 

 

de Pau Bielsa Responder |Pau Bielsa para idppunset 

mostrar detalles 16/11/08 

 

 

Bon dia:

T'envio notícia perquè sàpigues que la visita del passat divendres em va resultar molt profitosa. Suposo que ja donaré detalls quan ens veiem. Ara mateix, diumenge al vespre, estic tranquil i segur per demà, i cosa que havia trobat aquest curs i havia perdut ara l'he recuperada: a aquesta mateixa hora sento molta il·lusió pel dilluns, certa inquietud pel son, però res important, espero. 

He guanyat consciència de mi mateix i alegria. Fins aviat,

PBM

 

 

Fwd: Gràcies de cor

RecibidosX

 

Màrius SerraMoltes gràcies, Pau. Fes-li una abraçada a ta mare de part meva. La veritat é...

21/11/08 

 

 Responder |Pau Bielsa para Màrius 

mostrar detalles 21/11/08 

 

 

Dona-ho per fet. La paraula té el seu poder, i és immens, donada la cultura i la precultura en la sang. La mare té el convenciment que la seva novel·la i la teva són el mateix, i això que no s'assemblen ni en l'estil ni en moltes de les situacions. Quan l'Esther creixia, a aquestes criatures encara se les anomenava 'mongòliques' quan no directament 'subnormals'. Actualment se les anomena persones amb especificitats.

Jo darrerament he estat de baixa per atacs constants de pànic, fruit del dol. La passada setmana m'he reincorporat i tot va bé.

Busco endins el per què de les meves dificultats en el món literari, i una de les respostes que trobo és un guió que estic preparant per fer jo mateix una pel·lícula, a més dels projectes que et vaig esmentar. La meva història no és l'esquena el lloc on vull posar-la ni la vull tirar a les escombraries, tot i que pesa, em pesa molt, i estic considerant seriosament de fer una sortida de l'armari en tota regla, un acte de valentia, com el teu, com el que respiraré si un dia veig publicat: a la vida els passats quinze anys he estat titllat per gent propera i per altres, suposats professionals de la medicina, amb etiquetes molt estranyes, confuses i emprenyadores. T'estic fent una confidència, i si aquest llibre, que estic esbossant a les llargues hores d'espera de l'autobús al poble on treballo acaba amb el temps esdevenint quelcom fet amb ordre i interès, potser llavors et demani consell.

Pel que fa al misteri de la teva signatura, de moment estic convençut que reprodueix un paisatge o edifici concret de Vilanova, i que si aquest ha desaparegut, ha d'existir una estampa concreta que el reprodueixi. Si resolc l'enigma, tinc pensat proposar-te'n un de numèric, de moment no dic més. Cullda't

Pau.

 

 

El conte d'en Manelic i el dimoni Responder |Pau Bielsa para Projectes 

mostrar detalles 29/11/08 

 

 

Estimada senyoreta Moyano:

M'adreço de nou a vostè, donats tres mesos que han passat des que el meu original s'ha posat sota la vostra consideració, i la certa perplexitat en què em trobo al respecte del tema.

Si la dilació en el temps és fruit de feina, aleshores felicitats a tots els membres del projecte editorial Barcanova: en temps econòmicament crítics com aquests tal serà una bona notícia.

Si a més a més o en canvi us ha sorgit algun dubte sobre l'aplicació didàctica i els continguts transversals que reflecteix la novel·la i us el puc aclarir, o qualsevol qüestió de caire literari en general, us agrairé que me'ls feu arribar.

Sigui com sigui, espero notícies vostres ben aviat, i que tot vagi molt bé. Gràcies,

Pau Bielsa Mialet.

 

 

de Pau Bielsa, per al premi Pompeu Fabra de Gramàtica Responder |Pau Bielsa para rballester 

mostrar detalles 05/12/08 

 

 

Bon dia:

He rebut al meu domicili la seva carta urgent i li trameto, com demana, el meu email: pauelbiels@gmail.com

Confirmeu-me la correcta recepció, sisplau. Gràcies,

PBM

 

 

Pau Bielsa, projecte interdepartamental

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para coiasole 

mostrar detalles 08/12/08 

 

 

Hola maca,

Ja a punt de tornar de la teva ensulsiada jo he estat treballant en lo nostre, i aquests són els primers resultats. Podrà estar acabat aviat, car el guió ja és complet.

A l'insti nihil novum sub sole: hauries d'haver vist l'emprenyada del director de dimarts amb una nena minúscula: ell creixia més que ella, ella creixia més que ell i ella, i no sé com va acabar perquè vaig entrar a classe. Després em va tocar aquesta elementa rebeca en una guàrdia i em va preguntar si em pentino.

Els de l'escola primària diuen que el grup de l'any que ve és milloret, però que ens esperem dos anys que llavors sabrem lo que és bo, que vindrà al Morell.

A mi un moret en sortir divendres em va tirar una escopinada al cap i va fugir corrents.

Bueno, jo sóc un número, o sigui, que una entitat abstracta, per tant els meus cabells també són abstractes, fins i tot fora de l'institut. Després, una mica de genotergente i llestos per anar a lligar al bar de la cantonada.

El teu substitut és sèrio, i penso amb el temps proposar a claustre una petita innovació que va fer ell per al bon ordre.

Quina enveja! La meva substituta no va fer res de res, estava allà escalfant cadira, i aquest teu vol de veritat ser numerari des dels inicis, i fa el fet.

Res més. Content de la teva recuperació, i digues-li al substitut que es posi en contacte amb mi, que li enviaré un exemplar del meu llibre. Tu ja el tens, oi? És un costum que tinc: encara me'n queden uns tres-cents exemplars a casa. Pots donar-li el meu email.

Fins aviat, i una cosa, aquell costum de parlar entre classe i classe el postposarem en un lloc nou que t'ensenyaré, molt bo, ja veuràs, només per a profes selectes, on podrem prendre un iogurt biològic de cabra.

Salut i alegria tot lo dia, teu

PBM

 

 

ESQUEMA D’ESBÓS DE PROJECTE D’INSTRUCCIÓ PER A SEGON CICLE D’ESO EN ARRELS CLÀSSIQUES A LA LLENGUA CATALANA

 

1.   L’ètim de l’ètim

a.   Etim. Ve de etymós ‘vertader’ ; etymós lógos dóna ‘etimologia’ que significa paraula i raó veritable. L’avantatge de dir la veritat és que si l’encertes la gent amb qui tractes es pot enfadar o lloar-te però no deixen mai d’escoltar-te, o sigui, que la veritat pot fer bona una conversa de sobretaula.

b.   Catalans: no se sap d’on venim, si més no en el nostre nom; existeix, tanmateix, una ‘paretimologia’ o ‘etimologia paral·lela’ segons la qual catalans = katá Alánous o sigui, ‘enemics dels Alans’. Els alans eren una cultura famosa per dues coses: Haver envaït Roma juntament amb els vàndals i els sueus i haver mort Roger de Flor. Els alans ja no existeixen, s’han extingit, i els seus ‘antagonistes’ que seríem els catalans encara anem piulant pel món.

 

2.   Per què grecs i romans van bé al català

a.   Encara que sembli poc important, per saber escriure bé: excepte comptades ocasions allà on en llatí hi havia una doble ela, en català la paraula que en deriva ha donat la dificultosa, àrdua i traïdora ela geminada (l·l)

b.   Perquè som el mateix:

                                              i.     Els termes literaris que estudieu en català, per exemple, les figures retòriques, són noms grecs amb significats ben senzills: metàfora = transposició, o sigui, portar un concepte en un altre.

                                            ii.     La cultura, la societat, les ciències en el nostre model de vida són urbanes, polides i educades, tal com ho van ser primer la grega i després la romana.

c.    Els grecs i romans ens donen identitat, si més no, aquella que es refereix a l’ofici que desenvolupem

 

3.   Ètims més importants del català

a.   Preliminars: l’alfabet grec: símbols i accentuació. El grec politònic Euclides a l’ordinador.

b.   Què passaria si anéssim a cal metge i ens ‘reconegués un mal de cap’ enlloc de ‘diagnosticar-nos una cefalàlgia’? Ens el creuríem, aquest metge, o pensaríem que es va treure el títol en una fira?

                                              i.     Parts del cos. Dibuix, noms grecs, romans i catalans.

                                            ii.     Muscles i esquelet. Idem.

c.    Què passaria si un militar digués que ha estat al Quintestret o Quintangle enlloc del Pentàgon. Pensaries que ha anat al bar de la cantonada i li treuries tota la importància, oi? 

                                              i.     Vocabulari matemàtic

                                            ii.     Vocabulari de les ciències experimentals

                                           iii.     Vocabulari mèdic

                                           iv.     Vocabulari social, filosòfic, psicològic, ètic i religiós

                                            v.     Vocabulari tecnològic

                                           vi.     Vocabulari literari i artístic

                                         vii.     Vocabulari jurídic

4.   Apèndix: llista de morfemes i lexemes grecs i llatins més comuns i el seu significat original

a.   Grecs + exemples

b.   Llatins + exemples

5.   Bibliografia

 

 

 

 

de Pau Bielsa, opositor cinc vegades Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 10/12/08 

 

 

Esperant que tu només ho siguis una,

Pau

 

 

del Bielsa, si llegeixes avui

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 10/12/08 

 

 

aquest missatge i continues, envia siplau sms al 628 346 220 SIGUI L'HORA QUE SIGUI. Tinc el cor en un puny, i cara a cara al cel o a Déu ja es pot dir, he exigit que dues voluntats siguin escoltades, que et quedis. Teu,

Pau.

 Responder Reenviar

 

jfortun9@xtec.catPau, Em sembla que quan llegeixis aquest missatge ja t`hauràs retrobat amb la...

11/12/08 

 

 Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 11/12/08 

 

 

Content d'haver-t'hi trobat bé. Per cert, un diccionari logse català que hem trobat penjat a la pissarra no serà obra teva?

Recorda que si el teu desig és passar les oposicions, et puc proporcionar certa instrucció general que compartiré amb molt de gust.

Pel que és la resta, jo et tinc molt per agrair, per circumstàncies personals que no venen al cas, en aquest sentit va la dedicatòria del llibre, però també en sentit general: fins ara mai ningú no havia posat alumnes a fer examen a la peixera per no molestar la classe: ara això es pot proposar al claustre. És aquest el pòsit, i el teu sentit de composició en l'espai és on excel·leixes, això vagi també per les oposicions. Una abraçada, 

PBM

P.S. Avisa si et surt interinatge abans del gener.

 

 

dietari d'intrascendències al Morell

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 11/12/08 

 

 

Bona nit:

Avui, només posar ordre en un BAT d'algú altre que feia soroll, puja el Tomàs Biosca cridant: ens estem tornant bojos!

Jo dic: Sí

I considero la possibilitat d'haver dit parla per tu o nosequè, el cas és que el Biosca no saps mai per on agafar-lo, és el rei.

Unes alumnes al corredor pregunten girant-se:

Paau...saps si l'Ernest està malalt?

Jo:

No, això no ho sé.

Llavors elles:

Saps d'algú que ho sàpiga?

Jo:

Sí, això sí que ho sé!

Acte seguit demanen:

Qui?

I jo faig, amb cara de pòquer:

Ell.

S'han quedat pasmades.

NOTA BENE: si vols seguir rebent el dietari d'intranscendències al Morell contesta tot seguit acabis d'escombrar amb els ulls aquestes línies. Si no, és igual, només ho feia per agradar-te. Salut,

Pau.

 Responder Reenviar

 

jfortun9@xtec.catPau, He fet cap a la Canonja. No crec que m'hi mengi els torrons (m'han dit q...

11/12/08 

 

 Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 12/12/08 

 

 

Ole, alegria m'has donat per tot el dia! El dietari avui veurem de què anirà, ara em toquen lleons lleus, els del circ de primer de bat. Salut,

Pau

 

 

2008/12/11, jfortun9@xtec.cat <jfortun9@xtec.cat>:

- Mostrar texto citado -

Pau,

 

He fet cap a la Canonja. No crec que m'hi mengi els torrons (m'han dit que un noi anomenat Schuster tampoc se'ls menjarà a Madrid) però estic content de tornar a treballar. La sensació és estranya, perquè encara no fa 24 h era al Morell amb vosaltres i ara ja sóc davant de gent nova, aules noves, companys nous, vistes noves (o no tant: la petroquímica també hi té singular presència...

 

Josep Maria

 

 

 

 

----- Missatge original -----

De: Pau Bielsa <pauelbiels@gmail.com>

Data: Dijous, desembre 11, 2008 18:43

Assumpte: dietari d'intrascendències al Morell

Per a: jfortun9@xtec.cat 

 

 

> Bona nit:

> Avui, només posar ordre en un BAT d'algú altre que feia soroll, 

> puja el

> Tomàs Biosca cridant: ens estem tornant bojos!

> Jo dic: Sí

> I considero la possibilitat d'haver dit parla per tu o nosequè, 

> el cas és

> que el Biosca no saps mai per on agafar-lo, és el rei.

> Unes alumnes al corredor pregunten girant-se:

> Paau...saps si l'Ernest està malalt?

> Jo:

> No, això no ho sé.

> Llavors elles:

> Saps d'algú que ho sàpiga?

> Jo:

> Sí, això sí que ho sé!

> Acte seguit demanen:

> Qui?

> I jo faig, amb cara de pòquer:

> Ell.

> S'han quedat pasmades.

> NOTA BENE: si vols seguir rebent el dietari d'intranscendències 

> al Morell

> contesta tot seguit acabis d'escombrar amb els ulls aquestes 

> línies. Si no,

> és igual, només ho feia per agradar-te. Salut,

> Pau.

> 

 

 

 Responder Reenviar

 

 Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 12/12/08 

 

 

Ara que hi penso, pot ser bo que no t'hi mengis els torrons, pot indicar que has pillat una depressió, i aquestes baixes donen molt de si. O sigui, que a efectes purament administratius el professor agafa l'alta per vacances i torna a la baixa en reenfilar el curs. Si és aquest el cas, aleshores, ja el curs que ve et veig només de dues maneres: bé interí, bé ja funcionari en pràctiques. No t'emmirallis en el Pere Poy: ell no té espai; no t'emmirallis de fet en ningú. La bona notícia és que vas puntuant mentre no es convoquen les oposicions, que et valdrà fins aleshores. Informa sisplau quan està previst que es convoquin. Fa uns anys era al gener, potser segueix igual. Jo igual respecte tu, una abraçada,

Pau.

 

 

T'ENYORUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUPAU Responder |Pau Bielsa para carmeartola 

mostrar detalles 15/12/08 

 

 

TORNAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAGH

TESTIMUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUH

TENYORUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUGH

uNA ABRAÇADA,

Pau :) :) :) :) :)

 

 

sàpigues que ets lluminosa Responder |Pau Bielsa para carmeartola 

mostrar detalles 15/12/08 

 

 

Sàpigues que toques de peus a terra, que en la nau estàs de talaiot i les veus venir molt abans que altres se n'adonin, sàpigues que ets pur esperit de lluita, sàpigues que si no haguessis nascut el món s'acabaria més aviat, sàpigues que de la mateixa manera que no recordes com se deia el qui et va ensenyar a llegir i escriure, igualment quan aquests que eduques siguin persones resoltes no recordaran que eres tu qui els ho va ensenyar. Sàpigues que ets imprescindible, i sàpigues, com jo,

CONTRA MUNDUM!!!!!!!!!

pETONETS

Pau.

 

 

quadre

RecibidosX

 

Ivet Rodon Graubones La Marta ja em va fer arribar el q els hi havia dit,prefereixo q si vol...

16/12/08 

 

 Responder |Pau Bielsa para Ivet 

mostrar detalles 16/12/08 

 

 

D'acord com vulguis, simplement es titularà 'retrat' va b?

Quan tornaré a veure't riure per les Torrades? Salut,

Pau

 

 

una intranscendència al morell i una altra cosa Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 16/12/08 

 

 

Bon dia:

Avui hem anat a l'aula 26, amb canó de projeccions a veure Gladiator amb els de quart, i una pregunta:

quina és la contrassenya?

Jo:

"Pau Bielsa"

Llavors entra la Montse Balcells que es veu que havia reservat el canó i hem de sortir.

Poc després sento passant que l'alumna diu a un company d'una altra classe, en veu baixa:

La contrassenya és paubielsa

L'altra cosa: cert ai al cor i angoixa em porta també a dir-te que estiguis atent a les adjudicacions del proper dijous. Ni puc ni vull ser més explícit. Teu,

Pau.

 

 

ah, i una altra cosa Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 16/12/08 

 

 

Sí, que ha aparegut noseón una bufanda com la que duies tu. Fa olor de colònia bona. Si és teva la mantindré en dipòsit. Adéu,

PBM

 

 

falsa alarma

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 17/12/08 

 

 

I truca'm, o fes alguna cosa amb la meva amistat, el que et sembli, com si la vols tirar a les escombraries, però alguna cosa cal, Teu,

Pau Bielsa

 Responder Reenviar

 

jfortun9@xtec.catPau, M'agrada llegir els teus missatges. Ets la meva finestra al Morell... és...

17/12/08 

 

 Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 18/12/08 

 

 

O.K. Avui un mal de ventre m'impedeix complir amb la comesa, però, JOsep Maria, ostres, bé, millor un somriure que res: bé sapilo alfin: a mi m'agrades tu, i ja està. Seguiré sabent de tu potser, seguiré enviant-te consells i instranscendències, però a mi qui m'agrada ets tu, tu i només tu. Apa, com que bé sembla que en aquest punt tens la vida resolta, ja no insistiré, o sí, però pateixo, i cada dia que poses un metre més de distància entre nosalttres a mi em toca anar al bar de la cantonada a menjar un flam amb nata i nous, i ja m'estic engreixant, però avui en toca un altre.

El dia que a la sala de profes mirant-me a la cara vas dir 'el Pau és un entès' no saps com ho vaig passar, ho vaig passar.

Que et coneixes, que saps les teves possibilitats, que ningú no t'ha de cantar el teu somni? Doncs ho accepto, bé continuem:

Aghir un quinqui d'alumne en no deixar-lo anar al lavabo em diu

sé donde coges el autobús

jo:

me estás amenazando

i ell fent cara de poma al forn

noooo

apa vés al lavabo.

El monitor que tenien els ensenyava tai chi i no volia estar en el meu lloc. Jo li vaig dir que tampoc volia estar en el seu, perquè per a ell la voluntat era 'tenir'.

I fins a quin punt he despullat el meu esperit davant teu perquè em fessis cas i cabal! Ara fes-me'n en això: llegeix la segona bucòlica de Virgili i matem-ho, i si no fas això, truca'm al número que et vaig donar i quedem per fer dos flams amb nata i nous. Una de dues, i apa, rep la meva estimació més adolorida, i sóc teu per sempre,

Pau Bielsa

 

 

de Pau Bielsa Responder |Pau Bielsa para jaume-aragones 

mostrar detalles 18/12/08 

 

 

Hola Jaume:

Perdona el retard, ja saps, avaluacions i coses m'han tingut ocupat, però aquí tens en vuit fotos l'escriptura del meu pis. Les dades de la meva padrina són:

Nom: Cinta Cubells Sanahuja

DNI: 37072291V

Domicili: C/ Sant Gil, 21 3r 2a 08001 BCN

Data de naixement: 19/7/1924

Estat civil: soltera

Professió: mestra jubilada

 

 

complint la paraula Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 19/12/08 

 

 

L'arxiu adjunt ja està penjat a la pissarra. Passa bones festes, millor any que ho serà segur, i fes l'amor cada dia amb qui t'estimes. Salut, amic,

Pau Bielsa Mialet.

 

 

EN JOSEP MARIA FORTUNY (SUBSTITUT DE LA COIA) US ENYORA TOTS I TOTES I DESITJA UN BON NADAL I ANY NOU AL CLAUSTRE EN PLE I M’ENCOMANA QUE US DIGUI QUE HI VA PASSAR EL MILLOR TEMPS AL MORELL.

SEMINARI DE CLÀSSIQUes

 

 

RV: Factura finestra

RecibidosX

 

Irene AsensioHola, sóc la Irene, la llogatera de la casa de Mirasol. Tal i com vaig quedar...

18/12/08 

 

 Responder |Pau Bielsa para Irene 

mostrar detalles 18/12/08 

 

 

Hola Irene:

No m'ha arribat el jpg. Torna-ho a intentar.

Pau.

 

 

2008/12/18 Irene Asensio <irene_asensio@hotmail.com>

- Mostrar texto citado -

 

 

 

 

 

Hola,

 

sóc la Irene, la llogatera de la casa de Mirasol. Tal i com vaig quedar amb la teva mare, t'envio la factura de la finestra del lavabo. Està escanejada però em penso que es veu prou bé. 

 

De pas, també adjunto la factura de fecsa que ja li han descomptat. Agraïria que poguéssim veure també el rebut de l'Ibi.

 

Fent comptes...

 

Finestra: 379,32 Eur

 

IBI: 140 Eur ----> menys la quarta part corresponent a l'Esperança ---> 105 Eur

 

Factura de la lum: 56, 21 Eur

 

Import que ens hauria d'ingressar: 379,32 Eur - 105 Eur - 56,21 Eur = 218,11 Eur

 

El nº de compte al que s'hauria de fer la transferència és:

 

2100 0664 11 0200060323

 

Titular: Javier Asensio Pla

 

 

Avui dimecres vénen a posar la finestra. En quant haguem ajuntat tots els diners podrem pagar-los.

 

Passa-li el recado a l'Esperança i diga-li que ja la truco.

 

Moltes gràcies,

 

Irene

 

 

 

¡Accede al correo desde el móvil! ¿Qué opinas? 

 

 

Organiza y edita tus fotos con Windows Live Galería fotográfica

 

 

 Responder Reenviar

 

Irene AsensioA veure ara!

19/12/08 

 

 Responder |Pau Bielsa para Irene 

mostrar detalles 19/12/08 

 

 

O.K. Quan torni a casa li passaré la informació a l'Esperança i miraré allò de l'IBI. L'ingrés el tindreu a tot estirar dilluns. Bon Nadal i feliç any nou, feu l'amor cada dia i la guerra mai de la vida, salut,

PBM

 

 

ens hem de quedar aquí... Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 19/12/08 

 

 

...per si reclamen notes, dic a la Carme, i ella:

A mi no em reclama ni Déu, ha ha ha

La Coia:

Pau, com em veus a mi?

Li dic quatre coses i ella

Me les pots tornar a repetir

I jo

Se me n'han anat del disc dur.

Fumant a fora un alumne que ha pres una actitud destructiva

Hola

Hola

Profe, el vicio!

Sí

Salut, bon any 9 egó dè mónos katheúdo

T'adjunto canço per a la fase depressiva que li he dit a algú que està de dol i he deixat a l'ordinador.

Amb estima, sempre dels sempres

RAJAT

ADORO

JOSEP

ARENA

TOPAR

pOSA'T AQUEST QUADRAT MÀGIC QUE T'HE DISSENYAT EN UN SEGELL i et donarà la sort que busques i és bona, salut

Pau.

 

One more chain I break, to get me closer to you

One more chain does the maker make, to keep me from bustin' through

One more notch I scratch, to keep me thinkin' of you

One more notch does the maker make, upon my face so blue

Get along little doggies, get along little doggies

One more smile I fake, 'n try my best to be glad

One more smile does the maker make, because he knows I'm sad

Oh Lord, how I know,

Oh Lord, how I see, that only can the maker make a happy man of me

Get along little doggies, get along little doggies, get along 

 

la Dolors Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 19/12/08 

 

 

buscava fa dos minuts un repetidor per sincronitzar la pda

jo he repetit tot el que anava dient i quan se n'ha adonat

bé, avui m'han engegat ja quatre cops a lam

però he dit

tu buscaves un repetidor, jo te l'he donat

ella

gràcies pau pel teu sentit de l'humor

això de fer tant el cristo cansa una mica, però el quinze del mes que ve ja en tindré trenta-quatre, i hauré deixat aquesta etapa definitivament enrere.

Et guardo un calendari dibuixat pels alumnes, aquest no es pot enviar per email,

o sigui que si t'avens a deixar caure

your fabulous face

davant dels meus ulls serà per tu, una abraçada

Pau

 

 

si em deixes de saludar Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 20/12/08 

 

 

Ni que sigui per res, ni que sigui digues que tot va com cal, digues alguna cosa.

Jo t'accepto com ets i com vols les coses, i de tant en tant reps una complanta meva.

Està bé que sigui així, malgrat hi pateixo, però aquesta part és per a mi.

Però espero un bon any de part teva d'ací a uns dies, de part teva que és el millor que m'ha passat en anys.

I no dic per què, i no dic per què, però si em fas la pregunta la respondré, i diré la veritat.

Estigues bo, bon amic,

PBM

 

 

Estimada Ivette

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para ivetterodon 

mostrar detalles 21/12/08 

 

 

Has prodigat dos cops en una setmana el teu somriure per les Torrades, fet que era més del doble de les meves expectatives en termes de temps i espai, i també en termes de causa: efectivament no t'havia vist mai somriure com ara, sempre amb aquella cara seriota que posaves i ja sembles haver oblidat per sempre. De fet un dels esbossos que et vaig fer de memòria a l'estiu duia la llegenda 'la noia dels ulls on sóc', i ho passava malament, a l'estiu; ara resulta que ho passo bé i resulta que somrius. És possible que segueixis sent la mateixa en el sentit de la llegenda de l'esbós. Ganes en tinc, i força que em dediquis un temps, entre deu minuts i un dia, i si et sembla jo posaré la data i el lloc. Teu,

Pau Bielsa.

 Responder Reenviar

 

Ivet Rodon GrauMira, sóc l'Ivette. No m'escriguis més perquè no tinc ganes de perdre el temp...

21/12/08 

 

 Responder |Pau Bielsa para Ivet 

mostrar detalles 22/12/08 

 

 

o.k. bon Nadal,

Pau

 

 

Coia i la Carme concursen

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 23/12/08 

 

 

I jo només espero de tu que em desitgis unes bones festes. T'estimo, cert, no sóc correspost, cert també: m'anomenes finestra al Morell, i em va bé. Sisplau, selecciona alguna nadala o poema bonic i me l'envies, s'agrairà moltíssim. Salut,

Pau Bielsa Mialet

 Responder Reenviar

 

jfortun9@xtec.catPau, Tot i que no puc estimar-te, m'agradaria conservar la teva amistat. Et d...

