L,inimaginable

 

El bluetooth és una perversió d,algo que ningú no pot imaginar, ni pas jo: que un simple discman amb sortida, o un un walkman, d,àudio en una reixeta de 5cm de diàmetre maxim puga omplir una sala de concerts com l,Auditori de Sant Cugat del Vallès.

L,esquema és i resulta el mateix, igual que la dependència d,una estructura superior abstracta, recordem: quan el pèntium es penja, resa-li un parenostre després, issi no funciona, del contro+alt++suprimir.

El segon, i no en sé més que sàpiga de moment, inimaginable, és que la màquina puga fer recerques sobre els textos incrustats en mems. Àdhuc la reconeixença facial.

No estic dient que no hi treballem de forma natural, els programadors i usuaris: estic revelant com una pel.lícula antiga, que la ment humana no sap fer Fe Faent de tals avantatges, que corren a omplir la relació social de confusió extrema i sotmetiment a un Déu aquiqual lo darrer i menys que l,importa, semblabé,m, resulta que se,l reconegui com a Tal.

Les persones que imaginen les technologies tal i com se,ls són venudes i no pregunten, ni fan cabal del gasto més enllà de l,emoció, reitero aquestes persones són les que paguen la relació social de la seva butxaca ni sabent-hi, ara, que l,antisistema ja és sistemàticament Sistema.

Els fotons que cedeixen a l,opacitat d,un objecte enfrontat que els prohibeix il.luminar i mirar enllà, es reorganitzen en relació paral.lela, i bé simètrica pels encontorns marginals de l,esmentat, i recuperen la forma de manera i forma virtual, ossia: sense deixar de banda l,ordre de la massa en llur emmagatzematge i organització n,ofereixen guiatge gràfic de la mateixa.

Una Font de llum virtual por gravar en una sola escena ordenada, tenint present els Graus i arquitectònica completa de la sala, bo i figurant exteriors, deu seqüencies, i cent sengles escenes.

AQUESTA, ÉS LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA, mentre encara Ens en parlen, arcaíc, com de la cinta de gravació i la partitura de l,himno de Riego, dels vencedors, quals ESCRIVIM “la Histôria”.

Perloqual, quan veig els armatostos amb què encara fan cinema a Catalunya i restouropa, Espanya, esclâ que també, he de deixar encara per més endavant la meva comesa promesa de fabricar pintures mòbils de nova planta.