ARA ESTIC EN AIXO

Cadaver al Rost, lira de Pau.,.
Temptativa de lírica regular Catalana.
Pau Bielsa, i Mialet., Esquizoafectiu.
 

Prefaci
La creació de quisvulla vers ritmicament regular exigeix sempre unitat unipersonal de criteri, per molt estrany que puga semblar, i adesiara l,adopció de les epoques posteriors d,alguna cosa que s,hi assembli. El comediograf Plaute, aixina, navega des del iambe regular dins la dissolucio total del patro metric, a semblança d,un típic duet del tercer acte de Don Pasquale, ópera bufa signada per Donizetti.
El patro alcaic i el patro lesbic, creats per Alceu I Safo de Lesbos respectiva i unipersonalment, foren adaptats amb fortuna meravellosa per el llati Horaci, pero Ben cert Es que posa,lse en Català disloca les particions metriques i, si mes no a mi, nomes arriba a formar una dicció anodina i incomprensiblement factor de fluixesa verbal intranscendentals. L,abisme entre l,original sintetic i l,intent analitic es horrorosament cert fent cabal de Catul
Vivamus, mea Lesbia, atque amemus
Visquem, Lesbia meva, i estimem- NOS (!)
La traducció omple perfectament el patró ritmicometric, pero destrossa el sentit.
Ara be: agafar el cami dels cors d,Eurípides, I, escla, disposat a no haverlos de regularitzar, o fingir un mig fracas que fáci el judici del meu accessible a la nocio de vers lliure o prosa retallada (S. Oliva), esdeve sumament desagradable en el pensament de les lloances tan sovint i escadussera estafades al meu intent.,.
El pur latrocini de les idees es imperatiu, per a l,Homer dels hexametres no sabem pero si que intuim prou fins a Quin punt, que hom esdeve dins la força magnetica de deixarse copiar, emular, esborrar i superar per la despistada posteritat.,.
Certament Es en un refugi de dolça I Lleugera malenconia amb el pas del temps projectat a un cert futur d,invalidesa on apropo el meu cos I ment on jo, Pau Bielsa, pouo les aigües de la meva vessant lírica natural. Els examens de grec, on tocava traduir els cors d,Eurípides eren, com tots, mal entesos, pero respectada la impericia per la filonada poética que contenien.,.
Aixis d,aquesta manera tinc per on continuar, especialment d,ença que la doctora Santiago Álvarez em poses sobre la pista: les estrofes repeteixen exactament el mateix patro ritmic nuclear i exacte entre elles.,.
Pindar Es una altra cosa: a el LI toca ser analitzat en l,hipotext exhaustiu que mentre no arriben les literals orgies virgilianes les serps en dormen.,.
Crear patrons ritmics que realment funcionen es apostar el milio d,euros a una flor d,estiu, i el seu exit temporal no es mesura en mesos, ni tan sol en anys: pero aixo es precisament el fruit i conhort discret del gran treball, a mes a mes, fet per ofici de grau exercit amb les de la llei.,.
La creació al llarg de segle i pico del vers heroic català, l,hexametre, a mes a mes de presentar identiques actituds estructurals
Amb el llati I el grec homeric, fou tambe traduida a l,actitud d,una colla seriosa de la qual coneixem Catul i Horaci, o sía, un intent prematur I un assoliment perfecte, respectivament, el qual segons sembla passa sempre per dividir en dos els patrons a desenrotllar per separat  i fixar, aixo Es, la base I la repetició. Aixi el patro heroic roma resolia el primer hemistiqui amb la repeticio fins on fes falta i modelacio del vers saturni, un encaix que no es vantava de prometre gaire gens, pero sorientava a proveir lleis fixes de quantitat des del començ en majuscula (tesi) fins a la cesura pentemimera. Aixi exactament Esclasans en català obra l,edifici des del contrari, la cláusula heroica amb inici femeni a l,extrem del començ.

