Arbiter Elegantiarum

Encara viem de vendre la torre de Valldoreix, i estàvem en un hurri horrorós, mare i jo, quan vam portar la Rita amb nosaltres un cap de setmana. La Rita era molt joveneta, aleshores, i marcava territorialment els seus anhels servint-se de la seva pròpia veu i lladruc.

Mitja hora de ser a la torre, em ve un veí a queixar-se de la gossa.

Val a dir que aquesta sort d,apreciacions artístiques com les que expressare a mi, en Pau Bielsa, i Mialet no me les deixen passar per sanes, i soc el reconegut directament boig de sempre.

La meva mare era a Sabadell exhumant la meva germana gran, l,única, vaja, i em ve el llogater de ca Garriga a queixar-se dels lladrucs de la meva mascota: va afegir una descripció que impostava un judici digne de la soprano Sutherland pel mestre Bonynge, allà a Mira-sol hi viuen músics de renom, i es el símbol dominant.

Quan vaig expressar que els drets d,Esther no s,havien extingit després de la seva mort, l,Esperança, sense entendre allò que li estava realment dient va dir HO CONSULTARE. Una multa caigué a la mare de mes de 6.800 €.

Coses així es evident que les autoritats les miren de debo, com les súpliques buides a l,avenc de Feisbuc de la víctima de l,infanticidi gallec, Assumpta.

L,única religió del Vallès Occidental es la que ofereix caires Narcisistes. Els Mialet sempre som testadors i factors i fautors de l,art veritablement ben fet, i en això imiten que ens imitaran, descuida que ens descuidaran la minuta.