PERFECCIONAR LA FARSÀLIA

PERFECCIONAR LA FARSÀLIA ESTÀ ASSOCIAT A LA MEVA MATEIXA MORT. NATURALMENT AIXO NO HO FARÉ NI DE COÑA GUAPOS.

La Guerra de Pals, i Pedres


Pau Bielsa, James Blount



(Farsàlia de Mark Àneu Lukà)

To Louis
A Lluç
A guisa de pròleg
Atènyer, comprensiblement' el coneixement de coses, les quals no se solen arribar a categoritzar mai, donat que, per ésser honestos, cedim tots a l'enèssima escratxada cruel' tal volta sense pensar, frecafrec, de les onades del tabú, potser estic, realment estic muntant una fera fantàstica que s'ha decidit existir només en mi, després que, de quasi tota la vida, m'ha estat redolçament comunicada al mateix gust.
La primeríssima serp espicadissa que del genial gitano COrdubès del segle primer de l'era que vivim me n'arribà en fou notícia de l'Àngel' i la vaig recollir com un diamant vertader i honorable. Trenta-cinc anys han passat' treballs, fadigues, incomprensibilitats, i grans premis, aquesta és la que serviré definitiva, i no importa, la llei de la meva lucana megaquàntica és que està feta precisament a tall de no hever d'entendre pas res, de res, tu la recites, mires de no entrebancar massa ni gens la llengua, i merdavall.
Parir comprensiblement aquesta gegantesca bèstia del gust poètic del setè nivell de significacions infinites, més que plaers, m'ha produït pors infinibles, i dèries rares, de manera que la lliuro, i cada vegada que em sento picat a l'engonal l'hi enfonyo deu versos de més allà on calgui, de la meva collita, que l'entenc tota.
El megagitanal' genial' Mark Àneu Lukà, ben bé va deixar la seva obra magistral' enssebent que else resultaria incomprensible ja als coetanis, a un vers just de forma justa perquè s'entengués, concretament. i Refoté l'acte senyorial de literalment etzibar-la al contenidor verd' i segur, se'n despreocupà ja de pels sempres.
Aquesta acció gallarda, i un desaire de provocació abismal que no seria mai respost de forma adequada, ni pas que calgués, cal aclarir-la en el megaquàntum del com, i de l'obrador del poeta, el qual' talicom l'entenc, aclariré en línies senzilles. Lukà extreu la veritat directa de l'inconscient col·Lectiu sense importar-li interrogar persones del poble amb una ganyota i paraula xocant sobre coses que han passat setanta anys abans, i realment se saben sempre, i sempre, com sempre, encerta al cent.
Cal tenir sempre en compte el gran estafat: Lukà divinament i definitiva jubila els cent vint i dos llibres sobre la guerra civil del patavinus, que es cremen, destrueixen a fe quasi certa i no en queda res. Hem d'aventurar amb granf< encert que la comparança pot fer estralls en els prosaics fonaments de la ciència universal.
Lukà, encara i més enllà del mateix nom, es ben antulla com l'esperit confegidor del total quàntum de la Biblia completa, en versió jueva, cristiana, ihasta mormona. També, un Juvenal' satirista, l'identifica sense dubte. També, el total dels evangelis proscrits per Ireneu, i m'atreveixo a posar mà hasta en Gilgameix, l'assiri poema civilitzat de la gran i reial qüestió romana que obrí el segle d'or republicà: la punyeterament inevitable comunicació, a tots nivells, des del senzill i pacífic germen al cor encara i baldament manifest al pensament.
Cal reposar a seguretat total' per mi, el darrer vers al desè, en ares de la illicació en la realitat indicativa, impossible de finiquitar dins un fum imaginar narrat. Aquest esqueix a Lukà li megahorrendava la punyetera factura total' i li feia que res de tot l'escrit es pogués comprendre de manera clara, una broma de la posteritat' vaja, a bona ciència certada. El cruel i veritable quantum futurible de Farsalia es que, triats uns camins d'interpretacio i sensill nodriment pel poema, tots uns altres, automaticament descartats hi romanen, decmanera que, la unitat poetica del genial assaig roman sempre en imatge de compromis impossible. Les veirtables i fastuosament mistiques visions d'aquest impossible son extremament riques en pura ciencia de religio umana real. I aquest punt fou el primer on Luka, potser l'unic, esta completament segur del totun de la seva obra completa i unitaria, per on precismanet l'hem d'agafar sempre, segons testimonis de la moda, a Marcial 1,1 i molts altres.
Saps torturar be, no perque estiguis completament segur del que fas amb l'abast de l'accio que provoques, ni perque conductualment et forcis a ser assertiu i segur del teu simateix, empero saps on tirar les serps indefugibles que demanen mes a l'intravenosa directa. La barrera de la lletra es tan miriflautica com presumir que no saps llegir davant els retols de la catedral de Barcelona. Tot va aixi. Aixo, per força, ha d'estar banyat en un vers tancat metricament' la prosa ho retorça a la despistada i pot provocar cataractes, per la resta seria questio de maquetacio i autoedicio relativament avançada.
Podem aventurar amb encert que, no mancat de certa pau de mesa, el poeta Lukà, hi nava fent' amb els catàlegs pipiripleus i totes les coses que, sonorament nomenades, si hom passa gaire estona llegint-les seguides, mira bentost al cel' i li sembla veure ballar les llumeneres, totes elles, una sort de lambada rara. Mark era gitano, sense dubte.
I apropriadament adoptat per Sèneca en ser ell el qui testimonià la mort del poeta Ovidi i en recollí les darreres fulgors oculars amb l'expressió que ell mateix hipnòticament relata a la fi del poema egregi Farsàlia. Les dates exactes ense són estafades sempre, i se suposa que Ovidi morí als noranta-sis anys complerts si als catorze Lukà havia conquerit la qüestura, el primer càrrec de la carrera republicana dels magistrats públics, únic emperifoll i coartada per entotxar un xulo com aquest a la carrera.
¿Comprendria en vida el geni de Lukà el que havia suposat entre poetes l'intercanvi lliure dins el sopar dels eterns que es gastaven cada nit de les pretèrites, que ni ell en seria informat si no en demanava detalls? Bé sembla que l'obsedeix el sexe, en tot el seu laboriós estar, i arriba a rariresoldre alguna sort de tabú inextricable entre el sentiment de puresa religiosa, en la paraula del tracte a la joventut i la vida, i ell mateix, el sexe.

Esbatussades al Pla encara mes que Civils, de l'Emati,
Tutti permís dat a crim cantem, l'homenia d'un poble
contra les vísceres a triomfanta destra girant-se,
Files de familiars, i, espatllat el Pacte d'Estat' el
combatut del Planeta convuls a potencia plena
cap En Comú Prohibit' i, alçat l'estendard a l'encontre
dels estendards, dues àguiles, asta que l'asta amenaça.
Quin metaxupiplicat Em cuina la Troll' Catalufis,
que obsequieu amb iogurt Llatí gents anglosaxones
quan l'arrogant Aribauca presum de pernils i melones
de Mialet i impune Pujol fa ròssecs, al plasma,
guerra aprofita endegar que de cap manera triomfa?
Au Quant Pla pogué, i blavós Oceà d'amanir-nos
aquest iogurt que de conciutadans despilfarren els polzes!:
des d'on Arriba Tità i on Nit fonamenta Lluisses,
per on escalfa migjorn les seves hores enceses,
i on l'hivern sec, que mai per mai primavera efemina,
Trempa, amb gelabror glacial' l'Escític Ocèan!
Ja collat el Xines, ja, bàrbar, iries, Araxes
I nacions del Nil' si n'hi ha, que en saben el Germen.
Allahonts, si t'es tanta l'amor, Roma, amb grinys inefables,
tot sencer quan el planeta hagis dut sots Norma Llatina,
gira les mans en tu: d'hostes no encara pobreges.
Més ara, amb migderruïts terrats si closos trontollen
Als Plans Italians i, Gastats els Tàpies, fot-li
gasto a carreus, si de cap rabadà les Llars s,agüanten
I el llogater, ara escàs, ni pels barris xinos vagueja,
D'esbarzerar esbullat i vergés mil anys de la Fanga
Es Occident' i manquen les mans als erms que supliquen,
tu no, Pirrus feroç, ni desastres enormes el Púnic
Rubricara: a ningú, en el fons, penetrar-me la dalla
no escaigue: de destra civil seu fonda ferida.
Què si, per al venidor James Hillier Blount no bastava
el Bielsenc Persiles, i eterns al Quim amaneixo
el Restaurant Ragtime el Tom, que estima, el celeste
no va poder sinó feta als cruels Pavellons el Registre,
ja no res, oh Pijolei, maleim: retrets, ells, i tabús, son
per aquest preu un plaer: Farsàlia prada sinistra
Que ompli i que Púnics amb sanch botifarregin els mamnes;
últims engrinys, després, que al Fornàs enigmàtic revisquin;
sobre tals Fats Montalana, la fam, i les Pòmbiques penes,
Cèsar, que sobrevindran, i estols que la Teresa Torti
prem, i davall del sofà cremós, batusses esclaves.
Gran, pero, amb el catxirul·lo civil serà el deute Bielse!:
Vistes a Tu ho fem tot. Tu, quan, servida la posta,
Vinguis al sextu, tardà, a l'aula favorita del Cosmos
tiraré, bo i disfrutant el poy; bé pujar la Xeringa,
bé t'aprofiti muntar tirafocs de Carme als Citroëns,
sense que el Jems variat amenaça pas res a la Pava
embolicar-la amb claror vagarosa, Totdundi Salutem
Te farà i més, a llei de Tu deixarà Cinosura
quin déu voldràs ser, i del món on poses l'Estatge.
No triis pas, emperò, ni a l'Àrtic gir el teu àtic
ni on el pol del contrari migjorn més càlid agotna:
des d'un estel torçat que estimes pigmeus trobaries.
D'èter la immensitat' un botó que arribis a prémer
l'eix sentirà aquest pes: d'un cel que la massa equilibra
resta a la zona central. Què de l'eter serè sigui tota
Teva la part; cap broma a la seu de Cèsar Reposi.
Doncs mirarà per si el gènere humà, deposades les armes,
Tot nació per torns aimarà. Publicada a la terra
Clourà la Pau acerats portals de Janus guerrífer.
Ja, però, numen a mi. Ja mai, si el meu de poeta
Chor et rep, Cirreus secrets al déu que provoca
sol·licitar voldré, ni Bacus prendre de Nisa:
tu bastaràs a l'empenta que vol poesia romana.
Porta l'alè els motius revelar d'uns actes enormes
i immens esbatanem l'Intent: furiosa a les armes
què impulsà la nació, què expulsà el Pau de la terra.
Torn invisívil dels fats, prohibit' quequi llargfeliceja
resti dempeus, i greu, sota pes remenut' la ruïna,
Roma a punt de petar. Així, ben absolta la junta,
quan tants segles del món travats hagi l'hora suprema
per segon cop repetint el caos d'antic, a barreja
Llums i lluisses coincidiran, baixaran a les aigües
astres de foc, negant litorals a estendre, les terres,
s'espolsaran els freus, correrà contrària Febe
al germà, a manejar les regnes d'una òrbita torta
indignant-se, voldrà claror, i la tota discorde
màquina de l'univers dissolut enganyarà la regla.
En si abalança's el gran: tal terme de pura creixença
per al feliç el numen fixà. Nacions de cap mena
Lloguen contra un Estat potent en terra i ocèan
un mal ull' Fortuna, que té. Tu, causa de plagues,
feta per tres senyors comuna, Roma, i el pacte
fúnebre d'un Estat mai abans confiat a la púrria.
Ai, en mala hora acordats cobdiciosos i bornis!
Què en traureu confondre poders, de tindre el planeta
a cor que vols? Mentre terres al freu, mentre l'aire sostingui
terres i portin en cercle Tità unes llargues fadigues,
mentre la nit a claror per tants de Lluços segueixi
cap fe en amistançats d'Estat; potestat ni cap home
Suportarà associat. Ni cal a pobles diversos
que fem cas, ni pas lluny que dels fats recerquis exemples:
He embrutat amb ta sang, germà, les parets primerenques;
i recompensa a l'esbojarrament no fou aleshores
terra ni pont: enfrontà els senyors un Tyrannosaurus.
D'un escanyat minut consens dissident Romania,
Pau, sense el copyright del Folch. Ja, d'esbatussades
Lluç mediant era l'únic retard. Talment les onades
gràcil fendeix en gèmina mar separant-les-hi l'Istme,
i no tolera bé el freu acoblar, si la terra retira
Jònic el flux xocarà a l'Egeu, tal' mentre apartava
L'arma cruel dels ducs, Lluç d'un funeral deplorable,
amb Llatina sang maculà l'assíria carras,
Pàrtiques pèrdues desfermant la còlera a Roma.
Més del que creure podreu aquell fet us resolia,
Arsàcides: la guerra als vençuts civil atorgàreu.
Tiro de plom esqueixa l'Estat' d'una gent poderosa,
ja qui la mar, qui les terres, qui tot el planeta domina
no en concebé, Fortuna, bessons.
Car vincles de pacte
Del Frutivosk, i, sinistre averany, de les trits Endelaightis
Júlia als manes prengué, per mà cruel de la Parca
interrompuda. Què si els destins t'haguessin donada
més gran retras a claror, ja l'única tu del frenètic
home podies orgull refrenar, i del pare en persona
i, havent tirat el plom, unir les mans que s'armaren
com, mediant' sabines uniren gendres i sogres.
En morir tu, trencada la fe i anar a esbatussades
Garantitzaren els ducs. I l’emul valor estimula:
tu, que la gesta recent antics triomfs no t'eclipsi
i que el piràtic llorer cedira a la Gàl·lia sotmesa,
Gran, tens por: i una sèrie, ja, i usatge de càrrecs
t'erigeix, i incapaç de lloc segoner, la fortuna;
i ja ningú no pot suportar, bé Cèsar un previ
bé Pompeu un igual. Més just qui branda les armes
Sebre prohibit: cadascú un gran àrbitre té en la defensa:
Deu, pel trumfo aposta, pero per la derrota, Cato.
Coincidiren dispars. Un d'ells, dels anys que s,ajupen
a la vellor, més plàcid per l'ús constant de la toga
desaprengué, ja en pau, el duc, i aspirant a la fama
molt repartí i divulga, tot ell per l'aura del poble
S,agombola, amb la claca fruir del propi teatre
No reparar el vigor, novament' afiar a la fortuna
Anterior amb excés. Gran s,alça el nom d'un espectre
talment un roure sublim en la fructífera prada
que es relicari de pobles antics i sagrades ofrenes
Gesta dels ducs, que ja amb fermesa de rel no s'agafa,
és pel pes estable de si i gita, nua, per l'aire
branca i amb el tronc, i no la fronda, fa l'ombra,
i, si al flat atrevit de llevant mou, quasi sotsobra,
tantes entorn amb ferma vigor si selves exulten,
sol és, ell' pero, colt.
                                 Dins Cèsar, amb tot' no n'hi era
sols un encuny, i diu, substitut' sinó un chor increïble
De reposar i només enrojolar-se de vèncer ataràctic.