24/12/08 

 

 Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 24/12/08 

 

 

Idem per a tu. Quan el dietari d'intranscendències segueixi anant, ja et contaré per què la teva presència al Morell i en què m'ha estat personalment molt positiva. Salut, bones festes,

Pau.

 

 

de Pau Bielsa a Gemma redortra

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para gemma.redortra 

mostrar detalles 26/12/08 

 

 

Bona diada de Sant Esteve:

Tal com us vaig prometre que faria abans d'acabar aquest 2008, adjunto un comentari de lectura personal per a l'autor de l'obra NO ON REQUIEM publicada a la vostra editorial, que tanta amabilitat vau tenir de trametre'm.

El llibre l'he estat llegint durant tot l'any i l'he reblert d'anotacions al marge.

Per qüestions de feina, el resultat en word és molt més breu en paraules però sintètic.

Confio que lliurareu el meu treball a l'autor. Sincerament vostre,

Pau Bielsa Mialet.

 

res no fa bé que no pot a la vegada fer mal

Ovidi

COMENTARI PERSONAL A NO ON, (RÈQUIEM) DE VÍCTOR SUNYOL

Estimat senyor Sunyol:

He llegit exhaustivament el seu llibre, i el que segueix és un comentari en el mateix sentit, quan cal, vers a vers.

La impressió general que en trec, siguin quines siguin les motivacions concretes que han portat a realitzar-lo, han estat dues; una negativa, just acabat de llegir el llibre, i una altra positiva després de veure’l amb uns mesos de perspectiva: en aquest sentit va la frase d’Ovidi que encapçala el meu humil comentari.

La primera conclusió, per diversos motius que aniran sortint amb el comentari, és negativa: el llibre és un poemari que despersonalitza el dol i el converteix en una ‘sensació de dol’ o ‘vacuna de dol’ per als temps moderns en què amb prou feines es té temps limitat per plorar els éssers estimats i apareix el procés de dol com una molèstia, com ho pot ser un embaràs, per exemple, que fa perdre temps i diners a l’Estat o a l’empresa.

La segona conclusió, precisament per l’anterior, és positiva: una ‘vacuna de dol’ també és útil per a qui no ha treballat prou el dol i vol saber on s’ha equivocat i esmenar la plana. En aquest sentit, el seu llibre actua com una orientació geogràfica exactíssima, gràcies sobretot al fet que és d’arrel laica i impersonal.

Observareu o no que contrasto el vostre llibre amb la meva situació personal del moment: efectivament, el passat any 2007 vaig veure morir més de mitja dotzena de persones molt properes a mi, entre elles el pare, el meu amic més íntim i la meva germana gran.

Diguem que s’ha donat el moment que sóc especialment sensible a aquesta literatura i per la meva formació sé respondre amb coneixement davant un text literari. Espero que serà de profit per a vostè i els seus projectes futurs, ben cordialment us saludo,

Pau Bielsa Mialet, a Valls el dilluns 21 de juliol del 2007

 

PRELIMINARS:

El fons i la forma del llibre concerten a la perfecció, i estic parlant d’una simple qüestió de maquetació: ja des del simple fet que el llibre és un tom (tall) en quaderns, ja la verticalitat dels versos, la predominància de monossíl·labs, el tall constant entre el ser i no ser del tema que l’ocupa, les citacions i dedicatòries, de caràcter èpic pel que fa al confegiment d’un catàleg significatiu, buidat de tot contingut, anuncien una lluita per la comunicació, en efecte: als meus ulls, el buit que tota l’estona està assenyalnt el llibre és una prova de força de tot o res referit a la paraula, com a canal de comunicació: en aquest sentit el llibre és ja una experiència en si i un viatge moral ben delimitat.

 

 

PÀGINA	POEMA	VERSOS	COMENTARI
15	1.ARA	Ara…sempre	Estrofa d’arrel sufí tot negant l’existència de tu
Id.	Id.	Reposa…ens ets	D’arrel romana: els manes(tu=nosaltres) ens ets inclou la possibilitat de tu=per a nosaltres, això equival a l’ull de Déu i és d’extracció jueva
Id.	Id.	Ara acull-nos	Místic
16	Id.	Acull-nos…nosaltres tots	Referència de regust psicoanalític, referit al buit com el Gran Altre de Lacan
Id.	Id.	Ara…no-res	L’estrofa resol que cap escatologia o teràpia interior no és útil
Id.	Id.	Sigues…via	Aquest primer poema sembla refugiar-se, en el seu viatge, en el zen, però com a solució temporal, perquè en el vers següent el ‘tu’ és l’espai del ‘nostre repòs’. S’identifica cementiri amb dormitori, en una arrel grega d’origen prehistòric, si més no paleolític.

 

 

 

 

COMENTARI GENERAL

El primer poema, com tot bon primer poema, i estic pensant en els clàssics, és programàtic de tot el recull: fa un viatge per tot allò que acaba rebutjant tot i que reverberarà constantment dins el poemari, per acabar trobant la línia que el regirà: es tracta d’una línia primitiva, i ho és en dues vertents: en primer lloc, en l’actitud lúdica, que molt paradoxalment hi és obligada, i després i molt més interessant, en la intuïció de l’espai mític.

 

2. PLANT

Aquest és potser, amb tota la seva brevetat, el poema que m’agrada més i em torna més coses del meu procés: les tres estrofes admeten que en l’ésser estimat i desaparegut, el ‘tu’, hi ha el ‘nosaltres’ o molt d’això. Admet també la part compartida i la que no es pot compartir del dol, donat que el mort es torna una entitat enganyosa a l’hora de debatre amb els qui queden el seu ‘qui era’.

Caldria saber si ‘tu’ has gaudit mai del teu ‘per tu’ a més del ‘tu’ (ser-te), ara que, diria, ‘intentem aprofitar-ho per nosaltres’.

Recordo especialment el meu millor amic, per al qual tot era ocupat per altres, i els regals d’aquests altres molt probablement se li agrien.

de Pau Bielsa: cèdula d'habitabilitat

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para jaume-aragones 

mostrar detalles 28/12/08 

 

 

Jaume, aquí la tens

Espero que la data segueix en peu, salut,

Pau

P.S. Envia'm, sisplau, l'adreça del notari, gràcies

 

 

fotos del pepitu

RecibidosX

 

Jose Garcia Martin________________________________ ¡Accede al correo desde el móvil! ¿Qué opinas?

28/12/08

 

 Responder |Pau Bielsa para Jose 

mostrar detalles 30/12/08 

 

 

rebut gràcies

 

Un aclariment o dos Responder |Pau Bielsa para irene_asensio 

mostrar detalles 31/12/08 

 

 

Benvolguda Irene:

Davant les amenaces i la desídia hi tinc alguna cosa a dir:

Hi ha unes hores universalment establertes per a cada activitat al dia: les hores que truqueu no són les adequades.

És el segon cop que rebem amenaces de part vostra, i sembla ser que consensuada.

Davant la falta de respecte i les amenaces realitzades, qualsevol màniga ampla sobra: hi ha un contracte i l'heu de complir, vosaltres mateixes us podeu informar, si no n'esteu ja, sobre les obligacions que us lliga el contracte signat.

Davant d'això em sembla prou clar que no calen ni trucades a hores intempestives ni a cap altra, ni el bon dia: compliu el contracte o ateniu-vos al que se us en deriva en un cas divers.

Parlant com a persones, sempre s'arriba a acords. Amb amenaces, això ja no hi cap.

Pau Bielsa.

 

 

Rebut de la llum

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para irene_asensio 

mostrar detalles 7 ene 

 

 

Hola:

Amb data 29/12/08 ENDESA ha cobrat una factura de 196,81 euros. Cal que ingresseu aquesta quantitat al més aviat possible, gràcies.

Pau Bielsa.

 Responder Reenviar

 

Irene AsensioHola, sí, hem estat buscant la factura i és cert. En seguida fem l'ingrés del...

13 ene 

 

 Responder |Irene Asensio para usuario 

mostrar detalles 13 ene 

 

 

Hola,

 

sí, hem estat buscant la factura i és cert. En seguida fem l'ingrés del rebut.

 

Per altra banda voldirem demanar-vos l'adreça de la vostra casa aqui a Valls.

 

Atentament,

 

Irene

 

 

 

 

 

Date: Wed, 7 Jan 2009 21:10:08 +0100

From: pauelbiels@gmail.com

To: irene_asensio@hotmail.com

Subject: Rebut de la llum

 

 

 

Hola:

Amb data 29/12/08 ENDESA ha cobrat una factura de 196,81 euros. Cal que ingresseu aquesta quantitat al més aviat possible, gràcies.

Pau Bielsa.

 

 

Novetats de Pau Bielsa Responder |Pau Bielsa para idppunset 

mostrar detalles 7 ene 

 

 

Hola Vanessa:

Quan llegeixis segurament ja haurà passat tot l'espant, però he estat immers en episodis de confusió, que s'han produït en àrees comercials mentre comprava discos i llibres i també a cal notari i els he suportat amb virtut.

No estic segur de tenir-les totes: m'ho he raonat en termes d'energia i tinc la seguretat que he obert i tancat una porta mística.

A part d'això, demà veuré si les obsessions segueixen a ratlla a la feina: a casa, amb prou feines.

Per tot lo qual, si no ha d'afectar el curs normal dels teus quefers, et prego que em truquis tan bon punt llegeixis al meu mòbil, el 628 346 220.

Gràcies, fins aviat,

Pau Bielsa

P.S. Bon nou any nou

 

 

programacions

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa 

mostrar detalles 16 ene 

 

 

Apa, és aquí, fins ara

Pau

 

 

Aquesta tarda de sol

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 10 ene 

 

 

Bon any!

Aquesta tarda de sol i si tens novetats d'un nou interinatge m'agradaria passar-la amb tu a Valls o on vulguis.

Llavors ve que ja tens el cap de setmana programat etcètera. Era un desig.

De tota manera, tan bon punt tornis a fer dies en un institut, avisa. Salut,

Pau.

 Responder Reenviar

 

jfortun9@xtec.catHola, Pau, Ja torno a ser a l'institut. Ara m'ha tocat a Alcover, substituint...

16 ene 

 

 Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 17 ene 

 

 

Bon dia:

A Alcover, pel que tinc entès ras i curt, hi ha una colla de fills de puta. Tota la violència solapada del tarragonès sembla concentrar-se en punts com aquest. Si tens un interinatge llarg, que és el que sembla, enhorabona, i un consell per a les oposicions, que és millor que hi vagis no a 'provar' sinó directament a passar-les. Pels que peten per les rodalies no pateixis: sent de català i sent una nació no reconeguda ni a la cantonada de casa n'hi ha prou motiu, per explotar; tu aprofita l'ocasió que t'és donada, ara bé: amb l'equip directiu no t'hi facis gaire, que pel que sé són una colla de perversos amb poca feina i ganes de tocar allò que no sona.

Tu estàs fort en alguna secció de les proves selectives? Doncs a treure la màxima nota en aquesta, planteja-ho com un joc d'escacs, no dubtis de tu mateix, tingues seguretat, i poca empatia, sigues una mica psicòpata, en això, perquè t'hi va la supervivència, però la millor manera que tenien els nostres avis de menjar unes olivetes i poder treure el ventre de pena, en temps de postguerra, era anar amb un escuradents a la boca rosegant a l'hora de dinar, recorda: amb la necessitat per davant només pots aspirar a obra benèfica, o ni això. Salut, una abraçada, amb ganes de veure't un dia, és clar,

Pau.

 

 

per al Vè premi Jordi Domènech de poesia

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para eumoeditorial 

mostrar detalles 23 ene 

 

 

Aquí ho teniu. En cas de resultar premiat, prego se'm donin dos mesos per acabar d'adobar l'edició, car des que es va presentar com a treball de recerca el setembre del 2003 a la UAB no s'hi han fet modificacions, gràcies,

PBM.

P.S. Confirmeu correcta recepció dels tres documents, gràcies.

 

 

de Pau Bielsa: carmen ferale Responder |Pau Bielsa para jalmira1 

mostrar detalles 28 ene 

 

 

Aquí ho tens, lector unicus, a veure què et sembla. Salut,

Pau.

 

CARMEN FERALE

 

Est Deus inceptum nobis: Deus omnia curat

gentibus, aspiratque quibuscumque omnibus Ipsum,

dum bona conantur, Sese. Est Deus inque medullis

perque cutem cunctis; semperque monet sceleratos

crimina dum pergunt: sinit Ille et crescere iniquis

atque aequos proprio donat, cum foenore pleno,

Ille modo, Ille mihi, dictat dum carmina, praestat

carminis, et satis est, vitae transcendere limen

immitesque animum laetos mordere visenti:

hoc dum vita facit, faciat quoque tempore carmen.

 

 

Calcasti attonitis nos nudaque viscera rebus,

insidia, victosque tua, quodcumque putasti

nostri, Marce nocens, nullas comperte medullas,

non bene nos nosti. Eumenidum nunc avia vito

flumina si quid agam quaeris uel, perfide, nescis,

uel non scire piget. Adsum tot milibus hostis

quot momenta dies, quot fulmina praestat Olympus.

Calcasti. Nil fecisti, ueniaque tributa,

conscius. At quid agere putas tu conscius, inquam,

inconsulte, id agens? Laetae dum res agerentur

ianuaque ad mites panxi et, mea crimina, amicos

dilexi. Crimen semper dic talia, cedo:

dicere erit crimen te cum candore necesse.

Di tibi dent postes numquam uel flesse inopertos

uel risisse nihil, ualeas, tum cum obperiuntur.

 

Vltima deterior nostro lux derat amico

at fuit hac melior, quae vix iam currerat ante,

atque diem faustum semper promisit amatis

quo persona Deum atque animum numen comitaret

omnia tunc laetis essent per saecula rebus.

 

Sed, quocumque hominem Mors insidiosa fugarat

a nobis, mitem quoque post paulo atque sororem

et paulo ante patrem, nunc dilectumque magistrum

nunc comitem novum, veterum nunc cognita turba,

faucibus haec rapuit rapidis asperrima diva.

Vnus dilecta vacuus cum matre revertor

omnibus inque malis iactamur forte repente.

 

Materie tumida instante ruere omnia diris

numinibus, tantum non deteriora parumper,

saucius obsecro: parvum permittite maesto

cursum perficiens postremae aetatis euntem

dulcis, et omne malum potis obliviscere, mater.

 

De re non sapiunt nec de ratione nocentes

vitam nec iusta cum religione sodales

degere, concipiunt et, numquam parcere maestis.

quaerimus, en, comitem antiquam sub nomine dicta,

sponte suaque, Minae: porrexit bracchia quondam

flenti at nunc dixit mihi nullum decesisse

quam sibi nunc hominem surdasque ut demeret aures

calcavit saevae me ignavae lingua iacentem.

Quaeritur et Laurentius illo tempore notus.

Dic, Laurenti, mihi, frustra fortasse querenti:

intendis coeptis in me quare impia semper

facta tuis? Tantane animus deperditur ira?

In me dira vocasti, in me, tua mitia numquam

numina conatus mihi procurare cinaedum

horrendumque hominem veneris qui munera nescit

atque hostem pulchris factum rebus violentem.

Vivant a nostra, procul at, regione cinaedi

semper, et interitum iam quaerere desine nostrum,

Laurenti, impudice: perdant tibi sollicitata

quodque rupi commune tibi. 

At ego tempus in istud

vertor et irato proprius cum numine nostro

vulneror immodice in animo atque per aspera portor

quale et praeteritum linquit sua litora flumen

in siccum vergens iter intractabile saxum

tumque pedes et nunc vocat avia semita longe

ter quater incepta et numquam sperata leniri

talis ego in dictis quondam male versor amicis

horrescoque ferens animum per inane coactum

tam viduum plenas per tot me cernere calles.

 

Nec secus in medicis. Curat, en, unus et omnes,

de rebus, medicus, mortalibus ut moriantur

maerorem propterque ministravere venena

omnia mi medici. Mentis maerore soluto

sic unus sic alter erat fugeratque minister

ut non ratus ego medicaminibus faciendum

quid iam sanus erat mihi: tum furia dubitata

quale sopor vigilans, qualis malus! omnia solus

iam didici alternas minui per pillula vices

atque in permulta stupui momenta valescens.

 

Vnum me illa die video qua linquitur, omni 

inque tirocinio noto, deserta, sodali,

pectoraque, et solam quaerunt per tempora pacem,

et, dedignato auxilium praestare sodali,

pectora iam aeternam quaesunt per saecula pacem.

 

At procul hinc, medici, procul este et tempus in omne

ficto sanus ero sano: heia! ita semper eritque

atque fuisse decet: istinc fore, dicere certus

ausim, nec medicis neque vispillonibus natus,

si iuvat hanc Deus hanc me per noctem spatiantem.

 

En erit illud io! quo me mea vulnera tempus

claudere sanguineis ex toto corpore rivis

mente queant? Quo non certo mihi cernere restat?

At Deus, inceptum nobis finisque laborum,

me tenet in funem felicem tempus in omne.

 

Talia questus eram, nostrisque hora sancta tabellis

lucida sexta aderat, et adest hora lucida: novus

exoriturque dies et noctis lumina solvit:

iamque aliud referet nova sint si crimina carmen.

Pau Bielsa <pauelbiels@gmail.com>

para"gemma.redortra" <gemma.redortra@eumoeditorial.com>

 

fecha31 de enero de 2009 18:05

asuntoRe: Sala-Valldaura presenta el seu últim llibre de poesia a Barcelona i Lleida

enviado porgmail.com

 

ocultar detalles 31 ene 

 

 

Benvolguda Gemma:

Si tens accés al programa d'actes de la llibreria Laie en el seu aspecte literari, t'agrairé que m'enviïs el link. Certament són coses que si s'accepten i prou tal com són no són gens difícils, però amb tota la meva formació de lletres admeto que la meva pròpia mare, la catedràtica emèrita de Belles Arts Esperança Mialet Llagostera, sense saber dir què és un anacolut o una epanadiplosi sí que sap escriure millor que jo mateix. Àdhuc l'escultor Cubells, en vida, en llegir esbossos de la seva obra admetia que té fluïdesa, i la comparava a l'obra de grandíssimes i grandíssims autors contemporanis per esmentar els punts on aquests darrers entrebancaven la narració.

Davant una realitat com aquesta, i el fet que la meva mare té perfectament la possibilitat de passar vespres entre setmana parlant de literatura a BCN, no com jo, t'agrairé de cor la informació esmentada. Salut,

PBM

 

 

sis peus

RecibidosX

 

Jaume Almirall SardàEstimat Pau, Vaig rebre el teu poema. I l'he llegit. Encara el tornaré a lleg...

31 ene 

 

Jaume Almirall SardàCargando…31 ene 

 

 Responder |Jaume Almirall Sardà para usuario 

mostrar detalles 31 ene 

 

 

Estimat Pau,

 

Vaig rebre el teu poema. I l'he llegit. Encara el tornaré a llegir, potser avui mateix.

Per fi s'ha desvelat el misteri. Manili pot ser, o no, Ovidi; però segur que un dels dos és Pau Bielsa. O al revés.

 

Per molts anys, i per molta poesia.

 

Una forta abraçada,

Jaume

 

 Responder ReenviarResponder a Jaume mediante chat

 

 Responder |Pau Bielsa para Jaume 

mostrar detalles 1 feb 

 

 

Bona tarda, Jaume:

Tinc tantes ganes que ningú no m'obligui a traduir mai més res dels clàssics, que si això es dóna i segueixo sent un feliç i insignificant professor de clàssiques en un institut de poble, ho agrairé, potser, als astres de Manili.

Pensa que vaig arribar a projectar la meva sexualitat en Ovidi, que és, a fi de comptes, un llibre, i no una parella que es pugui petonejar.

El meu error va ser garrafal, i aquest Deus potser espera per fer-me caure damunt una pedregada grossa.

Poc m'importa, de fet.

Ara digue'm: el vocatiu masculí de bradýs és bradý, oi?

És que el segon poema començarà dient en boca del director:

        Paule brady, speres fallisne an tempus, alumnis?

Bé, ja seguirem, salut

Pau.

 

 

obrim un potet de la conserva

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 1 feb 

 

 

Bon dia,

posats que t'interessava conservar la meva amistat deixa'm dir-te una mica de la situació per la qual estic passant, simplement em desfogo una mica, no cal ni que llegeixis el que segueix fins arribar al 'salut'

Farà dos anys vam posar la casa de Valldoreix en venda, la mare i jo, que estem embarcats en una hipoteca arriscadíssima. Això ho vam fer després que més de mitja família caigués, de mort natural, sobtada, i en casos prematura.

La casa encara no s'ha venut i no podem cancel·lar la hipoteca; a més, ara hi tenim tres llogateres que no paguen el lloguer i estan plantejant-se viure-hi de gorra.

La cambra de la propietat de Terrassa ens deixa simplement amb el cul a l'aire en tal cas.

Pràcticament no ens parlem amb els meus germans, la meva germana, la que queda, li va birlar l'àlbum de fotos a la mare i una escultura, i cada cop que treu el tema es posa a plorar.

Jo cada cop que intento lligar em quedo amb un pam de nas, a més sóc hipotens i quan em marejo per una baixada de pressió corro al quiosc més proper a comprar-me una porno, que en un moment m'anima.

Aquest mes però, no en tindré ni per tabac, i la mare està al límit de les seves forces. Jo quan es queixa de l'artrosi simplement ja no n'hi faig ni cas, però pel que diu tot indica que es troba en un atzucac i està a punt de dir prou.

En tals circumstàncies, és cert que he fet amics, però tenen una habilitat especial a olorar-se que quan les temples estan nuvoloses no s'ha de trucar l'amic ni veure'l, en això et recomano que llegeixis el conte d'Oscar Wilde de Hans i el moliner. L'any passat el van llegir a castellà els de primer d'eso 'El gigante egoísta y otros cuentos' i al control de lectura vaig dissenyar les preguntes especialment per detectar la importància que té per a la quitxalla la sexualitat, perquè darrere de simples historietes corre una torrentada de contingut sexual simbòlic que no sé com no se n'adonen al departament de castellà: potser els prohibirien, els contes d'Oscar Wilde, però ja està rehabilitat als ulls dels britànics.

L'any passat em vaig prometre no saltar de la barca fins a tenir l'aigua al coll, i llavors només seria qüestió d'un trasllat més i anar a lloguer. L'aigua encara no és al coll, falta poc, però.

En moments donats, passar el dia em resulta completament absurd, però a l'escola em necessiten, sóc el millor professor i ho agraeixen, els alumnes, i en casos ho reconeixen.

Pel que és la teva part, només dic que mitja paraula tendra s'agrairà força, en la nit més absoluta que m'ha caigut a sobre des que sóc al món, fins al punt que de cada decisió que prenc m'horroritza les conseqüències que pugui portar, per quotidiana i anodina que sigui, llavors simplement faig buit, i continuo.

Ja t'he dit que no calia llegir, en realitat la meva situació és còmoda, sóc numerari, i això ho resol tot. Salut,

Pau.

 

Rosanna! Realment m'interesses Responder |Pau Bielsa para rosannamarti 

mostrar detalles 2 feb 

 

 

Hola,

Portes un dietari des dels dotze anys, tens un blog pleníssim i ben organitzat: tu a la vida t'has proposat volar per les altures i t'has organitzat per tal de realitzar-ho. Una dona com tu em desperta curiositat i molt d'interès, i això va des d'un guió condemnat al calaix fins a fer suc de dues mitges taronges, hi pot haver molts espais intermitjos, m'agrada expressar-me metafòricament. Ets realment, real ment interessant.

Assistiré al curs de les emocions, si no et resulta incòmode. Cuida't,

Pau.

 

 

esquelet de poema, si interessa Responder |Pau Bielsa para Montserrat 

mostrar detalles 4 feb 

 

 

Bon dia, Monsterrat:

Aquí tens el que et vaig prometre: seré certament agre a la secció de motius, ara bé, impersonal, i a la secció de casos potser, si l'extensió ho permet, introdueixi un catàleg dels experiments que fan cada dia a la refineria de vora la feina, informació que tinc a l'abast.

El poema pretén un aspecte religiós, però més aviat em sembla que el to és d'un professor d'eso emprenyat mb nens i nenes que criden i fan volar cadires: aquest és el sentit de l'autoritat que hi apareix, ves, d'on deu haver sortit...!

Salut i fins aviat,

Pau.

P.S. Confirma correcta recepció de l'arxiu adjunt: és una pàgina i una en blanc.

RIBA

A Sarrià el son just, gran mestre, endreces un’hora

d’ara deu lustres ençà: arribaràs mai a veure com era

fructificat ton ram com mai si no aflora ta poma

en flor dels llavis dels catalans, al teu temps poc importa,

il·lusió, dementre, pel meu la jovença renova

i et llevaràs llavors que el fruit treballoses abelles

ha recordat seient al tron perdurable del regne.

 

Vaga, dementre estant, dir un sol de mos pobres desitjos

i escolliré amenaçant el to proferir i la veuarra

no, en efecte, plau tots de viatge i errors regalar-se

i si cantem l’esperit, l’esperit sigui digne dels cossos

perquè és cert, si no és decretat per a totes escoles

de beceroles amunt, ja des del curs que s’apropa

ara vinent, llegir-te complet i els peus sonorosos

fallen a venir a omplir l’oïda de fam de bellesa

lassa pel seu desert des d’infant, mereix tot Catalunya

ser destruïda i en ple arran de mar més que no en resti

junt amb els catalans tret del teu sant cos i sepulcre.

I perquè tal sigui sobren motius

 

I junt amb els motius, per fer completa la cosa

casos esmentarem pels que el destí s’acompleixi:

 

 

 

Quan és un cos la lletra i res més, a la lletra batusses

vénen d’analfabets que es fan rics d’haver escrit el que venen

inconsistents, contra ells un cos, i és simple comprendre

que un sol cos és i sempre serà la lletra sonora

únic tribú al qui d’arreu concorren dards a tempesta

 

 

 

 

sempre sies salvat en aquest si no altre poema

 

 

 

de Pau Bielsa: aquí em tens

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para noemifbm 

mostrar detalles 4 feb 

 

 

Bona tarda:

Salut i Calpurni pels Sículs dels Sículs, una abraçada

Pau

 

 

Pau Bielsa a Raul Garriga Responder |Pau Bielsa para r.garrigasait.. 

mostrar detalles 4 feb 

 

 

Bon dia:

La Noemí MOncunill et posarà al dia de la meva possible i sembla probable relació futura amb la fundacuió. Es tractarà d'establir dia i hora d'entrevista a Via Laietana 30 durant les vacances de primavera de les quals gaudeixo com a funcionari docent, i aquest any seran a partir del 3 d'abril, si no m'erro.