Pensar que unes dones, i uns homes, poetes tots ells i elles, sabien com renunciar secularment a la forma acabada per ser nomes una part en el fris de perfecció del temple que bastien religiosament, amb única fe del moment irresolt es quelcom apassionant I necessari en una Catalunya que despatxa en pocs anys, a costa d,incloure errors innumers, treballs de la gegantesca ale de Catalunya Románica, per exemple, dins Enciclopedia Catalana.,.
Quan la sensiblitat amorosa del poeta enCaixa a la perfeccio amb l,amor propi del seu poeta versionador o traductor, ipso facto ja no cal que aquest escarboti mes meters cubics de terra a la platja profunda dels hipotextos de so N,aulesa, perillosos sempre, i al poema se li restableix el caire discretament discrecional.
Avui día el material, olimpic i esportiu, basic background d,aquesta poesia en el seu caire total es impossible de menar a bon port, donat que l,arbre genealogic estima sempre esdevenir confus.
D,altra banda hi ha el suport del drama, que en principi exclou aquest deure d,esmentar la saga.
Inclos podriem dir de les Elegies del mestre RIBA que rarament celebren Kubala.
Pero ni aixi. Deixem tots els enganys piadosos: sense la seva materia verge, el certamen esportiu, la poesía no te estructuralmente tampoc, i no cal dir funcional, rao d,existir. D,aquí ve que quan Riba es declara poeta a Sevilla es trobi amb la res posta (font: Xirinacs) poetas? Gilipollas!
Nomes existeix poesia com a mantra benefactor, si, i amb continguts excessius, o sigui, en el plan de la conducta, i manta vegades, de l,autoconducta. Aquel manilla solas cantabit ad aures.
Reinflar el poema de contenido son les resultes d,un esperit maniacodepressiu que s,autoresol completant-se en l,escriptura obsesiva, aquest soc jo.,.

Les teves llagrimes tenen
Gust de perla mare
Visqui jo besant-te-les dia
Rere dia I tota nit
Quan el teu incomprensible do
Se,n dol de donar I donar sol
I tornar-hi, l,espectador impacient
Dels teus brots de seny infinit
Nit rere nit i día
Després el sigui jo
I precisament aquí sera
La íntima llunyania de qualsevol
Molestia poderosa.,.
Que el vital sobreesforç no pot negar.
A mi em toca donar festa
Per als divins armaris i servir
Ambrosia als pressosos vaters
Empastifats de mentiders laberints
I les esfereidores contarelles infantives
Amb espasa soltera fendir pels segles.,.
I tothom en diu fortuna
Bona sort en diu tothom
Guardar un secret es fa
No altrament que fent-lo explotar
A l,aire estantis per als pedrenys
Homes I dones resolts de tot examen.,.


A1

Pero pels MEUS Ulls mira la serp que em fa

I l,examen resolt de la mera veritat
I el control de Les voluntats

Tempestivoles al frívolo universal
Que ja si hauran mai sentit mirar-hi
Enrere, passats quinze anys
Els resonaria la novena
Alegria coral de Beethoven
I no trobarien encara si era befa.,.
Com sigui i no d,altra manera que estimar
El brut rival es imperatiu
Regnant entre tot costum
I passats els estius putrifics llucar
Que baix aposta l,amor
En aquelles fonts divines embruta
La cortesia pura
I s,esdeve tot el mon una máscara porpra
Pero que punyetes es
Un trofeo tan barat provat a or?
El mon el dominen els malvats.,.
No hi ha dubte.,.

A2
Un temps apostat a l,abisme destructiu

Caigue com un drap al fang
I en alçar de nou la ma
Partint de cinc minutes exactes
Ha restaurat un forat inacabable
En alguna cosa millor que jo
No tan Bona com tu
Pero batec notable bondadosa
I suficient. Mes enlla els jubilats de cervell.,.
Enfonsar-me dins els laberintics cellers
On la pena veritable reposa
Llagrima per llagrima tots els greus
Desassosecs previstos en futures
Centuries per desensurar, un poc de sucre
I tota l,ácida sang servada pels viaranys
Torts d,un desencis encadenat.,.


