Et Quòrum Pars Magna Fui

 Tota la vida funcionant de càmera, i encara ara, muntar en còlera és l,únic que he de moderar una mica, perquè segueixo sent el professor, segueixo essent el contrafort i la paret on l,esquizofrènia col.lectiva recolza la carrera de la seva veritat. Per algo cobro, dicjò, un pingüe subsidi.

Era graciós trobar l,Onclessa Montserrat en el seu gest de coqueteria, és lamentable les carotes de posat d,aprendisses que em fan les monitores de la meva Llar, però, he d,admetre que són lo mateix, la llei

T-B-A-T-A-T-M-D-A-L-V

Tothom busca tota mena d,informació a tot arreu a la vegada.

Una de les proves s,esdevenia al passejar pel poble, amb els cascos i escoltant música anglesa de James Blunt, creuava i picaven el clàxon, i jo m,obligava mi mateix a no fer apreci, fet pel qual inclús admeto que podia necessitar la veueta de la consciència que m’ha acompanyat sempre, o quasi i segueix.

De manera més desenrotllada vaig provocar accions de seguretat envaint la calçada calculadament de peató: per exemple, mirava un noi bonic i ràpid creuava el Passeig de manera que una senyora al volant venia hipnositzada per la meva actitud i mirant el noi: jo etzibava un renec, algo així com

MARICONASSA

Em sembla recordar que creuava després, com al pas zebra creuar en ziga-zaga. Fa anys que apareixen vídeos que indiquen aquest coneixement, com el d,un footingero que empeny una noia que cau a la calçada, i, el cotxe que passa fa un gest al volant que passa amb seguretat a tres centímetres del cap a terra de la noia.

RESULTAT? L, híbrid, i el cotxe elèctric són ja una realitat.

Caldrà admetre, ara que l,oli de roca descansarà dels seus excessos productius que els renecs, com sempre han estat a Roma, Itàlia, esdevinguin un semàfor innocu de lliure circulació, de mercaderies: i persones.