Les dues propostes que temps ha em féu el professor Cuartero (per cert, saludeu-lo de la meva part si el veieu) van ser:

1. Bucòlics menors: Calpurni Sícul i Bucòliques d'Einsiedeln etc.

2. Aristoxen el músic: elements rítmics.

Pel que fa al darrer no em va arribar a recomanar el tractat d'harmonia perquè havia d'anar a donar classe i vam haver de tancar el Musaios al seu despatx, però és cert que en tinc a la meva biblioteca l'edició anglesa de referència. L'altre és més difícil de trobar.

Salut i fins aviat,

PBM

 

 

bones notícies per al clàssic Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 4 feb 

 

 

Hola!

El director, no se sap com ni per què, ha arribat a pujar-me l'assignació pel departament molt més del que esperava, i ja hem encarregat per a la biblioteca la Bernat zMetge aquesta dels quioscos.

De l'alegria he estat tot el dia hiperactiu, imagina que fins i tot m'ha semblat meravellós el claustre anodí i bizantí que hem fet avui!

Ep! I pel que fa a tu? Qualsevol notícia material concreta que et condueixi a la docència perpèwtua s'agrairà.

Vaig proposar en reunió de caps l'acte de fer exàmens a la peixera, i s'ha produït una resposta curiosa, l'equip directiu diu:

de cap manera ningú

però afegeix:

excepte en casos d'excepció en què es pacti amb el professor de guàrdia

Veus que maco? Això és un peu a dintre, aquest ets tu ara i aquí.

Ho he fet per tu, que ets un eugeneîs i un euorkýs, però damunt e tot un amic. Salut,

Pau.

 

 

d'acord Responder |Pau Bielsa para mrosribas 

mostrar detalles 5 feb 

 

 

Bé, mentre no faltin gelatines de maduixa, Marie Brizard amb gel i una pera de lleida treta de la nevera, no em negaré a recitar això que estic fent: no dic broma. Salut, una abraçada,

Pau.

 

 

l'alegria de la casa Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 5 feb 

 

 

Avui la teva amiguíssima Sílvia s'ha incorporat, i ho celebro. El dietari el deixo a les seves mans, que ella et sabrà dir millor del que vols saber del Morell.

P.S. Tinc l'estrany convenciment que després de trucar a la teva porta me l'has oberta, i que és un fet que s'ha donat, i que potser et posa en una situació que has de resoldre tu. També és probable que no sigui així, però la intuïció i la suposició meves indiquen cap aqúesta banda.

Sigui com sigui el meu punt de vista respecte de tu seguirà sent el mateix fins que no sigui una realitat: la teva prioritat és ser funcionari de carrera, i les coses més personals s'han de postposar sine die. La manera de resoldre un problema és ignorar-lo mentre en resols un de més urgent.

Realment no sé si estic dient bajanades, o sigui que si la porta s'ha obert ho deu haver fet un poquet només, el cas és que en això sóc una tomba.

Però sisplau, el fet que continuïs treballant és una informació que voldria tenir, i anar veient com en pocs mesos qualla completament el teu propòsit d'estar dins la roda o el sistema, si és aquest, i ho crec, doncs és motiu d'alegria. Cuida't, salut

Pau.

 

 

(sin asunto) Responder |Pau Bielsa para vanessapunset 

mostrar detalles 5 feb 

 

 

Hola Vanessa:

T'escric perquè considero que has de saber un fet extern que pot afectar la teràpia, tot i que sé que contravinc les teves pròpies indicacions, crec que ho has de saber:

Una companya de feina de nom Misericòrdia Solé o Coia Solé em va interrogar ahir va fer una setmana sobre psicologia arribant-me a preguntar el nom del meu terapeuta. M'hi vaig negar a contestar en rodó, però tenint en compte certa informació adicional que sí que li vaig donar (vaig per mútua, vaig dir la mútua, vaig contestar no a un nom que em va dir ella si era) considero molt probable, donat que per dkv només hi entreu dos gabinets a TGN, que us faci una visita.

Estigues previnguda, si es dóna la situació pot ser realment perillosa, ara si més no quan llegeixis, ja estàs informada.

P.S. Rep el meu afecte personal: és molt possile que jo ja no fos d'aquest món si no hagués fet i pres seriosament les sessions de teràpia. Cuida't,

Pau

 

 

cuida't i torna a la guerra sin cuartel

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para carmeartola 

mostrar detalles 4 feb 

 

 

ESTIMADA!

La teva baixa em posa en un problema seriós, i és que el dia abans que l'agafessis m'havia jurat a mi mateix que al pròxim que em preguntés per la cara que faig, concretament a qui em digués

--Pau, fas mala cara!

Fos qui fos, li respondria

--En canvi tu fas bon cul

I tenia esperances que fossis tu el peix que mossegués aquest ham, i la teva fantàstica rialla estava assegurada.

Ara però, m'hauré d'afaitar cada dia i petar els grans i pentinar-me per evitar que ningú no se t'avanci.

Cuida't molt, maquíssima :) :) :)

Pau

 

 

del Pau

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para maria.femenias 

mostrar detalles 7 feb 

 

 

Maria, bon dilluns:

El meu millor amic, l'Òscar, ho va passar malament perquè la Montse de les Torrades va ensenyar el conte en versió impresa i amb dues grapes a gent, que no era ell, que sí que era el Miquel, i el van començar a espantar dient que jo no hi era i que m'habvia de veure un psiquiatre. Per atzars de l'amistat en aquells moments l'Òscar tenia plena confiança en mi i es va veure abocat a un espai de dubte perillós, en què barrejava les seves pors amb les meves. En un moment donat, tota la seva colla d'amics va malparlar de mi, pel que es veu, personalment a l'amic del cor, i la cosa va produir, amb tots els mals tràngols que et pots imaginar, tanmateix un benefici per a l'amic: tots els de la seva colla li ensenyen la cara veritable donant-li l'esquena, i quan dic tots vull dir tots, si més no els que conec, i fins i tot alguns que únicament s'alimentaven de la seva vivacitat ara han de trobar una altra esquena per fer de sangoneres.

És així com ho veig, et prego que siguis discreta en això. L'Òscar ho està passant realment cru, i el sol fet d'haver esmentat aquest episodi del desembre a les Torrades ja li pot provocar que n'hi demanin explicacions i fer-li la punyeta.

Gaudeix el conte sense més, respon del canal de comunicació que vaig obrir amb tu quan t'inquiria aquell dia davant el teu marit: em vas confessar que llegies el llibre '0poder de l'ara' i jo el vaig comprar en castellà el dia següent. Simplement t'havia vist receptiva a la paraula 'pànic' i vaig tirar per aquí.

La meva opinió del llibre és que descriu unes tècniques que cadascú se les pot trobar sol, i que el contingut d'una emoció és més important i val més la pena que el sofriment ocasional que pugui portar, i que cal passar.

Bé, res més. La resta, si vols, ja em diràs. Salut,

Pau.

 

LA FADA MARIA

Pau Bielsa Mialet, sol, a la part dreta del seu llit de matrimoni, de dues a quatre de la matinada del diumenge vint-i-u de desembre del 2008.

 

Un dia de tempa ha casualment la Maria Llull és maca la nena aquesta que ja és una noia i per tant qui se n’enamora si s’atreveix a tocar-la no s’arrisca a anar a la presó, sinó tan sols que li redrecin el tabic nasal torçat fa quinze anys per un esquin dretà, tot esperant que el Jordi Prats sigui esquerrà i així el Pau no hagi de passar per quiròfan on podria contraure hepatitis, doncs deia que un dia es va trobar llevada no recordava amb quin peu, si el dretà o l’esquerrà, i això la va preocupar molt, de manera que sense dir res a ningú es va treure de la bossa un mirallet i mirant la seva viva imatge va fer la pregunta:

—Mirallet, mirallet

I era realment un mirallet, perquè la bossa de la Maria, per grossa que pogués ser, no n’aniria a encabir d’altre. Deia doncs la Maria:

—Mirallet, mirallet: qui sóc avui? No és per res, és que l’altre dia un bèstia que sap fer anar molt bé les paraules em va posar vermella davant de tothom i jo aquesta no l’hi perdono. Em va anomenar Primavera de Botticcelli només perquè porto serrell, sóc guapa i em rento les dents tres cops al dia. Quin bèstia terrorista! Se l’ha de castigar.

I el mirallet va respondre:

—Mira, Maria: de cor et diré que si et va fer posar vermella t’has de posar vermella, però si és tan bèstia aquest home també t’ha fet posar negra. Per tant avui ets la caputxeta vermella i el llop tot en un.

Desat el mirallet al seu lloc, la Maria va trobar sobre la porta de la nevera, just abans d’obrir-la per menjar dos petitsuís i un iogurt de macedònia, una recepta de preservatius a nom de la seva àvia o la d’algú proper i les instruccions que anés al metge de les quimbambes de Valls, edifici blau, a segellar-la.

La nota acababa dient:

—I de pas, porta-li aquest cabasset amb bocins de torró i escudella d’ahir.

La Maria sabia com anar al metge de les quimbambes, però no estava segura de com desfer el camí, per això va despertar en Jordi Prats, que roncava acarnissadament. Cop de costella, i resolt.

—Agh! Què vols?

Li va exposar el problema.

Ell:

—A les cinc del matí he vingut del forn amb un pa de quilo: tu deixes les molles a la vorera de la dreta i quan tornis segueix la vorera de l’esquerra o a l’inrevés, i apa, tema resolt.

—Ostres, que fàcil.

—No em parlis d’ostres, que aquella que no vas voler quan celebràvem l’aniversari del nostre primer quiqui satisfactori estava en mal estat i me la vas fer menjar, de manera que vam haver d’esperar un any més per celebrar el moment místic de la nostra vida esposal.

—Va dorm, que els nostres néts ja tallaran el bacallà a Ruanes, perquè a la carnisseria li queda poc i en farem una bacallaneria.

La Maria va fer tal i a mig camí va trobar la bèstia d’en Pau que anava amb bastó i descabellat. Sense més ni més en Pau bèstia li fa a la Maria:

—Maria, bona Maria: ja t’has preguntat per a qui són aquestes molles que vas tirant a la banda esquerra del carrer?

——La Maria va riure com el Botticcelli de costum i el peu li pujava sol de ganes de clavar-li punta de peu als ous del Pau.

—Té els tres pans de motlle que porto, et faran falta: posa-hi tota la dosi, no estalviïs. Adéu.

En Pau bèstia va marxar.

Allà als xinos hi havia dos penjolls de nadal que van saltar enlaire  pel peu enfurit de la Maria, i el xino que vigilava dintre no se’n va adonar, i aquells penjolls testiculars van volar fins a anar a parar en el balcó de la Roser, just en un cubell d’aigua per a regar les plantes.

Llavors els pesticides que portaven els penjolls van fer bromera i d’allà en va néixer una granota encantada amb una petxina, tot esperant que algú la besés per tornar-se la viva imatge de Venus naixent del mar.

Però la granota, com que era verinosa i no volia fer mal a ningú, es va voler suïcidar: es va tirar balcó avall i va anar a parar a la calba d’en Biel Secall que passava per allà qui, en sentir-se obligat per tot allò que li plovia del cel i no sols solien ser diners, va esmerçar la tarda preguntant a tot quisqui que passava:

—És per casualitat de vostè, aquesta granota morta?

Un borratxo se la va quedar, la va besar, va passar un mal de ventre, perquè ja estava acostumat de petit a l’alcohol, i va resoldre el mal de costella.

Va revifar la Venus que va sortir de la granota fent-li el boca a orella i van ser feliços.

 

 

La Maria mentrestant va trobar el metge, que per posseir-la li va oferir un kinder bueno en forma d’aparell de prendre la tensió arterial.

Ella, veient que si es prenia el kinder bueno i la tensió s’estava venent l’ànima, va preguntar al metge:

—He vist mentre esperava que vostè té dos títols: un de l’any setanta-quatre expedit per Franco i un de l’any setanta-sis expedit pel rei. El resultat de la prova que em vol fer, quin d’aquests dos responsables últims és el que té? Me’l pot dir?

El metge descobert va treure una pastilla de cianur del calaix que guardava perquè preveia que algun dia el posarien en aquest compromís i la va prendre.

Mentre moria però, va ser a temps de signar i segellar la recepta.

La Maria era fora. Prova superada. Però al camí que havia fet per l’esquerra ara mirava a la dreta que és on l’havia de desfer i no hi havia rastre de molla de pa. A l’altra banda menys.

Llavors la Maria no va saber on era dreta i esquerra. Però la confusió va durar un segon, perquè realment va poder deduir que aquella filera de coloms blancs que espicassaven per la vorera com una colla d’infants sortint de l’escola era el resultat d’allò que havia sembrat.

Va seguir per tant els coloms, i va arribar a casa sense més problema. Es va treure la caputxa i la jaqueta, es va dutxar, i el llop de costum se la va menjar amb els petons de costum.

Finament

Pau Bielsa

 

 

 

exàmens a la peixera Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 10 feb 

 

 

Hola,

El Joan Sendra va ser el primer a aplicar l'acord de claustre, i en una guàrdia meva va enviar un alumne que s'havia posat nerviós a relaxar-se allà i fer-hi l'examen,

fet que demostra la teva existència, entre altres coses.

Salut :)

Pau

 

 

del Bielsa Responder |Pau Bielsa para mariusserra 

mostrar detalles 10 feb 

 

 

Oh-la

Simplement salutacions, que els projectes, alguns pinten bé a mig termini, i si passa una ventada i s'emporta el fruit jo sembro tot l'any, ni cas, ja sortiran carxofes si no raves.

He viscut una història personal que pot ser digna de ser narrada: m'atreu una noia que molt probablement, pel misteri que em desvetlla a mitges i la porta que em tanca, tot i desitjar-me com jo a ella, es deu estar morint: alguns indicis porten en aquesta direcció. Jo tinc per base el dietari de tot aquest temps. Els amics al voltant s'espanten i fan drames, ella i jo ni un.

Bé, veurem.

En tot cas un consellet de filòleg clàssic: mira en una enciclopèdia qui era Quint Enni, el pare de la poesia romana, si no és que ja en tens notícia. Potser tinguis una sorpresa aviat i hagi de fer-te complir la paraula de presentar un llibre meu. Un arbre-sa-de...

Pau Bielsa.

 

 

a veure si arriba

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa 

mostrar detalles 11 feb 

 

 

Apa, i menys fer al darrer moment, home,

Pau.

 

 

de asco

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para Marta 

mostrar detalles 11 feb 

 

 

vivo de asco, que no muerto. Alumnos me amenazan, la directiva me teme pero no me respeta, en estado de una burbuja permanente de pánico, todo tiene sentido y de golpe ya nada tiene ningún sentido, doy buenos consejos, son aprovechados y para mí no quedan ni las gracias, casi, ni nada, realmente>: las manos vacías, por ellas pasan las maravillas mejores del mundo, y vuelven a volar, y me quedo por el vacío, sin nada, sin nadie, o sea yo quando vuelvo del trabajo y no me apetece ni ser ni existir, simplemente dormir ya el sueño eterno, tengo deseo de morir.

Nom facis cas, però contesta, salut,

Pau.

 Responder Reenviar

 

Marta Conesanadie te puede amenazar si tu no quieres, lo del respeto es muy relativo, dej...

11 feb 

 

 Responder |Pau Bielsa para Marta 

mostrar detalles 13 feb 

 

 

Buena pregunta: la respuesta es que me esfuerzo como el fausto de goethe y por mis acciones tan bon punt veig fruit com em resulkta tot estèril. Passats dos dies de febre, obro el mail i el teu missatge és l'únic.

Gràcies de cor martutxi, una abraçada

Paui

Aquesta tarda de sol

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 10 ene 

 

 

Bon any!

Aquesta tarda de sol i si tens novetats d'un nou interinatge m'agradaria passar-la amb tu a Valls o on vulguis.

Llavors ve que ja tens el cap de setmana programat etcètera. Era un desig.

De tota manera, tan bon punt tornis a fer dies en un institut, avisa. Salut,

Pau.

 Responder Reenviar

 

jfortun9@xtec.catHola, Pau, Ja torno a ser a l'institut. Ara m'ha tocat a Alcover, substituint...

16 ene 

 

 Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 17 ene 

 

 

Bon dia:

A Alcover, pel que tinc entès ras i curt, hi ha una colla de fills de puta. Tota la violència solapada del tarragonès sembla concentrar-se en punts com aquest. Si tens un interinatge llarg, que és el que sembla, enhorabona, i un consell per a les oposicions, que és millor que hi vagis no a 'provar' sinó directament a passar-les. Pels que peten per les rodalies no pateixis: sent de català i sent una nació no reconeguda ni a la cantonada de casa n'hi ha prou motiu, per explotar; tu aprofita l'ocasió que t'és donada, ara bé: amb l'equip directiu no t'hi facis gaire, que pel que sé són una colla de perversos amb poca feina i ganes de tocar allò que no sona.

Tu estàs fort en alguna secció de les proves selectives? Doncs a treure la màxima nota en aquesta, planteja-ho com un joc d'escacs, no dubtis de tu mateix, tingues seguretat, i poca empatia, sigues una mica psicòpata, en això, perquè t'hi va la supervivència, però la millor manera que tenien els nostres avis de menjar unes olivetes i poder treure el ventre de pena, en temps de postguerra, era anar amb un escuradents a la boca rosegant a l'hora de dinar, recorda: amb la necessitat per davant només pots aspirar a obra benèfica, o ni això. Salut, una abraçada, amb ganes de veure't un dia, és clar,

Pau.

 

 

per al Vè premi Jordi Domènech de poesia

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para eumoeditorial 

mostrar detalles 23 ene 

 

 

Aquí ho teniu. En cas de resultar premiat, prego se'm donin dos mesos per acabar d'adobar l'edició, car des que es va presentar com a treball de recerca el setembre del 2003 a la UAB no s'hi han fet modificacions, gràcies,

PBM.

P.S. Confirmeu correcta recepció dels tres documents, gràcies.

 

 

de Pau Bielsa: carmen ferale Responder |Pau Bielsa para jalmira1 

mostrar detalles 28 ene 

 

 

Aquí ho tens, lector unicus, a veure què et sembla. Salut,

Pau.

CARMEN FERALE

 

Est Deus inceptum nobis: Deus omnia curat

gentibus, aspiratque quibuscumque omnibus Ipsum,

dum bona conantur, Sese. Est Deus inque medullis

perque cutem cunctis; semperque monet sceleratos

crimina dum pergunt: sinit Ille et crescere iniquis

atque aequos proprio donat, cum foenore pleno,

Ille modo, Ille mihi, dictat dum carmina, praestat

carminis, et satis est, vitae transcendere limen

immitesque animum laetos mordere visenti:

hoc dum vita facit, faciat quoque tempore carmen.

 

 

Calcasti attonitis nos nudaque viscera rebus,

insidia, victosque tua, quodcumque putasti

nostri, Marce nocens, nullas comperte medullas,

non bene nos nosti. Eumenidum nunc avia vito

flumina si quid agam quaeris uel, perfide, nescis,

uel non scire piget. Adsum tot milibus hostis

quot momenta dies, quot fulmina praestat Olympus.

Calcasti. Nil fecisti, ueniaque tributa,

conscius. At quid agere putas tu conscius, inquam,

inconsulte, id agens? Laetae dum res agerentur

ianuaque ad mites panxi et, mea crimina, amicos

dilexi. Crimen semper dic talia, cedo:

dicere erit crimen te cum candore necesse.

Di tibi dent postes numquam uel flesse inopertos

uel risisse nihil, ualeas, tum cum obperiuntur.

 

Vltima deterior nostro lux derat amico

at fuit hac melior, quae vix iam currerat ante,

atque diem faustum semper promisit amatis

quo persona Deum atque animum numen comitaret

omnia tunc laetis essent per saecula rebus.

 

Sed, quocumque hominem Mors insidiosa fugarat

a nobis, mitem quoque post paulo atque sororem

et paulo ante patrem, nunc dilectumque magistrum

nunc comitem novum, veterum nunc cognita turba,

faucibus haec rapuit rapidis asperrima diva.

Vnus dilecta vacuus cum matre revertor

omnibus inque malis iactamur forte repente.

 

Materie tumida instante ruere omnia diris

numinibus, tantum non deteriora parumper,

saucius obsecro: parvum permittite maesto

cursum perficiens postremae aetatis euntem

dulcis, et omne malum potis obliviscere, mater.

 

De re non sapiunt nec de ratione nocentes

vitam nec iusta cum religione sodales

degere, concipiunt et, numquam parcere maestis.

quaerimus, en, comitem antiquam sub nomine dicta,

sponte suaque, Minae: porrexit bracchia quondam

flenti at nunc dixit mihi nullum decesisse

quam sibi nunc hominem surdasque ut demeret aures

calcavit saevae me ignavae lingua iacentem.

Quaeritur et Laurentius illo tempore notus.

Dic, Laurenti, mihi, frustra fortasse querenti:

intendis coeptis in me quare impia semper

facta tuis? Tantane animus deperditur ira?

In me dira vocasti, in me, tua mitia numquam

numina conatus mihi procurare cinaedum

horrendumque hominem veneris qui munera nescit

atque hostem pulchris factum rebus violentem.

Vivant a nostra, procul at, regione cinaedi

semper, et interitum iam quaerere desine nostrum,

Laurenti, impudice: perdant tibi sollicitata

quodque rupi commune tibi. 

At ego tempus in istud

vertor et irato proprius cum numine nostro

vulneror immodice in animo atque per aspera portor

quale et praeteritum linquit sua litora flumen

in siccum vergens iter intractabile saxum

tumque pedes et nunc vocat avia semita longe

ter quater incepta et numquam sperata leniri

talis ego in dictis quondam male versor amicis

horrescoque ferens animum per inane coactum

tam viduum plenas per tot me cernere calles.

 

Nec secus in medicis. Curat, en, unus et omnes,

de rebus, medicus, mortalibus ut moriantur

maerorem propterque ministravere venena

omnia mi medici. Mentis maerore soluto

sic unus sic alter erat fugeratque minister

ut non ratus ego medicaminibus faciendum

quid iam sanus erat mihi: tum furia dubitata

quale sopor vigilans, qualis malus! omnia solus

iam didici alternas minui per pillula vices

atque in permulta stupui momenta valescens.

 

Vnum me illa die video qua linquitur, omni 

inque tirocinio noto, deserta, sodali,

pectoraque, et solam quaerunt per tempora pacem,

et, dedignato auxilium praestare sodali,

pectora iam aeternam quaesunt per saecula pacem.

 

At procul hinc, medici, procul este et tempus in omne

ficto sanus ero sano: heia! ita semper eritque

atque fuisse decet: istinc fore, dicere certus

ausim, nec medicis neque vispillonibus natus,

si iuvat hanc Deus hanc me per noctem spatiantem.

 

En erit illud io! quo me mea vulnera tempus

claudere sanguineis ex toto corpore rivis

mente queant? Quo non certo mihi cernere restat?

At Deus, inceptum nobis finisque laborum,

me tenet in funem felicem tempus in omne.

 

Talia questus eram, nostrisque hora sancta tabellis

lucida sexta aderat, et adest hora lucida: novus

exoriturque dies et noctis lumina solvit:

iamque aliud referet nova sint si crimina carmen.

 

 

 

Sala-Valldaura presenta el seu últim llibre de poesia a Barcelona i Lleida

RecibidosX

 

gemma.redortraUs convidem a les presentacions del llibre Flors i carboni, de Josep Maria Sa...

27 ene 

 

 Responder |Pau Bielsa para gemma.redortra 

mostrar detalles 27 ene 

 

 

Hola:

M'estranya que no esmenteu els tres documents que us vaig trametre adjunts la setmana passada. Reviseu el correu, perquè he presentat original al premi de traducció a l'adreça eumoeditorial@eumoeditorial.com Gràcies

Pau Bielsa

 

 

2009/1/27 gemma.redortra <gemma.redortra@eumoeditorial.com>

- Mostrar texto citado -

 

 

Us convidem a les presentacions del llibre Flors i carboni, de Josep Maria Sala-Valldaura:

 

avui, dia 27 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Laie (Pau Claris, 85, Barcelona)

 

i dijous, dia 29 de gener, a les 8 del vespre, al Cafè del Teatre Escorxador de Lleida (Roca Labrador, 4 bis)

 

Us recordem també que encara està oberta la convocatòria del 5è premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia, del qual us adjuntem les bases, i us convidem a participar-hi.

 

 

 

 Responder Reenviar

 

 Responder |Pau Bielsa para gemma.redortra 

mostrar detalles 31 ene 

 

 

Benvolguda Gemma:

Si tens accés al programa d'actes de la llibreria Laie en el seu aspecte literari, t'agrairé que m'enviïs el link. Certament són coses que si s'accepten i prou tal com són no són gens difícils, però amb tota la meva formació de lletres admeto que la meva pròpia mare, la catedràtica emèrita de Belles Arts Esperança Mialet Llagostera, sense saber dir què és un anacolut o una epanadiplosi sí que sap escriure millor que jo mateix. Àdhuc l'escultor Cubells, en vida, en llegir esbossos de la seva obra admetia que té fluïdesa, i la comparava a l'obra de grandíssimes i grandíssims autors contemporanis per esmentar els punts on aquests darrers entrebancaven la narració.

Davant una realitat com aquesta, i el fet que la meva mare té perfectament la possibilitat de passar vespres entre setmana parlant de literatura a BCN, no com jo, t'agrairé de cor la informació esmentada. Salut,

PBM

 

 

sis peus

RecibidosX

 

Jaume Almirall SardàEstimat Pau, Vaig rebre el teu poema. I l'he llegit. Encara el tornaré a lleg...

31 ene 

 

Jaume Almirall SardàCargando…31 ene 

 

 Responder |Jaume Almirall Sardà para usuario 

mostrar detalles 31 ene 

 

 

Estimat Pau,

 

Vaig rebre el teu poema. I l'he llegit. Encara el tornaré a llegir, potser avui mateix.

Per fi s'ha desvelat el misteri. Manili pot ser, o no, Ovidi; però segur que un dels dos és Pau Bielsa. O al revés.

 

Per molts anys, i per molta poesia.