Ardu i incivilitzat on d'esperances i enutjos
Crida rebés graponà, i mai mirar la taca a la dalla,
Arpiotar el seu propi succés, simpatia dels númens
Assetjar, enfonsant tot allò, en la cursa del súmmum,
Se l'oposés, gaudint d'obrir-se vial esfondrant-lo
així com un llampec que etziben-me bròfecs en bromes
del ressonar per l'èter colpit i estrèpit del Globus
brota corusc i solca l'estel. Aterreix pavorosos
pobles amb foc que brunz sinuós ofuscant la llucada,
contra son temple cabró i cap material que rebrota
no prohibeix, tan digne, caient' com digne, refent-se,
fa amplament l'estrall: focs que escampava shareja.
Tals, per als Profes, motius. Però ben conegut d'esbatussa
Germen restà, el que sempre afonà nacions poderoses.
Que en reportar, sotmès l'univers, Fortuna riquesa
Massa, i anar els costums obrint pas a l'estat favorable,
Furt i boti dels grans enemics Animaren al luxe,
Terme es fongué per als sostres i l'or, repugnen antigues
taules a fam, vestits i models al port decorosos
Ni quasi en nora soldouten els xics; la fèrtil pobresa
Dels herois, és pesta, d'arreu del planeta s'importa
Amazon, perdició!; llavors s'unifiquen en termes
propietats, i antany ratllats per rella secana,
de Camil' els que han sofert la fanga vetusta dels Curis,
Son latifundis en mans de colonitzadors idiotes.
No s'era tal nació a qui En Pau abellis relaxant-se,
a qui la llibertat pastés immòbil en Trolleis,
d'on els enuigs gratuïts i, persuasio de misèria,
Crims baratets, i gran honra per a assaltar a foc i ferro
més que la pàtria seva poder, violència amida
Tot el dret; d'aquí plebiscits i lleis bruelades
i tribuns barallant-se pel dret i cònsols a sobre;
Rapte d'aquí del feix a suborn, que planta  a subhasta
Tot el favor popular; corruptela Mort per al poble
reconvocant tot any al Camp catalufo certàmens;
d'aquí la usura voraç i al minut l'interès antropòfag
Talls a l'aixeta del banc per a tots comú, i l'esbatussada!.
Cèsar, promocionat! Fot fred' quan corres, als Alpes?
La meirangurangutunna has tramat!, Ah! guerra Patodas!
com és això?; del prim Rubicó en atènyer l'onada,
mira'm orangutanet gran duc Sssóc pàtria Estrema
tany de la gran Brupuputh irrompo,bastard carinyosa,
Cesarió esbargeix des d'un Nicomedes, oj Pappa,,
amb els manyocs lacerats dempeus em dreço pels braços
XUampatith! rabejat de ton rou, no follar!: on anhàveu?
on em porteu l'ensenya, xicots? Si amb Phomphis arribheu
si civil·lonss, hastah Pikaparet!" L'horror abaltia
els peus del duc, s'eriçaren els pèls, prohibint-li la calva
una impotència el nas aturà a l'extrem de l'Esclàsans.
Diu tot seguit: "oh murs de la gram ciutat Qui contemples
des de la porra Tarpeia, Tronant' i de Júlia prole
Frigis penats, i misteris secrets de Ròmul assumpte
i resident a l'alt Albà, tu, Júpiter Lassie,
i Vestals fogons i parell al Summe, oh, numen
Roma, amadrina l'emprès! No et vull molestar amb Furioses
armes, aquí tu em tens, vencedor per mar i per terra,
Cèsar, el teu soldat (mentre pugui, com ara) on calgui.
Ell farà, ell farà mal' qui te m'hagi posat a la contra!"
I de combat desféu el retras, i per l'aigua botida
Mena l'ensenya corrents: tal com en terra escamada
Líbica portaestius, quan hoste sotja en rodalies
seu un lleó consiros mentre tota la còlera apreta
i, acte seguit' a l'assot burxat d'una coa salvatge
alça les crins, un estrèpit' llavors, de les fauces obertes
retrunyira: si el Maur atlètic hi clava la pica
torta, llavors, o el pit balmat fereixen venables
ell' conhortat d'una nafra tan gran, se la pira pel ferro.
Cau d'una mòdica font i emputxen minses onades
Ruboritzat Rubicó, quan l'estiu fèrvid escalfa,
tot serpejant per fondes valls, i les Gàl·liques prades
Distingeix dels Ausonis colons tot fent de frontera.
Força llavors abasta el temporal i l'ona acreixia
Cíntia ja de corn prenyat de pluges tercera
i pel xop alè de llevant els Alps dissolent-se.
En primer lloc, al riu, de biaix, un sonípede oposa
Rebotaire del flux. Després, la resta ja trenca
per un gual satisfet' d'un riu partit les onades.
Cèsar, un cop superat el gorg, en atènyer l'oposta
riba, i plantar-se al damunt del Pla prohibit de l 'Hespèria
 "aquí" fa: "aquí de pau i de dret violat jo deserto:
Et' Fortuna, creure. Vagin pactes a fer-se punyetes;
Jo crec en els destins: tindrem per jutge la guerra."
Tal havent dit' pel pregon de la fosca rapta l'exercit
Duc ivaços, més que tort assot Balear de la fona
ràpid i més que sageta del Part que dispara d'esquena.
Amenaçant s'adreça al veí Rimini i totes les flames
Posen del sol en fuga els estels, deserta lluerna,.
I ja claror que veurà els primers tumults d'esbatussades
Brota, i ja fos a puixança de déus, ja fos provocant-los
Túrbid migjorn, una trista claror retingueren els núvols.
Quan es plantà manat el soldat descansar les ensenyes
al pati pres, estridor de clarins i crits de cornetes
gens pius tocs amb el corn rogallós a l'unison entonen.
Rupte el repòs de la gent' alçat el jovent de la colga,
va arravatar dels sacres penats l'arnés encastat que
els dedica llarga pau: desfets de trama visible
corren sobre els escuts i les astes de punxa corbada
i pel mossec del negre rovell les brutes espases.
Àguiles en fulgir conegudes i ensenyes Romanes
i, dreçat al bell mig de la fila, en Cèsar coneixer
S,esglaiaren de por, l'esglai cossos freds ocupava:
dintre de mudes ments remogueren tàcites queixes: "
Ai, en mal'hora es fundà vora els Gals aquesta muralla,
ai, condemnada en un trist indret! Pau alta per totes
poblacions, i tranquil·la quietud. Som presa dels bojos
i el primer fort. Millor hauries fet' Fortuna, de dar-nos
sota de l'orbe Eou la seu, sota gèlida óssa;
cases errants, que no pas vetllar la porta del Laci!
Érem primers de Senons a veure tumults, i de Cimbres
destructors i de Líbia Mart i la boja carrera
dels Teutons: cada cop que danya Roma Fortuna
som al camí del combat!” Tal plany cadascú recelava
Sense gosar pel pànic palès, cap mot afiaren
al dolor, sinó com del fred que retén les alades
callen els camps i resta alta mar sens veu, era tanta
pau. Ja la llum esbargeix de la nit tota gèlida ombra:
torxes de guerra aquí, i a la ment dubtosa, a la lluita,
posen fiblons a sobre burxant' i tota demora
de mirar, rompen els fats. Fortuna s'esforça que justes
son les revoltes del duc i causes troba a les armes.
Vila de l'ambivalent retira els tribuns discrepants la
Curia contra la llei, pels Gracs brandant amenaces.
Ja el moviment seguien del duc i l'ensenya veïna
quan l'audaç Curió de llengua venal s,hi apunta:
veu per un cop del poble, de llibertat atalaia
sens mirament' igualant a la plebs  armats poderosos.
Quan, cara a cara, trobà el cabdill coent a la pensa
preocupacions "aleshores de veu que podia prestar-te,
Cèsar," digué "suport al partit' a desgrat de la Cúria
vam arriar el govern, aleshores guiar la tribuna
m'era de llei, tal com procurar-te Quirits indecisos.
Però després que el dret calla atropellat per la guerra
M,acomiaden dels Llars paternals, i alegre l'exili
Vaig tolerant: em farà ciutadà la victòria teva.
Ara que bàndols hi ha sotsobrant sense base que aguanti,
prou miraments! Diferir al que es llest li fa pèssima fruita:
tant d'esforç, tant risc, aspiren a més recompensa.
Com per als Gals, que t'han ocupat dos lustres en guerra
 -I quin racó de mon!-: fàcilment si, amb poca batalla,
Gestionessis amb sort' a tu cedira Roma el planeta..
Ara d'un llarg triomf, a la teva tornada, no trobes
Pompa, ni pas piadosos llorers refilant Capitolis.
Tot t'ho ha furtat l'enveja dement: ja prou sense pluja
Menis el poble sotmès. Excloure el sogre a l'Estat es
El generós decret; dues parts no pots fer de la terra:
pots dominar-la tu sol.’ Tal quan hagué dit i a l'home
ja abocat a batussa tan gran, pero encara, afegia
còlera, i el general encén, com el clam estimula
Un sonorípede Eleu, malgrat que, closa la tanca,
contra els batents enfureix i, cap cot' força la balda.
Crida a formar estendards l'armat maniple depressa:
quan l'esverat aldarull de tantissima gent col.locant-se
prou d'un gest endreçà, i la destra ordena silenci
‘Combatents i aliats, els qui mil perills de la guerra’
Jo’ diu ‘he vist sofrint; aquest any ne fa deu que sou winners!:
això la sang meresqué vessada en Àrtiques prades
i els hiverns sota els Alps viscuts i les morts i ferides?
No abaten ara altrament disturbis enormes de guerra
Roma, que com si els Alps anés travessant-los Hanníbal
Púnic, i s'omplen ja d'eficaces cohorts a reclutes;
cau per a estol tot bosc, i per mar i per terra consignen
Cèsar caçar. I què, si m'haguessin caigut les ensenyes
sota d'un Mart advers, desfermant-se'ns a sobre salvatges
Les nacions dels Gals? Ara, quan Fortuna a projectes
Presta favor, ara quan els suprems a la glòria animen,
Miren qui som. Envant' maricon de la pau duradora,
el capità i cadet de decret' togats a batussa
bàndols, Marcel xarlatà i els Catons, el nom dels inútils
Sembla que els arreplegats que compra Pompeu com a llepes
en Estat sostenible tant temps seguiran adulant-lo?
Conduirà carruatge un menor amb carnet de la fira?
Ell' que els usurpà, ja no deslliurara els seus càrrecs?
Què em queixaré dels erms, a tot el món confiscats, la
Llei del servei a mitja pensió? Qui no sap la barreja
de campaments al pati poruc, de tristes espurnes
Daga abraçant l'agitat tribunal amb rara corona
i pel bell mig militars a trencar gosen la democràcia
Pressionant el reu Miló Pompeiana senyera?
Ara, que no l'atrapés tot sol i exhaust la vellesa,
Grinys indicibles pretén, civils avesat a les armes
Sul.la tot aprenent' el mestre d'estrall' esmenar-lo,
i com la còlera mai rendeix tigressa salvatge
que mentre caus maternals pel bosc rastregen Hircanis,
Mengen hectòmetres cúbics de sang dels bous trucidats, i,
tal per a tu, que sempre has llepat el ferro de Sul·la,
dura, Gran, la set. Cap sang que un cop a la boca
Ja has admès, no soste d'amansir la gola torbada.
Quan, però, terme veurà una fatxa tan interminable?
Quin límit hi ha per als crims? Ja, malfactor, fora l'Estat' que
Sul·la, amor teu, si mes no vulgui ensenyar-te d'estar-te,n.
És que després dels Cilicis errats i la Pòntica guerra
d'un rei exhaust per verí d'Amazon amb prou feina resolta
última s,atorgarà a Pompeu província Cèsar
perquè el decret que abaixem el triomfant aguil.lutxo
no creure? Si em prenen, a mi, els honors al treball' doncs,
Ells, almenys, que rebin el sou d'una guerra tan llarga
sense el duc; sota qualsevol aquest home triomfi.
Pàl·lida, on el durà la vellor, després de combatre?
Quina seu serà als subsidiats? Quina terra que llauri
Al veterà nostrat donarem? Quins murs als exhaustos?
o bé tu, Gran, millor colonitzaras amb pirates?
Vinga, ara amunt' triomfanta d'abans, ara amunt la bandera:
Ara el poder movem que hem assajat. A qui branda les armes
tot donarà qui el just oblida. Ni ens fallen els númens
car ni botí pretenem, ni l'Estat' pels nostres exèrcits:
derrocarem els fatxes d'un poble que es deixa dir merda!’
Tal acabà, però el folc consiros d'obscurs xerrotejos
incertituds internes brogeix. Pietat i els patris
Rompen Penats les ments, tot i feres de mort' i els òptims
Chors, però estimació psicopata d'armes els força
Esser bonets, i la por del duc. I el càrrec primípil
Leli ostenta, allahonts, del do i de la vàlua insigne
premi marcat' salut d'un ciutadà, corona de roure,
‘Amb permís’ exclama ‘del Roma mestre perfecte
Significant' perdon, si veus veritables revelo,
perquè la força et ferma una tan subnormal paciència
queixa de tots. És que t'ha fallat el trust de nosaltres?
Mentre la càlida sang bat aquests cossos que anhelen,,
mentre valen a llançar aquests ferms braços una asta
Toleraras estat senatorial i togues indignes?
Fins a tal punt la guerra civil és llàstima vèncer?
Ja em pots dur per Escítics homeis, per l'aspra de Sirtes
platja, per càlida arena de grat de la Líbia eixuta:
aquesta mà, per deixar humiliat tot el món a darrera,
túmides de l 'oceà amb el rem tallà les onades
i ha esquarterat el Rin bromidor sota l'Àrtica volta:
ordres seguir, esser capaç , per a mi, desitjar-les, és força.
No soc el convilatà de ta banda en contra el qui, Cèsar,
Haja escoltat. Pels senys en deu campanyes feliços,
per les victòries sobre enemic quisvulla, t'ho juro:
Dins el cor de mon germà, dins el coll del pare la daga
meva si manes plantar, i de brots a la panxa prenyada
de la muller, ho faré tot a desgrat' Empero amb la ma dreta;
si fer pillatge als déus, brasa calamarsar sobre esglésies,
Ídols els confondra el castrense foc de moneda;
si campaments fixar del Tíber etrusc sobre l'ona,
jo intrèpid acudiré, en l'Hesperi Pla et faré el mapa.
Fos quin fos el mur que igualar a l'horitzó se t'antulli,
Esbargira roquissars l'ariet que tindran aquests braços:
Fins i tot completament la ciutat que esfumar suggerissis
fos Roma! Totes a aquest les Corts accepten alhora:
I enartades amunt' per a l'esbatussada a què els valgui,
Lliuren les mans. És tan gros el clam que en l'eter despega,
quant' a l'haver carregat el Bòreas Traci dins roques
d'Óssa pinífera un so s'esdevé de la Selves que esclafa
Encorbant el brancam, o de nou que regressen enlaire.
