Examina l,escrit mentre l,edito, no importa.

Fa just vuitanta hores he decidit, i el resultat, l,anuncio ara, exit total, i tingues Fe, lector, que en 2.027 l,edicio de paper, sera un fet, incontestable. Em refereixo, i a tal efecte m,adscric a la lul.lana doctrina del Dr. Pere Villalba a: escatir amb encert, l,arquetip del poeta. No: el que va escriure, originalment i directe.

Ovidi, davant la prevista i sempre controlada per ell mateix, provocacio incansable que propinava amb els seus versos, i ja puc dir-ho: parangons i millora dins l,especia identica, dels coixos de Gal, oferia solucions, davant els xiscladissos i mateixos gramatics que ell mateix crea, pensades des del seu mateix obrador, com a esborralls i millores temporals que sempre admeten el cami de retorn. MGh.

La factura del bissil.lab en final de pentametre es una genial creacio del poeta amb anim directe d,autoencriptarse.

I ja va: al veure com faig amb les dones, l,alta filologia classica es va obsedir en un poemet, el dese del segon amor, que bo i molt cal.limaqui, semblava despuntar actituds paral.leles, aqui ve la escombrada que l,hi he fet a partir de l,oxoniense dels noranta, llibre verd: 

CORRECTE. NO PUC ACCEDIR AL TEXT DONCS ESTA EN EXAMEN. TOTA L,ALTA FILOLOGIA ESTA JUGANT A AIXO, ARA. I JO SOC L,ULTIM A OPINAR, CS.

Mones festes..

Carta d,agraïment a cat ràdio:

Donat l,encontre amistós que hem tingut recentment, desitjo a tot l,equip, que rebi unes succintes explicacions, i que el CD que adjunto arribi  persona al col.lega Gaspar Hernández.

He viscut! Es el títol d,un llibre de Pau Vila que expressa el que jo sento cada dia.

Soc un jubilat, amb a penes 17% d,autonomia. Aquest es el darrer dictamen dels equips mèdics que han recomanat el meu estatus. Val a dir, que, just un any abans de l,emissió d,aquest dictamen, els mateixos equips mèdics van dictaminar que el meu grau d,autonomia era del 100%.

Vull dir: pot ser, sorpreses, encara, n'hi pot haver!

L,advocat que defensava la meva posició davant un expedient disciplinari emès contra la meva persona, el qual, jo estava disposat a acatar, desitjava, piadosament, que jo seguis treballant en un indret “mes tranquil” com ara l,arxiu d,una biblioteca.

Un dels amics intel.lectuals que tinc, te la dissort d,haver un fill amb problemes d,esquizofrènia, i sempre que li parlo des del meu to mes genuïnament ingenu, em recorda, ara ja no, que podria estar millor treballant en una biblioteca.

Aquests dos senyors, un, de Barcelona, l,altre de Palma de Mallorca, es veu clarament que son usuaris exemplars de les biblioteques allà on n'hi hagi.

El cas es, que si desenvolupa la meva ment torturada, de tant en tant, sentiments psicòtics, es precisament per fenòmens com aquest: la coincidència de mes de vint persones que em donen el mateix Consell Específic que jo identifico des del primer moment, totalment contraris a tot allò que es desig i voluntat propis meus.

Des que disposo del 83% del meu temps en tot allò que m'agrada fer (el càlcul del 17% restant inclou estones al lavabo i relació social directa i en persona), examino sempre amb detall, après dels purs exercicis escolars, tot allò que m,interessa.

Cultura, política, senyores guapes, gais.

Aquests interessos exigeixen unes despeses que no son del comú, però tampoc arriben a cítrics barberans, no, per Santa Rita!

Us estimo molt, es tot. Gràcies per l,estona,

Pau Bielsa i Mialet.