La Telepatia

Conhort i esperó de les belles joves que ingressen al coneixement de la ciència de psicometria sabem tots que es

Jo vull ser psicòleg per saber lo que pensa la gent.

Sota la base del grau experiencial la vida humana (al.legoria Platònica de la línia, REPUBLICA:) totes les vides son una, com totes les cançons son una i tots els films, son un: saber què es la borratxera només s,hi arriba havent-se fet emborratxar, jo als dotze anys d,edat vai fer una broma Telefónica a la botiga de mascotes de Sant Cugat

—tenen serps de cascavell?

—no nena, diverteix-te d,una altra manera

(Jo encara feia la veu d,un preadolescent)

Actualment li veig els collons tocar pols a la batalla narrada pel poeta Tirteu, Cal.lí, d'Esparta, sV aC. a tots els jais, com l,altre dia al retir on visc, van proposar des de direcció adquirir una mascota: el venerable Sr. Oliver va engraciar la conversa dient el mateix del qual jo ja havia deixat d,atendre feia mes de trenta anys

—per que no una serp de cascabell?

Tot el grau son experiències recollides en tots els compendis de la literatura universal: un sol d,ells esdevé un mapa complet dels camins de les vides exigents, en resum, l,obligació seriosament, i veritat, vulgarment divulgada com ARBRE/LLIBRE/FILL.

A la trentena normalment tothom hem acomplert amb l,imperatiu UDLV (Universitat De La Vida).

Això coincideix, folga de dir, quasi miraculosament amb la carrera militar del soldat de l'antiga Roma.

Com deia, un llibre de vint-i-cinc anys enrera, com els meus Catúfols, ja davant tot lector, jo inclòs, com altres obres de tota mena de les set arts de la cultura universal, com Crime Of The Century de Supertramp, mostren els genitals del patriarca, i la solada rebutjable que filtra un terç de l,àmfora com un vi diví de vins i flama, i d,amor.

Virgili, mostrarem aviat, abans d,assolir la perfecció en el seu art poètic preferia quedar-s hi a les portes, i no desenvolupava els homeoteleuta (també homeotelèutons,) ni paronomàsies que en el segle de Gaetano Donizetti perfeccionaven la plana genial, això d,una banda, i de l,altre, se feia s,autosabotatge als arguments de l,amor, de manera que dissimulava sempre una alegria que hauria pogut arravatar mes encara que no ho feu, l,audiència, però es presumiblement comprensible que preferí deixar lloc enllà del càntic sublim, esperma acastellat. Així als versos finals de cloenda dde la Bucòlica 5, només cal substiuir els crèdits dels pastors l'altre per l'un, i recreen una escena que s'encén admirablement i sexual (homo, sexual, diríem.)

El qui coneix i té el grau de l,HUMÀ pot perfectament deixar anar el blanc pensament moderadament en records personals, que tota la concurrència estarà recolzada un moment en les mateixes com a arguments de retòrica i continuïtat publica raonada. Aleshores l,universal de l,experiència parla per a tots i totes, i la traducció dels seus detalls neuronals i lingüístics depèn d,algoritmes deductibles del port i la presència, còrpora i to, accent i llenguatge.

Un jai dels que ha cruspit poca truja a la vida em diu:

EL PROBLEMA DE L'ANARQUISME ÉS QUE JA NO N'HI POT HAVER DOS (Anarquistes, anarquistes convivint, etc.)

Si jo li fai l'aprenent, o sigui, i amb cara de poema intacte

COM POT SER, AIXÒ/COM ÉS AIXÒ?

Li brindo al jai de les poques verres una ocasió catalogable en retòrica aplicada, categòricament en abstracte com

(el:) M'AGRADA QUE EM FACI AQUESTA PREGUNTA!

Cal comprendre que la sang freda que porta a representar en el tracte i el llenguatge, el nostre jovent actual la veu com un perill molt enigmàticament incomprensible i atractiu.

Faç d'una criatura representant el PSICÒPATA, Bielsa, 2.015

Però el jai sempre, i sempre més, demana conhort a la minva que ell mateix ha practicat en el proïsme: A.E.S. o sigui, ACCEPTACIÓ/ESTIMACIÓ/SUPORT.

L'adult experiencialment idoni pot prodigar la pregunta poètica i totes les altres, incloses les displicents, amb consciència lliure, i no molestar-se d'una rellepada quan coneix que se'l rivalitza des del punt de vista de l'as de bastons.

El qui té identitat crea una cort d'imitaires a tots els caires de la seva vida social que literalment escenifiquen actes, fets podem dir també, de la seva vida.

La línia de Plató fuig decorosament de l'escàndol però fixa les obligacions de la necessitat humana amb el temps, i fonamenta la corresponsabilitat en convivència.