A3
Per atrapar el peixet senar
Cal ser expert senyorial a mossegar la pols
I el dia que tot Ho arregla
Dura tan poc, oh de mi, oh Bo dura poc!
I els zodiacs ballen al infinit
Si me,n deixes una engruna
Tinc tres concerts de Viena retrassats.,.
Rivalitzar per un clos retret entre el mes
Abominable impera a dreta llei
En l,art; I l,obit espiritual
Alleuja com una pomadeta el jo
Dins el si mateix perillos.,.
Ja no existeix el gau complet
I les rodoneses formals de tortures
Engalipen el temps als desconeguts de si
Mateixos I maten la salut matant el temps.,.
I era tan sóls aixo
La cadena numerologica de Jesús
I dels anys: hem mactat trescents
Jovades d,Horta I bous cada dia
Per un miratge molest
I prometedor de castigs
Invisblement envejats.,.
A canvi del cántic etern.,.


AXx
Degudament la lloada bellesa
Des del seu setial genera mes bellesa
I Es basteix un día etern aquell
Qui la sap presenciar arreu havent
Partit del just Eixam I ja no dolen
Els blaus a la retina
Per presencia de gripaus cridaners
L,home bell s,entrega sempre
A l,amiga mirada de l,exterior.,.
Per que caraines la tristesa
Del mestre seglar sigui llei
A l,actitud de la lira omnimoda
O per que fullaraques empelussades
Dissuadeixen tot hom abraçar l,alber
Del record i la memoria transitiva
Al Mes Enlla, i tal ment
Ocultant l,error infantiu de no matar
L,esperit a temps per vomitar vinagre
I ser un boques de rixes incomprovables
Pel fastic de tocar un penis senil?
No se, es hora de matar l,esperit
I millorar l,habitacle de la llet.,.
Jo nomes conec el senglar etrusc
De no parar de fugir-ne.

AXXX

Afrodita en son tron d,or i Maragda descansa
Quelcom de pel i de records de fruiterars
Ha bastat dedicar-li:
Ella perdona el guerrero triste .,.
No confíen en mi demostra l,acte
Fals per seguretat I m,inflo d,odi
Soc dels qui de la vida mes que una poca
Escorrialla social no n,he de fer res
Tant se Val acomplir les obligades
Cortesies com no: no em reconeixen
Al carrer i balderament a casa.,.


AXXxc
La bogeria esquizoide no existeix
Quan el teu relat
S,adapta a l,imaginari fílmic.,.
I no parlo d,hospitals sinó de semblances
Reals. Comunicar un fotograma
Salva tot o quasi. Mentre els temps
Dissuadeixen a l,aplec del fum
I la cervesa freda, o sigui
Una maledicció el qui posava
Aquesta discussió i argument
Sobre les espatlles de la Malta molta
I fermentada. Ja han pagat
Amb la vida cruelment
O bé m,ho va semblar
Ballar i escombrar,
L,Eucaristia de Jesús mateix.,.
Per tot I cada celler privat rebentat
A la companyonia perpetua una serp
Eterna prenderá part de mossec verinos
A l,incaut, mentre el culpable s,absol
El poder, despersonalitzadament afua
Els seus llavis verinosos en els estanys
Promesas del Tenar.,.


Jo només miro la mort mirant-me
I disposo el sensible al conhort de part
Aliena de nosaltres, ell i jo,
I aprenc de fer fonedís el nom
I estafar el cos al lloc on la mirada
Distreta s,autohipnotitza
I el joc d,oblidar esdevé certament dolç.
Es quan creix I de cop el tracte amistos huma
Que s,espanta de si, I tot el poder de ma
Que diposita en ma i sempre se dissol
Qual figa de bell coll desprofitada al tast
Dels ocells I els humans.,.

Arrencar-li un Bueno al mestre Navarc
Equival a defendre,m a sang i foc
Del destí pressupost.
Ara es ara la vegada
I aviat Adesiara,
Que la figuera fot com li peta
I no crema sosa a les arrels
Potser perquè ja fa olives
I el transsumpte transidentitari
Era això, això era i no tallar-se
Els genitals, ara soc un pal.lid oliu
I les resultes tristes, i les resultes felices
Em sonen igualets.
L,esperança es tota ella
Dins la sopa de galeds.,.