 

Una forta abraçada,

Jaume

 

 Responder Reenviar

 

 Responder |Pau Bielsa para Jaume 

mostrar detalles 1 feb 

 

 

Bona tarda, Jaume:

Tinc tantes ganes que ningú no m'obligui a traduir mai més res dels clàssics, que si això es dóna i segueixo sent un feliç i insignificant professor de clàssiques en un institut de poble, ho agrairé, potser, als astres de Manili.

Pensa que vaig arribar a projectar la meva sexualitat en Ovidi, que és, a fi de comptes, un llibre, i no una parella que es pugui petonejar.

El meu error va ser garrafal, i aquest Deus potser espera per fer-me caure damunt una pedregada grossa.

Poc m'importa, de fet.

Ara digue'm: el vocatiu masculí de bradýs és bradý, oi?

És que el segon poema començarà dient en boca del director:

        Paule brady, speres fallisne an tempus, alumnis?

Bé, ja seguirem, salut

Pau.

 

 

obrim un potet de la conserva

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 1 feb 

 

 

Bon dia,

posats que t'interessava conservar la meva amistat deixa'm dir-te una mica de la situació per la qual estic passant, simplement em desfogo una mica, no cal ni que llegeixis el que segueix fins arribar al 'salut'

Farà dos anys vam posar la casa de Valldoreix en venda, la mare i jo, que estem embarcats en una hipoteca arriscadíssima. Això ho vam fer després que més de mitja família caigués, de mort natural, sobtada, i en casos prematura.

La casa encara no s'ha venut i no podem cancel·lar la hipoteca; a més, ara hi tenim tres llogateres que no paguen el lloguer i estan plantejant-se viure-hi de gorra.

La cambra de la propietat de Terrassa ens deixa simplement amb el cul a l'aire en tal cas.

Pràcticament no ens parlem amb els meus germans, la meva germana, la que queda, li va birlar l'àlbum de fotos a la mare i una escultura, i cada cop que treu el tema es posa a plorar.

Jo cada cop que intento lligar em quedo amb un pam de nas, a més sóc hipotens i quan em marejo per una baixada de pressió corro al quiosc més proper a comprar-me una porno, que en un moment m'anima.

Aquest mes però, no en tindré ni per tabac, i la mare està al límit de les seves forces. Jo quan es queixa de l'artrosi simplement ja no n'hi faig ni cas, però pel que diu tot indica que es troba en un atzucac i està a punt de dir prou.

En tals circumstàncies, és cert que he fet amics, però tenen una habilitat especial a olorar-se que quan les temples estan nuvoloses no s'ha de trucar l'amic ni veure'l, en això et recomano que llegeixis el conte d'Oscar Wilde de Hans i el moliner. L'any passat el van llegir a castellà els de primer d'eso 'El gigante egoísta y otros cuentos' i al control de lectura vaig dissenyar les preguntes especialment per detectar la importància que té per a la quitxalla la sexualitat, perquè darrere de simples historietes corre una torrentada de contingut sexual simbòlic que no sé com no se n'adonen al departament de castellà: potser els prohibirien, els contes d'Oscar Wilde, però ja està rehabilitat als ulls dels britànics.

L'any passat em vaig prometre no saltar de la barca fins a tenir l'aigua al coll, i llavors només seria qüestió d'un trasllat més i anar a lloguer. L'aigua encara no és al coll, falta poc, però.

En moments donats, passar el dia em resulta completament absurd, però a l'escola em necessiten, sóc el millor professor i ho agraeixen, els alumnes, i en casos ho reconeixen.

Pel que és la teva part, només dic que mitja paraula tendra s'agrairà força, en la nit més absoluta que m'ha caigut a sobre des que sóc al món, fins al punt que de cada decisió que prenc m'horroritza les conseqüències que pugui portar, per quotidiana i anodina que sigui, llavors simplement faig buit, i continuo.

Ja t'he dit que no calia llegir, en realitat la meva situació és còmoda, sóc numerari, i això ho resol tot. Salut,

Pau.

 

 

Rosanna! Realment m'interesses Responder |Pau Bielsa para rosannamarti 

mostrar detalles 2 feb 

 

 

Hola,

Portes un dietari des dels dotze anys, tens un blog pleníssim i ben organitzat: tu a la vida t'has proposat volar per les altures i t'has organitzat per tal de realitzar-ho. Una dona com tu em desperta curiositat i molt d'interès, i això va des d'un guió condemnat al calaix fins a fer suc de dues mitges taronges, hi pot haver molts espais intermitjos, m'agrada expressar-me metafòricament. Ets realment, real ment interessant.

Assistiré al curs de les emocions, si no et resulta incòmode. Cuida't,

Pau.

 

 

esquelet de poema, si interessa Responder |Pau Bielsa para Montserrat 

mostrar detalles 4 feb 

 

 

Bon dia, Monsterrat:

Aquí tens el que et vaig prometre: seré certament agre a la secció de motius, ara bé, impersonal, i a la secció de casos potser, si l'extensió ho permet, introdueixi un catàleg dels experiments que fan cada dia a la refineria de vora la feina, informació que tinc a l'abast.

El poema pretén un aspecte religiós, però més aviat em sembla que el to és d'un professor d'eso emprenyat mb nens i nenes que criden i fan volar cadires: aquest és el sentit de l'autoritat que hi apareix, ves, d'on deu haver sortit...!

Salut i fins aviat,

Pau.

P.S. Confirma correcta recepció de l'arxiu adjunt: és una pàgina i una en blanc.

 

 

RIBA

A Sarrià el son just, gran mestre, endreces un’hora

d’ara deu lustres ençà: arribaràs mai a veure com era

fructificat ton ram com mai si no aflora ta poma

en flor dels llavis dels catalans, al teu temps poc importa,

il·lusió, dementre, pel meu la jovença renova

i et llevaràs llavors que el fruit treballoses abelles

ha recordat seient al tron perdurable del regne.

 

Vaga, dementre estant, dir un sol de mos pobres desitjos

i escolliré amenaçant el to proferir i la veuarra

no, en efecte, plau tots de viatge i errors regalar-se

i si cantem l’esperit, l’esperit sigui digne dels cossos

perquè és cert, si no és decretat per a totes escoles

de beceroles amunt, ja des del curs que s’apropa

ara vinent, llegir-te complet i els peus sonorosos

fallen a venir a omplir l’oïda de fam de bellesa

lassa pel seu desert des d’infant, mereix tot Catalunya

ser destruïda i en ple arran de mar més que no en resti

junt amb els catalans tret del teu sant cos i sepulcre.

I perquè tal sigui sobren motius

 

I junt amb els motius, per fer completa la cosa

casos esmentarem pels que el destí s’acompleixi:

 

 

 

Quan és un cos la lletra i res més, a la lletra batusses

vénen d’analfabets que es fan rics d’haver escrit el que venen

inconsistents, contra ells un cos, i és simple comprendre

que un sol cos és i sempre serà la lletra sonora

únic tribú al qui d’arreu concorren dards a tempesta

 

 

 

 

sempre sies salvat en aquest si no altre poema

 

 

 

 

 

 

 

 

de Pau Bielsa: aquí em tens

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para noemifbm 

mostrar detalles 4 feb 

 

 

Bona tarda:

Salut i Calpurni pels Sículs dels Sículs, una abraçada

Pau

 

 

de Pau Bielsa a Raul Garriga Responder |Pau Bielsa para r.garrigasait.. 

mostrar detalles 4 feb 

 

 

Bon dia:

La Noemí MOncunill et posarà al dia de la meva possible i sembla probable relació futura amb la fundacuió. Es tractarà d'establir dia i hora d'entrevista a Via Laietana 30 durant les vacances de primavera de les quals gaudeixo com a funcionari docent, i aquest any seran a partir del 3 d'abril, si no m'erro.

Les dues propostes que temps ha em féu el professor Cuartero (per cert, saludeu-lo de la meva part si el veieu) van ser:

1. Bucòlics menors: Calpurni Sícul i Bucòliques d'Einsiedeln etc.

2. Aristoxen el músic: elements rítmics.

Pel que fa al darrer no em va arribar a recomanar el tractat d'harmonia perquè havia d'anar a donar classe i vam haver de tancar el Musaios al seu despatx, però és cert que en tinc a la meva biblioteca l'edició anglesa de referència. L'altre és més difícil de trobar.

Salut i fins aviat,

PBM

 

 

bones notícies per al clàssic Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 4 feb 

 

 

Hola!

El director, no se sap com ni per què, ha arribat a pujar-me l'assignació pel departament molt més del que esperava, i ja hem encarregat per a la biblioteca la Bernat zMetge aquesta dels quioscos.

De l'alegria he estat tot el dia hiperactiu, imagina que fins i tot m'ha semblat meravellós el claustre anodí i bizantí que hem fet avui!

Ep! I pel que fa a tu? Qualsevol notícia material concreta que et condueixi a la docència perpèwtua s'agrairà.

Vaig proposar en reunió de caps l'acte de fer exàmens a la peixera, i s'ha produït una resposta curiosa, l'equip directiu diu:

de cap manera ningú

però afegeix:

excepte en casos d'excepció en què es pacti amb el professor de guàrdia

Veus que maco? Això és un peu a dintre, aquest ets tu ara i aquí.

Ho he fet per tu, que ets un eugeneîs i un euorkýs, però damunt e tot un amic. Salut,

Pau.

 

 

d'acord Responder |Pau Bielsa para mrosribas 

mostrar detalles 5 feb 

 

 

Bé, mentre no faltin gelatines de maduixa, Marie Brizard amb gel i una pera de lleida treta de la nevera, no em negaré a recitar això que estic fent: no dic broma. Salut, una abraçada,

Pau.

 

 

informació important de part de Pau Bielsa

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para idppunset 

mostrar detalles 5 feb 

 

 

Hola Vanessa:

T'escric perquè considero que has de saber un fet extern que pot afectar la teràpia, tot i que sé que contravinc les teves pròpies indicacions, crec que ho has de saber:

Una companya de feina de nom Misericòrdia Solé o Coia Solé em va interrogar ahir va fer una setmana sobre psicologia arribant-me a preguntar el nom del meu terapeuta. M'hi vaig negar a contestar en rodó, però tenint en compte certa informació adicional que sí que li vaig donar (vaig per mútua, vaig dir la mútua, vaig contestar no a un nom que em va dir ella si era) considero molt probable, donat que per dkv només hi entreu dos gabinets a TGN, que us faci una visita.

Estigues previnguda, si es dóna la situació pot ser realment perillosa, ara si més no quan llegeixis, ja estàs informada.

P.S. Rep el meu afecte personal: és molt possile que jo ja no fos d'aquest món si no hagués fet i pres seriosament les sessions de teràpia. Cuida't,

Pau

 

 

l'alegria de la casa Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 5 feb 

 

 

Avui la teva amiguíssima Sílvia s'ha incorporat, i ho celebro. El dietari el deixo a les seves mans, que ella et sabrà dir millor del que vols saber del Morell.

P.S. Tinc l'estrany convenciment que després de trucar a la teva porta me l'has oberta, i que és un fet que s'ha donat, i que potser et posa en una situació que has de resoldre tu. També és probable que no sigui així, però la intuïció i la suposició meves indiquen cap aqúesta banda.

Sigui com sigui el meu punt de vista respecte de tu seguirà sent el mateix fins que no sigui una realitat: la teva prioritat és ser funcionari de carrera, i les coses més personals s'han de postposar sine die. La manera de resoldre un problema és ignorar-lo mentre en resols un de més urgent.

Realment no sé si estic dient bajanades, o sigui que si la porta s'ha obert ho deu haver fet un poquet només, el cas és que en això sóc una tomba.

Però sisplau, el fet que continuïs treballant és una informació que voldria tenir, i anar veient com en pocs mesos qualla completament el teu propòsit d'estar dins la roda o el sistema, si és aquest, i ho crec, doncs és motiu d'alegria. Cuida't, salut

Pau.

 

 

(sin asunto) Responder |Pau Bielsa para vanessapunset 

mostrar detalles 5 feb 

 

 

Hola Vanessa:

T'escric perquè considero que has de saber un fet extern que pot afectar la teràpia, tot i que sé que contravinc les teves pròpies indicacions, crec que ho has de saber:

Una companya de feina de nom Misericòrdia Solé o Coia Solé em va interrogar ahir va fer una setmana sobre psicologia arribant-me a preguntar el nom del meu terapeuta. M'hi vaig negar a contestar en rodó, però tenint en compte certa informació adicional que sí que li vaig donar (vaig per mútua, vaig dir la mútua, vaig contestar no a un nom que em va dir ella si era) considero molt probable, donat que per dkv només hi entreu dos gabinets a TGN, que us faci una visita.

Estigues previnguda, si es dóna la situació pot ser realment perillosa, ara si més no quan llegeixis, ja estàs informada.

P.S. Rep el meu afecte personal: és molt possile que jo ja no fos d'aquest món si no hagués fet i pres seriosament les sessions de teràpia. Cuida't,

Pau

 

 

cuida't i torna a la guerra sin cuartel

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para carmeartola 

mostrar detalles 4 feb 

 

 

ESTIMADA!

La teva baixa em posa en un problema seriós, i és que el dia abans que l'agafessis m'havia jurat a mi mateix que al pròxim que em preguntés per la cara que faig, concretament a qui em digués

--Pau, fas mala cara!

Fos qui fos, li respondria

--En canvi tu fas bon cul

I tenia esperances que fossis tu el peix que mossegués aquest ham, i la teva fantàstica rialla estava assegurada.

Ara però, m'hauré d'afaitar cada dia i petar els grans i pentinar-me per evitar que ningú no se t'avanci.

Cuida't molt, maquíssima :) :) :)

Pau

 Responder Reenviar

 

carme artolaHola preciós!!!!!!!!!!!!!!! encara he de donar molta guerra, demà vaig al met...

5 feb 

 

 Responder |Pau Bielsa para carmeartola 

mostrar detalles 6 feb 

 

 

Pues paque losepas:

als teus mentre no hi eres els vaig ensenyar l'alfabet grec en grec, o sigui

α ἅλφα

β βῆτα

γ γάμμα

δ δέλτα

ε ἕ ψυλόν

I quan una em va pregunta què és la siderúrgia, vaig apuntar a la pissarra

 

 

 

σιδῆρος + ἕργον

 

 

i vaig dir 'treball del ferro'

O sigui que mentre altres seguen gespa sota els peus jo ho faig sobre el cap, però tu no et tornaràs mai calba.

Cuida't moltíssim, petonets, abraçades :):):):)

P.S. I penso en tu, va, un minut, però després deixa que vagi a tirar la quiniela, i aicxò requereix concentració :):)

 

 

del Pau

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para maria.femenias 

mostrar detalles 7 feb 

 

 

Maria, bon dilluns:

El meu millor amic, l'Òscar, ho va passar malament perquè la Montse de les Torrades va ensenyar el conte en versió impresa i amb dues grapes a gent, que no era ell, que sí que era el Miquel, i el van començar a espantar dient que jo no hi era i que m'habvia de veure un psiquiatre. Per atzars de l'amistat en aquells moments l'Òscar tenia plena confiança en mi i es va veure abocat a un espai de dubte perillós, en què barrejava les seves pors amb les meves. En un moment donat, tota la seva colla d'amics va malparlar de mi, pel que es veu, personalment a l'amic del cor, i la cosa va produir, amb tots els mals tràngols que et pots imaginar, tanmateix un benefici per a l'amic: tots els de la seva colla li ensenyen la cara veritable donant-li l'esquena, i quan dic tots vull dir tots, si més no els que conec, i fins i tot alguns que únicament s'alimentaven de la seva vivacitat ara han de trobar una altra esquena per fer de sangoneres.

És així com ho veig, et prego que siguis discreta en això. L'Òscar ho està passant realment cru, i el sol fet d'haver esmentat aquest episodi del desembre a les Torrades ja li pot provocar que n'hi demanin explicacions i fer-li la punyeta.

Gaudeix el conte sense més, respon del canal de comunicació que vaig obrir amb tu quan t'inquiria aquell dia davant el teu marit: em vas confessar que llegies el llibre '0poder de l'ara' i jo el vaig comprar en castellà el dia següent. Simplement t'havia vist receptiva a la paraula 'pànic' i vaig tirar per aquí.

La meva opinió del llibre és que descriu unes tècniques que cadascú se les pot trobar sol, i que el contingut d'una emoció és més important i val més la pena que el sofriment ocasional que pugui portar, i que cal passar.

Bé, res més. La resta, si vols, ja em diràs. Salut,

Pau.

LA FADA MARIA

Pau Bielsa Mialet, sol, a la part dreta del seu llit de matrimoni, de dues a quatre de la matinada del diumenge vint-i-u de desembre del 2008.

 

Un dia de tempa ha casualment la Maria Llull és maca la nena aquesta que ja és una noia i per tant qui se n’enamora si s’atreveix a tocar-la no s’arrisca a anar a la presó, sinó tan sols que li redrecin el tabic nasal torçat fa quinze anys per un esquin dretà, tot esperant que el Jordi Prats sigui esquerrà i així el Pau no hagi de passar per quiròfan on podria contraure hepatitis, doncs deia que un dia es va trobar llevada no recordava amb quin peu, si el dretà o l’esquerrà, i això la va preocupar molt, de manera que sense dir res a ningú es va treure de la bossa un mirallet i mirant la seva viva imatge va fer la pregunta:

—Mirallet, mirallet

I era realment un mirallet, perquè la bossa de la Maria, per grossa que pogués ser, no n’aniria a encabir d’altre. Deia doncs la Maria:

—Mirallet, mirallet: qui sóc avui? No és per res, és que l’altre dia un bèstia que sap fer anar molt bé les paraules em va posar vermella davant de tothom i jo aquesta no l’hi perdono. Em va anomenar Primavera de Botticcelli només perquè porto serrell, sóc guapa i em rento les dents tres cops al dia. Quin bèstia terrorista! Se l’ha de castigar.

I el mirallet va respondre:

—Mira, Maria: de cor et diré que si et va fer posar vermella t’has de posar vermella, però si és tan bèstia aquest home també t’ha fet posar negra. Per tant avui ets la caputxeta vermella i el llop tot en un.

Desat el mirallet al seu lloc, la Maria va trobar sobre la porta de la nevera, just abans d’obrir-la per menjar dos petitsuís i un iogurt de macedònia, una recepta de preservatius a nom de la seva àvia o la d’algú proper i les instruccions que anés al metge de les quimbambes de Valls, edifici blau, a segellar-la.

La nota acababa dient:

—I de pas, porta-li aquest cabasset amb bocins de torró i escudella d’ahir.

La Maria sabia com anar al metge de les quimbambes, però no estava segura de com desfer el camí, per això va despertar en Jordi Prats, que roncava acarnissadament. Cop de costella, i resolt.

—Agh! Què vols?

Li va exposar el problema.

Ell:

—A les cinc del matí he vingut del forn amb un pa de quilo: tu deixes les molles a la vorera de la dreta i quan tornis segueix la vorera de l’esquerra o a l’inrevés, i apa, tema resolt.

—Ostres, que fàcil.

—No em parlis d’ostres, que aquella que no vas voler quan celebràvem l’aniversari del nostre primer quiqui satisfactori estava en mal estat i me la vas fer menjar, de manera que vam haver d’esperar un any més per celebrar el moment místic de la nostra vida esposal.

—Va dorm, que els nostres néts ja tallaran el bacallà a Ruanes, perquè a la carnisseria li queda poc i en farem una bacallaneria.

La Maria va fer tal i a mig camí va trobar la bèstia d’en Pau que anava amb bastó i descabellat. Sense més ni més en Pau bèstia li fa a la Maria:

—Maria, bona Maria: ja t’has preguntat per a qui són aquestes molles que vas tirant a la banda esquerra del carrer?

——La Maria va riure com el Botticcelli de costum i el peu li pujava sol de ganes de clavar-li punta de peu als ous del Pau.

—Té els tres pans de motlle que porto, et faran falta: posa-hi tota la dosi, no estalviïs. Adéu.

En Pau bèstia va marxar.

Allà als xinos hi havia dos penjolls de nadal que van saltar enlaire  pel peu enfurit de la Maria, i el xino que vigilava dintre no se’n va adonar, i aquells penjolls testiculars van volar fins a anar a parar en el balcó de la Roser, just en un cubell d’aigua per a regar les plantes.

Llavors els pesticides que portaven els penjolls van fer bromera i d’allà en va néixer una granota encantada amb una petxina, tot esperant que algú la besés per tornar-se la viva imatge de Venus naixent del mar.

Però la granota, com que era verinosa i no volia fer mal a ningú, es va voler suïcidar: es va tirar balcó avall i va anar a parar a la calba d’en Biel Secall que passava per allà qui, en sentir-se obligat per tot allò que li plovia del cel i no sols solien ser diners, va esmerçar la tarda preguntant a tot quisqui que passava:

—És per casualitat de vostè, aquesta granota morta?

Un borratxo se la va quedar, la va besar, va passar un mal de ventre, perquè ja estava acostumat de petit a l’alcohol, i va resoldre el mal de costella.

Va revifar la Venus que va sortir de la granota fent-li el boca a orella i van ser feliços.

 

 

La Maria mentrestant va trobar el metge, que per posseir-la li va oferir un kinder bueno en forma d’aparell de prendre la tensió arterial.

Ella, veient que si es prenia el kinder bueno i la tensió s’estava venent l’ànima, va preguntar al metge:

—He vist mentre esperava que vostè té dos títols: un de l’any setanta-quatre expedit per Franco i un de l’any setanta-sis expedit pel rei. El resultat de la prova que em vol fer, quin d’aquests dos responsables últims és el que té? Me’l pot dir?

El metge descobert va treure una pastilla de cianur del calaix que guardava perquè preveia que algun dia el posarien en aquest compromís i la va prendre.

Mentre moria però, va ser a temps de signar i segellar la recepta.

La Maria era fora. Prova superada. Però al camí que havia fet per l’esquerra ara mirava a la dreta que és on l’havia de desfer i no hi havia rastre de molla de pa. A l’altra banda menys.

Llavors la Maria no va saber on era dreta i esquerra. Però la confusió va durar un segon, perquè realment va poder deduir que aquella filera de coloms blancs que espicassaven per la vorera com una colla d’infants sortint de l’escola era el resultat d’allò que havia sembrat.

Va seguir per tant els coloms, i va arribar a casa sense més problema. Es va treure la caputxa i la jaqueta, es va dutxar, i el llop de costum se la va menjar amb els petons de costum.

Finament

Pau Bielsa

 

 

exàmens a la peixera Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 10 feb 

 

 

Hola,

El Joan Sendra va ser el primer a aplicar l'acord de claustre, i en una guàrdia meva va enviar un alumne que s'havia posat nerviós a relaxar-se allà i fer-hi l'examen,

fet que demostra la teva existència, entre altres coses.

Salut :)

Pau

 

 

del Bielsa Responder |Pau Bielsa para mariusserra 

mostrar detalles 10 feb 

 

 

Oh-la

Simplement salutacions, que els projectes, alguns pinten bé a mig termini, i si passa una ventada i s'emporta el fruit jo sembro tot l'any, ni cas, ja sortiran carxofes si no raves.

He viscut una història personal que pot ser digna de ser narrada: m'atreu una noia que molt probablement, pel misteri que em desvetlla a mitges i la porta que em tanca, tot i desitjar-me com jo a ella, es deu estar morint: alguns indicis porten en aquesta direcció. Jo tinc per base el dietari de tot aquest temps. Els amics al voltant s'espanten i fan drames, ella i jo ni un.

Bé, veurem.

En tot cas un consellet de filòleg clàssic: mira en una enciclopèdia qui era Quint Enni, el pare de la poesia romana, si no és que ja en tens notícia. Potser tinguis una sorpresa aviat i hagi de fer-te complir la paraula de presentar un llibre meu. Un arbre-sa-de...

Pau Bielsa.

 

 

a veure si arriba

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa 

mostrar detalles 11 feb 

 

 

Apa, i menys fer al darrer moment, home,

Pau.

EXAMEN DE CULTURA LA2 SEGON TRIMESTRE

 

Nom:                                                                                                  Data:

 

• Subratlla l’opció correcta:

 

1. Barcino fou fundada cap al
1. 51 aC.              b. 15 aC.          c. 51 dC.           d. 15 dC.

 

2. El poblat que l’ocupà primer estava assentat a
1. Puigpelat         b. La Barceloneta         c. Montjuïc

 

3. El nom colonia Augusta referit a Barcino es referia al nom de/d’/d’un/d’una
1. emperador      b. Juli Cèsar     c. cònsol          d. tribú

 

4. La Barcino romana tenia
1. 1 aqüeducte    b. 2 aqüeductes           c. 3 aqüeductes      d. 4 aqüeductes

 

5. Els espais funeraris es trobaven
1. dins la ciutat                b. fora de la ciutat

 

6. El lloc on es creuen els dos carrers més importants de la ciutat es diuen
1. cardo   b. forum           c. decumanus              d. agora

 

7. Un testimoni dels aqüeductes de Barcino és l’anomenat carrer de/de la/dels/de les
1. arcades            b. arcs              c. marcs           d. Parques

 

8. Per a reformar les muralles a Barcino al segle III els romans van fer servir materials com
1. escultures i inscripcions          b. còdols          c. extraccions de roca viva

 

9. El motiu que va portar els romans a Tarraco era la
1. Primera guerra púnica b. segona guerra púnica           c. guerra civil

 

10. Això darrer va passar l’any
1. 812 aC. b. 218 aC.         c. 128 aC.         d. 281 dC.

 

11. Tarraco, a diferència de Barcino va ser
1. un municipi                 b. una colònia

 

12. Tàrraco va esdevenir capital del/de la/ de l’
1. Hispania Ulterior         b. Hispania Citerior      C. Hispalis

 

13. Les muralles hi estan construïdes en
1. Una fase          b. Dues fases                c. Tres fases         d. Quatre fases

 

14. La seva base és de pedra
1. megalítica                   b. quadrada

 

15. El pont del diable és un dels
1. 2 aqüeductes              b. 3 aqüeductes           c. 4 aqüeductes

 

16. Que es van construir el segle
1. IaC.                  b. IdC.              c.II aC.  d. II dC.

 

17. La ciutat d’Ilerda,  municipi romà es va fundar el segle
1. II aC.    b. I aC               c. I dC.              II dC.

 

18. L’any 195 aC. s’hi van rebel·lar les tribus
1. celtes, ibèriques i ilergetes                  b. ilergetes, lacetanes i ausetanes

 

19. La rebel·lió va ser sufocada pel cònsol
1. Publi Corneli Escipió                b. Marc Porci Cató        c. Marc Tul·li Ciceró

 

20. On van morir els cabdills
1. Indíbil i Mandoni         b. Indivil i Mandane     

 

 

 

·       Desenvolupa en unes quinze línies un d’aquests dos temes:

 

a)     Coloniae i municipii

b)     Aforament i capacitat del teatre, el circ i l’amfiteatre.

