No em pelis encara, Mosso!

 

PANACEA DE TOT:

 Pren nota: que toti puga fer el que necessita allà on es trobi, al moment que ho necessita: això es la cura del càncer i de quasi tot.

I LOVE COMING HERE! (Davies, 2.010)

Només val inferir l,existència dels virus, organismes unicel.lulars, per comprendre com l,homi esdeve rei de la Creació, amb o sense suport, aparent, de Zeus, diríem; tocar-se els ous i entomar el pot de maionesa pot crear derivades de virus a bacils i derivades de virus i bacils a insectes. La Partenogènesi s,ha d,acceptar si s,accepta la mutació de la grip estacional, o sigui, que un bri de pols pugui mudar a esperma i zigot.

LES METAMORFOSIS d, Ovidi, poeta de Sulmona del segle I a-dC son exactament això, i cap presumir que ho practiquen.

Cridar PUTA MOSCA quan una mosca molesta significa satisfer-la en acte de bateig sol.licitat: la Natura desitja d,aprendre català? Ofcors!

Els límits geogràfics i els límits nacionals, junt amb els límits culturals i lingüístics, son, exactament la mateixa cosa, necessàriament el caràcter es manté invariable i relatius al clima SENSU LATO.

Recentment, diuen, al Feisbuc NYT, que s,ha trobat manera de confegir un agent biodegradable a la natura del plàstic, el bric i la ceràmica industrial. Jo havia proposat reconvertir la matèria global de rebuig en obres d,art flotant als oceans, tantes com calgués. Aquest coneixement, si es cert, en reclama un altre: a saber, la raó de reciclatge per tipus, contenidors i deixalleries adequats, incloent l,impost a mobilitat.

Si Bernat Dedeu m,ho permetés, publico diumenge una cosa que val força la pena. Les religions recullen E-O capteniment davant les crisis humanitàries, i l,actitud que ens dicten es sempre un protocol de seguretat de primer ordre.

Quan una persona s,enfada, ella mateixa esdevé, ina persona enfadada: la pregunta de l,anàlisi psicoactiu orientat a la conducta ja no es, freudianament, un record de les impotencies imfantives, ans mes aviat la resposta a la pregunta: d,una persona que s,enfada, i, que esdevé una persona enfadada ¿Quina es la persona enfadada? La reposta es troba en el mite, i el mite dota de caràcter i personalitat, el sentit mateix de la vida, tot treballador, tot subsidiat, tot amic dels seus bons amics i família bona dels seus.

La iracúndia es sempre coure quan transmet elèctricament Identitat que cal assegurar: el perill dels moments de l,alterat es l,aparició de dos o tres armaris amb bata que se t,emportin com a l,usuari de la Cabina de Saura (1.977:) o sigui simbòlicament, els perills de la comunicació profunda. Un home establert en l,extinció espiritual pot accedir a la plenitud de tot allò que ell mateix, amb ajuda o sense, ha llavorat tota la vida, em aquest sentit el conte de Steven Spielberg Amazing Stories del jove que col.lecciona luxes i còmics, a partir de lapses breus de relació laboral, i a la senectut es fa la barba d,or revenent-los: el líquid es mòbil, i les cadires d,un sol us, les millors, es poden llogar i reciclar, després d,un concert.

 

No fallo les meves promeses: únicament demano que del que hem fet no en diguem estat durant un temps, llarg com sigui possible, de la mateixa manera que el Principat Roma se seguí anomenant republica cinc cents anys després de començar.

La resta, tot igual: hegemonitzar el català, juntament i integrant l,hispà, si volem, es feina de tots, es feina de fons, i de molts fronts.

Si Amazon es queixa que valorem els seus productes en la llengua de Llull, pensem, que ho he fet, jo si, valorar els seus productes en la llengua de Llull, que els seus clients universals necessiten un TRANSLATOR automàtic que no els suposi cap esforç.

TVTRES ha adoctrinat tot el planeta? SI! Tvtres ha adoctrinat tot el planeta.

Jo soc un poeta de carrera amb bons fruits a la ma esquerra qui vol seguir-ne donant. Si respecteu això els meus nets i renets, i els vostres, mes de tres-cents anys envant ho agrairem plegats, dic.

Soc igualment meravellat conscient que algun secret vincle en la meva gracia compositiva sembla existir que crida energia viva a mobilitzar-se, literalment matèria de la que dèiem inert, però vivent (Riba:) faig una facècia nihilista sobre el contingut alcohòlic de les màquines expenedores de refrescos i la notícia se segueix que una d,aquestes explota a la comarca.