Saps amor Jim qui te dret sobre el bàlsam
Universal i les aigües de Jesús,
O no comprens el do ineluctable del Bo?
Per això el mal no pot ésser mes del que ja es
I el bé que se,n garbellets  distingeix
Diferenciades intencions en les mateixes
Emissions fetes paraula
I que em vingui Pere Quart
Amb tots els diccionaris sota el braç
Els que donant validesa a Pompeu Fabra
El desacreditaren fent-Lo un cami
D,infinites serpentines desconcertants.
Tot el conhort del mon Es amb mi
Quan un nen m,unta l,arnés de la pell
Amb el sacrifici de la flama
Oloros de mes vida, balsam
Guaridor.,.
Mal s,arruini aquell a qui sembla be prou
Mai no honrar l,amistat reserant-li la
Pura clau sentimental a mi mai
No ha de fer-se,m amic


Pero aquells fets actes i paraules del bon Be
Que practiqui quasi sempre encara no
S,asseuen a la falda dels seus dos poetes
Perquè no podem molestar els sobergs
Pagats de si mateixos que s,abillen amb ells
Com vestits nous, pur traut de tauts
I encertaras si els obligues a pagar
Encara nomes fos una suma petita
I aquí es on riem els poetes, poc,
Pero riem.,.


Pero sempre el gresol dels MEUS millor
Fructifcats sentiments siga sisplau oh Deu
Oh Pancraç i Jesus una mirada sola
Feta Greg parauoeig tirant cap al perdo
Des de la comuna autoimpostada
Comprensiblement i pactada seriositat
La vertadera de serior, la que promet aviat
Patis I diversio un cop acomplerts els greus
Deures inexcusats, collaboration-hi tot
Bona I want català gran i Minho I jaiet.

Preciso la grapa del araneid
En l,esllavissada cerebral que em  posseeix
I fíl d,or I fil de coure I quelcom
Que enganchará les punyalades morals
Per les qualms no acepto que degradin l,ignorant.,.
I la tinc, tinc el luxe senpre i el tinc
Daurat on anar entretant dels calculus binaris.,.
La pitjor dels serpents per escometre
Amb mortal queixal aprofita nomes
L,ocas completament
Imprevisible des de tot angle
I mata calladament inexplicable.,.

Antistrofa directa
Be que ella mare nodrissa Es la sola única
Que em separa de recar per un caramel
De bola estratosferitzat al record punyent
D,una riots infantil foratemporalada.,.
Estrofa directa
Jo vaig fer el cardenal quan ell, el cardenal,
Va fer el llop solibund mullar la cua amb exit


Les turbulentes aigües dels MEUS  miralls
Esvaloten I desanimen la pell,

A la gola del llop feia caloreta
I tot era resolt amb rialles.,.
Pero on la nit atzabeja iguala la llum
La llum mes total i inspirada
La nit, on el crim pinta de disimulo religios
Es on jo sempre calculo l,apogeu lunar
Casa meva, sempre, casa meva i temple
De la identitat autoredempta
Vouluntariament igual
Petitona com grossa
Petita com gran.,.
Els pajarus mascle son sols a tenir pit
I plomatge decorosamente acolorits
I cantar melodiosamente sols
Gran preu per no patir maternatges
I cures superficials la beutat
Dins la conmiseració católica es la mes
Dolçament administrada
Als eixelebrats nois que espermitzen
Sense adonar-se,n a temps bo
Del fruit aprovable
Les flors mes cridanerament altiues
Paguen el preu de la bellesa
Amb una maduresa immolesta.,.


Des del día que Jaume bon falta
Al deure programat i cómplice de viure
Per saber de mi mentre visques jo
Tot es no negre nu
I llagrimes.,.
Faltarán quaranta anys encara
I no habré viscount res
El viu, el viu quelcom no solsament
Dins meu tambe a la vista
I la llagrima del ull dret del qui canta
L,emigrant l,he vista de grada estant
Privilegiada.,l
Perquè practiquen l,Oblit, tots els qui
Tendrament navegant I falaguerament
Suaus I sempre indulgents amb la rao
Menteixen al clos del portal del seu simateix.,.


