Trapitxos Del Coneixement

 La necessitat se la sap un: quan dialoga amb l,autoritat cal portar una bandera de trust i etiqueta reconeixible, així al doctorat la brasa ja em cremava en l,assient i no podia complir amb mes de la meitat de les obligacions, presencials i de síntesi, si volia, alhora, conservar el projecte major i visitar, alhora, la misèria humana de la UNIVERSITAT DE LA VIDA.

Això, tots ho fem: en uns interinatges a Rubí, el Jordi, guapo de la classe, em va agafar per banda i dir, clarament, “Pau, jo soc el guapo, a mi m,has d,aprovar amb nota”. Cap discussió.

Caballerosament ens repartim càtedres i porvenirs socials amb la mera etiqueta del trust per l,autèntic.

No hi fa res que el títol de Doctor avui ni me,l reconeguin. O ben poc. En son moment va fer el seu servei.

El tracte Enni avui dia el tinc mes que secret, desautoritzat i discret, però possible, si, possible al punt que passats cinquanta anys des d,ara la gent es ficarà les mans al cap de COM VA PODER PASSAR!??!

I anem fent mentre hi ha vida, i anem fent, deixant Deu decidir sobre els darrers dies meus, i de mare i Jems, poc mes o menys, n,hi afegiria encara un, o dos. Vale.

LA RECEPTA? FÀCIL! A la vida només has de tenir tres amics: un poeta, un banquer, i un metge.