Olla De Freaks: QUE BUSQUEN?

 Ja fa mes de 30 anys que monsenyor estudiant de composició i solfa, com jo, de malnom En Pantalons De Cortina somrient m,embaucava d,Esperantisme argumentant que la pretesa llengua transnacional afavoria la poesia, per que? PERQUÈ RESPECTA LES RIMES EN EL SEU PARADIGMA!

FOT,!!!

Les llengües tenen límits o sigui: detectar les paraules prohibides (NAUGHTY WORDS) equival al mirall geogràfic exacte on naturalment es desenvolupen. Les matemàtiques fractals ajuden en abstracte a la reciprocitat no violenta entre parlants i diversitats del mapa lingüístic. ¿Seria possible unificar l,expressió verbal ORAL/VIRTUAL/ESCRIT a nivell planetari? La resposta es evident: SI, SOTS una condició: actuar sobre l,orografia mundial i sobre el clima, i crear un estàndard com el Valldoreix-Mira-sol—Sant Cugat actuals, un jardí comunal i cases unifamiliars

El català està aravui a la mateixa distància d,esdevenir hegemònica (Situació de l,angles en època de Shakespeare:) com a la mateixa (distància:) d,ésser esborrada a l,activitat oral, cosa que no importa perquè, o bé de fixació virtual, o escrita.

AIXÒ HA PASSAT SEMPRE.

JO humilment voto pels SOTANETS DE LA CULTURA i la feina silenciosament escrita, baldament recitada algun cop, especialment quan un fill me,n dona raó (ha passat unes oposicions a l,EXAMEN DE LA VIDA.

El projecte truncar no importa tant ni ha de fer nervis perquè el fill superés la recepta paternal com perquè el pare se,n gaubi, de l,estat mitgerament Llibert de son Lluc i Tany, brot.

Un llicenciat en Lletres te accés garantit, bo i observant uns passos que troba pel camí, i en termes generals ha adquirit durant el grau i el postgrau, procedimentals vull dir, de consultar tota l,arxivística relativa a Filologia, o sigui: textos en general amb intenció estètica literària (φιλεί λόγος).

De la mateixa manera llicenciats i llicenciades de grau en Polítiques poden accedir als secrets de la intel.ligencia universal i internacional seguint uns protocols que l,asserveixen a preparar el mapa de calendes del poder territorial.

Els poetes som mestres en lògica formal, això si som bons poetes, i, sovint, endevinem secrets d,estat. Venen en trombes des dels xisclegueigs dels incomprensibles armaris que els donem aquest guiatge, les víctimes d,antany que ara ens abusen.

Resadi, compleixo i en realitat no puc deixar d,admetre que no em refereixo a persones, o no tant a persones com, a estructures de rutina perpetuadament dubtosa. TOT HO MOU LA POR.

Mentre de Pau en quedi, i d,Esperances, USAIABUSA.

Apareix, al costat i en distàncies variables, per un cantó, de la lletra escrita, i per l'altre de l'oral, la lletra virtual, plena de magnificència vanitosa i nívols de broma dura, i aquesta és precisament la que qui més qui menys disfrutem en uns momèntums estratosfèrics, quan imitem els parlars amb mínimes postil·les gràfiques, i pixem a riure tots plegats.

Calia des del 2.008 escatir amb aquest Fèisbuc i Twitter què era permès i què no, i on posàvem, cada nació (i aquí sí, Catalana Nació, la Nostra:) els límits exactes del tolerable, i la broma, on corria a cent per hora i on feia els seus CEDAS.

Ara i per tant, la llengua catalana en són tres, i ben parides, perquè com ningú, i com ningú els habitants de Tarragona i província, imitem amb el fix a pantalla (parsaula virtual) tots els sons de modalitat aergumentartiva que convencen de ddebò.

A més existeix el dictatroid, i podem esmerçar hores parlant cadascú en el seu accent i entendre'ns, inclús acompanyats del moviment real i veritable dels llavis i l'òrgan fonador, no només en gravació de vídeo.

Com que ara s'estila el TOTRESOLT, només trobarem, en vint anys, i realment, un problema: PER A QUI/EN VISTES A QUI hem deixat de barallar, i fer guerra?

La religió RAELIANA ho resol en llibres de cuina fabricats en l'espai exterior. No sé més per on anar.

Les eleccions catalanes NO són cosa de catalanes (!:) així celebro la joventut que projectant-se la imatge de Rafael Ribó, el nostre Síndic de Greuges, el jutja: viejo verde. Això, si m'ho permet el mestre Serra, és MACOR.

Sempre que la societat ha necessitat progrés trucà a la porta del ras populatxo, no solsament per fer-lo carboner ddel Titànic, sinó també, i sobretot, mestre d'arts liberals: ara tot el geni explota a la vegada en una avinguda d'energia uNIVRSAL que cal estar gastant sempre.

Sabràs si algú sésta venjant d'algo quan llegeixis una línia de les controvèrsies a l'ús de l'espanto social habitual i una noia riu de cop invasivament pel carrer: això és un producte de coneixement lloat pell poeta del segle IaC Horaci Flac a les seves ODES (CARMINA).

La displicència de Paco, el poeta, larremeto a un odi llavorat per a part catalufa trenta anys abans que recordi,, em puc equivocar.