                                   

 

 

 

de asco

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para Marta 

mostrar detalles 11 feb 

 

 

vivo de asco, que no muerto. Alumnos me amenazan, la directiva me teme pero no me respeta, en estado de una burbuja permanente de pánico, todo tiene sentido y de golpe ya nada tiene ningún sentido, doy buenos consejos, son aprovechados y para mí no quedan ni las gracias, casi, ni nada, realmente>: las manos vacías, por ellas pasan las maravillas mejores del mundo, y vuelven a volar, y me quedo por el vacío, sin nada, sin nadie, o sea yo quando vuelvo del trabajo y no me apetece ni ser ni existir, simplemente dormir ya el sueño eterno, tengo deseo de morir.

Nom facis cas, però contesta, salut,

Pau.

 Responder Reenviar

 

Marta Conesanadie te puede amenazar si tu no quieres, lo del respeto es muy relativo, dej...

11 feb 

 

 Responder |Pau Bielsa para Marta 

mostrar detalles 13 feb 

 

 

Buena pregunta: la respuesta es que me esfuerzo como el fausto de goethe y por mis acciones tan bon punt veig fruit com em resulkta tot estèril. Passats dos dies de febre, obro el mail i el teu missatge és l'únic.

Gràcies de cor martutxi, una abraçada

Paui

 

 

ep, encara existim! Responder |Pau Bielsa para de 

mostrar detalles 13 feb 

 

 

Màrius!

Lo del poeta Enni sembla que va de bo, fins al punt que m'estranyarà si no rebo el premi de la traducció i edició que vaig presentar com a tesina i vaig deixar el 2003 un tribunal bocabadat i congratulat, a més de la meva mare, l'únic pública que va assistir a la lectura. Dóna'm bons auguris, sisplauet.

Espero que tot et va bé, i pel que fa al dos mil nou, aquest any no sé si serà nou de novetat, de noure, o simplement d'una nou de califòrnia, el temps dirà. Salut, Cullda't i la nova salutació que espero que acceptis UN-ARBRE-ÇA-DE...

Pau

 

 

congratulations to me, please Responder |Pau Bielsa para Steven 

mostrar detalles 13 feb 

 

 

Hello, dear Steve:

I give to you the notice that no more Ovid nor Manilius nor any translation is wanted by me to publish. I'm happy as a simple teacher in a secondary school, or high school, I don't know what's the name in english, happy too without any partner, and day by day battling against ignorance with pupils and also teachers like me, who generally have fears of my genial reactions but not respect. It's my life, next monday two years will have passed of the death of my best own friend, and now laughs are winning the battle in my animus, certainly a key word in both works of Ovid and Manilius.

My sensual feelings to you have become a watch, and the collection is increasing by all these people that don't share my universal sense of love, and don't have to do it, faltaria més!

But there is a work I did in 2003 that may be published in a year, the Annals and Epigrams of Quintus Ennius, my doctorate work, the day I read it the only public was my mother, and had a good and extensive recongition bu the tribunal.

It is a revision of Otto Skustsch's editions, and I'm glad of it, because it is the only or one of the very few works in letters I made seriously, and presents the form of the poem Annales as the best form in a poem, totally cclose and totally open at the same time, beginning with the presentaion and imposition of the Muses in Roman culture and finishing in the liber XV with the same thing put as and inscription of the temple Herculis Musarum

Musae quae pedibus magnum pulsatis Olumpum

and

Musas quas memorant nosce nos esse Camenas

By my point of view, Ennius is better than best, better than Homer and Vergil, his sense of form is the highest ever imagined by a poet.

And one more thing, I wrote some hexameters to present in the certamen capitolinum, but tis year poems are not accepted, and next my age will superate the required, so I send them to you and some other latin scholar friends, if you let me call you like that, and

pios augere numeros

Best wishes, and embrace, that in catalan is a current form for closing a letter, yours,

PBM

 

 

hola i desitjo saber de tu Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 13 feb 

 

 

Bones,

Comencem amb una pregunta:

No saps que es pot estimar amb l'amor més universal un home o una dona tal i com s'estima una tortuga o un gat que casualment ha vingut un dia a buscar menjar?

Doncs això resol el teu problema, i sí: em pots estimar, faltaria més.

I ho dic perquè quan deixi aquestes Valls de patiments m'agradaria enportar-me alguna cosa, a canvi de deixar-hi la presència del meu esperit.

La Sílvia no es fa amb els col·legues i està seriota, tot i que tot indica que fa i compleix bé la seva feina.

La Sílvia és maca, i més maco ets tu.

No és tot realment maco?

Ara dic el que desitjo de tu:

a) Que em contestis l'email afablement i amb notícia de la teva feina.

b) que comparteixis una pizza amb mi una tarda de sol a Valls, i vine amb la teva dona si vols (la Sílvia em va informar d'aquest event, et felicito, marit recent)

c) Que com que no estàs obligat a complir cap desig de ningú que no sigui la teva parella, facis el que et doni la gana.

Una abraçada, salut i peles,

Pau.

P.S. Encara em pots usar epl consell per les oposicions, hi estic sempre disposat, no oblidis :)

 

 

informa'm, que jo t'informo Responder |Pau Bielsa para Ivet 

mostrar detalles 13 feb 

 

 

si algun dia et deixa de molestar la meva presència, realment és desagradable ser tants cops el dolent de la peli. I t'informo que a les Torrades ja hi pots anar quan vulguis, perquè estic emprenyat de tothom allà i ja no hi vaig gaire gens, apa, salut i els millors desitjos. Sempre m'has agradat tu, mai els teus amics, era aquest el secret, ves.

Pau.

 

 

acaba de morir el mestre Balasch Responder |Pau Bielsa para de 

mostrar detalles 14 feb 

 

 

El cas és que vaig tenir una experiència personal molt propera amb ell, afectuosa i plena de veritats agradables i d'altres desagradables, que deso al cor i al fetge en parts: vaig acompanyar-lo tres dies per setmana durant un any i pico, traduint, visitant COrnellà, dinant a casa seva i quan el sou dels seus nebots ho permetia convidant-lo a fer un entrecot al roquefort a la masia de la plaça Mari Sempere, etcètera, i en deso trossos de dietari i de comentaris a les traduccions que fèiem a vista. Anècdotes gracioses, d'altres doloroses. No aniré al seu funeral, perquè em sembla que les mones que hi trobaré seran el mateix que si hi anessin els miserables que li sostreien bitllets pel carrer quan no tenia noció de les quantitats.

Digue'm, Màrius: d'això cal que en surti un llibre o és millor que s'ho quedin els segles en silenci?

Vull considerar seriosament la teva opinió, i l'agrairé força. Una cosa semblant l'he llegida a les memòries de Ramon Moix sobre la seva relació amb Pasolini, on desmentia tota la part exterior amb què se'l va decorar després de mort, per part de gent que l'havia odiat en vida.

Aquesta resposta teva la necessito, perquè encara no sé ben bé què se n'espera dels meus llibres per ser simplement llegits i útils. Gràcies pel moment, cullda't

PBM

 

 

nit passada ha mort mossèn Balasch

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para gemmakakis 

mostrar detalles 14 feb 

 

 

Hola, Gemma cara:

Considero que ho has de saber per mi si no per altri. Gràcies. 

Pau.

 Responder Reenviar

 

 Responder |Gemmaki Fortea para usuario 

mostrar detalles 14 feb 

 

 

Pau, em pots trucar? 600418473 mil gràcies

 

 

 

Date: Sat, 14 Feb 2009 04:42:50 +0100

Subject: aquesta nit passada ha mort mossèn Balasch

From: pauelbiels@gmail.com

To: gemmakakis@hotmail.com

 

 

 

Hola, Gemma cara:

Considero que ho has de saber per mi si no per altri. Gràcies. 

Pau.

 

 

Silenci mai

RecibidosX

 

Màrius SerraEl silenci dels segles és un mal company. Però la fel no és literatura. Tampo...

14 feb 

 

 Responder |Pau Bielsa para Màrius 

mostrar detalles 15 feb 

 

 

He trobat la resposta, i la meva mare ja practica això que dius en la seva obra, per cert.

Jo era un dels slumnes favorits de Balasch, n'érem tres, ara bé: ell mateix no es preocupava dels detalls de les seves edicions i llargs etcèteres: favors, no me'n va fer mai cap de material, tot i l'afecte que hi projectava. La pregunta és: on diposito aquest afecte? Seria buidar energies als foradats catúfols dedicar temps a aquest episodi, i ja tinc una edat per saber quins són els meus projectes a fer: la pel·lícula i la novel·la històrica. Mentrestant la novel·lota de l'any passat ha anat en un premi en versió reduïda, però potser millor no rebre'l. El que sí que t'anunciava és que la meva tesina i una gramàtica 'integral' que és cognitiva, estan sub iudice, i aquestes sí que són obres serioses del passat. Arbresade

Pau

 

 

a la gran Blecua Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 15 feb 

 

 

A la gran Blecua, hereva de Cervantistes de molt de renom i prestigi, li ha explotat el pis del costat al Masnou i s'ha quedat sense casa. Encara estic rient, i és que quan estudiava per caritat ella em va rapinyar la darrera plaça en unes opos, o més ben dit, el seu cognom il·lustre va treure la darrera plaça en unes opos.

Somriu, tortuga! :)

Pau.

 

 

la2 la4

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa 

mostrar detalles 18 feb 

 

 

Fins ara,

Pau.

 

 

números

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa 

mostrar detalles 19 feb 

 

 

Aquí del Nasrudín,

Pau.

Los granjeros...

a los que se les daban bien los números.

De entre todos los pueblos que el mula Nasrudin visitó en sus viajes, había uno que era especialmente famoso porque a sus habitantes se les daban muy bien los números. Nasrudin encontró alojamiento en la casa de un granjero. A la mañana siguiente se dio cuenta de que el pueblo no tenía pozo. Cada mañana, alguien de cada familia del pueblo cargaba uno o dos burros con garrafas de agua vacías y se iban a un riachuelo que estaba a una hora de camino, llenaban las garrafas y las llevaban de vuelta al pueblo, lo que les llevaba otra hora más.

"¿No sería mejor si tuvieran agua en el pueblo?", preguntó Nasrudin al granjero de la casa en la que se alojaba. "¡Por supuesto que sería mucho mejor!", dijo el granjero. "El agua me cuesta cada día dos horas de trabajo para un burro y un chico que lleva el burro. Eso hace al año mil cuatrocientas sesenta horas, si cuentas las horas del burro como las horas del chico. Pero si el burro y el chico estuvieran trabajando en el campo todo ese tiempo, yo podría, por ejemplo, plantar todo un campo de calabazas y cosechar cuatrocientas cincuenta y siete calabazas más cada año."

"Veo que lo tienes todo bien calculado", dijo Nasrudin admirado. "¿Por qué, entonces, no construyes un canal para traer el agua al río?" "¡Eso no es tan simple!", dijo el granjero. "En el camino hay una colina que deberíamos atravesar. Si pusiera a mi burro y a mi chico a construir un canal en vez de enviarlos por el agua, les llevaría quinientos años si trabajasen dos horas al día. Al menos me quedan otros treinta años más de vida, así que me es más barato enviarles por el agua."

"Sí, ¿pero es que serías tú el único responsable de construir un canal? Son muchas familias en el pueblo."

"Claro que sí", dijo el granjero. "Hay cien familias en el pueblo. Si cada familia enviase cada día dos horas un burro y un chico, el canal estaría hecho en cinco años. Y si trabajasen diez horas al día, estaría acabado un año."

"Entonces, ¿por qué no se lo comentas a tus vecinos y les sugieres que todos juntos construyáis el canal?

"Mira, si yo tengo que hablar de cosas importantes con un vecino, tengo que invitarle a mi casa, ofrecerle té y halva, hablar con él del tiempo y de la nueva cosecha, luego de su familia, sus hijos, sus hijas, sus nietos. Después le tengo que dar de comer y después de comer otro té y él tiene que preguntarme entonces sobre mi granja y sobre mi familia para finalmente llegar con tranquilidad al tema y tratarlo con cautela. Eso lleva un día entero. Como somos cien familias en el pueblo, tendría que hablar con noventa y nueve cabezas de familia. Estarás de acuerdo conmigo que yo no puedo estar noventa y nueve días seguidos discutiendo con los vecinos. Mi granja se vendría abajo. Lo máximo que podría hacer sería invitar a un vecino a mi casa por semana. Como un año tiene sólo cincuenta y dos semanas, eso significa que me llevaría casi dos años hablar con mis vecinos. Conociendo a mis vecinos como les conozco, te aseguro que todos estarían de acuerdo con hacer llegar el agua al pueblo, porque todos ellos son buenos con los números. Y como les conozco, te digo, que cada uno prometería participar si los otros participasen también. Entonces, después de dos años, tendría que volver a empezar otra vez desde el principio, invitándoles de nuevo a mi casa y diciéndoles que todos están dispuestos a participar." "Vale", dijo Nasrudin, "pero entonces en cuatro años estarías preparados para comenzar el trabajo. ¡Y al año siguiente, el canal estaría construido!"

"Hay otro problema", dijo el granjero. "Estarás de acuerdo conmigo que una vez que el canal esté construido, cualquiera podrá ir por agua, tanto como si ha o no contribuido con su parte de trabajo correspondiente."

"Lo entiendo", dijo Nasrudin . "Incluso si quisierais, no podríais vigilar todo el canal."

"Pues no", dijo el granjero. "Cualquier caradura que se hubiera librado de trabajar, se beneficiaría de la misma manera que los demás y sin coste alguno."

"Tengo que admitir que tienes razón", dijo Nasrudin.

"Así que como a cada uno de nosotros se nos dan bien los números, intentaremos escabullirnos. Un día el burro no tendrá fuerzas, el otro el chico de alguien tendrá tos, otro la mujer de alguien estará enferma, y el niño, el burro tendrán que ir a buscar al médico.

Como a nosotros se nos dan bien los números, intentaremos escurrirnos el bulto. Y como cada uno de nosotros sabe que los demás no harán lo que deben, ninguno mandará a su burro o a su chico a trabajar. Así, la construcción del canal ni siquiera se empezará."

"Tengo que reconocer que tus razones suenan muy convincentes", dijo Nasrudin. Se quedó pensativo por un momento, pero de repente exclamó: "Conozco un pueblo al otro lado de la montaña que tiene el mismo problema que ustedes tienen. Pero ellos tienen un canal desde hace ya veinte años."

"Efectivamente", dijo el granjero, "pero a ellos no se les dan bien los números."

 

 

 

 

Re: Contacto desde PersonArte

RecibidosX

 

Jorge Mendoza H.Hola Pau, puedes utilizar lo que necesites mencionando como la fuente al siti...

19 feb 

 

 Responder |Pau Bielsa para Jorge 

mostrar detalles 20 feb 

 

 

Pero a ver: está libre de copyright? Es uno de los cuentos del mulá Nasrudín.

 

 

El 19 de febrero de 2009 22:59, Jorge Mendoza H. <nonirb@yahoo.com.mx> escribió:

- Mostrar texto citado -

 

 

Hola Pau, puedes utilizar lo que necesites mencionando como la fuente al sitio web: "www.personarte.com" solamente

 

 

Te agradecería me informases de la publicación y a ser posible me mandes escaneado el artículo que hayas publicado.

 

Saludos desde México 

 

 

Jorge Mendoza

.........................................

www.Personarte.com

 

 

 

 

 

 

Nombre: Pau Bielsa

 

Email: pauelbiels@gmail.com

 

Pais: España

 

Motivo: Otro

 

Mensaje: Me interesa utilizar un texto sufí de su página y traducirlo para poderlo publicar con anotaciones en prensa local. Infórmenme de las acciones que debo ejecutar con respecto a su copyright. Gracias.

 

temas_interes: El espacio personal, la dimensión mítica, mi supervivencia entre los dos anteriores, reivindicar la figura de dos artistas catalanes y publicar mis propios cuentos breves.

 

Suscribe: NO

 

Enviar: Enviar

 

 

 

 

 

__________________________________________________

Correo Yahoo!

Espacio para todos tus mensajes, antivirus y antispam ¡gratis! 

Regístrate ya - http://correo.yahoo.com.mx/ 

 

 

 Responder Reenviar

 

 Responder |Pau Bielsa para Jorge 

mostrar detalles 20 feb 

 

 

Ah, nada, ya entiendo, gracias,

Pau

 

 

whaddaya say, boss? Responder |Pau Bielsa para Steven 

mostrar detalles 21 feb 

 

 

Lousy! What kind of a coon song d'you call that?

--this song is the most beautiful song I know, and if you do'nt like it, I feel sorry for you!

--You feel sorry for me? Say!

Dear Steve:

This is an extract of Show Boat, Kern and Hammerstein's glorious musical, and I'd like to know what do you say to my latin hexameters. My ancient teacher in highschool has celebrated them, I hope some answer from you. Thanks and health,

Pau.

 

 

que dius? Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 21 feb 

 

 

Saps que una parauleta d'afecte, no és que vulgui cap vincle íntim, simplement em cura el terror en què visc i l'artritis, i desapareixen els nuvolots d'aquesta tempesta eterna en què em trobo. Ahir vaig haver d'animar la mare per telèfon, tenia un atac d'ansietat i era a Valldoreix, vaig avisar i em vaig saltar la guàrdia de biblioteca, ja em tens el Poll després amonestant-me.

Et juro que hi ha moments que em veig donant cops de cap en quatre parets acolxades; aquest desassossec me'l cures dient quatre parauletes llagoteres, sentides o no tant se val, i no ets l'únic: et compto en el nombre dels amics, i prou. Cuida't i sigues feliç :):):)

Pau.

 

 

aquí lo dels quillacos de llatí 2

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa 

mostrar detalles 22 feb 

 

 

Amb l'ajut del rem i la vela, el motor, salut

Pau.

EXAMEN DE CULTURA LA2 SEGON TRIMESTRE

 

Nom:                                                                                                  Data:

 

• Subratlla l’opció correcta:

 

21. Barcino fou fundada com a
1. ciutat.             b. urbs. c. colonia.        d. municipi.

 

22. El poblat que l’ocupà primer estava assentat a
1. Puigpelat         b. La Barceloneta         c. Montjuïc

 

23. El nom colonia Augusta referit a Barcino es referia al nom de/d’/d’un/d’una
1. emperador      b. Juli Cèsar     c. cònsol          d. tribú

 

24. La Barcino romana tenia
1. 1 aqüeducte    b. 2 aqüeductes           c. 3 aqüeductes      d. 4 aqüeductes

 

25. Els espais funeraris es trobaven
1. dins la ciutat                b. fora de la ciutat

 

26. El lloc on es creuen els dos carrers més importants de la ciutat es diuen
1. cardo   b. forum           c. decumanus              d. agora

 

27. Un testimoni dels aqüeductes de Barcino és l’anomenat carrer de/de la/dels/de les
1. arcades            b. arcs              c. marcs           d. Parques

 

28. Per a reformar les muralles a Barcino al segle III els romans van fer servir materials com
1. escultures i inscripcions          b. còdols          c. extraccions de roca viva

 

29. El motiu que va portar els romans a Tarraco era la
1. Primera guerra púnica b. segona guerra púnica           c. guerra civil

 

30. Això darrer va passar l’any
1. 812 aC. b. 218 aC.         c. 128 aC.         d. 281 dC.

 

31. Tarraco, a diferència de Barcino va ser
1. un municipi                 b. una colònia

 

32. Tàrraco va esdevenir capital del/de la/ de l’
1. Hispania Ulterior         b. Hispania Citerior      C. Hispalis

 

33. Les muralles hi estan construïdes en
1. Una fase          b. Dues fases                c. Tres fases         d. Quatre fases

 

34. La seva base és de pedra
1. megalítica                   b. quadrada

 

35. El pont del diable és un dels
1. 2 aqüeductes              b. 3 aqüeductes           c. 4 aqüeductes

 

36. Que es van construir el segle
1. IaC.                  b. IdC.              c.II aC.  d. II dC.

 

37. La ciutat d’Ilerda,  municipi romà es va fundar el segle
1. II aC.    b. I aC               c. I dC.              II dC.

 

38. L’any 195 aC. s’hi van rebel·lar les tribus
1. celtes, ibèriques i ilergetes                  b. ilergetes, lacetanes i ausetanes

 

39. La rebel·lió va ser sufocada pel cònsol
1. Publi Corneli Escipió                b. Marc Porci Cató        c. Marc Tul·li Ciceró

 

40. On van morir els cabdills
1. Indíbil i Mandoni         b. Indivil i Mandane     

 

 

 

·       Desenvolupa en unes quinze línies un d’aquests dos temes:

 

c)     Els fòrums de Tarraco

d)     Construcció de les muralles (general).

                        

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PASSIVA I GRAUS DE L’ADJECTIU

 

Consulta els apunts que has pres durant el curs i el llibre allà on toca, i resol les frases següents TOT TAPANT LA PART INFERIOR D’AQUESTA PÀGINA:

 

• Canvia el nombre gramatical a tots els elements possibles
• Caesar a militibus laudatur
• Poetae a saeculis omnibus celebrantur
• Caesar iussit milites rescindere pontem

 

• Canvia ala veu de les frases anteriors
• Construeix termes de comparació i de superlació amb els adjectius següents aplicats a un subjecte i un segon terme
• notus, -a, -um              Graecia/omnes gentes
• altus,-a,-um                 Petrus/Paulus—omnes viri

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Solucions: 

• Caesares a milite laudantur
• Poeta a saeculo omni celebratur
• Caesares iusserunt rescindere pontes
• Milites Caesarem laudant
• Saecula omnia poetas celebrant
• Milites rescindere pontem a Caesare iussi sunt
• Graecia notior (= magis nota quam omnes gentes) omnibus gentibus est/ Graecia est notissima omnium gentium
• Petrus altior (= magis altus quam Paulus) Paulo est/ Petrus altissimus omnium virorum est

 

NOTA BENE: EL VOCABULARI ÉS COMÚ I S’HA DE SABER JA.

 

 

 

Quiosc

RecibidosX

 

Noemí MoncunillBenvolgut Pau, Hem connectat amb Altaya i ens han informat que és normal que ...

23 feb 

 

 Responder |Pau Bielsa para Noemí 

mostrar detalles 23 feb 

 

 

Bona tarda:

Respecte de les dates, les òptimes són dimecres vuit i dijous nou d'abril d'enguany. Ja direu alguna cosa, salut,

Pau Bielsa

 

 

dates per a aristoxen

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para r.garrigasait.. 

mostrar detalles 23 feb 

 

 

Bona tarda:

Respecte de les dates per a l'entrevista, les òptimes són dimecres vuit i dijous nou d'abril d'enguany. Ja direu alguna cosa, salut,

Pau Bielsa

 

 Responder Reenviar

 

Raül GarrigasaitBenvolgut Pau: Per a nosaltres, la millor data seria dimecres vuit d'abril. B...

24 feb 

 

 Responder |Pau Bielsa para Raül 

mostrar detalles 24 feb 

 

 

D'acord, ja només cal que em digueu la millor hora per a vosaltres i hi seré. Fins aviat,

Pau.

 

 

de Pau Bielsa a l'estimadíssima

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para carmeartola 

mostrar detalles 18 feb 

 

 

Hola,

espero que t'estiguis recuperant i tot bé, etcètera.

Quan llegeixis això, voldrà dir que et trobes amb ànim, i considero necessari avançar-te uns fets passats perquè vegis que amb tu vaig de cor, i segons com podries pensar que et traeixo.

Saps que segons el meu punt de vista ets la professora amb més criteri de tot el claustre, si no l'única que en té de veritat, sobre això no dubtis: és el meu punt de vista i no varia.

Jo he rebut amenaces d'alumnes i no les tinc totes quan espero l'autobús durant un quart d'hora que m'envaeix la basarda.

En comentar-ho divendres a la directiva, enlloc de posar mans a l'obra pel que és un problema seriós, em diuen

--deixem-ho per dilluns, ja diràs.

Considero que aquesta directiva ha de tenir per pura força d'acció i reacció entre cinc i deu anys boiants, però els problemes reals no està disposada a resoldre'ls ni a ser determinada, segons sembla.

Ho respecto i per això l'aplaudeixo en les iniciatives que pren, que generalment són bones.

En canvi es fan la pitxa un lío amb qüestions purament burocràtiques.

El passat claustre vaig votar a favor d'unes actes que no havien ni penjat ni ningú ho va esmentar: vaig estar mirant el suro des d'una setmana abans cada dia.

En canvi el Biosca va sortir parlant de cataractes i de bases i de què allò semblava un col·legi de monges. Entens per què en vaig voler fer via? Aquell claustre es trivialitzava.

Ara bé: aquest mateix professor va entrar d'una revolada al departament i vaig fer, davant les de castellà:

--Benvingut

Ell

--Ben trobats i benvinguts tots

Això no li pertocava dir-ho, estava en un espai aliè

Jo vaig esmentar que quan em prenen les dades per telèfon i dic Bielsa sovint apunten Biosca, i ell em va mirar com volent entendre una intenció i va dir

--No, si al final arribaràs a ser professor de secundària!

Jo vaig fer

--Amb el temps.

No ha tornat a aparèixer ni a tocar els nassos al departament, i ja fa més d'una setmana d'això, a canvi, misteriosament ha aparegut damunt la taula un llibre amb la foto d'una dona amb xador que es titula 'per què tothom em mira això del cap?' juntament amb un plec de fulls i material que no són de ningú.

Considero que aquest professor té un transtorn de la conducta, i això no és desagradable en els primers d'eso, perquè els estem formant, sí que ho és força en els batxillerats, perquè ja són grandets, i és una calamitat en un col·lega.

Bé t'he informat, espero que entenguis els meus motius, jo per la meva banda vaig demanant disculpes als gitanos que m'amenacen i m'hi miro de congraciar, i seuir sent el 'profe bueno'.

Cuida't, i estigues segura que el teu lloc a l'institut, ja simplemenmt el lloc físic, és degudament custodiat amb ungles i dents pels teus companys. Una abraçada,

Pau :) :) :) :)

 Responder Reenviar

 

carme artolaCom és possible que quan jo no estic passin coses interessants. En aquesta "i...