Cèsar, quan troba el soldat tan prompte accepta batussa,
i que es pixa el destí, que per cap paciència Fortuna
no baveges, mobilitza llaurats per Gàl·liques terres
els contingents i alçant de pertot bandera va a Roma.
Desahuciaren el buit Leman de la tenda plantada
i els campaments escarpats on el Vosg a la corba ribera
Esbatussant' reprimeix els Língons d'arnes tutifrutti.
Jaquen aquests el llit de l'Ísara, al cor que demanes
Batre pel seu esplendor, en raure en un riu de més èxit
no realitza el seu nom complet fins l'ona marina.
Dispensarem els rossos Rutens d'una posta Quovadis;
l'Àtax gentil enjoliua no dur trirremes Llatines
com el final de l'Hesperia, ençà dels termens, el Varus;
fins on, consagrat al nom Herculi, s,hi fa un port
que amb pedra còncava el pèlag empeny: no hi mana ni Caure
pas ni Gregal; de ses Ribes el Cerç és l'únic okupa
A l'ancoratge promès de Mònaco espanta les barques.
Fins on hi ha el litoral bisexual que terra i onada
se n,enamoren a torns alterns, quan vessa l'egregi
Oceà, o bé a alçar-se que va amb licors fugisseres;
sigui un flat de l'extrem del vèrtex qui l'ona rebolca i
Se,n divorcia en tornar, bé, empesa per l'astre propici,
l'ona de Tetis errant ganyotes lunars reescalfen,
bé si esclatant Tità perquè buidi licors nutritives
Puja per reportar l'Oceà les aigües als astres
Cerquin els anguniats del treball del mon, però sempre
siguis quin siguis, motiu, que mous competicions formidables
Com els suprems volgueren, quiet! Del Nemeç Allavontes
qui té els plans i la llinda de l'Àtur, en corba badia
l'ample del mar, enrolat amb amor, Tarbel.lica tenca,
Guia estendards plaent molt al Sànton 1'hoste a la fuga
Mentre Bitúriges i Suessons, atletes de piques
Llargues, i l'òptim Leuc i el Rem pel braç que dispara;
Sèquana, l'òptima gent remenant les regnes al ròdol'
i l'aplicat xofer de covinnis d'Amazon, Belga,
Mentre els Arverns, fer-se veure germans del Laci gosaren:
pobles d'Ilíaca sang. I, respondon, també el Nervi:
Poble que amb l'assassinat de Cotta s,emmerda de pactes.
Sàrmata, i els qui tu, per llargues calces, inspires
Vangions, Batave atroç, també, al qui, torta de bronze,
Posa calent la trompeta estrident' on baden, el Cinca,
pel corrent' on a l'Àrar rapit per onades veloces
Ròdan atansa a la mar, on, a l'interior encimbellada
pobla una gent pendent d'una penya canosa Cevennes.
A tu també et fa goig, Trever, el trasllat de la guerra,
i, ara pelat' Ligur, decorosament antes a lloure
duieu pels colls els cabells, favorits de tota la Grenya,
Com qui l'incontinent amb sang criminal pacifica,
Teutatis i l'Esus, rebuig de feréstegues ares
Tàranis, no més suau que Escític altar de Diana
i els qui les ànimes dels atrevits que es cobra la guerra
Adreçareu, poetes, a temps a lloances perpetus,
Bards, moltíssims papers tranquil·lament entonàreu
i els qui sinistre costum sagrat i ritus inhòspits,
Drúides, heu reprès, un cop abaixades les armes.
Sol de conèixer els déus i poders de la volta a vosaltres
o desconèixer-los sol us es dat. Per llucs entre selves
Feu tot el vostre comerç. Vosaltres dieu que les ombres
ploren del pal.lid estat de Dite pregon i l'estatge
d'Èreb el silenciós: en altra esfera a una cossa
Regna l'idèntic alè; demostrat si cantigues, viure
Mata pel mig, tallant llarg. Amb tot' a qui l'Ossa contempla
gent feliç dintre del seu error, que no els neguiteja
El paupèrrim temor que és témer la mort. D'on a bronze
té a suïcidar el propòsit proper i de mort cobejosa
l'ànima, i el menyspreu d'ahorrar en una vida que et tornen.
I qui del Belga el Cauc de profusa crinera salvaveu
Ben acarats, a Roma llargueu, i del Rin la salvatge
Riba isoleu i un planeta espanyat a les gents forasteres.
Cèsar, un cop recollits efectius, quan forces enormes
l'han persuadit que ja pot gosar més, s'escampa aleshores
per tot arreu de l'Itàlia a reblir muralla veïna.
Vana també acompanya una fama les pors veritables
I penetrà els esperits de les gents, i la plaga propera
Entafora i, missatgera veloç d'urgents batussades,
Allibera en embusters reports innúmeres llengües.
Uns, on fèrtil en braus Mevània estampa planures
Llarguen que els esquadrons intrèpids s'hi tiren a batre
i per on entra el Nar a lliscar per aigües del Tíber
Cesar ha desenrotllat barbariques, sàdic, les ales;
Ell mateix brandant tota l'àguila i juntes ensenyes
Exponencia els fortins i de més d'una fila s'avança.
No es fien del record: s'apareix més gros, i mes sàdic
se'ls acut' i molt més que l'hoste sotmès esgarrifa.
Poblacions, allahors, entre el Rin esteses i l'Albis
totes de seus pairals i d'Àrtics termens excloses
Corren detras, que la vila per gents salvatges exhorta,
mentre s'ho mira el Romà, espoliar. Tots, presa de pànic
Enrobusteixen rumors i sense cap prova sospiten
Tot el que s'han figurat. No sols el poble s'espanta
per un inútil temor abatut' que la Cúria, els patricis
Botre se,ls troba dels seus escons i odiosos de guerra
Subrogara, el senat fugitiu, decrets per als consols.
Sense comprendre quin lloc fora cert per anar i quin haurien,
Perillós, de desertar, alla on duu cadascú l'embranzida
Profuga, acuiten el poble abocat i aferrats en corrua
Rompen fileres envant. Creuries bombes terroristes
que havien pres els coberts o que ja sotragant la ruïna
Tentinejar les cases cedint. Així d'espaordida,
                A accelerada carrera pel poble, com si l'esperança
                única fos per als mals eixir de pàtries muralles,
                irreflexiva es desferna la gent. Com quan de les Sirtes
                Líbiques repel·leix, el turbid migjorn, les onades
                i emet un so, trencant-se, el pes de l'arbre velífer
                Bota al corrent el pilot' la nau deserta aleshores
                I el mariner, no encara dissolt el cos de la quilla,
                Cadascú el seu naufragi s,escriu. Així a esbatussades
                Fugen, deixant ciutat. Cap fill no valia cap pare
                Pal.lid dels anys fer recapacites, cap home l'esposa
                plena de llàgrimes, o paterns, pels vots de l'ambigua
                salvació a ningu retingueren els Llars. Ni a les portes
                Triga ningú ni omplint-se els ulls de la pàtria estimada
                Tal volta l'ultim cop. Folch, irrevocable, t'emboques.
Oh déus fidels a lliurar l'excels, i a fer-lo durable
Infidels! De les gents sotmeses i pobles repleta
una ciutat capaç de l 'humà-si la gent s'aplegava­
gènere, a Cèsar que està vinguent' com a presa xupada
braços la lliuren covards. Llavontes que el tust acorrala
dels enemics al cadet Romà, per terra estrangera,
ell' dissol els perills nocturns amb prima estacada
i un parapet sobtat amb gespa que rasca guardant-lo
proporciona tranquils dintre les tendes els somnis:
tu, només en sentir la paraula, Roma, batussa,
se,t repudia; als teus murs no ha estat una fosca creguda.
Perdonarem, amb tot' paures tan grans: perdonem-les:
temen al veure que marxa Pompeu. I ja, que no valgui
cap esperança a alleujar les ments paoroses, s,hi suma
prova evident d'un destí pitjor, i de fenòmens els summes
amenaçants rebliren el pont' les terres i l'èter.
Fosques uns desconeguts les nits vegeren incendis;
presa de focs observen el pol' i torxes enlaire
tortes al cel' enfonyen el buit' i cabells del tremendo
Llum variable d'Estats sobre el planeta, cometa;
Foldres en mentider per feixos esclaten oratge
I sobre el condensat la flama fa formes diverses:
Una, d'un dard estirat' una amb foc espars, una torxa.
Baden camí, pel cel tranquil i lliure de bromes,
Els llampecs, i agafant el foc de la cinta de l'Óssa
Abufetegen el cap Laciar, i estels que solien
Vagarejar pel cec interval de la fosca, arribaren
Tots en plena claror. I quan, amb banya establerta,
Febe ja al seu germà reflecteix a esfera completa,
l'ombra d'un cop envesteix de la terra tot fent que s'eclipsi.
El propi cap portava Tità pel mig de la volta, i
Dissimula els seus cotxes potents en negres tenebres
i embolica el volant de foscor i les gents obligava
desesperar la claror; tal com escàpol al pròleg
Vespres el sol provoca a les Tiestees Micenes.
Bada Mulcíber ferotge el Sícul cràter de l'Etna,
i no porta les teies al cel' que del cim que s'entrega
Brasa caigué a l'Hesperi favor. La negra Caribdis
Sacsa l'ocean sangós del fondo. Complanta de cafres
Cans lladrucada sona. De l'altar de Vesta la brasa
Han rapinyat; el caliu que marca la fi de les Fires
Parcialment escindeix brotant amb punxa bessona
A la faisó de tumuls Tebans. Allahontes rebota
L'eix del mon, i els Alps sa neu perenne se sacsen
A la trontolla dels puigs, i S,acreix de liquida Tetis
I atles el cim curulla tal com l'Hespèride Calpe.
Patalejaren els déus indigets, que els Llars testimoni
Daven, suant' del problema de l'urbs, que queia a l'església,
Tots exvots, esquerrers la claror sutzu pajarus raven
Tots ho sabem, i, deixat el bosc, que feres gosades
Sots l'obscur madrigueres al ple de Roma estableixen.
Llengües, llavors, de bestiar als humans murmuris propenses
I entre la turba fatals nadonets pel numero, i, d'òrgans,
Dimensions, els del cos: son seu propi infant aterria la mama;
de la sibil.la Cumana es difon l'oracle sinistre
Per al vulgar. Ja de braços segats aquells que Bel·lona
Porta brutal' afirmen els déus, i els Gals ulularen
per a Tothom tristeses, negant els cabells sangonosos.
Urnes van xiscleguejar que d'ossos sepults eren plenes;
ja de les armes fragor i important cridòria pels boscos
intransitats se sent i venint cara a cara fantasmes.
I els urbanites dels camps a tocar de l'ultima Tàpia
Foten el camp. Ciutat cenyeix Erinis geganta
Bo i sacsant Jacints Violats, vermella la punta,
i els cridaners cabells. Tal com a Agave Tebana
duia, o com de Licurg cruel l'Eumènide fletxes
va desviar, o com, de Juno segons ordes injustes,
s'esgarrifà l'Alcida, ja el Dite viscut' de Megera.
Van ressonar trompetes i estrèpit de certa barreja
de les cohorts, callant l'oreig, la nit produïa
negra, i, testimoniats del Camp de Mart deixondir-se,
els esperits Sul·lans entonen tristos oracles,
i alça el meló, d'Aniè arran les gebrades onades,
Màrius, i el pagesam espanta, taladrat el sepulcre.
Per tot aixo, un costum primitiu, cridem els etruscos
Folls mesuren adient.  Dels quals, Arrunt era el màxim
Dels carcamals, viu als murs del fortí de Luca deserta,
D'insinuosos llampecs instruït i caldes aortes
de les xinxines i, rars, d'airecel' consells en alades
Mana pels monstres primer, els qui de cap fotimenta natura
miracula dissident' calabós, i d'úters estèrils
abominables minyons holocaustar amb flames infaustes.
Ara, la vila cenyir ciutadans per cònjuges tota
mana i, purificadors dels murs, ja llavors, a festiva
Llustració, als portells vaginals llargant pomeria
Voltin: als qui permet facultat cultual de pontifexs.
Púrria menor al ritu Gabí acudeix galdironada
I l'Orfeo Vestal dirigeix amb ínfules monja
única a qui permeten guipar la Troiana Minerva.
Ja el tresorer dels destins dels déus i els secrets vaticinis
i xipollada en el prim Almó retorna Cibebes,
l'àugur i tot' qui sap atresorar esquerranes alades
i el septemvir de banquets festiu i els Ticis confrares,
Salis i tot' l'escut pel coll alegre carreguen,
i, encimbellant d'un cap famós, la mitra del flamen.
Mentre ells la ciutat en llarga marrada arrosada
Acorralaven, Arrunt els focs dispersos congria
del llampec i en un mantra tristoi fonamenta la terra
I canonitza l'indret. Llavors a l'altar venerable
Mena un matxot d'electe bescoll. Ja l' Iaccos avança
a esbargir, escampant amb tort coltell la farina,
i neguitosa a l'ingrat ritual la victima força
quan el banyam salvatge espremut de transgeneres txatxes
Fou, doblegat el genoll' son coll sotmès ofrenava.
I no nasqué pas sang de costum, sinó negre s'escampa
suc per roig Licor a l'adestralada ferida.
Pàl·lid Arrunt i Estupid restà dels ritus funestos;
i escrutà, arrabassant les carns les ires divines:
ja esbalaia el color, aquell boig, car, pàl·lides, pesta
Flaira llanguent les vísceres, gèlids coàguls sollant-les,
i llangor per tot de sang enverinant-les a esquitxos.
Mira de pus el fetge arrosat; de la part enemiga
Força l'aorta inquietant; la fibra es comporta adequada
de l'alenant pulmó; els vitals escindeix una corba
línia, el cor és ocult' i pus per escletxes que baden
Bufa el budell' aclarint els seus amagatalls les entranyes.
I, monstruositat que Xinxina no deix de Rosites,
Mira, que troba, pel cap del fetge crèixer la massa
d'un segon cap. Part li pendul.la, flaccida i moixa,
L'altra, vibratil' procaç, bat a pols bakalati la vena”.
Quan per això comprèn destins d'uns mals grandiosos
"Quasi que no" exclama "oh déus! la vostra conxorxa
puc revelar als mortals! Ni he fet cap bona matança,
Júpiter summe, per tu: en el cor de la bèstia immolada
déus infernals han concorregut! Temem l'inefable
però vindrà més gran que la por. Que els déus ens ajudin,
que les entranyes no tinguin valor i que Tages, el mestre,
fos un farsant' tant de bo!" Cantussa aquesta sortija
L'aire d'etrusc, amb molt obscur amagat i tapant-ho.
Fígul però, el qui dels déus i secrets del cel reconèixer
tasca tingué, els estels al qual l'Egiptica Memfis
no humilia en escrutar ni els ritmes que mouen els astres,
‘Be es que sens dubte es error’ comença: ‘que porta pels segles
Tot l'univers i a escondit vacil.lant s'escapen estrelles
Be determinen els Fats doncs, a Vila i a raça preparen
Un mal' humana, madur. Be: han d'espellifar-se les terres,
s'esfondraran ciutats, un flat rapira greu el clima
Mediterra? La terra, putot' negarà la collita?
