La Revolució Industrial i el Seu Mirall

 Ja farà quatre cents anys que al mirar-se al mirall, la revolució industrial, hi ha vist sempre monstres d,un passat fins a cinc mil.lennis anterior, que no tenia res a veure amb les arts i les ciències, especial i específicament arquitectòniques i les llurs possibilitats dels presents.

La lliçó que sempre fa Dalí vencedor sobre Picasso radica en que el primer va reservar, a un indret de l,Empordà, una plaça inviolada de la sola del segon: despersonalitzadament això, i ni tan sols en detriment del geni malagueny, indica tota la força reeixida en impedir que s,alces un monument llegendari com les figures mítiques del passat, com es diu, per exemple, de l,heroi Heracles, que tenia històries a cada port.

El que Dalí salva per a l,íntim, fou, en un minut passat i extrem, en summa, la modernitat ben entesa, tal i com ha de ser entesa sempre. Miro també crec que ho podia entendre igual, per reservar la seva estilística a un pla que defugis la tercera dimensió, la profunditat, venia a ser: la profunditat no existeix perquè Miro no la representa, o inclús, Miro era un pobre diable que no tenia concepte de la profunditat, abans que VIATJO PEL MÓN I TINC UN NUVIA CADA PORT, que queda per als anònims, sense efecte ni gest de gesta ni fet.