Lucà

Ja era l’enuig dels déus hosetot, i ben clars de batussa

signes donà l’univers, i els vincles i lleis de les micres

àugura els capgirà en monstruós trasbals la natura

i exigí el prohibit. Per què et, pare d,Olump, eixa guisa

Complague de neguits afegir, als mortals lexitímics?

que sabran amb averany funest l’estrall impepinable?

Bé si, rector d,univers, entontxa que Estats de creixença i

Material en brut, a part del foc, recuperava, i

causa eternal fixà, sots dret que tot ho apariona

ell mateix, i tot l,univers que en sèrie aporta   

gernacions, dividí de la Murths amb límit immòbil,

bé si no res s’ha arranjat, se'ns en va loteria borratxa,

porta l'aposta i tornem, i la sort té la sort dels qui nyicris,

sigui sobtat el que has preparat, fos orba la humana

pensa dels fats futurs; pugui haver, el notincpor, més Elcassu.

Ja hem comprovat ben clar de quanta pluja de merda

ens tornarà la paraula de Déu, doncs fúnebre a vila

albainada, els honors sota roba plebea ni pensis

selfis, oitant!, cap feix ja no acompanya la porpra.

Plants vans ser hipnotitzats i l'enorme dolor s’esbargia

entre turut sens veu. Talment callen estabornides

quan un gran dol s’esflora les llars, que els ànecs encara

no hem despatxat...d'amassar amb roditlle la Megorangutas

vers frenesíaques llàgrimes suggestiona la txatxa

sinó que prem glaçats de la vida escàpola els pensau

desanimats semblants del mort els ulls papitxul.los,

no per ventura tant mal ni potser fa dolor tant i vetlla

I esbalaïda del tust.

                                  Tira la vestimenta  vetusta

tota matrona i aürts tristois okupen esglèçes:

llàgrimes d'unes s'escorren els déus, unes altres encasten    

Al terra fret els pits a la casa afrentant-se sagrada

esbalaïdes, cabells lacerats, i a xisclets la sentida

Sòlita amb els exvots ser convocada, fereixen.

No és el temple del summe Tronant que totes okupen:

es participen els déus i a cap peny no se me n,escaqueja

mama Lagüellquedirà. D’aquestes, una, de galtes

Xopes a talls, dels braços blavats pel shock renegrida

‘Ara’ digué: ‘colpeix-te  el pitram, oh pobra matrona,

fes-te esquinçalls de cabells, no ajornis aquesta sofrença

tot reservant-la a més mals: som l'Orde Treumedepuro

mentre la sort xuleja dels guais: quan guanyarà el nostre

Fliparem! Amb arpiots aixi, Dolor s,autolesiona.

Eixa bojor. Què en traurem als déus pregant que s'hi mori?

Amb el Senyor Pau ve tot aixo ara ja. Oh Roma, suporta

Llarga corrua d,estralls, desastres darrere desastres

Tira: de llibertat nomes et queda la guerra.’

Espaordiren les gents ja prou aixina presagis

Les pressionen majors. Que com de la Cresta del Pindus

blerta d'Ogigi Lieu diligent una Edònide baixa,

ara et dire VIROLAI i voràs el Megorangutas,

tal a la vila flipant també una Mamut kamikaze

Tals esgarips demostrat! son Chor posses per Apol.lo:

‘On violats-me, Peàn, quina seu, després de rapir-me

Ultra de l'èter, em fas aterrar? Miro blanca i nivosa

Cresta al Pangeu i ajagut, a la txinna de l'Hemus, Filippos.

Quin furor és, oh Febos, aquest, que fletxes i braços

Coiten els rengs Romans i hi han esbatussades sense hoste.

On violats-me de nou? Ara veig el Broll i l,Origen

per on el gorg del Làgida Nil el pèlag enfada:

fet una tifa de tronc dorment a l,areny fluvial, jo,

Se qui es, el reconec! Sobre pelag a Sirte dubtosa

Hasta la Líbia ardent m,arravates, on llòbrega Enio

ha traduit el filam de l,Emati. Ara sobre nubífers

colls dels Alps i l,aeripicant Pirineu m'arrabasses;

Ja regressem a les seus de la vila del pare, i batusses

Ara son impiadoses pel ple senat retomades;

I novament rebroten les parts i per tot el planeta

Corro de nou. Nova dóna'm mirar de freàtica sorra, i

nova terra també: vegi ja, Febos, Filippos.’

Tal fa i de l,esgotament furiós dorm finiquitada.