19 feb 

 

 Responder |Pau Bielsa para carmeartola 

mostrar detalles 20 feb 

 

 

És que precisament l'acta no es va poder consultar, simplement no era al seu lloc, i el claustre vA ser el primer dimecres que vas faltar. Tinc problemes amb les llogateres i avui m'he pres uns minuts de guàrdia de pATI per parlAR amb la meva mare que està estressadíssima. El Poll ja me'l tens censurant-me després i traCTAnt-me com una criatura. Avui el del transtorn de conducta ha viongut amb un barret rus, com que és carnaval ell fa el revés de tothom: es treu la disfressa i es posa el barret de veritat.

Petons i abraçades :):):) Cuida't

Pau.

 

 

2009/2/19 carme artola <carmeartola@yahoo.es>

- Mostrar texto citado -

 

 

Com és possible que quan jo no estic passin coses interessants. En aquesta "illa de saber" semblava mentida que es pugués dir que alguna cosa bullia. És que són humans i pertant imprevisibles les "coses" que m'envoltaven? Com és possible que prenguin vida els autòmats que m'han rodejat tots aquests anys? Oh malaltia cruel que m'apartes del teatre de la vida laboral......

Bé, jo em trobo bé i vaig recuperant-me. I gràcies per distreure'm i posar-me al cas de les coses que passen. De totes maneres no deixis passar això de les amenaces, insisteix i comuniqueu. No hem de permetre que uns marrecs ens prenguin el pèl.

Quan va ser el claustre que dius? Estava la meva queixa de les eleccions al consell escolar  a l'acta? No te'n fiïs de la direcció són llops amb pell de corder.....

No trenquis el contacte, cada dia miro si hi ha el teu correu.

Un petó i una abraçada 

Carme

 

--- El mié, 18/2/09, Pau Bielsa <pauelbiels@gmail.com> escribió:

 

De: Pau Bielsa <pauelbiels@gmail.com>

Asunto: de Pau Bielsa a l'estimadíssima

Para: carmeartola@yahoo.es

Fecha: miércoles, 18 febrero, 2009 8:32 

 

 

 

Hola,

espero que t'estiguis recuperant i tot bé, etcètera.

Quan llegeixis això, voldrà dir que et trobes amb ànim, i considero necessari avançar-te uns fets passats perquè vegis que amb tu vaig de cor, i segons com podries pensar que et traeixo.

Saps que segons el meu punt de vista ets la professora amb més criteri de tot el claustre, si no l'única que en té de veritat, sobre això no dubtis: és el meu punt de vista i no varia.

Jo he rebut amenaces d'alumnes i no les tinc totes quan espero l'autobús durant un quart d'hora que m'envaeix la basarda.

En comentar-ho divendres a la directiva, enlloc de posar mans a l'obra pel que és un problema seriós, em diuen

--deixem-ho per dilluns, ja diràs.

Considero que aquesta directiva ha de tenir per pura força d'acció i reacció entre cinc i deu anys boiants, però els problemes reals no està disposada a resoldre'ls ni a ser determinada, segons sembla.

Ho respecto i per això l'aplaudeixo en les iniciatives que pren, que generalment són bones.

En canvi es fan la pitxa un lío amb qüestions purament burocràtiques.

El passat claustre vaig votar a favor d'unes actes que no havien ni penjat ni ningú ho va esmentar: vaig estar mirant el suro des d'una setmana abans cada dia.

En canvi el Biosca va sortir parlant de cataractes i de bases i de què allò semblava un col·legi de monges. Entens per què en vaig voler fer via? Aquell claustre es trivialitzava.

Ara bé: aquest mateix professor va entrar d'una revolada al departament i vaig fer, davant les de castellà:

--Benvingut

Ell

--Ben trobats i benvinguts tots

Això no li pertocava dir-ho, estava en un espai aliè

Jo vaig esmentar que quan em prenen les dades per telèfon i dic Bielsa sovint apunten Biosca, i ell em va mirar com volent entendre una intenció i va dir

--No, si al final arribaràs a ser professor de secundària!

Jo vaig fer

--Amb el temps.

No ha tornat a aparèixer ni a tocar els nassos al departament, i ja fa més d'una setmana d'això, a canvi, misteriosament ha aparegut damunt la taula un llibre amb la foto d'una dona amb xador que es titula 'per què tothom em mira això del cap?' juntament amb un plec de fulls i material que no són de ningú.

Considero que aquest professor té un transtorn de la conducta, i això no és desagradable en els primers d'eso, perquè els estem formant, sí que ho és força en els batxillerats, perquè ja són grandets, i és una calamitat en un col·lega.

Bé t'he informat, espero que entenguis els meus motius, jo per la meva banda vaig demanant disculpes als gitanos que m'amenacen i m'hi miro de congraciar, i seuir sent el 'profe bueno'.

Cuida't, i estigues segura que el teu lloc a l'institut, ja simplemenmt el lloc físic, és degudament custodiat amb ungles i dents pels teus companys. Una abraçada,

Pau :) :) :) :)

 

 

 

 

 Responder Reenviar

 

 Responder |Pau Bielsa para carmeartola 

mostrar detalles 21 feb 

 

 

Hola maca

Et repeteixo que el claustre va ser una presa de pèl, on el Biosca es va enfadar i va tenir molta estona ocupat el professorat amb ximpleries, dient, sobre el crèdit de síntesi, que tot venia com una cascada de dalt i s'havia de fer des de la base, posant unes metàfores i acabava parlant que allò semblava un col·legi de monges, és un provocador. Jo davant el fet que quan es fa qualsevol esmena a l'acta, i el Ricard en va fer una, acte seguit el Poll diu en veu baixa a la Perles, bona perla també aquesta, "afegeix que nosequè nosequantos i es va fer perquè si nosequè" que el director no accepta la discrepància, no té cap experiència ni tan sols docent, i veig que els rodejos i les trivialitats passen per davant de les qüestions urgents, doncs mira: vaig votar a favor de l'acta sense haver-la ni llegida, i si se'm pregunta per què ho vaig fer, puc esgrimir que estic obligat a votar-la però no estic obligat a llegir-la.

Durant el famós claustre em va agafar pixera, vaig anar al lavabo i vaig tornar amb barretes de cereals que vaig menjar, a la biblioteca. Davant de tothom.

Em sento com en aquella frase de Calígula oderint dum metuant, perquè a cada pas em sembla més cert que m'odien i que em tenen por, i busquen la via per on poder-me faltar al respecte, jo també sóc un 'enfant terrible'.

Alumnes em van preguntar per què no anava disfressat, jo vaig fer:

--Ja hi vaig tot l'any.

I ells:

--No digas eso

La meva actitud te l'aclareixo: quan hi ha un benefici en joc per al meu departament, estic atent al moment de la decisió, i si s'ha marejat la perdiu abans, millor, perquè passa ràpid, i és cert que m'han donat una bona assignació amb què es comprarà la col·lecció Bernat Metge que surt als quioscos.

La secretària incompetent em diu que el telèfon que els vaig donar el de la Planeta, diuen que no en saben res de la col·lecció, i jo els faig la confiança de donar-los el de línia directa amb la Fundació, un nom i que diguin que truquen de part meva. I ella i la perles, amb la seva ignorància supina fan:

--Ah, haver començat per aquí!

Què saben elles de la meva relació amb la FBM i que el telèfon de Via Laietana 30 7è o ara 8è no es dóna a qualsevol.

Jo t'ho repeteixo en sèrio: els temes de conducta, quan afecten el primer i el segon també, cicles d'eso, passin. Quan afecten els BAT són desagradabilíssims i quan veus que els teus propis companys es porten amb tu com uns quillacos, ja dius, apaga y vámonos, però aquesta setmana encara no ho vull fer: tinc una nova cursa per córrer: un alumne injustament se'l va enviar en una escola especial, i expressaré davant la Lupe i que consti la meva discrepància amb aquella decisió. Apa, cuida't :):):)

Pau

 

 

2009/2/19 carme artola <carmeartola@yahoo.es>

 

Com és possible que quan jo no estic passin coses interessants. En aquesta "illa de saber" semblava mentida que es pugués dir que alguna cosa bullia. És que són humans i pertant imprevisibles les "coses" que m'envoltaven? Com és possible que prenguin vida els autòmats que m'han rodejat tots aquests anys? Oh malaltia cruel que m'apartes del teatre de la vida laboral......

- Mostrar texto citado -

Bé, jo em trobo bé i vaig recuperant-me. I gràcies per distreure'm i posar-me al cas de les coses que passen. De totes maneres no deixis passar això de les amenaces, insisteix i comuniqueu. No hem de permetre que uns marrecs ens prenguin el pèl.

Quan va ser el claustre que dius? Estava la meva queixa de les eleccions al consell escolar  a l'acta? No te'n fiïs de la direcció són llops amb pell de corder.....

No trenquis el contacte, cada dia miro si hi ha el teu correu.

Un petó i una abraçada 

Carme

 

--- El mié, 18/2/09, Pau Bielsa <pauelbiels@gmail.com> escribió:

 

De: Pau Bielsa <pauelbiels@gmail.com>

Asunto: de Pau Bielsa a l'estimadíssima

Para: carmeartola@yahoo.es

Fecha: miércoles, 18 febrero, 2009 8:32 

 

 

 

Hola,

espero que t'estiguis recuperant i tot bé, etcètera.

Quan llegeixis això, voldrà dir que et trobes amb ànim, i considero necessari avançar-te uns fets passats perquè vegis que amb tu vaig de cor, i segons com podries pensar que et traeixo.

Saps que segons el meu punt de vista ets la professora amb més criteri de tot el claustre, si no l'única que en té de veritat, sobre això no dubtis: és el meu punt de vista i no varia.

Jo he rebut amenaces d'alumnes i no les tinc totes quan espero l'autobús durant un quart d'hora que m'envaeix la basarda.

En comentar-ho divendres a la directiva, enlloc de posar mans a l'obra pel que és un problema seriós, em diuen

--deixem-ho per dilluns, ja diràs.

Considero que aquesta directiva ha de tenir per pura força d'acció i reacció entre cinc i deu anys boiants, però els problemes reals no està disposada a resoldre'ls ni a ser determinada, segons sembla.

Ho respecto i per això l'aplaudeixo en les iniciatives que pren, que generalment són bones.

En canvi es fan la pitxa un lío amb qüestions purament burocràtiques.

El passat claustre vaig votar a favor d'unes actes que no havien ni penjat ni ningú ho va esmentar: vaig estar mirant el suro des d'una setmana abans cada dia.

En canvi el Biosca va sortir parlant de cataractes i de bases i de què allò semblava un col·legi de monges. Entens per què en vaig voler fer via? Aquell claustre es trivialitzava.

Ara bé: aquest mateix professor va entrar d'una revolada al departament i vaig fer, davant les de castellà:

--Benvingut

Ell

--Ben trobats i benvinguts tots

Això no li pertocava dir-ho, estava en un espai aliè

Jo vaig esmentar que quan em prenen les dades per telèfon i dic Bielsa sovint apunten Biosca, i ell em va mirar com volent entendre una intenció i va dir

--No, si al final arribaràs a ser professor de secundària!

Jo vaig fer

--Amb el temps.

No ha tornat a aparèixer ni a tocar els nassos al departament, i ja fa més d'una setmana d'això, a canvi, misteriosament ha aparegut damunt la taula un llibre amb la foto d'una dona amb xador que es titula 'per què tothom em mira això del cap?' juntament amb un plec de fulls i material que no són de ningú.

Considero que aquest professor té un transtorn de la conducta, i això no és desagradable en els primers d'eso, perquè els estem formant, sí que ho és força en els batxillerats, perquè ja són grandets, i és una calamitat en un col·lega.

Bé t'he informat, espero que entenguis els meus motius, jo per la meva banda vaig demanant disculpes als gitanos que m'amenacen i m'hi miro de congraciar, i seuir sent el 'profe bueno'.

Cuida't, i estigues segura que el teu lloc a l'institut, ja simplemenmt el lloc físic, és degudament custodiat amb ungles i dents pels teus companys. Una abraçada,

Pau :) :) :) :)

 

 

 

 

 Responder Reenviar

 

carme artolaCom és que ningú es queixa, que ningú protesta, que ningú sigui capaç de treu...

24 feb 

 

 Responder |Pau Bielsa para carmeartola 

mostrar detalles 24 feb 

 

 

Hellocarmensita:

El Poll i tota la pesca no tinc ganes ni de pensar-hi, perquè per haver arribat un dia tard, em vaig adormir i vaig perdre l'autobús, ja m'està amenaçant amb expedients i diu que a algun professor ja n'ha posat.

El tema aquest el tinc resolt: entre cinc i vuit anys aquesta directiva estarà boiant, t'hi posis com t'hi posis, i després, com a Romania amb el Ceaucescu, tornaran les decapitacions exactament com van passar l'any passat.

Com que sé que això és fatal i ha de ser així i no pot ser d'altra manera, a vivir que son dos días: jo estic content fent el que faig i només em fa una mica de mal la costella, ja saps jeje, però tampoc no passa res.

Aquest estiu aniré a Siena, perquè ja tinxc els dols multiples en fase de resolució. Olepormí!

Cuida't molt, i no en facis mala sang, jo, com diu Ciceró,

non flocci facio

no en faig d'un floc 

Una abraçada :):):)

Pau.

 

 

bé, aquí, com sempre Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 25 feb 

 

 

I tu també, espero.

T'ofèn que t'anomeni tortuga?

Bé: atribueixo el teu silenci a feina i treball, fet que és bo.

A les Torrades de Valls fan un suc de taronja natural amb una bola de gelat de vainilla, vine amb la teva dona, podem passar una bona vetllada.

L'any nou pots ser un home nou i haver passat les opos. En això t'hi dedicaré tot el que vulguis, és gratis.

Salut, una abraçada,

Pau.

 

 

va, el vocatiu masculí singular de bradýs

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para Jaume 

mostrar detalles 25 feb 

 

 

Digue-me'l sisplau, i torna a cantar lloances del poemet, aviat en vindrà un altre. Salut,

Pau

 Responder Reenviar

 

Jaume Almirall SardàO, tu que t'acomiades desitjant salut i pau, la resposta és bradý. Speude bra...

25 feb 

 

 Responder |Pau Bielsa para Jaume 

mostrar detalles 25 feb 

 

 

Ei, aquí ja em perdo, però sentir paraula grega autèntica em recorda un vers que vaig fer no fa gaire prenent un cafè mentre esperava llarga hora i mitja l'autobús del poble on treballo

 

haec mihi libertas, mihi haec bona, anhelitus et pax

Vale

Pau.

 

 

l'assegurança de vida, per al premi de relats

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para concursrelats 

mostrar detalles 25 feb 

 

 

Pau Bielsa Mialet

34 anys

DNI 52594629T

Tel. 628 346 220 i 977 61 32 67

Passeig de l'Estació 5, 6è 6a, Valls 43800 (Alt Camp, TGN)

Categoria C, majors de 26 anys

Espero missatge de correcta recepció del document i les dades, gràcies i sort,

PBM.

 

 

assegurança.doc

45 K   Visualizar como HTML   Abrir como documento de Google   Descargar   

 

 Responder Reenviar

 

Sagalà Trilla, DanielBenvolgut Pau, Li confirmem la correcta recepción del relat. Molta sort! Dani...

26 feb 

 

 Responder |Pau Bielsa para Sagalà 

mostrar detalles 26 feb 

 

 

Gràcies, i a esperar; per cert, recordeu a la Judit Fàbregues un detall d'un sopar pendent de fa un any...:):):)

PBM

 

 

del Bielsa Responder |Pau Bielsa para labubulina 

mostrar detalles 28 feb 

 

 

Salut!

Aquí tens el que he enviat a a la FBM fa un minut:

Bon dia i bona hora:

Tot esperant veure'ns el dia assenyalat, us informo cordialment que en vistes a les celebracions que s'estan programant per commemorar el cinquentenari de la mort del mestre Riba comptem amb la disposició de la rapsoda professional de Sant Cugat del Vallès, llicenciada en Filosofia per a UAB, Anna Enrich. Personalment emb ella m'estic posant en contacte per tal de negociar els honoraris i presentar-vos les condicions, que espero s'ajustaran al pressupostat per l'IEC. Res més, rebeu una afectuosa salutació, i esperant resposta us encomano als

         batuts van retrobant-se soldats

Amb afecte,

PBM

 

 

 

si encara et recordes de mi Responder |Pau Bielsa para plujafina 

mostrar detalles 1 mar 

 

 

Bonhora:

Encara et tinc al cor, ramat veí de la mamella gran, estimada Carme.

Jo lluito contra la ginorància en un institut de poble i cada mes rebo dues amenaces, alumnes que m'esperen a la parada del bus amb el braç aixecat i caralsols cantats a classe.

És perquè els tracto com a persones i els i les optimitzo en allò que poden donar de si, i no penso canviar mai la meva manera d'ensenyar, dirigida a la felicitat futura d'aquells que creixen.

I què n'és de tu? Tens més de deu pàgines al google, bo.

I t'ghas de presentar al premi de contes de Valls, informa-te'n, que són uns calerons que t'aniran bé, de fet mai no fan nosa els calers, o potser sí: un dia vaig anar a comprar perfums caríssims i en veure-ho uns quinquis em van seguir fins a la porta de casa.

Vaig passar por, però ara ja estic curat de pors, ara passo directament al terror.

No en faig d'un floc: cada any quan ve l'hivern entro en depressió i en surto cada febrer o març, ja hi estic acostumat.

Són les coses que té viure en un pis d'alt standing. Et segueixo estimant molt, una afectuosa abraçada,

Pau.

P.S. El Noel ja deu ser un home! Records i espero que tot li rutlli, estudis i xicotes, ja saps :):):)

 

 

Carmen Saecularis

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para carmeartola 

mostrar detalles 1 mar 

 

 

Hellobigwoman!

T'he d'informar que ja no tinc por: ara he passat directament al terror: els alumnes em canten caralsols a classe i m'esperen a la parada del bus amb el braç aixecat.

La Mrta Perles em diu

--ja me'n parlaràs dilluns

La Minguella al seu torn

--Oh, no ets només tu, ens amenacen a tots

Divendres de la setmana passada vaig atendre un assumpte personal a l'hora del pati, i aquest divendres ja cal signar les guàrdies de pati.

Em van demanar explicacionsi i em van dir que l'àvia de la Perles està molt malalta. I a mi què?

Al passat juny, al registre de telèfons que ens va passar el Poll perquè l'omplíssim, a l'apartat del fix vaig posar un número expressament malament.

Al cap d'un dia que vaig trucar des del fix real, que no tenien registrat, m'hi truca el Poll: havien registrat des de la pantalleta.

Què més?

Ah, sí, quan demano acús de rebut als emails que envio al Poll ell no el torna, sempre elks cancel·la.

Jo comparo aquesta directiva a la dinastia Flàvia. Informa-te'n: eren tres, de mal a pitjor.

Però els foteré bona patada als ous i exigiré el que és sentir de l'alumnat: una hectàrea al Morell on es faci un SkatePark. Això serà a la propera reunió, si sobrevisc.

Prenc a consulta el meu cos, i fet un nyap d'artritis em diu

PAU, AGAFA LA BAIXA!!!

Llavors jo li contesto:

Però cos meu, que no veus que és molt més interessant estar treballant, amb tanta salsa picant?

I llavors el meu cos contesta

Val, no passa res si vas a treballar.

Jo ja sé com curar-me els atacs d'ansietat, els d'angoixa i els de pànic: ara el terror truca a la porta, doncs potser truqui a la porta jo d'Enric GRanados 113. No vulguis saber què s'hi ven, allà.

Ei, que t'enyoro molt! Recpera't i torna a la guerra i les trinxeres, ja veus que jo sóc un bon trinxeraire en això!

I no et preocupis per mi: el dia que m'acabi, m'acabo i merda opel que quedi.

A més, penso aprofitar la situació personal que em dispensa la directiva per tal de reclamar educació visual i plàstica a primer i a segon d'ESO, fan uns dibuixos que poddrien anar en sales d'exposicions.

Cuida't maca, salut,

Pau :):):):):):):):)

 

 

ad amicum Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 1 mar 

 

 

Estimat,

no contestes, seguexies sent estimat

no afalagues, segueixes sent estimat

no fas cabal, segueixes sent estimat

com és que segueixes sent estimat?

segurament perquè estimes, estimat.

 

 

P.S. Nom facis cas, aquest és el meu vessant místic, però voldria saber de tu, sisplau

Pau :):):):):)

 

 

every day Responder |Pau Bielsa para Steven 

mostrar detalles 1 mar 

 

 

I feel

vicino a morte

a kind word from you to me and or a common project wold be nice for me

The CARMEN FERALE is the first of ten or nine I projected followin the scheme of Vergil's Bucolics and poetizing a simple day in my life, it will be titled 'Dies Pauli'

The second poem is and amebean play in which the director of the highschool where I work begins with an usual as trivial amonestation

 

PETRUS

Paule brady, speres fallisne an tempus, alumnis?

PAVLVS

Sunt nobis ter pocula aquae, ter dulcia mellis

ad momenta fumus de quo pulmonis anhelust

 

The third will be the reproduction of a class with conflictive children, and it will be a narration

The others now I don't remember. Please, still being fabulous,

Pau.

 

 

si em convides a una calçotada Responder |Pau Bielsa para coia 

mostrar detalles 1 mar 

 

 

bé, alguna cosa faré per tu en tal cas.

:):):)

Pau

 

 

de Pau Bielsa Responder |Pau Bielsa para oriolponsati 

mostrar detalles 1 mar 

 

 

Benvolgut Oriol:

Em comunico per dir que finalment sembla ser que el tema de les constants vitals, pel que fa a la meva persona, està desitjant un sopar fred amb els cucs.

I per informar-lo que en tal cas, si es dóna, queda de mi un dietari on no deixo allò que es diu comunament 'títere con cabeza'.

Potser amb el temps resulti d'interès. Estigueu atent i consulteu els meus marmessors, Amb afecte,

Pau Bielsa.

 

 

FW: TALLER PER SANAR LES EMOCIONS. 21 de febrer de 2009

RecibidosX

 

Rosanna Martí Cañellasa vegades, a la vida ens hem de fer petits regals per poder disposar d'eines ...

1 feb 

 

Rosanna Martí CañellasTienes un nuevo Messenger por descubrir. ¡Descárgatelo!

1 feb 

 

 Responder |Pau Bielsa para Rosanna 

mostrar detalles 1 mar 

 

 

Holaholita!

Què? Fem parella, algun dia? Cinematogràfica, vull dir.

Mira, per dir el que penso e tu i jo: podríem fer-la grossa si realitzem el projecte comú dels 'trescaires', perquè tu navegues en moltes direccions i unida a la meva linialitat ens riuríem junts del món.

P.S: envia paraula d'afecte que n'estic urgentment necessitat, plis, cuida't

Pau :):):)

 

 

saps

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para carmeartola 

mostrar detalles 2 mar 

 

 

Que en molts aspectes ets el meu model professional encarnat, si no en tots. Aquesta setmana la fúria de la directiva ha baixat, i ara prefereixen simplement ignorar-me. La Minguella ho fa, i els altres també, i és d'afgrair que no em tractin de cap manera abans de rebre privilegis personals que ja feia mig any que duraven i em posaven en tensió emocional.

Però jo en torna els ho agrairé mediadament, perquè faré un informa de la substituta del passat trimestre davant els serveis territorials o inspecció, va ser delirant: simplement no va fer res de res. I de passada afegiré que el Poll em va donar ordre d'estripar l'alta que m'havia firmat el metge, i ho diré amb candiddesa.

Ja veus, mentrestant et recuperes, et recomano moltíssim i vivament el concert d'any nou de Viena, i la marxa que es titula 'bajo truenos y relámpagos' que apareix passada la meitat del concert (és un títol que comença amb la preposició alemanya 'unter...'

Fes la batalla de salut i torna a la dels insans al més aviat possible: EL MÓN ET NECESSITA IMPRESCINDIBLEMENT. SENSE TU CATALUNYA JA NO EXISTIRIA, I T'HO PUC DEMOSTRAR, en altre moment, però. Cuida't, salut, una abraçada,

Pau :):):):):);)

 

 

de Pau Bielsa: assistència al congrés graeca oratione Responder |Pau Bielsa para fmestre 

mostrar detalles 3 mar 

 

 

Bona tarda:

L'altre dia em vaig inscriure al congrés, però em temo que no hi podré assistir. Tanmateix us prdego guardeu-me la plaça fins al darrer moment. Envieu també quines modalitats de pagament puc efectuar i les quantitats. Grècies,

Pau Bielsa Mialet

Tel. 628 346 220

 

 

Re: Fw: de Pau Bielsa: assistència al congrés graeca oratione

RecibidosX

 

Lluís Gonzàlez JuliàBenvolgut Pau, Sóc en Lluís Gonzàlez Julià, becari de la Dra. Francesca Mestr...

3 mar 

 

 Responder |Pau Bielsa para Lluís 

mostrar detalles 4 mar 

 

 

Si és una qüestió agrair-vos l'atenció, doncs em poso en contacte amb vosaltres: tant de bo caigui una nevada sopbre el meu institut dijous i divendres de la setmana que ve i pugui venir, em faria bé de debò tornar a connectar amb gent clàssica. Mentrestant rebeu, com a consideració, el meu carmen ferale, hexàmetres llatins. Enyoro tant la universitat que quan hi penso tinc un atac d'ansietat. Salut i espero que us interessi,

PBM

 

 

aquí per a segon bat

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa 

mostrar detalles 5 mar 

 

 

Salut!

PBM

 

 

bona fortuna al fortuny: opos a la vista!!!! Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 5 mar 

 

 

Atent que s'han convocat oposicions!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Seran les teves!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Jo no ho dubto i tu tampoc, hala, ja t'he ensenyat tot el que t'havia d'ensenyar ara valor i al correbous!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

 

Pel que fa a mi, em sento proper a la mort, i m'angoixa que no sé si és veritat o no, però sí que és cert que em sento així. Segurament no té res a veure amb el teu afecte ni cap altre; el cos el tinc un pèl las. De més verdes en maduren. Una abraçada,

Pau.

 

 

vaga contar-te com s'ha fet el miracle dels cinc cèntims Responder |Pau Bielsa para de 

mostrar detalles 7 mar 

 

 

Quietal!

Doncs rè, que el setembre em van escatimar arrodonint a la baixa cinc cèntims de l'assignació per al departament de clàssiques, em vaig posar com una mona i ara els possibles del departament basten per a comprar la FBM.

