La Veritat

Veritat en català prové etimològicament del llatí veritas, -atis que vol dir "cosa temuda per pudicícia, o pessimisme", o sigui "cosa per amagar o millorar amb mentides piadoses".
En grec veritat és Alétheia, o sia "absència total d'engany" i l'exemple de Plató, integralment, aborda aquest objectiu en l'educació de l'adolescència atenesa del cinquè aC.
La veritat autoruboritzada no importa quant de temps sigui tapada per les mentides interessades, ella, com un esbarzerar modest, creix al seu ritme i amb les seves condicions naturals.
Recentment TVE produeix uns capítols de la guerra civil i el franquisme en color, cosa que vol dir, que l'esbarzer de la íntima veritat ha començat a donar cireres d'arboç, i móres.
Ens hem de felicitar tots aquells que mínim acceptem que el Caudillo ens va treure les castanyes del foc nazi-bolxevic i si més no va estalviar l'Hespèrida, Occident a mals majors.
Les dretes gaudeixen de comunicar-se exactament al mateix rang i nivell que fins ara i de fa quaranta i pocs anys les esquerres extremes.
Un diari del setanta-set que tinc a la meva biblioteca particular, es fon en lloances a Hitler.
El revisionisme no està fet per remenar merda, sinó per donar oxigen a les actituds moralment superiors i veritablement adultes, donat que en el discurs jueu es troba a faltar espai deductivament honest per a l'adversari, i presenten un llop totalment pertinaç a fer obra de mal i un anyell totalment procliu a rebre ultratges.