El sortos ultraconcret viure a cos de Deu
I de rei arriba a prendre per costum
I solsament es tracta dels angles
Per deixar parlar la vergonya del voler
El que es bo, la voluntat m mes enlla
De l,aprovacio i el desencis teatralitzats
Es l,unic que separa a l,esperpent
El vinagre dels vellards penitents
Impudicament.,.
La gente no Creu en els angles
Ni si es cert que se,ls representa al mapa
D,alguna inabastable, incomprensible forma
Secret de privilegiats poderosos.,.
La meva Pluja fa sao sobre tots els homes
Abans d,acorralar l,interés total,
I fujo, i fujjo de mi mentre
Fa bo de dir.,.
Solsament una manera existeix per bons
Donar els actes I les paraules I es
No perdent mai la guillotina de vista
De manera que un espectador sarnos
I riallerament mofeta activa
El Rellotge accelerat del progres agraidissim
Com font gélida a agost.

Un minut en els vius de qualsevol amic
Em Val per cent anys
De desfeta gloriosa de l,enemic
Rutinari

Troben, amb la veritat motiu
De joc perpetu imprevisiblement joliu
Mentre ni Ho veuen, s,han apostat
De peons i cadets a la guerra
Inconclusa que accepten.,.

Per haver fet una ganyota
El vei em repeteix I propala.
I l,antidot el trobo, on sino,
L,altre vei davant el qual
Assajo la ganyota oposta.

I aixi tot el meu mon s,autogenera
A l,infinit, amb un forat que desguassa
Responsabilitat a mida que carrega
Tota impostura graciosa preferentment.


En aquells temps de trufeigs I pels amorosos
Esmerçavem al aula faules de combats
Que no ens picava per demanar als avis
I de sobte trobem que la guerra som NosaLtres
La segona oportunitat veritable es tema
Del discret prosseguir dels anys
I les imperdonables estacions
Amb les quals el Bon Deu
S,autoexclou de reprotxes
Els vençuts abans del primer mos d,arros
A banda se,ls anomena frustrats
Desgraciats I fracassos.,.

Ell tambe sap el que Es haver sentit dolor
El Deu que reia del meu Gin pacific
I de portes endins aquells Altres
Que estalviaven els patriarques a sal.
Jo, la mare,.,


Pero el llamántol nomes sap amb força
De sal, aixi quelcom de bo tambe jo
Per miserioses a la crematística  propia
Fossin les meves poques sals de paquet
Permeto haver estat
Religiosament el projecte
D,un exit personalment lassat al anim.
Deso Les rialles felices Després
Decles complantes atroces, sempre Després.,.
Els espais, amb tot cedien a veritat
Com un fruit rar pendent de sofriments
Amb el premi d,una anima forta
Morta I tot, tot I morta
Perquè pugue reservar l,alcova
I l,okupa, la de dos.
Desvirtua la llibertat del treball.,.

Quod sequitur fugio, quod fugit, ipse sequor
Ovidi

De la turpitud corporal i dement de les primeres
Tres adolescencies
En el rebuig de la voluptuosa concupiscencia
Per saber
I el sobtat coneixement
D,haver encadenat un día etern
Dins la meva especie, de mi
M,han despullat totes atribucions
Per començar
Quelcom que no cansa
I no se sol molestar:
Jo ja soc en Pau.,.

ENDRESSA A JEMS HILLIER BLOUNT

Pero allá on l,amor del poeta
I l,amor propi son un
Es on realment Visc I reposo
Sis I no menys que sis anys li atrapo
L,atencio sempre de l,oci fruitos
Larga vida els augurs me li prodiguin
En tale Estat visca la republica inclusiva!
Per que? Perquè els Catalans
Hem fet l,abraçada grossa
Com l,horitzo, I en sabem.,.