No és allò dels pans i els peixos, però s'hi assembla.

Tan aviat com torni a estar en el canal apropiat revisitaré el 'tres és massa'; en la solució del misteri dde la teva signatura amable hi poso espai.

Espero que tot bé, jo una mica empiocat, no és res.

Estic fent uns poemes en llatí que de moment han donat l'admiració del prof. Almirall.

L'estratègia de la meva gramàtica és associar-la a la britànica, i amb les meves investigacions posar llum sobre les dues llengües i ser així reconegut: aquesta és la missió que dóna sentit a la meva catalanitat, perquè observo la tendència global a ser d'occident o d'orient, i francament, prefereixo l'occident.

Cullda't, arbresade

Pau Bielsa.

 

 

Per què no em véns a veure? Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 8 mar 

 

 

Bona tarda:

Em trobo realment malament, i n'estic més que tip de veure que quan la meva situació és delicada totes les amistats estan enfeinades en tasques importantíssimes o si més no més urgents. Em sento morir, sento desig de morir, és veritat, i sento que la meva queixa cau en un espai buit, i llevat que sigui justa la teva, creu-me, la meva queixa és justa. No és tan difícil fer unes hores de companyia a un malalt, i no t'ho dic personalment, és que com tu tothom defuig la meva companyia. Estic enviant missatges de socors a tots els coneguts i tots m'han girat l'esquena. No sé què em passa, el cos no em segueix, m'envaeix l'angoixa, paro un moment i em recupero una mica; considero el suïcidi i resolc que en això ha de concordar la reflexió i l'acció, o sigui, el càlcul de probabilitats i el fet, cosa que no solen fer mai. Tu tens la teva situació, els teus problemes, jo els meus: el que et demano acte seguit després d'haver-ho fet em fa fàstic i basarda. Ara mateix no estic ni per trucades, ni tinc forces per sortir a fer un cafè a la cantonada. Això va i ve. Recorda, sobretot, que no t'ho dic personalment, t'ho dic simplement des de l'amistat, des d'un amic que es troba en necessitat, i no estic cridant el llop.

Bé, suposo que quan llegeixis ja m'haurà passat el malestar. Una abraçada,

Pau.

 

 

fem cas de la Carme i d'algú més

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para carmeartola 

mostrar detalles 5 mar 

 

 

Holeta:

Apa, ja està, he agafat la baixa i el poll em prescriu per telèfon quant temps hi he d'estar: segons ell, que no sabia qe tingués el doctorat en medicina, no menys de dos mesos.

Somriu, estima i sigues estimada, una abraçada,

Pau.

 Responder Reenviar

 

carme artolaEstàs bé? Estigues tranquil i fes tot el que et digui el metge. Intenta deixa...

8 mar 

 

 Responder |Pau Bielsa para carme 

mostrar detalles 9 mar 

 

 

Carme, ensèrio: em sento morir: un brot d'artritis em té a l'infern, els amics m'han girat l'esquena i passo hores gosses. Quan tu i jo ens trobem millor potser que fem una calçotada o algo, no? Si vols truca'm al 977 61 32 67. Saluda la Sílvia de part meva, que està fent una molt bona feina per tu. Escolto música, ara fa poc els septem verba Christi in cruce, les set paraules de Crist a la creu, de Haydn, posats que som a l'any Haydn me' vaig comprar, i veient lo que deia Crist a la creu pensava 'ostres, com l'entenc!'

No et nego que m'ha passat pel cap el suïcidi, però resolc que conrtra el meu cos no vull atemptar físicament, prou que es crucifica ell solet, i també resolc que els meus nervis no tenen res a veure amb les coses de la feina: aquí on em veus, fins no fa gaire temps no ho era gens, de resolutiu ni batallador, i ara dic les veritats. Jo solet he obrat el miracle dels cèntims i els euros, que ve a ser com el dels pans i els peixos però més escaient al moment: al setembre vaig queixar-me que havien arrodonit a la baixa cinc cèntims del meu departament i ara em trobo que puc comprar la FBM.

Sembraré una estora de flors als teus peus el dia que passis per Valls. Cuida't,

Pau.

 

 

Bona nit

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para fxbm 

mostrar detalles 22 feb 

 

 

Si em podeu liquidar els exemplars venuts al més aviat possible, em sembla que teniu el meu número de compte. Espero que tot vagi millor. Jo estic aprenent a no fer drama de res. Una abraçada,

PBM

 Responder Reenviar

 

Francesc Xavier Bou MasBenvolgut Pau, El tancament de les vendes corresponents al 2008 està encara e...

23 feb 

 

 Responder |Pau Bielsa para Francesc 

mostrar detalles 23 feb 

 

 

Bonamic,

Pel que fa a les liquidacions, ja espero: certament uns problemes de llogateres llagoteres m'obliguen a mirar el cèntim.

Pel que fa als exemplars sobrants, no era exactament un capítol el que mancava sinó entre una i tres pàgines, per cert, si no ha de suposar cap cost addicional prefereixo que siguin enviats a biblioteques públiques de tot Catalunya, jo faré el mateix amb els meus.

I una notícia pel que fa al Patrimoni: ja ha aixecat més d'un renec i promet molt llunyanament ser possiblement editat a mig termini. L'especial afecte per aquest llibre t'inclou i a tot el teu equip, perquè si està a punt de caramel és gràcies a com el vam estar treballant junts.

Penso en tots vosaltres i espero que les qüestions de salut estiguin completament resoltes, i estiguis al cent per cent, llaurant el dia a dia. Gràcies per tot, i bon jnou any nou,

amb els millors desitjos,

PBM

 

 

2009/2/23 Francesc Xavier Bou Mas <xevi.bou@edicionsapeticio.com>

- Mostrar texto citado -

 

 

Benvolgut Pau,

 

El tancament de les vendes corresponents al 2008 està encara en procés. Com cada any, rebràs un correu amb les quantitats. Espero i desitjo que tot anirà, com pronostiques, millor... i que et podrem enviar les dades ben aviat.

 

Entenc que no vas rebre el correu que et vaig trametre el desembre. Et deia que, seguint les teves instruccions, hem retirat del mercat la primera edició del llibre (hi mancava un capítol, segons ens vas dir). Et deia també que, si eren del teu interès, t'oferíem la possibilitat de fer-te arribar la totalitat dels exemplars retirats. Si fos el cas, doncs, fes-m'ho saber en un correu (per cert, m'han canviat l'adreça; fes servir si us plau l'actual).

 

Finalment, et comentava que estàvem a punt de treure la segona edició, de moment, en format de llibre electrònic. Ja està disponible de fa dies a la nostra nova llibreria online (https://www.documentauniversitaria.cat/botiga.php?a=llibre&id=229)...

 

T'adjunto un link per descarregar un fitxer de mostra: DeRerumCarmine.swf. Cal obrir el fitxer amb un lector de flash o bé amb el navegador d'internet (explorer, firefox...) i et demanarà una clau de pas; en el teu cas: paubielsa.

 

Ben cordialment,

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Francesc Xavier Bou Mas

EDICIONS A PETICIÓ SL

Facultat de LletresUniversitat de Girona

Pl. Ferrater Mora 117071 Girona

Tel. +34 902 44 00 12Fax +34 972 418 978

Tel. +34 972 41 98 74 

 

 

 

 

 

xevi.bou@edicionsapeticio.com

www.edicionsapeticio.com

 

Agrairem resposta de correcta recepció / Agradeceremos respuesta de correcta recepción

Please confirm you have received this mail correctly

 

 

 

 

 

 

 

En/na Pau Bielsa ha escrit: 

Si em podeu liquidar els exemplars venuts al més aviat possible, em sembla que teniu el meu número de compte. Espero que tot vagi millor. Jo estic aprenent a no fer drama de res. Una abraçada,

PBM

 

 

 Responder Reenviar

 

 Responder |Pau Bielsa para Francesc 

mostrar detalles 9 mar 

 

 

Bona tarda:

Aquí tens el meu número de compte

2100-0553-44-0100388063

Estic creuant els dits per evitar la patacada típica de fi de mes que ja trona. Salut i peles, records, una abraçada,

Pau.

 

 

It would be not so difficult Responder |Pau Bielsa para Steven 

mostrar detalles 10 mar 

 

 

Dear Steve,

it would be not so annoying to you, I think, to send a kind word, now that I need it.

And the cause is nothing else than arthritis, that gives to me the highest moral and physical pain all the time from the past month.

Here in my town I recently put all faith in a joker as a friend, and some others are true, I can't complain.

But the carmen ferale may has been well received by your eyes, I'd like to know, if that's so, your opinion.

Truly yours,

PBM

 

 

de Pau Bielsa Responder |Pau Bielsa para joan.carbonell 

mostrar detalles 10 mar 

 

 

Bon dia,

Si encara et recordes i és possible trametre les actes del premi Valldaura de l'any passat ho aghrairé moltíssim.

Aquest any per fi he pogut aplicar el mètode castellnou a les aules, i dóna molt bons resultats.

Gràcies,

PBM

 

 

de Pau Bielsa a Judit Juncosa Responder |Pau Bielsa para Judit 

mostrar detalles 10 mar 

 

 

Bon dia,

Envio aquest mail per esmentar que si em feu una visita de cortesia a casa sereu obsequiada amb els dos llibres que he publicat. La causa és que estic malalt i força decaigut moral i físicament, i una estona de companyia s'agrairà. Encara tinc unes cerveses a la nevera, el pap el podeu posar vosaltres, que no engreixi gaire, sisplau. Cuideu-vos

Pau Bielsa Mialet

tel. 628 346 220

 

 

de Pau Bielsa Responder |Pau Bielsa para noemifbm 

mostrar detalles 10 mar 

 

 

Bon dia:

si has de passar per Valls, agrairé una visita de cortesia, car estic malalt i decaigut. Gràcies,

Pau Bielsa

 

 

de Pau Bielsa a Sara Moyano Responder |Pau Bielsa para projectes 

mostrar detalles 10 mar 

 

 

Bon dia,

un risc és un risc, dedueixo que us pot haver agradat el conte que us vaig enviar però us costa pressupostar-lo, ep, penso, potser estic equivocat.

Tanmateix, de tota manera em sentiria molt agraït si disposava de l'opinió que va merèixer el conte esmentat als vostres lectors, sense que això hagi de suposar per se l'edició del llibre, que tots sabem la crisi que hi ha. Sisplau, i gràcies, salutacions cordials de

Pau Bielsa Mialet

 

 

ràpid, ràpid, paraules de comfort!

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para Jaume 

mostrar detalles 10 mar 

 

 

Estimat Jaume,

estic de baixa novament, una artritis punyetera i problemes per tot arreu em tomben.

Envia paraules amables, seran agraïdes al deu mil per cent. Cuida't,

Pau.

 Responder Reenviar

 

Jaume Almirall SardàAmb una oferta com aquesta, i vist com està l'interès bancari, no puc resisti...

10 mar 

 

 Responder |Pau Bielsa para Jaume 

mostrar detalles 11 mar 

 

 

Em va arribar la notícia d'en Castellanos via Montserrat Tudela, ja et volia donar el condol. M'alegra la teva oviditis, que no manqui mai: Ovidi se'l pot creure més o menys, però va ser l'escriptor universal més apte de tots els temps a l'hora d'expressar sentiments. Jo la bibliomància amb les Metamorfosis la vaig començar el juliol passat, quan vaig comprar la recent edició de l'oXford, la verda.

A part d'això, un dia aclariré les meves intencions filològiques i et demanaré consell sobre algun article que tinc in mente.

Sento molt això del col·lega Castellanos, personalment no el vaig tractar, però segurament ha anat a fer créixer els nombres piadosos, tal com diu Ovidi de Tibul

auxisti numeros, culte Tibulle, pios.

Salut no en mancarà, però he de fer repòs. Cuida't, i sàpigues que segueixes sent un mestre absolut per mi pel que fa a la filologia. No en tinc pas d'altre: em segueixes ensenyant llegir i escriure en aquesta meravella de món per al qual no passen els segles.

El que penso és iniciar una 'qüestió troiana', ja ET donaré més detalls, i intento posar sobre la taula el gnosticisme de Servi Honorat.

Aviat rebràs notícia de l'estructura dels dos articles i me'ls sancionaràs, si cal.

Amb estima, una abraçada,, salut a la família i records,

Pau Bielsa.

 

 

de Pau Bielsa sobre Honorato y más Responder |Pau Bielsa para albertoquevedo 

mostrar detalles 11 mar 

 

 

Buenos días,

Esto escribí para usted hace más o menos un año:

Buenas,

La tesis es que Mauro Servio Honorato,el gramático y comentarista de Virgilio, no mi tesis, por supuiesto, bastante trabajoya tengo con domar las fieras de doce a dieciocho en el aula, pues

que es un gnóstico del siglo cuarto introducido en los misterios de este, digamos, mito cristiano del conocimiento.

Es que por azares que no vienen a cuento me llegaron a las manos pedazos de su texto, comentario a la Eneida, que por cierto está entero en el Perseus project, y me di cuenta de que cuando habla de instituciones paganas les da, aquello, un toque simbólico que tales instituciones no tenían para nada, porque la institución religiosa simbólica és un rasgo de la/s iglesia/s cristianas.

Y la pregunta: ¿Qué hace un pagano con estas actitudes? Me viene en mente la persecución de Ireneo de Lión y los católicos contra la iglesia gnóstica del momento, y claro: la respuesta debe de ser que Servio Honorato pone a salvo contenidos de la iglesia gnóstica catalizándolos por medio de un libre comentario verswo a verso de la Eneida de Virgilio.

¿Puede ser que el tal Honorato obrara una descripición desde dentro de su iglesia prohibida, con un uso constante y unidireccional de la alegoría tal como él mismo la describe en sus preceptos retóricos del comentario, puestos acá y acullá?

Para empezar: la huída de Eneas es la huída del pueblo judío? No lo es, claro, pero tiene su aire. Los aparentes errores de Honorato, harto glosados por los nuevos glosadores a Virgilio, pueden indicar un solo lugar: la geografía y cuerpo de historia y doctrina gnóstica que de otro modo se hubiera perdido.

De hecho, los manuales de literatura ni lo citan, a Servio Honorato, y es el autor que más ha influenciado en la exégesis de Virgilio. en todos los tiempos.

Para mí que agarra el símbolo de Eneas, aprovechando lo impersonal y universal de la epopeya, y sutil pero con constancia y tesón indica otra cosa.

Un ejemplo muy claro: en un lugar en el que Virgilio habla de una relación homoerótica, Servio sitúa el origen de la homosexualidad en Creta, Cydon, escrita erróneamente Cidon, pronunciada al uso del siglo IV Sidon. ¿No estaba eso cerca de Sodoma? No es Sodoma el lugar de ejemplo para los gnósticos sodomitas?

Los errores imperdonables del augusto Servio lo son para un virgilianista, no para un coptista.

Bueno, eso es todo lo que me pone la sospecha cercana. Espero el curso de octubre, copto II con candeletas. Esas cosas me distraen de mis rutinas en el pueblo.

Un saludo cordial,

Pau Bielsa.

De hecho, en mi desarrollo de la gramática integral, muestro cómo una simple palabra como archaios griega, en el primer verso de las mujeres de Traquis de Sófocles, se puede traducir de veinte o más maneras distintas, según los ejes espacio-tiempo-causa: ejemplo: un dicho archaios según el espacio es básico, según el tiempo es antiguo y según la lógica, causa, es fundamental, tambiénm se puede hacer largo-eterno-sabio: estos tres conceptos son el mismo puestos en su dimensión cada uno.

Entiendo el placer por la traducción, pero hasta el momento es un placer excesivo para mí, algo excesivo, porque me entrego demasiado a él. Cuando tenga resuelto este problema volveré a las andadas.

Pido información sobre las reuniones de los sábados de cada mes. Pienso incorporarme tan pronto como el cuerpo me siga, Gracias, saludos y un abrazo,

PBM

 

 

Sobre Honorato y más

RecibidosX

 

ALBERTOQUEVEDO@telefonica.netBuenas tardes, Pau He recibido correctamente tu mail sobre Servio Honorato. E...

13 mar 

 

 Responder |Pau Bielsa para ALBERTOQUEVEDO 

mostrar detalles 14 mar 

 

 

Buenos días, estimado Alberto

Es posible que venga el 4 de abril, puesto que ya me encuentro mejor: en todo caso mi actitud será la de un discreto espectador o muy poco más, yo no sé copto y considero la invitación el mejor regalo del año que podía recibir. Muchísimas gracias, de corazón, un abrazo

PBM

 

 

pressupost llibres

RecibidosX

 

Books & Box servei enquadernacioHola Pau, perdona pel retard, havia de contactar amb l'Anna per saber quin ti...

14 mar 

 

 Responder |Pau Bielsa para Books 

mostrar detalles 15 mar 

 

 

Benvolguda Marta Pell:

Com el teu nom indica, el que és òptim serà l'opció de 110 euros. Aquest mes no m'ho podré permetre, i si no tinc ingressos extra no us ho encomanaré fins a finals de juny.

El cert és que estic a l'espera de la liquidació de l'any passat d'un llibre que vaig publicar el 2006, i l'editor ha dit que és millor que l'anterior sense voler entrar en detalls.

Esperem, potser, doncs, alguna cosa aviat.

Mentrestant si em doneu la vostra adreça ho podré mirar a google earth. Visc a Valls i hi ha busos al Vendrell cada dia, i si no, el tren també m'hi deixa.

Com entendràs la meva gran esperança és inclosa quan et dic, espero que fins aviat.

Rebeu una cordial salutació i records a l'Anna, gràcies

Pau Bielsa Mialet

 

 

cal indulgir la teva candidesa Responder |Pau Bielsa para jfortun9 

mostrar detalles 15 mar 

 

 

Tam felix vellem quam pectore candidus esses

L'has demostrat de sobres el teu candor cap a mi, el que passa és que la vida els darrers anys m'ha tractat amb una cruesa insospitable: va morir més de mitja família en un any, en l'estupefacció del dol, que vaig començar a fer passivament i intern, em vaig deixar colar alguns gols que després han dolgut, de caire econòmic, etcètera

Detur inoffenso tibi tangere limina vitae

Simplement, pateixo, i no em pregunto si m'ho mereixo o no: això toca a qui toca.

M'avergonyeixo d'haver-te pressionat sobre uns temes que pertanyen a l'experiència de cadascú, i no desitjo que ho facin mai o gaire a la teva. Quan veig que la Josepa de castellà s'està a punt de jubilar per poder cuidar els seus pares, em revé un regust amarg als meus trenta-quatre anys. Les comparacions són odioses, però ella viu en una felicitat que a mi Déu me l'ha arrabassada de cop, en una sola ventada.

Si em facilites una adreça postal, t'enviaré el meu estudi sobre Ovidi, publicat el 2006: aquell matí enterrava el pare, aquella tarda presentava el llibre amb la companyia del Màrius Serra.

Altrament no és mentida que et veig capaç de superar a la primera el procés selectiu que ja s'ha convocat. En tu poso fe, d'això no me n'avergonyeixo.

I ja ho matem aquí.

PBM

 

 

va tot per aquí?

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para coia 

mostrar detalles 16 mar 

 

 

Explica'm les coses que van passant, sisplau al lloc de feina. Petons,

Pau

 Responder Reenviar

 

 Responder |coia sole para usuario 

mostrar detalles 17 mar 

 

 

Estimat Pau,

 

Vaig de bòlit,però ara puc estar per tu. Com va tot, millorant?

Jo a la trinxera, a primera línia de foc. Sempre és distret i alhora estresant.  Avui ha arribat el teu substitut ,en Daniel; res, l'he vist un moment. La primera impressió ha estat bona. . Ja em diràs cosa.Què fas en tot el dia, Cuida't  molt i t'espero aviat.

Petons

Coia

 

 

de Pau Bielsa: carta a l'Avui Responder |Pau Bielsa para bustia 

mostrar detalles 17 mar 

 

 

Benvolguts,

us trameto el se´güent text per tal de poder ser publicat en l'apartat d'opinió del vostre diari

Pau Bielsa Mialet

52594629T

Tl. 628 346 220 i 977 61 32 67

Passeig de l'Estació 5, 6è 6a Valls 43800 (Alt Camp, TGN)

 

JA ERA HORA QUE TINGUEM UNA ESGLÉSIA DARWINISTA

L'Església, amb la seva darrera i sabudíssima campanya a favor de la vida, ha gastat 18 milions d'euros per valorar més un nadó rialler que un dels pocs exemplars de linx que s'han deixat fotografiar. Queda a part el tema que si hagués repartit aquests milions entre trenta-sis mares adolescents hauria pogut resoldre sengles trenta-sis carreres universitàries de futurs homes i dones de profit, tant se val, li agrada fer soroll. 

Però... i el linx ibèric? És que aquest té menys dret de viure que un nadó rialler? Llavors hem de resoldre que el linx ibèric segons la propaganda esmentada no és considerada una criatura de Déu, i això ens porta indefectiblement a resoldre que l'Església per fi accepta la teoria de l'evolució de les espècies. Ja era hora!

Pau Bielsa Mialet, Valls

 

 

missa per en joan castellanos Responder |Pau Bielsa para Jaume 

mostrar detalles 17 mar 

 

 

Estimat Jaume,

si encara no t'ha arribat la informació, jo te la passo

Us prego que feu arribar a tots els lectors de la revista Auriga la informació següent:

 

Dilluns 23 de març a les 19.30 a l'església dels Caputxíns de Sarrià es celebrarà una missa en record d'en Joan Castellanos. Gràcies d'antuvi a tots els que hi vulgueu assistir. 

 

Cordialment, 

Eulàlia Roca

 

 

missa per en Joan Castellanos Responder |Pau Bielsa para gemmakakis 

mostrar detalles 17 mar 

 

 

Estimada Gemma:

Si no t'ha arribat la notícia i/o la data del funeral, aquí ho tens, cuida't,

Pau

Us prego que feu arribar a tots els lectors de la revista Auriga la informació següent:

 

Dilluns 23 de març a les 19.30 a l'església dels Caputxíns de Sarrià es celebrarà una missa en record d'en Joan Castellanos. Gràcies d'antuvi a tots els que hi vulgueu assistir. 

 

Cordialment, 

Eulàlia Roca

 

 

toreador en garde!!!!!

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para carme 

mostrar detalles 15 mar 

 

 

Hola, Carmen de todas las Cataluñas!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Com estàs? Espero rebre aviat resposta, voldrà dir que millor.

Jo vaig anant d'Herodes a Pilats, o com ja és comú dir, de rodes a pilans.

Bé, aquest mal pot durar el que sigui, però estic cert que cent anys segur que no.

Petons,

Pau :):):)

 Responder Reenviar

 

carme artolaHola! Jo m'estic recuperant poc a poc, però vaig millor. I tu? No m'expliques...

16 mar 

 

 Responder |Pau Bielsa para carme 

mostrar detalles 16 mar 

 

 

Carme, per favor!

Si no t'explico com em sento és perquè em sento com el CUUUUUL.

En faig poc cas, però a vegades no hi puc.

No tinc cap amicaquí a Valls, un que se'n deia m'ha tret diners i si te visto nomeacuerdo.

La resta de coneixences, els dic que em vinguin a veeure que estic malalt i em truquen dient que deixi de molestar-los.

O sigui, una fotocòpia de Polls però en la vida privada.

Més val que no en parlem d'això.

No és mentida que he estat considerant el suïcidi.

I ara vés, aMB les confidències que et faig, i digue'm en ple pati cridant que deixi de prendre ansiolítics. Et tinc carinyo, però el que és confiança creu-me em costa molt dipositar-ne en sigui qui sigui que es comunica amb mi.

L'artritis segueix atacant i quan deixi de fer-ho tornaré al me lloc, la meva posta.

Cuida't,

Pau.

 

 

2009/3/16 carme artola <carmeartola@yahoo.es>

- Mostrar texto citado -

 

 

 

Hola!

Jo m'estic recuperant poc a poc, però vaig millor. 

I tu? No m'expliques com et sents. Què et diu el metge? Has deixat de fumar? Anar de Pilats a Herodes no vol dir res, pensa que hi va haver un Barrabàs. No siguis dolentot i porta't bé i comporta't millor.

Un petó

Carme

--- El dom, 15/3/09, Pau Bielsa <pauelbiels@gmail.com> escribió:

 

 

De: Pau Bielsa <pauelbiels@gmail.com>

Asunto: toreador en garde!!!!!

Para: "carme artola" <carmeartola@yahoo.es>

Fecha: domingo, 15 marzo, 2009 7:03 

 

 

 

Hola, Carmen de todas las Cataluñas!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Com estàs? Espero rebre aviat resposta, voldrà dir que millor.

Jo vaig anant d'Herodes a Pilats, o com ja és comú dir, de rodes a pilans.

Bé, aquest mal pot durar el que sigui, però estic cert que cent anys segur que no.

Petons,

Pau :):):)

 

 

 

 

 Responder Reenviar

 

carme artolaSento moltíssim molestar-te, no és aquesta ni molt menys la meva intenció , p...

17 mar 

 

 Responder |Pau Bielsa para carme 

mostrar detalles 17 mar 

 

 

T'ho agraeixo de cor, i et dic que no em molestes, de veritat, que quan quasi un mínim detallet de no res m'ha arribat a molestar quasi tot i tothom em sembla molestar.

Tu has passat per això, i jo ja fa uns mesos que vaig saber que només tenia dues opcions

primera: O passar per totes les angoixes, pànics, terrors, anisetats sabent-les sortejar i tirar endavant com el professor que sóc, que és el que estic fent i on poso tot l'esforç

segona: O passar la vida perpètuament de baixa i no fer res, cosa que sé que no és cap opció perquè aquesta em porta directe a la tomba o a l'hospital.

Dic en això allò de Goethe: que l'home que s'esforça té dret a salvar-se, i aquest sóc jo.

Sàpigues que en la pitjor de les angoixes aprofito per treure'n partit i per conèixe'm a mi mateix i tractar amb gent i saber de quin peu calcen perquè és una informació valuosa que em servirà més endavant.

Sàpigues que t'estimo, i que estimo tota aquella gent com tu i com jo que no s'espanten quan els expresses un dolor profund i intens.

