Sembla el poeta Lucà detestar sobremanera l,actitud del coronel Pompeu que prové de la pràctica Sul.lana, ossia l,espectador de la Bronca i la mortaldat descomunal dels seus joves conciutadans. Dins Farsàlia, els joves de la lleva de Cèsar es mostren dispostos a complaure el seu general pactant millor que els pompeians els moviments espectaculars de la batussa civil, relatables metafòricament i perfecta, a pur sexe de barons.
Poc més d,un any passà entre la meva alta qualificada i la baixa irremissiblement dictaminada a la feina operada pel Dr. Sans a l,ICAM, la primera per Mayayo. El Dr. Sans semblava voler criticar les meves baixes laborals recurrents, jo vaig agafar un exemple a fortiori i esmentar Messi, el qui quan senzillament no ha de treballar, no treballa.
—Oh, és que Messi, és Messi! Exclamà Sans.
—I Bielsa, Bielsa! Jo.
La imterpretació de les meves paraules va ser obsequiadament morbosa per aquesta colla de paràsits de l,ICAM: se sentien novament cridats al gran espectacle! D,on va néixer la idea: en Pau Bielsa és rival de Lionel Messi.
Els anys vuitanta a Valldoreix el veí alemany me deia NO POTS ESTAR SEMPRE A L,HOTEL MAMÀ. I jo, seguidament, muntava una assemblea familiar en posat de debatre, com un maleït jurat, un problema que ens plantejaven sí o sí els forans per divertir-se espiant-nos.
A la lectura del treball de suficiència el setembre del 2003, l’únic espectador era la mare, l,ambient entre el jurat era d,uns desastres farragosos, i, naturalment, disposaven d,inhibidors de freqüències, cosa que jo ni havia intentat, o sia, gravar la sessió.
El puñeteru del poeta OINOPOTÉS català més cèlebre deia que sempre era preferible morir un per la majoria, que no pas la majoria per l,un, i ara dic:
—Espriu, quan l,un que es posa a morir sóc jo, inclús pel poble, què penses que he d,estar disposat a fer? Guapo?!?
Quan la societat ha homologat l,espectador a ser totis menys uni, mitjançant les mass Media naturalment resol de manera força mes ergonòmica l,afer de les guerres, però a mi no m,importa. Leo Messi s,ajuda de xamans a l,hora de prendre decisions importants, i jo em sumaré sempre entre els seus consellers, doncs té consciència social i sensibilitat pel proisme, al punt que el meu panegíric a Cristiano espera tenir una reposta catalana amb l,argentí.
Aquestes obres que acabo d,esmentar estan encara a l,aigüera.
Recorda: quan una pàgina et demana estar d,acord amb GALETES (acceptar COOKIES) et diu que té dret a rastrejar els teus automatismes de navegació virtual, en vistes, escla!, també a mirar, al mirar dels pocs, al dels Happy Few.
Passa manta vegades, els qui som considerats ciutadans exemplars manquem nosaltres mateixos, i ens fan mancar de marc referencial, es pot dir així:
—Si jo sóc Déu per a toti els altres, aleshores quin Déu eiha per a mi?
Només ens ajuda portar una conducta sovint parsimoniosa i sense tatxa, en el sentit del ritual en si mateix, allò que DONJUAN resolia: cordar-se acuradament les sabates, quan li deien que al passar el desfiladeru l,esperava un enemic armat amb un fusell d,assalt.
Aleshores tots plegats, els excelsament considerats, practiquem la religió del prêt-à-mourir d,arrel marcadament musulmana i prodigada pels sofistes.
(S,acull al Dret De Cita:)
Les dimensions del greuge, resulten sempre la mateixa molèstia aïllable: l,espectacle d,un i d,un altre davant la resta resulta útil a l,hora de fer la llista i el triatge de la compra de l,SPAR. Ni més ni menys. El teorema de Ciceró resulta meridià: molèstia, igual que alegria són motius abastables de suïcidi, no tant homicidi.
Cal prendre la qüestió de l,aliment ben en sèrio: la síndria sense llavors, la fotocòpia, l,enèsima, de la Postre de la Lechera...
Donizetti obria el camí a curar la seva malaltia: quan la medicina féu el descobriment adequat, Donizetti ja havia passat a millor vida. Només puc inferir, al moment que possiblement pel nombre d,alimentaris l,aliment escasseja, aparentant sempre el contrari, també pot ser que la poca matèria que calma l,agressivitat correlativa als temps, cal que sigui omnímodament administrada sempre, mes enllà de qualsevol dret i explicació econòmica, llei de l,oferta i la demanda, etcètera.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!