Be És que amb infosos verins se'ns confondran les onades?
Déu, quina mena d'estrall' amb quina pesta estableixes
Ta crueltat? Acabades de molts a l 'hora mateixa
coincideixen clarors. Si, fret' a la Cresta de l'eter
l'astre envejos de Saturn fes cendres amb el metxero
uns aigualers d'en Deucalió baixarien d'Aquari:
segrestarien el mar abocat sota tota la terra.
Si el lleó salvatge Nemeu, Febus, sols que el toquessis,
Tot radiant' per l'ample univers fluirien incendis
Culpa dels cotxes i ves, inflamaries tot l'èter.
No es manifesta tal foc. Tu! El del foc a la verga
tot l'Escorpí amenaçant encens i les pinces n'abruses
què és tan gran que pretens, Gradiu? Perque sa se'ns ofega
Júpiter sots el Crepuscular; saludable de Venus
l'astre panseix i el prest d'empenta Cil·leni s'atura,
Mart reté el cel en sa totalitat. Be l'òrbita els signes
Pròpia no fan i salten obscurs per tota la volta,
massa que resplendeix el flanc d'Orió el de la dalla?
Ai que caurà rabior de punyals! i llicència d'armes
Confusira tota llei amb la mà i del crim execrable
N,haurem de dir virtut! Quaranta anys podrà estiragassar-se
Eixa bojor. Què en traurem als déus pregant que s'hi mori?
Amb el Senyor Pau ve tot aixo ara ja. Oh Roma, suporta
Llarga corrua d'estralls, desastres darrere desastres
Tira: de llibertat nomes et queda la guerra.’
Espaordiren les gents ja prou aixina presagis
Les pressionen majors. Que com de la Cresta del Pindus
blerta d'Ogigi Lieu diligent una Edònide baixa,
ara direm VIROLAI i veràç La Megorangutas,
tal a la vila flipant també una Mamut kamikaze
Tals esgarips demostrat! son Chor posses per Apol.lo:
‘On violats-me, Peàn, quina seu, després de rapir-me
Ultra de l'èter, em fas aterrar? Miro blanca i nivosa
Cresta al Pangeu i ajagut' a la txinna de l'Hemus, Filippos.
Quin furor és, oh Febos, aquest' que fletxes i braços
Coiten els rengs Romans i hi han esbatussades sense hoste.
On violats-me de nou? Ara veig el Broll i l'Origen
per on el gorg del Làgida Nil el pèlag enfada:
fet una tifa de tronc dorment a l'areny fluvial' jo,
Se qui es, el reconec! Sobre pelag a Sirte dubtosa
Hasta la Líbia ardent m,arravates, on llòbrega Enio
ha traduit el filam de l'Emati. Ara sobre nubífers
colls dels Alps i l'aeripicant Pirineu m'arrabasses;
Ja regressem a les seus de la vila del pare, i batusses
Ara son impiadoses pel ple senat retomades;
I novament rebroten les parts i per tot el planeta
Corro de nou. Nova dóna'm mirar de freàtica sorra, i
nova terra també: vegi ja, Febos, Filippos.’
Tal fa i de l'esgotament furiós dorm finiquitada
2. Ja era l’enuig dels déus hosetot' i ben clars de batussa
signes donà l’univers, i els vincles i lleis de les micres
àugura els capgirà en monstruós trasbals la natura
i exigí el prohibit. Per què et' pare d'Olump, eixa guisa
Complague de neguits afegir, als mortals lexitímics?
que sabran amb averany funest l’estrall impepinable?
Bé si, rector d'univers, entontxa que Estats de creixença i
Material en brut' a part del foc, recuperava, i
causa eternal fixà, sots dret que tot ho apariona
ell mateix, i tot l'univers que en sèrie aporta
gernacions, dividí de la Murths amb límit immòbil'
bé si no res s’ha arranjat' se'ns en va loteria borratxa,
porta l'aposta i tornem, i la sort té la sort dels qui nyicris,
sigui sobtat el que has preparat' fos orba la humana
pensa dels fats futurs; pugui haver, el notincpor, més Elcassu.
Ja hem comprovat ben clar de quanta pluja de merda
ens tornarà la paraula de Déu, doncs fúnebre a vila
albainada, els honors sota roba plebea ni pensis
selfis, oitant!, cap feix ja no acompanya la porpra.
Plants vans ser hipnotitzats i l'enorme dolor s’esbargia
entre turut sens veu. Talment callen estabornides
quan un gran dol s’esflora les llars, que els ànecs encara
no hem despatxat...d'amassar amb roditlle la Megorangutas
vers frenesíaques llàgrimes suggestiona la txatxa
sinó que prem glaçats de la vida escàpola els pensau
desanimats semblants del mort els ulls papitxul.los,
no per ventura tant mal ni potser fa dolor tant i vetlla
I esbalaïda del tust.
Tira la vestimenta  vetusta
tota matrona i aürts tristois okupen esglèçes:
llàgrimes d'unes s'escorren els déus, unes altres encasten
Al terra fret els pits a la casa afrentant-se sagrada
esbalaïdes, cabells lacerats, i a xisclets la sentida
Sòlita amb els exvots ser convocada, fereixen.
No és el temple del summe Tronant que totes okupen:
es participen els déus i a cap peny no se me n,escaqueja
mama Lagüellquedirà. D’aquestes, una, de galtes
Xopes a talls, dels braços blavats pel shock renegrida
‘Ara’ digué: ‘colpeix-te  el pitram, oh pobra matrona,
fes-te esquinçalls de cabells, no ajornis aquesta sofrença
tot reservant-la a més mals: som l'Orde Treumedepuro
mentre la sort xuleja dels guais: quan guanyarà el nostre
Fliparem! Amb arpiots aixi, Dolor s,autolesiona.
Com en partir a combats i traïdors exèrcits, els homes
Tiren als númens cruels, Allahonts, justissima queixa:
‘Au, quina merda de sort que no vam en l’època néixer
púnica ni el jovent de Cannas i Trèbia fórem!
No demanem pas pau, suprems: doneu còlera als pobles,
ara exciteu salvatges ciutats, que a guerra conjuri
tot l'univers: que els mèdics rengs d’aquemènide Susa
baixin, que no aturi més massàgetes l’Híster escític,
Vòmits d'alla on l’aquiló sorgeix, del Rin l’indomable
cap i de l’Albis, els blonds sueus; enemics a nosaltres
feu-nos els pobles tots; civils exclogueu esbatussades!.
Dacis d’aquí, premin getes d’allí, que l’altre els vacil.li
als hibers, giri aquest estendards contra aljaves d’aurora;
Roma, no et quedi cap mà per lluitar. Fins perdre l’hesperi
nom si aprofita, suprems, que presa de flama tot l’èter
caigui a través de trilions de llampecs dels cels a la plana.
Pare cruel' alhora dos ducs, i dues alhora
Parts, mentre no ho mereixen, fereix. Que amb tanta notícia
de nous crims sortegen qui d’ells sotmetra tota Roma?
Moure la guerra civil quasi no valia la pena
perquè cap d’ells.’ Una queixa aital pietat moridora
Tira. Però els desgraciats pares prem sa pròpia angúnia
tot maleint el destí vivaç de la lassa vellesa
i l’edat per a nous combats civils conservada;
i amb una gran temor n,hi ha un, qui, cercant-ne els exemples
‘no diversa’ va dir: ‘el fat esbatussada preveia
quan exultant després de triomfs teutònics i líbics
Màrius expatriat s’ocultà entre l’alga llotosa.
D’àvids erms dissimularen els llacs i les amples maresmes
L'hipotecat' Fortuna, per tu; i les cadenes de ferro
van rosegar l’ancià i un fàstic llarg de masmorres:
qui moriria feliç i cònsol a vila arranada,
càstig abans pagava: pels crims. La mort en persona
Se n,esquitlla mil cops; poder va dar-se endebades
a l’enemic sobre un fetge odiat: ja l'ajusticiava,
Trempa i li falla la ma i afluixà el ferro que hi duia:
que havia vist una gran claredat en les fosques masmorres
Màrius el venidor, i dels crims els déus paorosos
i espantat sentit: ‘no t’és llegut tocar aquesta
nuca, a tu; deu ell moltes morts abans que la seva
a les eternes lleis: descarta ta còlera inútil.’
Si fa profit venjar els funerals d’una gent devastada,
Cimbres, feu per salvar aquest vell. No té de cap numen
L'ovació, sinó que és protegit per l’ira divina,
acarnissat' al destí que vol veure Roma perduda
suficient.’ Un mar enemic va endur-se tal home
en un país hostil' per buits aduars assomava
fins a petar al regnat de Iugurta vençut' aleshores
fet un desert' i recalca les púniques cendres.
Màrius compartí consols del fat' i Cartago:
eren tots dos vençuts i tots dos perdonaren els numens.
És aquell lloc on va congriar les líbiques ires:
tan bon punt regressa la sort' els rengs allibera
Esclasans, i fonent grillons ergàstuls alçaren
Ses salvatges mans. Ningú no rep les ensenyes
del general' sinó aquell avesat a maldat que ja havia
fet arribar al campament el crim. Pels fats! Quina data
quin dia fou que Màrius vencedor arrabassava
vila, i a quin gran pas s,escorregue mort violenta!
Junt amb la plebs, noblesa caigué, per tot les espases
varen errar, i el ferro davant cap pit reculava!.
Sang als temples llota, i llisca per molta matança
moll el roig paviment. A ningú l’edat socorria:
no el dia extrem del vell sabé greu, en anys que s,agotnen,
precipitar, i tampoc al primer llindar de la vida
els destins naixents d’un míser nadó d'interrompre.
Quin és el crim que cometen els nens petits perque els matin?
Basta, però, poder-se morir. L’impuls de follia
Porta el volant i els sembla mandrós cercar-ne culpable.
Per a fer munt part grossa morí, i prengué sanguinari
el vencedor algun rostre tallat de nuques estranyes
per mirament de dur buides les mans. La sola esperança,
salvació, era clavar en mans brutes petons tremolosos.
Pot un miler d’espases seguir el nou crit de matança,
poble oh degenerat' dels homes no fóra cap honra
l’eternitat guanyar així, molt menys de curta durada
un deshonor, i, mentre Sul·la no ve, una vida.
          I al poble
qui tindrà temps de plorar? Prou tu que les vísceres, Bebi,
t’han arrosat' entre innúmeres mans d’un cercle prenent-te
tots els membres, has mort. O Antoni, els mals pronosticaves,
del qual el cap graponat per les canes espessigades,
duia un soldat i el va col·locar rajant la rosada
sobre un dinar fastuós. Troncs Crassos, va esquarterar-vos
Fímbria: amb sang tribunícia aquells travessers s’amararen.
A tu que t’ha abandonat' Escèvola, Vesta ultratjada
al santuari mateix de la dea, a les flames eternes
t’han immolat; però fou ben poc el que lassa vellesa
va escampar de sang d’un coll que el foc perdonava.
Ve el setè any després en què es torna els feixos a prendre.
Terme vital per a Màrius fou; li tocà la sofrença
del pitjor que fortuna pogué, i li tocà benaurança
més que a ningú; mesurà el que els fats permeten a l’home.
A Sacriport ja havien caigut quantíssims cadàvers
quanta de multitud estassà la porta Col·lina
quan per ben poc el cap del món i imperi dels éssers
no canvià traslladat sa seu, i nafra romana
van els samnites voler ultra les forques caudines!
Sul·la també s’arribà a venjar els estralls gegantescos.
Ell exhaurí l’exigu de sang que encara restava
a ciutat: remei, en tallar massa gangrena,
va passar-se de llarg, i la mà fastuosa seguia
més enllà d’on el mal la guia; sucumbí el culpable,
certament' cert: solament quan ja faltava el culpable..
L’odi gaudí llibertat i de drets desfeta la trava
còlera es precipità. No tot d’un sol depenia
ans cadascú va fer-se a maldat: tens un minut d'èxit?
Porta el volant! A glops coses inconfessables les txatxes
feren passar per patata al caliu. masturbats de paterna
sang els llucs, rivalitzen mirar la nuca del pare
qui segara, al germà que ha mort el germà, recompensa!
Tombes omplí el fugitiu i amb cossos sepults en dissolen
vius, i el poble no van abastar tots els caus de les feres.
Ell amb un llaç s,irromp el coll i la gorja escanyada,
l’altre tirant el seu pes de cap a esclafar-se per terra
Fa el saltet' lladrotant tots dos la fi de tota Alba al
Victorios carnisser; aquest altre llenya a la pira
pròpia va apilotant: amb sang no encara acabada
Neda al foc i mentre té temps es lliura a les flames.
Colls dels ducs amb pica són duts per la vila aterrida
fent-se al bell mig del fòrum un Puig: allà reconeixen
tots aquells que jauen arreu: tanta mort no la veia
Tràcia dins l'estanc del Hitler bistoni, no tanta
Líbia pel llindar d’Anteu ni Grècia moixa
tant de cos mutilat no plorà a la cleda pisea.
Quan ja ragen podrit i pel temps esdevenen confosos
tot perdent els trets, d’un misers pares la destra
cull i amb un furt temorós s’enduen aquells que coneixen.
Be que recordo, jo, desitjos de dur al tanatori
Pel germà mort un cap deformat' i a flors clandestines,
vaig remenar de la pau sul·lana tots els cadàvers
i per l'oferta dels troncs amb quin encaixa la nuca
Investigant del meló  rasurat!. Ja no cal que relati
manes de Càtul sedats amb sang! Quan, víctima trista,
Màrius sacrificat potser a desgrat de les ombres
era, una expiació criminal per a l’àvida tomba,
quan trossejat vam veure aquell cos i tantes com òrgans
nafres, i encara que en tot el cos es féu la destrossa,
l’ànima de cop mortal se salva; crueldat paorosa
d’un horrorós costum, ahorrar-li la mort al qui mates.
En trinxar-les, caput' les mans; segada, la llengua
Vibra garlant i l’aire fereix dansant la callada.
Un la nariu del nas ganxut' aquest l’orellana,
talla, i els globus aquell de l’òrbita còncava glopa:
Per acabar, son els ulls que han vist pellofes que trenquen.
Creure amb prou feina podran un crim tan salvatge, una testa
sola tant martirologi rebés! Sota pes de ruïna
així trencats per un pes gegantesc li confonen els membres,
més rebocats que el noi no toca platja la soca
Naufraga en el bell mig del freu. Què en treus de malmetre,t
Fruïcions, com un nyap de confondre el geto de l’home?
Perquè aquest crim i la mort mostrada a Sul·la agradessin
Necessitaves salvar el denei!
Prenestina fortuna
tots els colons al minut  vegé passats per la daga:
com tot un poble morí en el temps d’una sola persona.
quan la Romana flor, ja la sola tendresa Llatina,
Tota caigué i maculà d’una mísera vila les pletes.