Va morir:

1. El meu pare

2. El meu millor amic

3. La meva germana gran

4. El meu tiet favorit

5. Un dels meus professors favorits

6. Un altre tiet que no tractava

7. Una amiga de la mare i meva que tractàvem de tota la vida

8. Un amic íntim de la mare

A això s'hi va afegir:

1. La indiferència dels germans que em resten

2. La indefensió davant decisions importants, la inseguretat

3. Etcèteres que importen menys.

Tot això en l'espai de mesos, PERÒ NO M'HA TOMBAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

SEGUEIXO VIU!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

SEGUEIXO FENT GUERRA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

I ho seguiré fent tot el temps, i pensar en la teva rialla franca m'hi ajuda de debò, Carme, estimada. Salut, una abraçada,

Pau.

P.S. Eestigues atenta a les cartes de l'Avui de demà a diumenge, potser surt una sorpreseta :):):):):):):)

 

 

Carta de Pagament.

RecibidosX

 

taniaBon dia, Li faig arribar l'arxiu amb 2 cartes ( duplicades ) que ha d'anar a ...

17 mar 

 

 Responder |Pau Bielsa para tania 

mostrar detalles 17 mar 

 

 

Rebut, gràcies, ara mateix anem a la Caixa de Pensions, qualsevol cosa, ja us diré per correu, inclòs si s'ha fet correctament, fins ara,

PBM

 

 

2009/3/17 tania <tania@cambrapropietat.com>

- Mostrar texto citado -

 

 

 

 Bon dia, 

  

 Li faig arribar l'arxiu amb 2 cartes ( duplicades ) que ha d'anar a pagar a la Caixa de Pensions. 

 Una còpia per la Caixa i una altre per vostè. Un cop pagades, en dos dias iniciarè la devolució. 

  

 Gràcies. 

  

 Cambra de la Propietat 

 Tània 

 

 

 Responder Reenviar

 

 Responder |Pau Bielsa para tania 

mostrar detalles 17 mar 

 

 

Bon dia,

informo que a les 13.05h d'avui mateix (vegeu detalls del correu) les dues parts de la multa referides als contractes rescindits han estat oportunament pagades. Pel que fa a la terça, si no rebem la carta en una setmana demanaré seguir el mateix procediment, gràcies,

Esperança Mialet Llagostera

Pau Bielsa Mialet

 

 

salvem el dimecres: salutacions de Pau Bielsa Responder |Pau Bielsa para daniel_alvarez. 

mostrar detalles 17 mar 

 

 

Bona tarda, Daniel:

Demà dimecres tens a les deu els de segon BAT

Van quedar unes activitats sobre l'infinitiu i un examen pendents de fer, i també un breu examen de cultura. Te'ls adjunto, ells tenen l'exercici i les solucions, si més no com crec, de les activitats, el text de Cèsar i Cató.

Sobre això que ja va estar explicat i ja van fer correctament els deures no els insistiria més, o aprofitaria per fer l'examen amb ajuda del professor (infinitiu, llengua) i que cadascú posi el seu nom al full, i pugui d'alguna manera constar. La meva intenció per quan torni era donar-ho per avaluat sense problema, perquè ho han entès.

Si diuen que no, els fas treure les llibretes i que et mostrin els apunts i exercicis: l'infinitiu s'ha entès.

Ho dic perquè la Sarai Cobler és molt contestatària i li dóna molt bons resultats, però és clar, si tot ho posa en dubte, amb actituds a vegades destructives, costa mantenir la paciència, i aquesta arrossega com a mínim a la Coia Figuereo, que va faltar molt el primer trimestre i està mig agafant mig no el fil, la Patrícia Muñoz no tant i l'Amanda una mica més.

Tot aquest grup té grans aptituds excepte la Latifa Nassimi i una oient que ve i no ve, la Belén Díaz.

Els he fet molt present que els temes grossos de llengua que queden són només l'ús i forma del participi i la fraseologia (subordinades adverbials i completives), que agafant l'exemple d'or de les coordinades adversatives (és una frase que parla d'enemics que van lluitar però van perdre, o algo així, al llibre, per cert, un unicum altra vegada, com el de religió) i canviant els nexes (està a l'exercici amb una altra frase) s'entén perfectament: tenen sentit de les correlacions i dels nexes, està explicat i entès.

Pel que fa a l'examen de cultura els el poses si no hi ha massa objecció, i no n'hi ha d'haver, determineu una data: és per al tercer trimestre, que el segon ja s'ha avaluat. Si hi ha angoixa per això els ho pots dir o segons la situació i els teus recursos callar-t'ho, tu mateix.

Cal incidir en matèria literària, i també llatinades que trec del llibre de quart d'ESO, ja veuràs en el document adjunt com s'avaluen en l'examen que els anava a posar de cultura.

I passem a quart d'ESO: hem encetat el tema sis i estan molt motivats. Els faig fer de passada recerca sobre petites coses i els he promès un punt a la nota final si ho troben, és per separat. Saben l'imperfet, el futur i les cinc declinacions i només cal anar practicant vocabulari, tot això està resolt al llibre, i llatinades, que també. Els vaig demanar que portessin el text sencer de la cançó Barbapum però només el van trobar en català. El qui té veritable intenció de continuïtat és el Roger Gómez, pel que sembla, i diria que també la Sandra Ortega i potser alguna més que no s'acaba de decidir: aquest grup accepta molt bé la matèria fins i tot en l'aspecte més farragós; si arriba l'hora de posar un examen, recorda'm que t'enviï el model a què estan acostumats.

 

El meu lloc al Departament és la cadira esquerrana, encarada a les estanteries, de la taula verda i gran de la dreta (Departament de llengües), hi ha d'haver tota la pila de llibres de les matèries, i és inconfusible perquè just a davant hi ha uns gots de plàstic que vaig acumulant (si encara hi són els antics, ja els pots tirar).

 

Pel que fa a la resta demà et lliuro més instrucció, prou per ara, tret d'avançar que els de diversitat s'han de fer passet a passet, ja indicaré la pàgina del llibre demà, hi ha un gitanet, un romanès, una romanesa, un català tabalot que es fa l'immadur, bé: diversitat. que els de primer de llatí BAT són una bassa d'oli, només quatre i tenen un examen pendent de corregir que ha d'estar al meu caseller, cal encetar unitat, etcètera.

 

Empro en el diàleg a classe el mètode inductiu i això la fa molt viva a vegades, mera informació. Tu ja tens els teus recursos.

Sé que és un moment de contrastos si et vols presentar a les oposicions, que s'han convocat quinze o vint places de llatí, però aquí a El Morell no tindràs cap problema seriós que et tregui la son.

 

Benvingut, doncs, en aquest institut. Demà més, salutacions,

Pau Bielsa

 

 

novetats Responder |Pau Bielsa para labubulina 

mostrar detalles 20 mar 

 

 

Estimada Anna:

Fa quinze hores he rebut resposta d'allò que t'esmentava darrerament, et demano discreció en un tema que és delicat i encara no és ni al sac ni ben lligat. Jo he respost:

Bon dia, benvolgut:

Darrerament unes qüestions de salut m'han fet força la punyeta, però encara que calgui portar la UCI amb mi, hi seré el dia 8, car és la meva intenció. Sobre CRB estic preparant un poema que s'ha quedat en una mera estructura, tot esperant ordres sobre la seva extensió i/o durada en el recital, durada recomanable, per tal de poder posar fil a l'agulla i fer les seccions correctament. US ADJUNTO AQUEST ESQUEMA Fins d'aquí a uns dies, espero l'entrevista amb il·lusió, una afectuosa salutació, i de part meva també a la Noemí, gràcies

PBM

 

Bon dia, cinquentenari de CRB

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para Raül 

mostrar detalles 28 feb 

 

 

Bon dia i bona hora:

Tot esperant veure'ns el dia assenyalat, us informo cordialment que en vistes a les celebracions que s'estan programant per commemorar el cinquentenari de la mort del mestre Riba comptem amb la disposició de la rapsoda professional de Sant Cugat del Vallès, llicenciada en Filosofia per a UAB, Anna Enrich. Personalment emb ella m'estic posant en contacte per tal de negociar els honoraris i presentar-vos les condicions, que espero s'ajustaran al pressupostat per l'IEC. Res més, rebeu una afectuosa salutació, i esperant resposta us encomano als

         batuts van retrobant-se soldats

Amb afecte,

PBM

 Responder Reenviar

 

Raül GarrigasaitBenvolgut Pau: Disculpa que hagi trigat tant a respondre't. Actualment, l'org...

19 mar 

 

 Responder |Pau Bielsa para Raül 

mostrar detalles 19 mar 

 

 

Bon dia, benvolgut:

Darrerament unes qüestions de salut m'han fet força la punyeta, però encara que calgui portar la UCI amb mi, hi seré el dia 8, car és la meva intenció. Sobre CRB estic preparant un poema que s'ha quedat en una mera estructura, tot esperant ordres sobre la seva extensió i/o durada en el recital, durada recomanable, per tal de poder posar fil a l'agulla i fer les seccions correctament. US ADJUNTO AQUEST ESQUEMA Fins d'aquí a uns dies, espero l'entrevista amb il·lusió, una afectuosa salutació, i de part meva també a la Noemí, gràcies

PBM

P.S. Em caldria saber si disposeu del Musaios a la FBM, en referència al text d'un dels autors possibles en què tempS Ha ha em va fer para esment el professor.

 

 

2009/3/19 Raül Garrigasait <r.garrigasait.fbm@gmail.com>

- Mostrar texto citado -

 

 

Benvolgut Pau: 

 

 

Disculpa que hagi trigat tant a respondre't. Actualment, l'organització dels actes d'homenatge a Riba no està a les meves mans, i no participo en les reunions dedicades a la qüestió. En tot cas, ja en parlaríem el dia que ens vinguis a veure.

 

 

Ben cordialment,

 

 

Raül

 

 

2009/2/28 Pau Bielsa <pauelbiels@gmail.com> 

 

 

Bon dia i bona hora:

Tot esperant veure'ns el dia assenyalat, us informo cordialment que en vistes a les celebracions que s'estan programant per commemorar el cinquentenari de la mort del mestre Riba comptem amb la disposició de la rapsoda professional de Sant Cugat del Vallès, llicenciada en Filosofia per a UAB, Anna Enrich. Personalment emb ella m'estic posant en contacte per tal de negociar els honoraris i presentar-vos les condicions, que espero s'ajustaran al pressupostat per l'IEC. Res més, rebeu una afectuosa salutació, i esperant resposta us encomano als

         batuts van retrobant-se soldats

Amb afecte,

PBM

 

 

 

-- 

Raül Garrigasait

Institut Cambó/Editorial Alpha

Tel. 93 310 02 44

 

 

 

 

 

riba.doc

25 K   Visualizar como HTML   Abrir como documento de Google   Descargar   

 

 Responder Reenviar

 

Raül GarrigasaitBenvolgut Pau: Malauradament, com t'he dit, no tinc res a veure amb l'organit...

20 mar 

 

 Responder |Pau Bielsa para Raül 

mostrar detalles 20 mar 

 

 

Bé, doncs fins dimecres dia 8 si no hi ha més novetat. Gràcies, salutacions,

Pau

 

 

aquí els personals, de Pau Bielsa a Montu (Montserrat Tudela) Responder |Pau Bielsa para auriga 

mostrar detalles 20 mar 

 

 

Bon dia:

Explícit no ho puc ser si no és entrevistant-me amb tu dimarts dia set, per tant confirma lloc i hora, però puc avançar que en el tema que ens ocuparà si la teva revista posa fil a l'agulla ràpid pillarà un catxo històric que ningú no l'hi podrà negar. Això em diu la intuició, la raó, la llei de murfi positivada i altres formes que tinc de conèixer les coses, a més de fonts contrastades, contrastades per mi solet, és clar. Salut, ara estic amb brot d'artritis però si cal portar la UCI amb mi dimarts set seré a BCN. Petons,

Pau

 

 

tu no volies que jo fos un fumador convers Responder |Pau Bielsa para Francesc 

mostrar detalles 20 mar 

 

 

Bon dia,

Tabac, me'n resta fins per dilluns. Diners, dos cèntims literals a la llibreta. Si la liquidació arriba dilluns, potser salvi un mes més sense haver de deixar de fumar, ara que m'hi aferro com un cossac.

Pel que és la resta, els projectes literaris van fent i la feina bé. Salut i records,

Pau Bielsa.

 

 

de Pau Bielsa

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para daniel_alvarez. 

mostrar detalles 20 mar 

 

 

Hola, 

Be, adjunt tens el temari de les PAAU de llatí.

És bona idea ensenyar-los monuments, però facis el que facis, examina'ls en una setmana: el cas és que estàvem treballant la literatura i els monuments els deixava per després.

Ja els has posat el de cultura?

Són molt mandrosos a l'hora de fer exàmens. Quadra't si cal, si cal negocia, però posa'ls examen i no facis gaire cas de les queixes. El seu cavall de Troia és preguntar 'això entra?' tu dius que entra tot i avall, que són ordres expresses meves.

Pel que fa a la1 si no t'agrada el llibre, els fas practicar a partir d'un altre (al departament n'hi ha força), i pots introduir per exemple el comparatiu. En principi han d'haver fet un examen que he de tenir a la casella.

NOTA BENE: dilluns i dimarts tens els de cultura clàssica, acabem de començar el tema de Roma: jo enfoco aquesta assignatura donant-los les dades bàsiques, no entretenint-m'hi gens, és quadrimestral i de dues hores i el temps no dóna per més, i si puc en una setmana o setmana i mitja els examino com a 'exercici individual amb els apunts (EL LLIBRE NO!) damunt la taula' i tira. Els models d'examen estan en una carpeta a l'ordinador vell de l'esquerra, escriptori, amb tot el material didàctic de cultura clàssica. 

Els de diversitat, doncs quadernets pels que en tenen, dictadets, tot molt didàctic, i avall, la Crina Tinka t'indicarà per on van, si va bé fes alguns exercicis.

La pda la tinc jo, pel que si no et va malament ens hauríem de veure. Visc a Valls Passeig de l'Estació 5, 6è 6a. Ja diràs algo. Recorda el meu telèfon 628 346 220 i 977 61 32 67, però no hi ha problema amb què prenguis els registres: després ja els passaré, potser algú de direcció t'hi pot posar algguna pega, no sé.

Bé, qualsevol altra cosa, a disposar, fins aviat,

Pau.

 

 

Amic Màrius (amb la boca petita)

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para de 

mostrar detalles 31 mar 

 

 

Benconsiderat, rep un arbresade pau i llegeix si més no les dues o tres primeres línies, sisplau

T'escric a sota el text que he enviat a una companya de feina: no en faig qüestió de gran què però vull que ho sàpigues, i vegis la capacitat superlativa per resoldre situacions que em posa al límit tot sovint. Potser és abusiu, però ara mateix en aquest instant sóc un amic en necessitat i em declaro tal: un mot d'afecte només, i constarà davant teu quelcom del meu treball interior. Gràcies,

Pau Bielsa

- Mostrar texto citado -

Estimada,

Saps de sobra que et considero l'única professional amb criteri dins el centre, pel fet que anteposes la felicitat dels futurs éssers civils que passen per les teves mans a tot.

Saps que tens el meu respecte i afecte professional per això i també personal.

Objectivam,ent jo sóc una paret sòlida, com tu, però darrerament he hagut d'atendre uns assumptes molt desagradables.

La teva abraçada és forta, i si ets paret per a mi i confident, segueix llegint. Si però per qualsevol motiu et fa la mínima angúnia el meu escrit, deixa-ho ara mateix, perquè demano una mà a l'espatlla de part teva, i estic carregadíssim psíquicament.

Relato doncs els darrers cinc dies des de dimecres:

Decidim agafar el tren de la tarda a BCN. Passat Gavà, la mare es posa a 176 polsacions (li havia passat i sempre porta l'aparell de medir la tensió) però aquest cop va durar quasi una hora, i no li va passar fins després d'estar estirada deu minuts al banc de pedra de l'Estació de França. Acte seguit es va trobar bé. Això està en mans de metges, no cal patir més del compte.

El matí de dijous ella va fer acte de presència a la seva casa de Valldoreix i atrapa in fragranti una de les antigues llogateres que vivia d'ocupa; en fer-ho aquesta li respon:

--el que tu pensis se me'n fot.

Acte seguit arribo jo i ens instal·lem a les dues habitacions que han quedat lliures per renúncia de les llogateres. La tercera arriba just per veure un matalàs de la seva col·lega al jardí tot pla i com serràvem el llit doble que havien deixat a la meva habitació i el tiràvem per la finestra.

No diu res i se'n va, tota la nit pensem que és a l'habitació que encara té llogada i tancada: dormim amb l'ai al cor o jo ni dormo.

Divendres a la tarda ve a carregar coses, però s'ho pren amb calma.

Dissabte fa quatre o cinc viatges amb les seves pertinences i diumenge quatre més.

Amb el seu pare, la germana, el nòvio, la mare, eren set en total li fan mil retrets infinibles a la mare abans de signar la renúncia.

Ahir dilluns posem el pany i la cadena nous.

Psíquicament estic fet una caca, ja sóc a Valls: tot s'ha resolt bé, però ara tinc la ressaca de tot aquest assumpte desagradable i segons com terrorífic, sobretot les nits que ens hem hagut de quedar sabent que la clau del pany no la teníem només nosaltres i aquests súcubes podien aparèixer en qualsevol moment. De dia ho van fer, durant la nit, no.

Jo, com a bona paret que sóc, dóno ànims tothora a la mare, i faig que hi vagi una amiga de Sant Cugat a la qual vomitem tot el nostre projecte de vida contra el món que se sent ofès amb nosaltres.

I he aprofitat per escriure un conte com no havia escrit mai abans de concret, sobre relacions humanes.

La mà a l'espatlla, sisplau, Déu meu, posa'm la mà a l'espatlla, somriu-me, digue'm boniqueses, o simplement el teui dia a dia. Virtualment serem llavors confidents, crec que t'he dit moltes confiances i no me les trairàs mai, n'estic completament segur.

Fins aviat, espero,

Pau

 Responder Reenviar

 

Marius SerraCollons, Pau. Ja veig que la vida et porta a explorar límits. Rep tot el meu ...

31 mar 

 

 Responder |Pau Bielsa para Marius 

mostrar detalles 31 mar 

 

 

Gràààààààcies!!!!!!!!!! Em faig banyeres i m'escaldo i em refresco per torns per acostumar-hi el cos, això ja està cagat en dos dies. arbresade_pau

 

 

Hola de matinada

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para carme 

mostrar detalles 31 mar 

 

 

Estimada,

Saps de sobra que et considero l'única professional amb criteri dins el centre, pel fet que anteposes la felicitat dels futurs éssers civils que passen per les teves mans a tot.

Saps que tens el meu respecte i afecte professional per això i també personal.

Objectivam,ent jo sóc una paret sòlida, com tu, però darrerament he hagut d'atendre uns assumptes molt desagradables.

La teva abraçada és forta, i si ets paret per a mi i confident, segueix llegint. Si però per qualsevol motiu et fa la mínima angúnia el meu escrit, deixa-ho ara mateix, perquè demano una mà a l'espatlla de part teva, i estic carregadíssim psíquicament.

Relato doncs els darrers cinc dies des de dimecres:

Decidim agafar el tren de la tarda a BCN. Passat Gavà, la mare es posa a 176 polsacions (li havia passat i sempre porta l'aparell de medir la tensió) però aquest cop va durar quasi una hora, i no li va passar fins després d'estar estirada deu minuts al banc de pedra de l'Estació de França. Acte seguit es va trobar bé. Això està en mans de metges, no cal patir més del compte.

El matí de dijous ella va fer acte de presència a la seva casa de Valldoreix i atrapa in fragranti una de les antigues llogateres que vivia d'ocupa; en fer-ho aquesta li respon:

--el que tu pensis se me'n fot.

Acte seguit arribo jo i ens instal·lem a les dues habitacions que han quedat lliures per renúncia de les llogateres. La tercera arriba just per veure un matalàs de la seva col·lega al jardí tot pla i com serràvem el llit doble que havien deixat a la meva habitació i el tiràvem per la finestra.

No diu res i se'n va, tota la nit pensem que és a l'habitació que encara té llogada i tancada: dormim amb l'ai al cor o jo ni dormo.

Divendres a la tarda ve a carregar coses, però s'ho pren amb calma.

Dissabte fa quatre o cinc viatges amb les seves pertinences i diumenge quatre més.

Amb el seu pare, la germana, el nòvio, la mare, eren set en total li fan mil retrets infinibles a la mare abans de signar la renúncia.

Ahir dilluns posem el pany i la cadena nous.

Psíquicament estic fet una caca, ja sóc a Valls: tot s'ha resolt bé, però ara tinc la ressaca de tot aquest assumpte desagradable i segons com terrorífic, sobretot les nits que ens hem hagut de quedar sabent que la clau del pany no la teníem només nosaltres i aquests súcubes podien aparèixer en qualsevol moment. De dia ho van fer, durant la nit, no.

Jo, com a bona paret que sóc, dóno ànims tothora a la mare, i faig que hi vagi una amiga de Sant Cugat a la qual vomitem tot el nostre projecte de vida contra el món que se sent ofès amb nosaltres.

I he aprofitat per escriure un conte com no havia escrit mai abans de concret, sobre relacions humanes.

La mà a l'espatlla, sisplau, Déu meu, posa'm la mà a l'espatlla, somriu-me, digue'm boniqueses, o simplement el teui dia a dia. Virtualment serem llavors confidents, crec que t'he dit moltes confiances i no me les trairàs mai, n'estic completament segur.

Fins aviat, espero,

Pau

 Responder Reenviar

 

carme artolaHola! Ets com una pel·lícula, amb tu no sé mai de quina manera em sorprendràs...

31 mar 

 

 Responder |Pau Bielsa para carme 

mostrar detalles 31 mar 

 

 

El proper dia que et vegi competirem a petons i abraçades, t'ho juro,

Pau.

 

 

Postdata Responder |Pau Bielsa para mariusserra 

mostrar detalles 31 mar 

 

 

Abraçada pel Llullu de part de la mare,

Pau.

 

 

delicatessen

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para auriga 

mostrar detalles 31 mar 

 

 

Adjunto els arxius acumulats els darrers deu anys de la meva ploma. Has de ser conscient que els rèdits a llarg termini de fer un volum doble o triple per a l'ocasió són històrics en majúscules i requereixen que t'hipotequis el cotxe, si cal, ep! des del meu punt de vista.

Ens veiem aviat, una afectuosa abraçada,

Pau.

 

7 archivos adjuntos — Descargar todos los archivos adjuntos (comprimido para   Español)   

cor_immens.doc

2208 K   Visualizar como HTML   Descargar   

odussi.doc

27 K   Visualizar como HTML   Abrir como documento de Google   Descargar   

riba.doc

25 K   Visualizar como HTML   Abrir como documento de Google   Descargar   

RIBA_BALEAR.doc

24 K   Visualizar como HTML   Abrir como documento de Google   Descargar   

riba_per_a_criatures.doc

26 K   Visualizar como HTML   Abrir como documento de Google   Descargar   

RIBA_SOFÓS.doc

1707 K   Visualizar como HTML   Descargar   

TRISTA.doc

97 K   Visualizar como HTML   Abrir como documento de Google   Descargar   

 

 

donde habite el ovlido Responder |Pau Bielsa para auriga 

mostrar detalles 1 abr 

 

 

Hola,

El document en blanc és correcte, és un projecte d'article que considero que cal fer. La resta també cal revisar-ho tot.

Fes-me pressupost per editar cinquanta exemplars triples de luxe de la revista auriga, o millor, setanta-cinc, com la primera edició de les Elegies de Bierville. Estic a l'espera d'un premi literari; si me'l donen, l'auriga triple pel cinquentenari de Riba serà una realitat prestigiosa. Ara només cal fer-ne setanta-cinc exemplars i el fet ja estarà més que fet. Cuita, que és llarg, el camí!

For every turn on the road

there is a new way to go

Spt.

Rep tot el meu afecte, això serà un cop d'efecte :):):)!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

 

 

de Pau Bielsa a Laia Debobes

RecibidosX

 

 Responder |Pau Bielsa para eulalia.debobes 

mostrar detalles 1 abr 

 

 

Laia!

Em deixo de preàmbuls: si mai t'he fet escalforeta al cor ara et necessito per un assumpte concret. Més detalls si respons.

- Mostrar texto citado -

Amb els millors desitjos,

Pau.

 Responder Reenviar

 

LaiaHola, com va tot? podríes ser una mica més explícit, que no sé si faig bé de ...

2 abr 

 

 Responder |Pau Bielsa para eulalia.debobes 

mostrar detalles 2 abr 

 

 

Ets de lo bo de lo bo i ho segueixes sent

(no debades vaig enamoriscar-me de tu: entre macos ens ho fem tot)

La cosa és que la mare té una novel·la de 400 pp. manuscrita per passar a ordinador en una setmana.

Habitació i pensió completa a Valls, els honoraris a pagar quan cobri l'extra al jkuny.

Sóc solvent i funcionari de l'Estat, i compleixo.

Bé, era això, estic segur que segueixes tan alta i maca, en qualsevol cas sigues convidada a una calçotada la propera temporada.

Una abraçada,

Pau, sempre teu.

 

 

2009/4/2 Laia <eulalia.debobes@ya.com>

- Mostrar texto citado -

 

 

Hola,

com va tot? podríes ser una mica més explícit, que no sé si faig bé de

respondre't... no fos cas que m'enredessis en algun 'embolao'

complicat: em falten hores per tot, darrerament! Més detalls quan tu

m'expliquis els teus :-DD

 

Encantada de saludar-te, per cert!

 

Laia

 

 

 

 Responder Reenviar

 

LaiaHola! T'agraeixo que hagis pensat en mi, però em resulta impossible fer-ho! D...

3 abr 

 

 Responder |Pau Bielsa para eulalia.debobes 

mostrar detalles 3 abr 

 

 

1+1=3!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!ENHORABONA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

lA NOVEL·LA JA LA PASSARÉ JO.

Definitiva, sí, IES El Morell, a 2 km del polígon nord de la petroquímica i a vuit de Valls, on visc.

Darrerament he hagut de treure okupes de la casa de Valldoreix i ho he fet plantant-me a viure i dormir allà: no han suportat ni cinc dies i ja són fora. La casa, en venda. 188m quadrats construïts en dues plantes iguals + 30 m2 de bodega i tot plegat amb el jardí la finca fa uns 400 m2 és de l'any 1970, senyorial 590.000 euros dels quals 25.000 euros els volem cobrar en negre. Potser qui sap si he trucat a la porta adequada.

Tens, dic amb la boca petita, el que mereixes, segons sembla, perquè des del meu punt de vista mereixes el millor. Una abraçada,

Pau.