Baralles Americanes i Europees

 Amos del món sabem qui sabem qui som, però ja poso la banya fa anys que, fugint de la plusvàlua com a únic límit del preu final del producte, cultural, sobretot, per exemple:

WHITE CHRISTMAS de Berlín cantat per Crosby podia ofertar-se (i ja m,excedeixo i dic massa a liar la troca,) a un senzill preu de deu centaus?

L,assignació està esprimatxada, i me,n queden Trenta-tres cèntims, d,euro: per què no puc comprar sengles, inclús sengles Trenta-tres sinó tres cançons d,Álvaro Soler o de Jems?

Alguna cosa veritablement òptima es perd en l,actitud del mercat actual, a tots nivells, escla, i específicament el del producte cultural.

L,alimentació i altres fungibles també poden obrir ganes de xerrar llarg, perquè sovint alimenten quan em trobo a l,extrem de necessitar algo que punyetament alimenti. Què era el pa, què és avui el blat i el pa? N,hem parlat manta vegades! 

I jo calculo que si la natural informació es perd en la fixació, i després la fixació en si s,acaba perdent, també, eiha una cursa secreta per una meta que molts quantifiquen en l,ecologia.