En una mort atroç sucumbir tants joves alhora
faria fam, bogeria del mar, sobtada ruïna
faria un mal de la terra o del cel' un estrall de la guerra,
mai el càstig no ho feu. En files de gent apretades
entre els homeis dessagnats en mort dictada amb prou feina
Que els vencedors mogueren la ma. S’ensorren, a penes
feta la mort' oscil·la dubtant la nuca, la pila
grossa però, els oprimeix i la part del crim els cadàvers
enllesteix: troncs morts esclafen els cossos que viuen.
Seia tranquil' rialler de tant de crim, a l’altura,
l’Espectador: tantíssims milers de gent malaurada
no li recà haver manat morir. Les aigües Tirrenes
tot el compacte pujol de Sul·lans cadàvers empassen;
cauen al gorg els primers, sobre íntegres cossos, els últims
Suicidats encallen les naus; per la carnisseria
s’interrompé el corrent: el primer avança a l'onada
l’aigua següent s’aturà al pujol. L’empenta sangosa
ja va obrir-se vial i al pla, pertot disseminada,
Suïcidant-se en torrent a trobar les ones del Tíber
Amistança els estanys aturats; ja el llit ni la riba
Sap ofegar aquell riu que al pla reintegra cadàvers.
Contra l’oneig Tirrè batent-se amb prou feines, a l’últim
Mercès al Broll de la sang,  solcà la cerúlia plana.
És per això que salut del món, venturós va merèixer
ser nomenat i que enmig del Pla li erigissin sepulcre?
Resta a sofrir això de nou, per tant: per tal ordre de guerra
Hom correrà, aquest èxit te la ciutadana batussa.
Mal que més fort preparen les pors, molts més s’hi barregen
perquè en combat el gènere humà encara mes malbarati. Als
Màrius expatriats, la més gran recompensa de guerra,
Roma fou recuperar, i no pas més la victòria de Sul·la
Aprofita que amb l'esborrar unes causes horrendes.
Lleves aquests, Fortuna, a altre lloc: d’antic poderosos
Corren a engriny. La guerra civil cap d’ells remenara
Satisfets amb el que a Sul·la bastà.’Així moixa velluria
sense oblidar el passat' pel futur tremolosa plorava.
Però terror no tacava el cor d'en Brutus magnànim
Per prendre part de l'amic covard llagrimos, al torbar-lo
Pànic tan gran, sinó que en concertar soporífera fosca
quan de biaix els eixos versa la Parràsside Óssa
pica al portal del pati menut de l'oncle Cato i el
troba desvetllat rebullint les públiques queixes,
fats humans i atzars de ciutat' tement per la resta
però tranquil per si; començà tals veus dirigint-li:
‘d'expatriada virtut temps ha de totes les terres
i bandejada ja l’única Fe, que amb cap sotragada
no arrencarà fortuna de tu, tu dreça’m la pensa
Trontolladissa, redreça el dubtós amb certa fermesa.
Car seguiran els altres el Gran o les armes de César,
Duc per a Brut' no mes que Cató. Que la pau assegures
tot fixant en un món sotragat la ferma petjada,
O bé et sembla amb els ducs dels crims i de gent embogida
Infiltrat a l'estrall' absoldre la guerra civil? Pren
cadascú en combats criminals la seva senyera:
uns, la deshonra al casal i les lleis que en pau, toca, respectin,
uns fugaran pel ferro, la fam i el crèdit barregen
amb la ruïna del món. Cap Fúria duia a les armes;
van a combat per l'enorme botí de virtut duradora:
altres els descobrirà, et farà a tu, la guerra, culpable.
Sols que no, supliquem, furioses armes poguessin
moure també les mans, aquestes; ni l’asta gitada
amb el teu braç, en núvol obscur de dards se reporti,
tanta virtut no vagi al banal! L’atzar de la guerra
carregarà sobre teu. Qui hi haurà que no vulgui morir-se
sota d'aquest punyal' que durà ferida d’un altre,
i que el crim sigui teu? Millor pacífic inerme
l’oci practica tu sol' tal com celeste per sempre
sense pertorbació acompleixen l’òrbita els astres;
és amb llampecs proper a la terra, que l’aire s’inflama,
reben les parts de baix els vents i el ròssec de flames
espurnejants; supera l’Olimp l’altura dels núvols.
És llei dels déus que el que és avall discòrdia ho torbi,
serva la pau el gran. Amb quin goig les orelles de Cèsar
un ciutadà tan gran rebran que ha entrat a combatre!
Car no lamentarà que, oposat al seu, prefereixis
el campament de Gran. I massa a Cató ha d'agradar-lo
si és que li agrada la guerra civil. Al senat majoria
i sota duc privat un cònsol que vol fer la guerra
i altres il·lustres inciten també: Cató pots afegir-hi
sots el jou de Pompeu, ja en tot el món l’únic home
lliure Cèsar serà. Si et plau ara prendre les armes
per unes lleis pairals, defensar llibertat' ara Brutus
no el tindràs enemic de Pompeu, enemic ni de Cèsar:
sinó del triomfador després de la guerra.’Tal deia;
però Cató de l’arca del cor tornà veus sacrosantes:
‘Sí que la guerra civil' Brut' és el més gran sacrilegi,
però on porten els fats que virtut tranquil·la segueixi;
culpa dels deus sera a mi també tornar-me culpable.
Astres qui pot voler i l’univers mirar-se esfondrant-se
lliure de cap temor? Qui en l’èter sublim desplomar-se
Tota amb el pes del món dubtós rabejada la terra
pot restar de braços creuats? Hi ha gents estrangeres
o més, de reis sota un altre cel' separats per les ones?
Tot sol jo gaudiré de repòs? Lluny aquesta follia
oh suprems, que amb l’estrall movent els Dacis i Getes
Roma s’esfondri jo estant tranquil. Per la mort com el pare
que és orbat del fills estirar unes exèquies llargues
El mateix dol a la tomba li fa, vol en focs tenebrosos
introduir les mans, afegir-lo al munt de la pira,
negres les torxes tenir ell mateix, no abans d’abraçar-te
m’apartaré de tu pàtria morent' seguiré la teva ombra.
Sigui talment: que els númens cruels s’emportin Romanes
víctimes a cor què vols, cap sang furtem a la guerra.
Oh tant de bo que els déus del cel i de l’Èreb poguessin
abandonar aquest cap damnat al compte dels càstigs!
Deci en expiació les tropes hostils esclafaren:
que ambdós rengs em cusin a trets, a mi bàrbara turba
vingui del Rin amb dards, obert a totes les astes
rebi posat al mig les nafres de tota la guerra.
Que aquesta sang redimeixi les gents, amb aquest sacrifici
tot el que els usos Romans pagar mereixien, que es renti.
Fàcil al jou un poble per què, qui vol tirania
dura sofrir perquè mor? Veniu a mi sol amb el ferro,
a mi que el dret i les buides lleis protegeixo debades.
Tal donarà, tal gorja la pau i als pobles Hesperis
Terme de malvestats: no caldrà a qui vulgui sotmetre
guerra després de mi. Per què no la pública ensenya
Seguiré jo i Pompeu com a duc? Si ajuda fortuna
que ell se n,apropiara del dret sobre totes les coses
és un fet provat. Guanyi doncs tenint-me al seu bàndol
i no creura que ha guanyat per si.’Tal deia, i estímuls
d’ira mogué burxants i així el fervor d’aquell jove
Vers excessius amors de guerra civil agullona.
Febos, en tot això, esbargi la freda tenebra;
Va ressonar picat el portal  que Màrcia santa
penetra entristida al deixar la pira d’Hortènsi;
en joventut al tàlem s’uní d’un home més noble,
i quan havia lliurat' recompensa i tresor de les noces,
ja el tercer plançó, a curullar fou dada fecunda
altres penats, i als vincles lligar per sang d’una mare
Dues llars; però quan hagué desat en un’urna
l’última cendra ja, d’una faç miseranda atiada
amb els cabells a lloure esqueixats i al pit percudida
Pels copiosos assots, coberta amb cendres del túmul'
no altrament plauria al marit' tal' trista, parlava:
‘mentre em corria la sang, i podia ser mare, les ordres
vaig atendre, Cató: vaig tenir dos marits fecundat-me
torno de nou, exhausta de part' de vísceres lasses
ja per a ser lliurada a ningú. Dóna’m pura aliança
ara del tàlem antic, dóna’m sols el nom il·lusori
de casament; pugui jo a la tomba “Màrcia” escriure “
La de Cató”, i no dubtin gens els segles dels segles
si m’han mudat rebutjada o de grat les torxes primeres.
No em rebràs en la prosperitat company d’alegries:
Dóna’m seguir els campaments. Per què en pau deixar-me segura
i més de prop la guerra civil que Cornèlia vegi?
Van doblegar aquell home tals veus i l’època encara
que és per al tàlem inescaient i el destí vol batussa,
sols el lligam, amb tot' mancat d’inútil seguici
plau i la llei i prendre en el ritus els déus testimonis.
Sense corona el llindar no veu garlandes festives
en els bessons muntants no corre càndida cinta,
torxes llegudes tampoc, ni el llit es dreça a la grada
de marfil recolzat' amb or fendint la coberta,
d’emmarletada corona cenyida al front de la matrona
en travessar no evita el llindar que toqui la planta;
Per a cobrir lleument el tímid pudor de la núvia
no va velar cap flammi vermell la baixa mirada,
ni els flotants mantells cenyí una faixa de gemmes,
cap collaret l’embellí ni fix on comença l’espatlla
estretament' els nus bracets abraçava rebeca.
Tal com està, la seva faisó ben llobrega guarda
i el seu marit' com si fossin els fills, abraça gebrada.
S’ha amagat la porpra a cobert de la fúnebre llana;
no van fer els jocs salats de costum ni, trist' acceptava
segons costum Sabí, el marit riotes festives.
No hi hagué cap testimoni, els propers no van acudir-hi:
són en silenci units i els basta l’auspici de Brutus.
Ell ni tragué d’un rostre sant el manyoc de desordre
d’uns cabells, ni el goig admeté en la cara severa
(tan bon punt alçar havia vist les armes funestes
sobre el seu rígid front havia deixat que baixessin
els cabells blancs, que creixés una barba trista a les galtes:
sols sens dubte ell pot' mancat de dèries i odis,
per l’humà llinatge plorar), ni ja l’aliança
prova del tàlem antic; fins a aquell amor que era lícit
Relucta el seu seny. Tals eren usatge i escola
ferma del sec Cató: tenir terme, guardar la mesura,
i la natura seguir i donar per la pàtria la vida:
no per si, per a tot el món pensar que existeixes.
Creia en festins per a vèncer la fam, en cases luxoses
per suportar l’hivern a cobert' vestits preciosos
eren posar-se al damunt la toga més barroera
com fa el Quirit Romà, per ell l’únic profit de la Venus,
els descendents: un pare és aquest i marit per a Roma,
conrador del just' vigilant de l’honest més estricte,
bé de la comunitat. Cap zel per al seu benefici
s’insinuà ni va prendre part en cap dels seus actes.
En tot això mentre el Gran se’n va en trepidant maniobra
troba el mur Campà del coló Dardani i l’ocupa.
Va triar el lloc com a seu. A l’encontre de màximes forces
amb l’enemic, desplega d’aquí les parts esbargides,
Cèsar per on la central Itàlia en muntanyes ombroses
alcen el Apennins, de cap altra punta la terra
no s’encrespa més alt' ni més s’acosta a la volta.
La serralada en el mig s’estén entre ones bessones
la inferior i la superior i els colls empresona
Pisa d’aquí trencant amb el llit la plana Tirrena
i d’altra part Ancona a corrents Dalmàtics sotmesa.
Ella de vastes fonts concep uns rius cabalosos
i en l’entreforc d’un mar bessó dissemina les aigües.
Cap al costat sinistre han caigut el ràpid Metaure
i el Crustumi rapaç i el Sapis unit a l’Isaure, el
Sena també com l’Àufid que assota Hadríaques ones;
l’altre, més que ell en cap corrent s’esquerda la terra,
és el qui vessa a la mar quebrats boscatges, l’Erídan,
i tota l’aigua exhaureix d’Hespèria: diu la llegenda,
fou coronat als marges el riu, primer, de pollancres,
i quan dugué un jorn declinant en torta carrera
va inflamar faetont amb brides ardents l’atmosfera,
evaporà d’arrel tot gorg la terra cremada;
sols d’aquest riu l’oneig pogué tant com la flama de Febos.
No fóra menys que el Nil si el Nil no fes estantissa
per la planura jaient d’Egipte en Líbica arena.
No fóra menys que l’Híster si al córrer la seva carrera
l’Híster no fos que rep les fonts que en l’aigua que sigui
volen vessar i no sol desguaça en Líbiques ones.
L’aigua que cerca el pendent del mont que és més a la dreta
Tíber i Rútuba còncau refa. D’aquí amb rapidesa
llisca el Vulturn i el Sarn que causa l’aura nocturna
tal com el Liris que va pels Estats d’ombriua Marica
dut pel corrent Vestí, i de Salern el Sílar que rasca
rudes indrets, i el Macra en el llit que mai no s,atura
verns, s’abalança corrent al mar de Lluna veïna.
Per on més alt acreix el llom i s’alça en els aires
mira els Gàl·lics conreus i rep els Alps ajupint-se.
Fèrtil' a més, per l’Umbre i el Mars, domtat de l’aixada
del Sabel' abraça amb penyals pinífers el pobles
que són nadius del Laci i mai no deserta de l’Hespèria
fins que s’arriba a quedar tancada per l’ona d’Escil·la,
tot estenent els cingles que té vers temples Lacinis.
Més que la Itàlia llarga fins quan el pont resolia
límits en envestir i el mar separava les terres.
Però després que el doble pregon ofegava la terra,
s’enretiraren, els colls extrems, de Pelor de Sicília.
Cèsar, a guerra enfurit' gaudeix no obrir-se sendera
sense que es vessi pas sang, que buits d’enemic no trepitja
els Hesperis confins ni irromp en terra deserta
i que no perd la marxa que duu i que trenades amb guerres
guerres va fent. No  tant entrar a les portes obertes
com esbotzar-les li plau, ni tant a desgrat de pagesos
vèncer els camps, com a ferro i a foc poder saquejar-los;
córrer en camí permès, semblar un ciutadà fa vergonya.
Eren dubtant les ciutats del Laci, el favor d’un o altre
les dividí, per molt que amatents a l’alarma primera
fer per cedir, tanmateix amb dens parapet la muralla
fermen i posen entorn de tot una alta estacada,
boles també de rocs i dards que a distància corrin
sobre l'hostil' en els alts merlets dels murs asseguren.
Més inclinat el poble pel Gran, lleialtat repugnava
l’amenaçant terror com quan migjorn senyoreja
amb esbufecs horríssons el mar, tot el freu va darrere,
si tanmateix d’un cop de trident fendia la terra
Èol duent llevant damunt les ones inflades
mal que batut pel nou, el mar reté la bufada
del primer vent; quan el pol deixa pas a llevant portanúvols
l’aigua reclama migjorn. Pero fàcil a moure les penses
era el terror, lleialtat vacil·lant portava fortuna.
Fuig espantat Libó exposant els pobles Etruscos;
dret sobre seu ja Umbria perdé quan féu fora Termus.
