Parmènides, I Les Hores Extra

Allò que és, és, i allò que no és, no és

Parmènides d,Elea, 560 aC.

 Dir d,algo que és bo, significa que el trobo bo. Dir d,algo que és molt bo, psíquicament indica que ho considero qualsevol cosa menys bo.

Tots els convenis col.lectius estan ben dissenyats, de manera que el concepte “HORES EXTRA” sia una bala a la recàmera que si la feina funciona i la relació laboral resulta l,adequada, mai no es fan anar.

Déu m,ha donat el coneixement per experiència de la UNIVERSITAT DE LA VIDA, i el punt de vista de l,ase, coses que juntes resulten algo molt semblant a la llibertat. De moment Viquipèdia no sap per on agafar-me, cosa que fou un gran ajut algun temps ha, però ara ja podria intentar, sense desdir de la meva taquicàrdia, o més. En els meus deliris Fantasio i veig que l,economia de la meva família de sang és que posseïm entre tots l,Or de la República, font de totes les nostres discussions, literàriament i fantàstica construeixo un relat dels meus, meu i nostre, i dels nostres, que no cal desacreditar perquè és innocent d,entrada. Les darreries de la meva energia vital són de suposar comprensibles en un judici, o en l,harúspex de la meva femta, com acabem tots els patriarques un dia o altre.

Diria que vaig escollir la funció pública per poder-me posar malalt (emmalaltir). Mentre hi ha temps, els treballadors amb conveni col.lectiu poden introduir exercicis del futurible, assajar amb uniformes casuals d,obra, i material en general, de manera que si cal aplicar nous protocols no els calgui sumar hores presencials per tal que fan el fet, i ja han passat el test a tots nivells.

L,àvia Pilar Llagostera ho quantificava tot al futbol: quan la psiquiatria se,n va adonar que tenia aital as a la màniga, volia fitxar-la per pacient, no va arribar-hi a temps.

Ara el monstre d,esquizofrènia el sóc jo, i a honra.