L,actitud Del Subnormal

Tot indica que la llengua llatina des dels seus orígens, mes enllà del segle VI aC feia un estalvi intens i immens de recursos doctes, culturals i sofisticats que consideraven, encara en temps de Cato el Vell, fórmules trufades de relaxació dels costums: sovint els escriptors, acudien a la figura de les hortalisses per descriure una Postre frugal dels avis, així a Marcial i els seus apophoreta al final del recull OXFORD dels seus epigrames.

Els romans de les primeries del seu poder expansiu, imperi, diríem, per comprendre que la moral i l,actitud els resultava de bo de bo, pretenien conservar les maneres rústiques, o pageses tal i com les recorda Ovidi sobre les brutes Sabines, el poeta renta de culpa la brutícia literal (Medicamina Faciei Femineae).

Es lògic pensar que els adustos primers romans batallaren contra la seva pròpia alfabetització aferrissadament i procurant forçar la memòria abans d,obtenir un resultat que els satisfés, o sigui, que l,invent de Palamedes els arribes a recrear, anacronicament el fonograf literal, per jocs d,enigmística mitjanament homologats, i això hauria de ser o haver estat la realitat mateixa dels LIBRES SIBIL.LINS en època del rei Numa.