Amb els auspicis paterns civil no porta la guerra
Sul·la, posat en fuga en sentir el nombre de Cèsar.
Varus, quan Auximó trepitjava l’ala invasora,
precipitat per forts diferents no cobrint-se l’espatlla
pels roquissars, pels boscos fugí. L’alcàsser Asculi
Lèntul deixà. El vencedor escomet aquells que s’allunyen
tot desviant els rengs; sols fuig d’una tropa tan grossa
el general' i sense cohorts darrere, l'ensenya.
Deixes també, confiat a tu, l’alcàsser Luceri,
Escipió, exposat' malgrat que molt ferma jovença
S,ha apostada aquí, ben lluny de les armes de Cèsar
ja fa temps per la por dels Parts; danys Gàl·lics amb ella
reemplaçava el Gran; mentre ell era lliure de guerra
la va cedir per a l’ús de sang Romana al seu sogre.
Però el cobert cenyit d’un mur robust de Corfini
ara et reté, Domici pugnaç; el teu toc de trompeta
serva el soldat que fa temps a Miló criminal planta cara.
Quan , al lluny va veure en el pla aixecar-se un enorme
Nimb i les files ardents, que un sol rutilant bofetava
totes les llances i dards, “companys, correu” ordenava:
fins al marges del riu i afoneu el pont a l’onada!
I tot tu ara surts, corrent' de les fonts muntanyenques
arrastrant tot el teu remolí per a dur escumejantes
fustes, havent trencat la carcassa. Que aturi aquest terme
guerra, en la riba tranquil l’enemic que en l’oci s’esmerci.
Ara freneu aquest duc espeedat' victòria nostra
aquí primer serà Cèsar parat.’ Res més afegint-hi
precipità dels murs endebades el ràpid exèrcit.
Car, en veure primer del pla davant lliures onades
Cèsar que es talla el camí, una còlera ardent l’arrabassa:
‘No basta amb recercar amagatalls entre pedres pel pànic?
Que ara talleu el pla, covards, amb un riu evitant-me
tan oportú? Encara que amb ses ones el Ganges
ens separés, ja Cèsar cap riu no haurà d’aturar-lo
després del Rubicó. Estol de genets, afanyeu-vos,
infanteria, amb ells: pugeu al pont que trontolla!’
Tal havent dit' el lleu sonorípede amb tota la brida
pren el pla, i ben bé semblà una pinya de núvols
el tirar els dards uns braços forçuts a través de la riba.
Entra en el lliure torrent un cop repel·lida la posta
Cèsar, i vers el fort protegit d’hostils s’abraona.
Ja erigeix les torres que hauran de llançar gegantesques
moles, i mantellets dissimula als murs que els separen:
crim de la guerra, mireu, que els rengs obrint-los les portes
porten el duc presoner que s’atura davant de les cames
del ciutadà soberg; però l’alta noblesa d’un rostre
amenaçant' amb el coll ben dret el ferro demana.
Cèsar coneix que tem el perdó quan prega pel castig:
‘viu malgrat a desgrat per grat de nosaltres’ va dir-li:
‘Mira la llum. Sigues ja dels vençuts una bona esperança
i un exemple de mi; o si vols, tornant a les armes,
cap compromís amb aquest perdó establim si guanyessis.’
Deia, i manà desfer els grillons a les mans presoneres.
Ai, però quant millor, fins i tot amb un homicidi,
estalviar fortuna pogué la Romana vergonya!.
Càstig major per al ciutadà que els bàndols seguia
patris, sotmès del Gran i de tot el senat a les ordres
ser perdonat. Reprimeix la còlera greu impertèrrit
i dins seu: “a roma aniràs, de pau en refugi,
degenerat? A morir, al bell mig dels furors de la guerra
córrer, no vas preparant de lluny? Decidit precipita’t:
trenca el sojorn a la llum i fuig de la gràcia de Cèsar.”
Sense saber, en tot això, del duc capturat' preparava
armes el Gran per fermar barrejant-hi forces els bàndols.
Ja per manar sota el Febos vinent els tocs de trompeta
pensa les ires temptat de la tropa que marxarà presta
i es dirigeix als callats estols amb veu venerable:
‘oh venjadors dels crims que seguiu l'òptima ensenya,
oh veritable exèrcit Romà, a qui les guerres confia
no d’un privat el senat: reclameu anhelosos la lluita.
Salvatgement devastats els camps d’Hespèria cremen,
Gàl·lica arreu dels Alps glaçats la ràbia vessa,
ja han tocat sang i mes sang les impures espases de Cèsar.
Mercès als déus hem sofert primers els danys de la guerra:
crim és d’allí  començat. Des d’ara que Roma demani
pena i turment' jo essent comandant. Ni és bo anomenar-los
justos combats, sinó colera de la pàtria que es venja
no és la guerra més gran que quan preparà Catilina
torxes volent les cases cremar amb el company d'aventura
Lèntul i mans dements de Ceteg deixat de tapar-se.
Oh frenesí deplorable d’un duc! Quan els fats desitjaven,
Cèsar, entre els Camils i els grans Metels barrejar-te,
Màrius vas i Cinna a seguir. Cauràs, no hi ha dubte,
com sota Càtul Lèpid caigué, com Sicània tomba
ara cobreix Cargó que de mi tastà destralada,
i com Sertori mogué exiliat els Hibers furiosos.
Mal que, si creure’m podeu, no veig amb bons ulls acoblar-te,
Cèsar, a aquests, que les nostres mans a la teva aventura
Roma ha plantat. De la guerra amb els Parts tant de bo sa i estalvi
Cras hagués regressat triomfaire, i d’Escítiques platges:
sota el mateix enemic i causa d’Espàrtac cauries.
Ara si els déus, a tu, que als nostres títols et sumis
t’han reliat' mira’m forta la mà perquè et tiri les astes,
fèrvida novament la sang entorn les entranyes
s’ha inflamat; sabràs  que no fugen davant de la guerra
els qui la pau han pogut suportar. Ja pot ell un inútil
i un maricon dir que sóc. Els meus anys no us facin basarda:
vell sigui el duc d'aquí mentre d'alla li ho sigui la lleva.
Fins on pogué conduir el ciutadà un poble que és lliure
vaig pujar, i no res sobre meu sinó el tron no deixava.
No cerques béns privats, a Roma, siguis qui siguis,
que vols anar més enllà de Pompeu. D’aquí tots dos cònsols
d’aquí el reng que estableixi els ducs. Del senat serà Cèsar
el triomfant? No tot ho prens en tan cega carrera
avergonyint-te, Fortuna, de res. Que els ànims li donen
Gàl·lia ja, rebel per molts lustres, i els anys en la tasca
sacrificats? Al Rin que fugí d’unes gèlides ones
i anomenant oceà l’estany d’incertes onades
que havent cercat els Britans els mostrà l’espatlla poruga?
O l’ha inflat l’amenaça irreal que el renom de follia
va expulsar l’armada ciutat dels patris estatges?
Ai, dement' no fugen de tu: a mi tots em segueixen.
Jo, que en portar fulgents per tot el pont les ensenyes
no encara Cintia el disc complet dos cops ocultava,
temerós, tot el freu deixava de mars el pirata?
I demanà la llar en angost indret de les terres.
I jo mateix, perseguint l’indòmit rei per Escítics
entreforcs, aquell que els fats Romans retardava,
vaig forçar-lo a morir tenint més èxit que Sul·la.
Buida de mi no hi ha part del món, sinó tota la terra
tenen els meus trofeus, sota el sol que sigui que es trobi:
per vencedor d’aquí fins gèlides ones de Fasis
l’Óssa em té; d’ardent Egipte i l’eix de migdia
m’és conegut' de Sirte que mai no vincla les ombres;
tem el meu dret l’ocàs i qui Tetis fereix fugissera
l’últim després de tots els rius, el Betis Hesperi.
Saben de mi els Àrabs domats i Heníocs ferotges
en el combat i el Colcs coneguts per la pell lladrugada.
Tem capadòcia el meu estendard i donada als seus ritus
d’un déu estrany Judea així com la molla sofene.
Taures i Armenis he dut sota jou i Cilicis ferotges.
Tret de la guerra civil què haurà deixat el meu sogre?
No acompanyà les paraules del duc cap clam del seu bàndol
ni demanaren els tocs urgents de la lluita promesa.
Fins el Gran va sentir la por i plagué enretirar-los
els estendards ni en un perill de tanta contesa
dur vençut pel renom de Cèsar mai vist' un exèrcit.
Com expulsat de l’arment un brau a la lluita primera,
cerca els indrets recòndits del bosc i per terres desertes
expatriat' en troncs que ha trobat posa a prova les banyes
i no regressa al past sinó quan, refeta l’empenta
és satisfet dels músculs tibants, desseguida s’emporta
amb tots els braus l’estol recobrat als salts que li plauen
a desgrat del pastor: talment' desigual en les forces
va l’Hespèria lliurar i per camps Apulis escàpol
va retirar-se el Gran a l'alcàsser segur de Brundisi.
Una ciutat que adés els colons Dicteus posseïen,
els qui fugint de Creta pel mar portaren les popes
Cecròpies que Teseu derrotat amb les veles mentiren.
D’un cantó, el costat angost d’Hespèria estrenyent-se
en un estret' condueix al mar una tènue llengua,
tot cloent l’Hadríac oneig amb corns sinuosos.
Ni tanmateix tal mar tancat en gorges estretes
fóra un port' si no rebés la força dels Caures
amb els esculls un illa tornant les lasses onades.
D’un i d’un altres cantó natura oposà les muntanyes
de pedregars al mar obert i apartà les bufades,
per mantenir contentes les naus de trèmula amarra.
D’on amplament tot freu és obert' ja es portin les veles
vers els teus ports, Corcira, ja Il·liri Epidemne a l’esquerra
vulguin anar a trobar inclinat el Jòniques ones.
Fugen  aquí els mariners quan Hàdria totes les forces
mou i s’han transformat els Ceraunis en núvols espessos
com quan el calabrès Sasó tapa la mar bromidora.
Doncs quan cap confiança en allò que ha deixat a l’esquena
no pot haver ni els durs Hibers pot dur a esbatussar-se,
car s’interposen els Alps en extensió immesurable,
d’una tan gran estirp al fill més gran aleshores
parla: ‘de tot el món et mano temptar-ne recessos:
vés a atiar l'Eufrates i el Nil' arreu on la fama
ha arribat del meu nom, ciutats per on Roma s'escampa
un cop jo he estat duc; colons Cilicis per terres
disseminats, torna al mar; reis Faris d'aquí agullona
i el meu Tigranes; tampoc efectius de Fàrnaces deixis,
t'aconsellem, ni els pobles errants d'ambdues Armènies
i les salvatges gents que hi ha al litoral del Mar Negre
i els efectius Rifeus i aquells que amb aigües espesses
té el llac Meòtide lent' sofridor de carros Escítcis,
i-per a què dir més? Fill meu, per tota l'eixida
duu el meu combat i per l'orbe sencer les ciutats dominades
sublevaràs; que tots els triomfs al bàndol retornin.
I qui amb nom Llatí els fastos marqueu, o vosaltres
el primer Bòreas dugui a l’Epir des d’on per les terres
de Macedonis i Grecs adquiriu renovades les forces
mentre a la pau dóna temps l’hivern.” Tal deia i les ordres
tots acomplint deslliguen del port les còncaves popes.
Mai avesat a endurar la pau i repòs de les armes
gaire llarg, perquè els fats no tinguessin temps de mudances
Cèsar segueix, entretant' i encalça la passa del gendre.
Fóra als altres bastant haver pres tantíssims alcàssers
al primer atac, tants forts oprimits bandejant-ne els contraris,
àdhuc el cap del món i màxim botí de la guerra,
Roma, un fàcil botí; però Cèsar que en tot s’abalança
no trobant res fet quan resta quelcom per a fer-se,
segueix atroç i a més, per bé que Itàlia sencera
ja posseeix, li sap greu que el Gran en platges extremes
s’hagi establert i que els és comuna; no vol que recorrin
els enemics un freu obert i amb gepes les ones
talla i la vastitud del mar amb roques tirades.
Perd en la immensitat l’esforç inútil: esgota
l’ona voraç tot roc i els monts barreja amb la sorra
com si del mar Egeu al mig de les ones l’altíssim
Erix es precipités, cap roc, amb tot' de la plana
treuria el cap, o si el cim sotragat del Gaure es fes caure
en les profunditats, tot ell' de l’Arvern estantissa.
Doncs, com que no retingué en el llit cap gepa els seus pesos,
Sembla bé fermar lligams a selva  tallada
i relligar pertot els troncs d’immenses cadenes.
Fama semblant cantà sobre el mar que Xerxes el Persa
va construir, soberg, i massa gosa amb passarel.les
i que abrivat ell va atropellar l'estret Hel·lespòntic,
sense cap por de llevant ni ponent' quan veles i flotes
feia passar al bell mig de l’Ató. Així van estrenyent-se
boques del mar amb tala de bosc; i amb una gran gepa
l’obra emergeix tremolant sobre el mar les torres alçades.
Quan Pompeu per un nou terrer premudes les boques
troba del mar, estreny l’esperit amb angoixes mordaces,
com s’obriria el mar per a dur el combat per la plana.
Plenes, sovint' de migjorn i dutes amb tenses escotes
pel mateix dic del mar les naus van rompre la punta,
en el salat' del munt' obrint espai a carenes
i la ballesta llançà clivellades torxes tesada
per braços forts en el fosc. Llavors que el temps a furtiva
fuga semblà escaient' no agitar la platja cap fressa
de mariners i no dividir amb la trompa les hores
ni amb l'avís portar els navegants al mar la trompeta
va advertir als companys. Començà ja l'última Verge
a invitar l'Escorpí anunciar l'eixida de Febos,
quan desfermaren les naus silents. No va l'àncora moure
veus, llavors que la dent s'arrenca de sorres espesses
mentre l'antena de l'arbre es corbà i quan el pi es dreçava
tan elevat' els pilots de l'estol espantat emmudiren,
els mariners penjant fan caure les veles lligades
sense brandar els ferms cables per tal que l'aura no xiuli.
Fins el duc amb precs això et demana, Fortuna:
pugui la Itàlia almenys, que tu has prohibit que retingui,
perdre-la. Quasi que el fat no ho permet' car, empès pels navilis,
amb un ressò vastíssim el mar gemi, s’alça l'onada,
i barrejant-hi tants solcs de quilles, la plana colpida
és rebullent i amb un brogit regolfa la platja.
Doncs l'enemic als portals que de tota ciutat els obria
la lleialtat mudada amb el fat' i dins les muralles
ben acollit' amb cursa veloç dels  ports que unes banyes
torcen, se'n va al sortint i sap greu que el mar té la flota.
Ai, vergonya: el Gran fugint és victòria minsa.
Un angost canal portava a la plana les popes:
més estret que l'oneig Euboic que Calcis assota.
Van dues naus encallar per aquí i a punt per la flota
van recollir-les les mans, duent la guerra a les platges
és on primer enrogeix Nereu de sang ciutadana.
