Elogi Fúnebre

 

https://www.vilaweb.cat/noticies/sha-mort-el-filoleg-jaume-medina-i-casanovas/

Maniples i manípuls, el mestre deia que es quedaven a l,igual d,incorrectes o de correctes en gramàtica catalana, era el seu tic, ben reconeixible, de MITJANIA D,OR (Avrea Mediocritas). D,ell vaig saber la meitat de les citacions del Nou Testament que urticària em feia d,esbrinar directe.

els cants mitjavals de l,Anònim Enamorat de Ripoll, un còdex manuscrit que escapà de l,incendi del monestir perquè estava en reparació, i descobert per Nicolau Orwell, el tenien captivat, però mai o quasi no resolia la forma de l,espectre vocàlic amb el mestratge de Riba.

Carmina Riviipullensia 

 

DOLÇA VOLGUDA DEL COR

Jo preferiria desvirtuar el lèxic en una solució així

MACA BONICA DE MI

 

Sidus clarum

Puellarum

Flos et decus omnium

Rosa veris

Quae videris

Clarior quan lilium

Això ell ho trobava perfecte.

 

Jaume tenia l,habilitat de fer explotar coneixemenr del no res. Tots els poetes succeïts i no només catalans de segle ençà li deuen més de la meitat, i no exagero, de les seves fórmules i consells poètics. Aixi, una de les seves ècfrasis biogràfiques de Carles Riba, poeta, contén la discoteca completa de vinils que el mestre de Vallcarca deixà al morir.

Jo vaig aprendre l,esquema dels dístics elegíacs mercès al seu article suadíssim de mans com les meves al diccionari de l,Enciclopèdia llatí-català (el grec-català em va arribar tard, com el cd, present de Tiamei, de Γιοργός Ζαμπετάς), a la revista MARGES.

Estimavs Virgili, l,esmentat Riba, i Horaci, defensava la literalitat literària en la traducció que aprofités sempre que pogués les arrels originals. Així defenia paraules com EXCOGITACIÓ.

Desitjavs vivament que la versió poètica catalana dels originals grecollatins els substituissin.

L,espectre vocàlic de les seves traduccions aovint feblejava, però a l,hora de guiar era mestre de mestres: d,ell vaig treure, 1.997, el deure de conservar traduït l,estil al vers de les Bucòliques

Si cantem el bosc, el bosc sigui digne d,un cònsol

Que em va apropar amb gran gratitud al Ribià traduït del mateix

Si cantem el bosc, que el bosc sigui digne d,un cònsol.

Des que es jubilà compartí amb ell alguns dels meus recitals, especîficament el meu intent fallit de Les Elegies De Bierville que em van entrebancar abans de la meitat per un problema de ballaruga de pronoms personals. Obra, diria, de despiste per als imterceptors de comunicacions de preguerres.

Volgués o no volgués, el mestre Medina havia nascut per posar profit al coneixement de les Lletres Clàssiques.

El seu De Trinitate, de Sant Agustí, i sobretot, l,Art de Parlar, mai no ho reconeguérem si no borratxos, són, i encara hi són per cremar-hi adesiara la vista.

Humil i universal alhora descansa, mestre: sempre en les nostres oracions. 

De càtedra esclatà davant les declaracions de + Lázaro Carreter atribuint al català estat de llengua VERNÁCULA, i jo hi vaig ficar cullerada presumint que en el qualificatiu hi havia, segons entenia jo, el discurs del PROPRIUM. Els divertits subalterns, diria, avui.

Al voler obtenir l,article de Feijóo sobre Lucà i esmentar el recull del títol GLORIAS DE ESPAÑA, se li va posar malament el mig esmorzar.

 

Quem tamen esse deum dicam te, Iane biformis

Nam tibi par nullum Graecia numen habet.

 

CAR A GRÈCIA CAP NUMEN NO T,ÉS PARIÓ

jo preferia reforçar la percussió

CAP DE SEMBLANT A TU GRÈCIA NUMEN NO TÉ/GRÈCIA NO TÉ PODER

 

A la prosa de FBM, Janus de soble forma, mentre en un esquitx (TAST, deia ell:) a Marges, fou agosarat amb Janus Biforme. Jo no acceptaria, per quantitat obstaculitzada tampoc hores d,ara, la segona solució i m,inclinaría per algo com JANUS EL DOBLE.

Una de les perles a l,Art de la Paraula, era el seu esquema de discurs atribuït al mossèn, capellà i predicador, jo també me,n vaig escandalosament fer creus. Amb Cubells.

Atribuí al seu acte de cautela la mà negra que impedía ala filólegs virgilians ser idonis i acreditats en l,ensenyança oficial de català i literatura catalana a la secundària.

Encara es va cabrejar fa menys al proposar falsedat documental en un projecte de tesi que en absolut no podia representar jo, ja caigut malalt: arrels ovidianes dels llibres prohibits específicament i les Tristes, a les cançons de Chicago negre, i Memphis, Tenessee, des dels cinquanta del nou-cents ençà.

Sembla bé que jo l,estimava de debò, doncs he patit i soferts forts afectes esquizoides davant la notícia: els meus temps d,estudi ja no hi són, ni els llocs, i ara em sembla delirant que mai no hi hagué pau a Catalunya de Franco ençà, i que la postguerra i el postfranquisme, i la instauració de l,Estat de Dret van fer més morts que la guerra civil. A Bellvitge es queixaven de la pudor i s,havien de posar màscares, Johnson deduí del president a l,encontre telefònic, el rus Putin, que estigués obert a dialogar, doncs havia expressat que li costava sols un minut esborrar Londres.

Targeta impecable, amistat oberta, home ben moblat i ben defès de si mateix, apte a la platxèria casual i literària, sensible a no voler succeir formalment, amant de l,antiforma, com deia:

El que sura és el suro.

La seva tesi doctoral, pionera en el gènere de l,enigmística, catalana, dic també, havia obert un precedent a l,anàlisi musical de la literatura poètica a l,arcaica europa, tot i que trencava el (Ballart, 1.992) contracte lector, en descobrir que esquemes rîtmics perfectament simètrics a Bucòlica vii focusitzavem el poema en un vers mitger del total senar.

A.C.S. Bonmestre!

PEM.,.

 

 

Enviat des del meu iPad