Disquisicions Intimistes

Quan em trobo en una situacio comunicativa realment atroç i carnifica, davant dents esmoladissimes de persones que sobtadament munten en cólera, per oral o per escrit, davant meu, reflexiono de la seguent manera:
Jo soc en Pau Bielsa, i Mialet: Esquizoafectiu. Tinc la virtut de la paraula poética i la persuasió, derivada en primera instancia d,haver rebut una educació que m,ha permes desenrotllar un rol responsable i vigilant des del primer día. He rebut i rebo aliment suficient, gracies a la natura i al tracte.
No totes les persones  ompleoxen aquestes condicions donades.
Si jo soc Musa i Medul.la de Persuasio, aleshores ¿com puc en el mon queixar-me que les persones relacionalment quedan amb la voluntat endormiscada davant el meu estilo i siempre ometen el socors? Com puc mutual-los? Els judici universal persegueix modificar els fets, no les consciences ni les persones. Pau al mon, xiqiets i xiqietes de Bona voluntat.
Per aixo els perdono tots, i conti que no te res a veure amb un empoderament.



Comentaris

Entrades populars