Surt el restant de l'estol' privat de les últimes quilles
com al vaixell Pagaseu percaçant les ones de Fasis
Li tramete uns esculls Cianeus la terra en les platges:
l'Argo furtada als puigs va ser perdent-se la popa;
la immensitat del pont colpí Simplègade vana
i a fixar-se tornà. Ja a Febos venint confessava
no el mateix color de l'èter Eou i no encara
blanca, la llum enrogeix i els focs als astres més pròxims
roba, afluixant la Plèiade i ja del Bover que declina
tornen els carros llanguint la faç d'una volta serena,
tot ocultant-se els estels majors, i del dia que escalfa
fuig la lluerna mateix. Ja, Gran, el pèlag tenies
però no duies els fats de quan damunt de la plana
vas el pirata encalçar arreu del mar: la lassa Fortuna
dels teus triomfs ha fet defecció. Expatriat amb l'esposa
i amb els fills i tots els penats traginant a la guerra
exiliat sublim ara vas amb gents que et segueixen.
Cerques un lloc remot per a una indigna ruïna.
No perquè t'han preferit els suprems privar de sepulcre
patri, s'ha condemnat a la tomba l'arena Faresa:
planyen l'Hespèria. Lluny i en l'orbe remot que Fortuna
vulgui amagar aquesta impietat i la terra Romana
immaculada en la sang del Gran que estima reservi.
3. Quan migjorn emputxa l’estol en pròfuga vela
arremetent' quan l’alt i pregon les naus agitaren,
tot mariner en els jònics oneigs fitava la vista:,
Gran, només, tu no acluques l’esguard a l’hespèrida terra
mentre tos ports pairals, menthos arenys que a la lluca
mai de Remei no hauran de tornar, i els cims que de núvols
són postrats i els penys enigmàtics mires, i fumes.
Quan la cossa del jefe en un son exhaust engimàtic
Treu lo capell' Entontxtes, d’horror paorós una crida:
Júlia hi veu, que per l'escratxat erm testa funesta
alça i la resta dempeus, a la tomba cremant' furiosa.
“De les elísies conys i Pla expedientada dels Justos
A llegir” digué: “i a escriure, i als mames i papes
M’he ultrapassat d’ençà el cívic sarau! Jo he vist' al.lucina,
torxes que al get del vostre efaset Eumènides brandin;
el Caixabank del tost Aqueront innúmera popa
va sofregint; el Tàrtar bada a interminable tortura:
quasi les tres Mariones que no, flagelant-hi la destra,
donen l’abast' rompent cabdells s’exhausta la Parca.
Jo t’era l’oficial' Gran, i pompes alegres guiares:
s’ha pervertit la Sort amb els llits, i la sempre marcada
a arrossegar a l’estrall pel fat compromís de puixança,
Pel catxondo casà Cornèlia, pute, sepulcre!
Que ella als teus virolais per mar en guerra s’aferri
mentre el son furiós jo tingui l’App de trepanar-te
i per l'amor no pilleu ni un nanosegon memorable
sinó que Cèsar a llums i que Júlia et tingui a les fosques.
El que és a mi els oblits, marit' de la riba letea
no m’han desmemoriat de tu i anar-te darrere
deixen els reis dels muts. Vindré, quan facis la guerra
Pel bell ple del reng. Mai, Gran, no podràs, per les ombres
per tots els meus esprits deixar de ser gendre; endebades
proves a tall de matxet arrencar la teva penyora:
et farà meu la guerra civil.” Tal diu i s’escola
l’ombra entre els braços del seu marit astorat esmunyida.
Ell' malgrat que esperits i déus amenacen desastres,
més gran es tira a regerta en tots mals amb pensa resolta,
i “què” diu: “m’ha d’espantar la imatge d’un buit espectacle?
O, després que som morts, de sentir res a l’ànima resta,
o fet i fet' la mort' res.” Tità agotnat a l'onada
Feia vial' i ja tan afonat del disc sonaflama,
com acostuma a faltar ja a punt que és plena a la lluna
o si plena ja fou: a les naus una fàcil entrada
féu un indret acollent. Llavors recolliren els cables
i havent l’arbre abaixat a rem recuperaren la costa.
Cèsar, en ser que els brofecs van prendre les naus estressades,
i tapa el freu els estols i ja a l’Hesperida Riba
sol per duc s’erigí, no l'acontenta la gesta
d’heure expulsat el Gran: lamenta l'espatlla segura
duu l’enemic pel mar. I ja cap fortuna no basta
a aquell guerrer abocat' i tan valuós no li era
vèncer com per diferir esbatussada. Llavors, aclarint-se
bèl·lica angoixa del cor, tenaç, a pau la recicla
i sabedor de quina faisó atraure del poble
buides amors i motius de còlera i màxima ratxa,
arrossega amb blat' de favors. Que fixa les viles
Nomes la fam i es compra la por, quan bla els poderosos
peixen el folc: dejuna no sap què és témer la púrria.
Rep Curió el trasllat a sicànides viles i l’ordre
Lla on el mar en oneig sorpresiu o la riba aclapara
o be esquinça al bell mig tot fent-se arenys de planeta:
força gegant allà de pèlag i sempre treballen
aigües perquè no els puigs repeteixin contorns de divorci.
I ja batusses també en sardoniques ribes escampen.
Totes, de fruiterars, dues illes, al món conegudes,
Cap, ni l’hespèrida abans, d’unes collites remotes
Terres, ni més reblertes van fer les sitges romanes.
Quasi de ple supera el terròs, migjorns a reserva,
quan sota l’eix mitger forçant tramuntana la broma
d’escampats aiguats ha dut Líbia pingues anyades.
Tal' quan fou provist pel duc victoriós, ara files
Arrossegant d'inerts, de pau firmant aparença,
cerca coberts pairals. Cap, si retorna a la vila
sols i només amb pobles dels gals i l’Óssa sotmesa,
quina corrua de gestes en gran processo d'arribar-se
quins, va poder, de guerra semblants! Al Rin a cadenes
Per lliurar i l’Oceà, enlairant com Gàl·lia els carros,
Com de noble a barreig els blonds britans seguiria!
I quina pompa perdé, oh anant a vèncer més coses!
No en alegrat fugint pas ell encontre, les viles
sinó callant van veure’l de por i enlloc s’adreçava
colla a petar del duc. Gaudeix però fent-se de témer
tan gran pànic a tots i ser més estimat no desitja.
Ja hagué els precipitats superat de l’Ànxur alcàssers
i per on els estanys pontins talla molla carrera
on l'alterós boscam, l'escítica on regna Diana,
i on al feix llatí via fa a la cresta de l’Alba;
d’enlairat roquissar lluny ja contempla la vila
vista de l’Óssa no pas en tot el temps de batussa,
i admirant' tal fa, la seva muralla de Roma:
“Ets tu, estatge dels déus que de cap Mart per la força
homes han despitat? Per quina ciutat sacrifico?
Déus, tant de bo, de l'Alba no pas en Riba llatina
s’ha ara el furor agotnat ni junt el sàrmata ràpid
al pannoni i als dacs mesclat el geta: tenint-te
d’un tan covard' tu, Roma, de duc, Fortuna perdona
que jo soc la Guerra Civil!.” Tal feia i a vila
Puja, tota esbalaïda d’horror. Que amb flama negrenca,
creuen, el mur rapirà de Roma que és bona conquesta,
que esbargira tot deu: era aixo, la mesura del pànic.
Pensen que tot el que pot ell ho vol. No faustos auguris
no simular en alegroi festeig unes veus de mentida
quasi ni vaga odiar: Febeus Palatins arremora,
sense el dret de convocar el senat' una colla de pares
treta dels amagatalls: no pas cordials amb el consol
Esclataren escons, no, per llei, potestat seguidora,
Nombra el pretor, i les curuls a lloc desertes cessaren.
Cèsar significa tot: a parlar examinada la Cúria
testificà. Segueren a punt de vàlua els pares
si el regnat' si churches per ell' si el coll demanava
o expatriar el senat. Millor, que més avergonyia
Baladrejar que Roma provar.
      Però còlera excita:
si resistir al violent podran les lleis per un home
sol' experimentà llibertat. I Metel follonero
quan veu gegantesca munint els temples saturnis
Púrria, accelera el pas i rompent les files de Cèsar
cap als portals d’un temple no encara obrint-se s,aposta:
fins a tal punt ell sol la mort o el ferro de témer
no sap l’amor per l’or; sens cap diferència moren
les perdudes lleis però, part baratíssima d’éssers,
varen portar, les riqueses, engrinys; prohibint la rapinya
Pel vencedor, el tribú afirma amb veuarra sonora:
‘no sinó pels meus flancs s’hauran d’obrir per a vos els
temples batuts, i cap no en duràs sinó amb sang sacrosanta
emporcadets, furtaire, tresors. Força els parlamentaris
En tals deus creuran. Que Cras en guerra marcant-te
La imprecació a follon cruel tribunicia es calma?
Ferro ja descobriràs: ni la púrria no t’ha de fer escrúpol
espectadora de crims; estem a la vila deserta.
No portarà el soldat criminal medalla en nosaltres:
pobles hi ha que podràs arranar, hi ha murs que regalis
A espoliar nua pau no pas et força fretura;
guerra, és Cèsar, que tens.’ Vencedor, gran còlera, a aquestes
Trobes ardent l'esper vanitós d'una mort honorable
‘Pega,m i no’ esmenta: ‘d’aquest coll haurà de tacar-se
la mà nostra, Metel: de la còlera digne del Cèsar
Honestedat no et fa. Tu síndic llevar la discreta
llibertat? No pas a tal punt barrejà cara al pèssim
Òptims el greu jornal que no, si per la veu segellades
Son les lleis de Metel' voldran ser per Cèsar llevades?
Deia i encara no pas el tribú s’apartà de les portes,
còlera el puny més encar: cruels considera les dagues
oblidant la toga fingir; quan Cota va empènyer
a desistir Metel d’empresa massa atrevida.
‘Llibertat’  esmenta:  ‘per al poble torquit per l'Estat es
mor en la llibertat de qui reservaras una copa
si quelcom vols haver encomanat. A tan gran injustícia
hem obeït lligats. Solsament perdono vergonya
i pànic degenerat que ja no podran mai esborrar-se.
Ràpid versar la llavor culpable de guerra cruenta
mouen els pobles pels danys, si n’hi ha que els drets protegeixen
no per ells, per al senyor esdeve greu la plusvàlua esclava.’
Tot seguit' enretirant-se Metel' s’esbatanen els temples
sona llavors el roc tarpei i en màxim obrint-se
narren de l'estridor els batents; desat de ben fondo
prenen al temple per anys més que moltíssims intacte
tot el fisc del poble romà, que les Púniques guerres,
que hagué donat Perseu, de Filip vençut' que la presa,
que a tu, Roma, en el fuit d'un sol trepidant reservava,
l’or amb què no vengué Fabrici el teu vassallatge
tot el que els costums dels avis austers conservàreu,
d’Àsia rics allò que en tribut trameteren els pobles
i al vencedor Metel lliurà la Creta minoica
el que Cató al bell llarg tradui sobre platges de Xipre
ja els tresors d’orient i de reis captius darreries
que en els pompeians triomfs de riquesa avançaven
se sostrau: s’espolien els temples en trista rapinya
I era ja la pionera en misèria, Roma per Cèsar.
Entretant la sort del Gran per tota la volta
Les decantables per ell en guerra viles moguera.
Pròxima al seu proper guerreig fa Grècia forces.
Mans de foceus Amfisa i ja Cirra també pedregosa
i el Parnàs dugué d’un coll desert a les bandes.
Concorregueren beocis els ducs que ràpid envolta
d’aigües oraculars el Cefís i Dirce de Cadme
i les pisees mans i a les gents que per riba reporta
dolls de sicanis l’Alfeu. Ja arcadis deixen el Mènal'
deixen hercúlia ja i la lleva traquínia l’Ete.
Dríops i Tesprots corregueren i alzines callades
abandonaren antics de l’eix caoni els sel·les
exhaurí al complet mal que una lleva d’Atenes
primes van retenir drassanes de Febos les popes
creure’s del cert' són tres a voler Salamina les quilles.
Ja amb centenar al combat preferit de Júpiter corre
Creta vetusta de gents i a moure Cnosos aljaves
sàvia i no als projectils pitjor Gortina d’aurora
i els qui l’Oricos dardània té i l’Enívol en altes
selves escampats, l’Atemeu, i de nom antiquíssim
Enqueliàs, d'en Cadme convers el dol testifiquen,
Còlquida i de l’Hadrià escumejant Apsirt a l’onada;
qui viu als camps també de Peneu dels quals a la tasca
tèssala va fendint l’hemònia Iolcos l’aixada.
D’aquí fuetejat primer el mar quan rústega l’Argo
desconeguts mesclà en violades platges els pobles
i la primera amb els vents i del pèlag oneigs furiosos
compongué el llinatge mortal i als fats per aquella
nau una sola mort s’afegí. Ja l’Hemos es deixa
traci, i la que fingeix biformes Fòloe els pobles.
S’abandonà Estrimó que al Nil temprat acostuma
d’encomanar bistonis ocells, i la bàrbara Cone
que és on perd sarmàtics oneigs i esparsa pel fondo
D’Híster aclivellat un cap sol Peuca remulla,
Mísia ja, i dispersa al Caïc glaçat la contrada
Idàlida i prou massa en terròs Arisba pobrenca
ja els qui per Pítone hi ha i qui, Pal·la, les teves ofrenes
ploren per Febus el vencedor, maleïdes Celenes
on ràpid i en arenys s’abaixa el Màrsias rectes
a l’errant Meandre se’n va i mesclat s’hi reporta
i el terròs sofert a eixir d’armíferes vetes
el Pactol' on la plana fendeix més sabuda no l’Herme.
I les ilíaques mans estendards i forts esborrables
varen cercar pels seus averanys, ni la faula de Troia
contingué i del frigi portant-se Cèsar Iül·le.
Vénen de Síria a més les gents; es deixa l’Orontes
i feliç, tals fames el Nin, Damasc la ventosa
Gaza ja i en l’arbust de palmes rica l’Idume
i l’inestable Tir i Sidó preciosa de propra.
Tals a guerra les naus en gens tort límit de pèlag
certa no més que en cap dugué la Cinosura de quilles.
I de primer els fenicis gosats, si cal creure la fama,
a signar amb uns rudes senyals la veu duradora:
no encar de riberencs teixir pas Menfis els llibres
Comprengué i en els rocs només les cledes i feres
i els animals gravats guardaven màgiques llengües.
S’abandonà de Taure el boscam i Tarsos penea
l’antre el corici obert també en rosegada pedrissa
Mal·los i més remota Efes retruny de drassanes,
justa el cilici tramet' ja no pirata, la quilla.
