Salero Cubano

 Sovint i força se m,esdevé que em poso sense importar-me gens a la gola del Llop presentant-me a mi mateix amb el protocol MATIN EL MISSATGER.

Així de professor a Sarrià, els escrivia a la pissarra l,horacià

Vivitur parvo bene cui paternum

Splendet in mensa tenui salinum

Nec levis somnos Timor aut Cupido

Sordidus aufert.

Ooo que bonic, em deien els nois i noies.

La meva actitud era en si mateixa la terra de la llibertat, i passat temps, ho veig, el que he abusat, el que he arribat.,.A ABUSAR.

El meu mentor Viñolas rebé L’encàrrec, un dia que havia d,absentar-me de la ràdio classica de la Corporació, d,enregistrar en casset, per a mi, l,anunciada a bombo i platerets, per ma part, i desitjada Obertura Cubana, l,últim gest Polifònic antes que el mestre Gershwin posés fil a l,agulla amb l,òpera Porgy i Bess, el gener del 1.935

El patriarca agafà tal cabreig de la música parhispanicallatina que pausà el casset als darrers tres compassos abans d,acabar, i enlloc de rebre-ho com una critica, que ni hi cabia a la meva mollera de pardalets, vaig refer els compassos d,un transplantament sonor de la mateixa Obertura Cubana, al primer terç repetint la tònica.