Els qui asseguren que sabem que el Paubielsa està darrera/ha causat això ho tracten amb injustícia: per començar, jo, observant la pura regla científica d,identificar-me i representar el mal desconegut del segle, encara disposo algun minut de ves en quant per treure,m la bruta roba d,obrer universal i humà i reposar una estona allò que mai no arriba a ser el son dels justos, doncs passo la nit somiant, i fent, allò que mes m,agrada: editar obres culturals en tots els formats dels discursos artístics avinents a l,actualitat, i donar nova alenada i empenta als antics gremis de l,espectacle de sempre, que en un número alt estalviarem de l,oblit total.

Jo Paubielsa accepto, metafòricament ofegar-me dins l,energia, negar-me literalment sota la rierada de les impostures de la mala llet amb les quals el comú català, bo i demostrant-se,n addicte, bofeteja a tort i a dret, especialment la jovenalla.

 Sovint em repeteixo al dedins frases de forta vigor formal i conclusiva, PUBLICA VERBA no pas en el sentit del mestre poeta de Sulmona 44aC-ca.14dC sinó tot el contrari: l,energia que suà la joventut, i si, específicament la joventut catalana, donada la seva doble pàtria, un recurs incomparable en l,univers es de molt mes que molt fàcil reconvertir a poesia, a positiva, a complaent: el bon artista recondueix despersonalitzat i li torna com una samarreta neta, el mateix.

Un gitano que es grata els ous a cal Turch i toca el pot de maionesa, diga-li el que vulguis, literalment està propagant l,espècia i suggereixo que se l,ha de deixar fer: el qui purifico la raça, inclús des del punt de vista mes Hollywoodensiament i nazi acceptable, no excloc la resta menys agraciades en les categories del gust universal: un bell home despullat es bell encara que no l,acceptem, un cos contrafet d,un geperut es contrafet encara que el lloem: funcionalment tot hi te lloc, i sempre tendim a manifestar seguretat en relació laboral, degradant en diuen alguns, profit de les condicions, mes aviat, i circumstàncies físiques, químcopsíquiques, jo.

La culpa es el contenidor universal de la Identitat Global: quan una mosca et molesta, si, persisteix enlloc de matar-la d,un guantasso l,anomenes PUTAMOSCA, MARXA! en condicions normals et deixara de molestar, per raó que l,has batejada i has partit una energia que ella provocava que li atorguessis, normalment en vistes a perpetuar la raça.

Tots els HOMINES NOVI de l,Antiguitat Romana havien de pledejar per rentar el seu nom de la culpa sexual (el tràfic, prostitució, influències, etcètera:) el nom d,aquesta culpa, puto, maricon, xapero etcètera, realment els havia conferit un jardí de contenció interior (els jardins i la verdura simbolitzen la lliure sexualitat en creixement,) el qual havien de defensar a,b virtut, aleshores la culpa, continguda amb força de voluntat, es un criador d,,identitat, en aquella branca de les arts plàstiques i les altres sis, que sobremanera interessa: diuen, no la que surt de l,estomac sinó dels engonals, encara que els poetes quan arribem als setanta FFW ja ens deixen, com a Gioacchino Rossini el segle XIX, el mestratge de la gormanderia.

El repte es infinitament productiu: obres pictòriques que mostren el tot del tot com poden, i no fan, ni plorar criatures, ni cabrejar adults.

Les mosques, els gitanos, paios, diversitats interracials categoritzades com sembli a cadaquien, sempre llimpien, en ambients de semi estranyesa, les vibratils noibles, irradiacions tòxiques de l,ambient, que deriven soles elles sense malmetre natura ni persones, es tracta d,un literal exorcisme del comú que el comú recela massa en oferir: el bateig es un do de les divinitats (i/o de Deu i l,Hagiografia completa) que realment combat amb eficàcia, literalment la brutícia a tots nivells, i l,inefable canvi climàtic, es el principi pel qual Deu ens redimeix de les generals sutzures que empresonen l,ésser humà que idolatra i maleeix la mateixa botella de Pepsi-Cola, primer quan es plena i mes tard, quan s,ha buidat. Pensa bé: tot i encetar i exhaurir sempre les mateixes botelles, Manili existeix dient:

NÉIXER NO PARA, NI MORT: LA FI SUSPÈN, DE L,ORIGEN.

En aquest punt Punset (+) qui assegurava que no s,havia demostrat que hagués de morir. Per a detractores de Punset, encara adduiria jo que era de les poques CELEBRITIS que no tenia problema a agafar la Renfe a Passeig de Gracia cap a Girona, algo notable em sembla ara, si mes no.