Fama mogué els eous, també de guerres, recessos,
per on el Ganges es col qui sol en tota la volta
Fauces al naixement enfilar contraries, Febus
gosa i un encarat corrent empeny cap a l’Eure
és on després Peleu capitost per la plana de Tetis
consolidà i pel gran vençut món va confessar-se
i on en gorg dividit una ràpida font que reporta
l’Indus vast en aigual mesclat no nota l’Idaspe
dolços de tendre canyís i aquells que es beuen els líquids
i els qui tot tenyint metzina porpra crineres
àgils en multicolor encasten els bucs pedreria
i els qui es van la pira aixecar i ben vius a calentes
brases van ascendir. Per, gran que és glòria al poble
haver ficat la mà els destins i replets de la vida
haver donat que sobra an els déus! Vingueren feroços
els Capadocs d’Aman sever un poble no addicte
i tenidor l’armeni de rocs giraire Nifates.
d’èter pessigollejant boscam deixaren Coatres,
desconegut us, àrabs, fins en un gir arribàreu
ombres meravellats de forest no córrer esquerranes.
Ja els extrems Orestes mogué bogeria romana
I els cabdills Carmans, dels quals ja en gir cap a l’Austre
L’èter no pas del tot capbussar però l’Óssa contempla
Mentre el Bover d’allà en prima nit relluu rapidíssim
I dels Etíops el sòl que cap no afeixugaria
Zona de pol portador d’estendard tret que en l’agenollada
Última del corbat s’avança l’ungla, del Toro,
I on el cap amb ràpid també alça Tigris l’il·lustre
Eufrates, les fonts que gens disperses sadolla
Pèrside, i no sabut' si gorgs la terra barreja,
Quin a les aigües escau de renom. Però en camps esbargint-se
Empra l’Eufrates feraç el torn de la Fàrida onada;
Tigris, però, de sobte la terra es xucla badada
Mentre cobreix el curs amagat i de nou renaixent-lo
En nova font el raig no assetja les ones de pèlag.
Entre les files de Cèsar i els estendards de la contra
Els bel·licosos Parts favors dubtosos tingueren
Acontentats d’haver-ne fet dos. Tenyiren sagetes
Errants les Escítiques gents, que Bactros en vèrtex
Tot gelabrós tancà i en vast Hircània boscatge;
Els Lacedèmons d’ací, poble aspre en moure la brida,
Heníocs i amb cruels llindant el Sàrmata Moscos;
Dels Colcs on la campanya tallà riquíssima Fasis,
Halis allà on a Cresos fatal' on gorgs ajupeixen
Tànais els Rifeus, d’un altre univers nomenada
Impongué a l’areny i d’Àsia a la llinda mateixa
D’Europa tot dirimint els confins de la terra mitgera,
Ara aquest' ara aquell' on s’agotna, el gir amplifica;
I per on torra el freu, de Meòtida oneigs pariria,
El Pont i als Herculeus arrabassa glòria límits
I l’Oceà impedint que sols s’hi Gades arribi;
D’ací les Essedònies gents i a l’or vinculades
Tofes tot Arimaspe cenyint; d’ací l’Ari amb coratge
Tots del Sarmàtic saldant els llargs dejunis de guerra
On dels Massàgetes fuig a cavall i Gelons que s’enlairen.
Pas, quan davallant els rengs dels regnes Memnonis
Cir, i en escampall de dards revistada la tropa,
Perses va davallar i, venjador d’estimança fraterna
Planes amb tan enormes baté d’estols, no pas, únic
Tants de reis tingueren cabdill' ni mai junts resultaren
Pobles tan variats de fe, tan desacordades
Parles de folc. Tants amics, gitadora a immensa ruïna,
Pobles va sollevar i dignes de la tomba del Magne
Els funerals Fortuna donà. No Hammó Cornucopi
Va cessar de gitar esquadrons Marmàrics a guerra,
Tot el que d’aponentats obre Líbia l’àrida, Maures,
Fins en arenys d’aurora arran Paretònides Sirtes.
Perquè rebés feliç mai pas tot Cèsar d’una vegada,
Semblantment prestà Farsàlia el planeta per vèncer.
Ell' en haver deixat els murs de la Roma espantada,
Accelerant el reng l’Alp sobrevolà nuvolosa,
Mentre doncs altres gents de rumors d’horror s’espaordien,
En el dubtós gosà reservar la Focea jovença:
Mai per grega blanor ni llei signà ni fiança,
Causes, i doncs, seguir, i no el destí. Però abans bogeria
Lliure i poder esbiaixar els soldats el dur determini
Amb argument arrangen de pau, l’enemic de la vora
Preguen tot avançant-hi rams de Minerva de Cècrops:
“Sempre pels exteriors destins a la vostra contrada
Companyonia al combat Marsella ens testimonia
Qualque que segellés llatina crònica segle.
I ara, si a cap triomfs per zona vas desconeguda,
Sacrificades rebràs en externa batussa les destres.
Bé si fúnebres rengs, prepareu si bé ara salvatges
Lluites discordants, les llàgrimes i les excuses
Hem de donar a la guerra civil. Faci cap nafra ròssec
Santa de mà. Si als celhabitants bojor des la batussa
Bé si els terraparits Gegants temptessin els astres,
No però hauria gosat pietat humana bé en armes
Bé en vots Júpiter fer-se proper i les sorts dels celestes
El mortal llinatge ignorant amb prou feina per foldres
Coneixeria del cel que sols hi regna el Tronaire.
Posa-hi que sense comptar d’arreu concorren els pobles
I no encrespa inactiu de crims l’univers propaganda
Perquè la guerra civil freturés d’espasa forçada.
Sigui tal decisió per a tots bona, vostres refusin
Fats, i no un altre soldat escometi aquesta batussa.
Qui no veurà llanguir la destra a l’esguard del seu pare?
Prohibiran escampalls de germans diversos les fletxes
I ja tot s’ha acabat si no us encomanàreu a aquells qui
Guerra se’ls ha permès. Només hem de pregar-vos a l’últim:
Àguiles de terror i hostils estendards abandonis
Lluny de ciutat i a les nostres fiar-te vulguis muralles
Deixis que s’exclourà admetent-hi Cèsar la guerra.
Resti un lloc sostret al crim, per a tu i per al Magne
Assegurat' que si el fat consulta la vila invencible,
Pactes si vénen de gust' hi hagi on aneu sense armadures.
Bé que en tan gran reclamar de Mart Hiber divergència
Què rabejat varies camí? No el pes de les coses
No en som les ocasions; mai a les armes felices
Fèiem la mà, dels primers estatges de pàtria pròfug,
I des que es transferí de cremada Fòcide alcàssers
Sota d’uns murs petits en segurs de platja aliena
Única ens fa brillar lleialtat. Si cloure muralles
En un setge pretens i esbotzar per força les portes,
A rapinyar la torxa al cobert i fletxa dispostos
Arrabassats xarrups d’oneigs a deu trastocada
Recercar i assedegats llepar la terra esventrada
I, si Ceres faltés molt temps, ja esbullada trobar-la
Lletja ja de collir amb mossecs atènyer sucosos.
I per la llibertat atacar no espanta aquest poble
Púnic el que en un Mart portà Sagunt assetjada.
Als mamellams de les mares rapits i debades a ròssec
Es gitaran eixuts els pits de fam a la flama
I la muller del marit fidel voldrà la matança,
Barrejaran ferida els germans, i forçats a la guerra
Cívica, millor aniran fent això.” Tal Graia jovença
Deia a la fi, quan pel torbat traïdes aspecte
Ires del duc també delatà la veu la sofrença.
“Buida mou els Graions una fe de la nostra carrera.
Per molt que de l’univers arribem als eixos Hesperis,
Resta a arranar Marsella del tot. Cohorts, alegreu-vos:
Guerres us rajaran per do dels fats a la cara.
Tal com els flats afluixen el tret' si no espessa fermesa
Hi apareix de bosc, en espai inútil perdent-se,
I com es fon ben gran sens cap obstacle la flama,
Tal d’enemic em nou freturar, i un dany considero
Dels guerrejars, si no fos els possibles vençuts rebel.lant-se.
Però si degenerat vaig sol a la guerra esbargida,
Ja se m’ha obert el cobert. Ja no pas excloure’m intenten,
Volen haver-m’hi tancat. Però bé els contagis de guerra
Crus fan fugir. Pagareu el preu de la pau demanada,
I no res ésser en el meu aprendreu més segur segle
Que el combat que jo duc.” Així tal havent dit' a la vila
Gens trepidant regira camí; ja la closa muralla
Mira, i en espessor de jovent la vallada corona.
Emperosí, és Focaica benbé per on benvibra l'anus
Quan mires els foceides de tofes flotants i de ròssecs
Bennavals, experts a girar la rodella i la Quilla
Dem, Irasol' un vuit' relaxen tant que enrabia,
Quisqui no hi perd vol perdre-hi encar reliat de bravura
I de braó conta,m-ne que el senglar es tosten Edònic
Per cap d'any enlloc de Kapó, i al sexe se,l veuen
Sense dansar si hi ha dol a cent masos la Rodalia
Per Juvenals els tindràs i exempts de vellarda tothora
els qui de tal faiçó veràs remenar-se la Xerri
immortals, em semblen iguals i persuadeixen
fort el bo i l'hirsut inclòs l'exclòs a Tavernes,
vanten-se'n dels Tofeis que ells han rasurat i s'ho callen
al chor mut' que de gau i de déu tenen sempre semblança
mentre flotant ja saltironant l'alegre sardana
pas a passa, clavant' l'enemic i en danses el pacten
ni en jurarien pas ells, pas elles ni s'enterarien:
així de purs, i de clarament nets, els grecs de Focea,
tals com ni en trobaràs en cent mil milles a l'onda,
passen el temps florejant també cuidant-se dels avis.
Busca,t un nou bastard Putamare dels fillsdelaputa
Ratllo amb el vers lleuger ells l'anomenen mugro
Que be li versifiqui un retonyu de patriaxica
La meva dolsadulso no desdideia de mi
Importa? Ja, un cabronet que te records dels rebesavis
Tots, un advenedis que m,ham untat a cavsll
Mantua te el Marron, Verona ja te el Telenculu
Soc la gran lgoria jo que la dentengan, de valls.
Llirement albertet vas dir la paraula honesta
Quan la costella vege que era del folch natural'
Qualsevol i vindra a veure les valls aquoses
Monyes, en tneim pocs que hagin negat el jemblunt'
Un bernat que amb lestul poteges aquest poetarro
Xatamaronadedol! Escel pecat del pompeu
Fabra xic decla bella i xics decla jove
Si llegiu no em regaleu ni mitja unça pas d'or
Tranquils que emborratxat faig pitjorissimes coses
Jo men vaig a putejar els veritables cavalls.
Cantic d'imbecils, genial' mira ves a la merda bastarda
Jo haure mort i semblare un capella de convent'
Bendret a l'encrestall Tirrè! l'extrema carena
Lígdam has vomitat un roc a goma que peta
Busca un carxof, pero li encertà , a la templa del Pombo
Expulsat col.legiat la gràcia al nen fa que trenki
Amblamamà corren tots a mirar ell fentse l'hipnotic
Estupidet' es pensa que allo ja son cagarelas
I ja al punt de notar el xiquet de la colla vetrempa
Uau, li fa estupendus com creus, la tòrtora, garla?
Nens, ho sabeu: my story is much too sat to be tolden!
jo també he estat un putu negrot pel cul i la boca:
però no he tingut mai, l'Arkaik, Gitano, i estrusca
guapa com la mamà. La guerra és fonyaquefonya
el gran es mort' ahir, i us en presento la prova:
quan visqué, vaig ben dar-lo pel sac! Tal fot i a l'amicus
cagate telalloret' a manubri, palusipedras,
és genial' aket nen, fill meu jo el dic putativus,
i ni tan sols fan centre de l'enfonyar-se tu pagues!
tongo! que hi van posar l'espasa d'Àjax de fusta!
mama mirava com la qui no vol tot fent la bugada,
fent-se la megatristets pel gran capullo Bielsa
malparlat i asserenent-se en el record de la lluca
quan veu i sap que Balasch és mort' de vellarda viscola
quina postal' ni un sol homenot al veure la mort' no
sàpigues caure de llarg, al cotxo et recullen, Gallardu!
ja se n'hi va, i el cul em pompa i petakipeta.
merda no ploren, aiai ningú em pessiga lo thethu
Fora sustents, mares, a rajar llet! Exhalta la Palma!
venen vahits i no veuen què fan ni que els fotis la polla
a l'orellam, el tontoel Gerard l'anagnòrisi pilla
ole caput ja llisca i s'emblanqueix la jugular
veuen Papà, i apamunt! Cap so de cap gorja sabuda,
les perverteix pas més del tot que ja necessitaven.
fan bes, deixen entrar el gran Phoy, clou tendra la parpla
ara, a Gallardo li agafa un infart' a fer ulls injectats en
sanch jaumeriba, comença el dolor, no perdono la Thempla!
Nentrankil mama no beurrè i pel coll del teu vieju
LidireMU per Jesus Natzarè aquest merd-te l'esvorru
culpa la mama la té que ha muecat les orangutanades.
no has corregut del tot' i encara pots sobrebibir-me!
Talfot' i, igual que un ganxo de carnisser en la vedella
ja ha retacat lo punyal' però vol una puta tarima,
suicidant-se igualet: el llit del fill primer el pare
festa total animeu-vos la mort no existeix que m'espliquin!
Tot el chor s'inclina a aquest Feth, duals maidelavida
papa, guapes, total. a l'espuntall grec de la classe,
Judigarlant' però culpa'n aquell cabró de Freginal·les
i així es foten, que es fotin, cabrons, per ser marineru
pocs se'n salven, fugim! Quin dels jais a la vila
parla de gais? Ai les mamotrets, que bé que ploraren!
Premi, t'estrenaré, fill' mira la mama borratxa,
vésifes. el nenet creu que s'ho fa amb una mòmia
què hi has posat la padrina, papà, tu calles i folles.
algu sap que hia lladins? Pero el Brutus, entén, a la placha,
és la primera pel marifoc medalla de Cèsar!
4. Als Catalufs catxondolirons manava l'Afranyu
l'altre Putrunyu, munyots, tots dos, nimporta cacota.
Prou! Guanyes tu. I jo de nou que esperaré en poesía?
esperare. Puc dir quatre cosetes de tu mor
com em vas enamorar com l'atencio estiragasses
com em digueres adeu, com un Evemer refeies
i anire envant com per un pedregar tot jo esca perfecta
per a les monges i nois ja no tan nois i vellardes
de l'espart vine,m ara l'esbart de torrats idiotes
que escoltarán aço el que jo mai no he de fer-me
I assisteix-me, Mare, en la llum, i en la gracia, i en l'ordre
Ja m,he purificat: puc començar. Atenció, fosc.
Virtut neix de saber que hi ha qui espia els lavabos
Per a col.laborar dins la mirada i s,acreixen:
Totes som material radioactiu, persones i coses
Sensiblement els rocs encara hi diuen quelcom que
Tret que en aixo campio me,n facin gloria no importa
Deixo tot enamorat amb uns cartros sabonosos
Quan la complicacio que jo i no torta no paro
De fer entendre te molt' si, amb els meus gustos i tastos,
Ah universals! I no sols se fa pau que no mirin si miren
Entre si nomes aquest es l'equilibri que dicto
El que corsecadament tortura la meva completa
Pensa i no em deixa dormir, ni pas vetllar sense espantu.
James te basarda cruel a la callada tenebra
Pau te basarda cruel a les tisores i als foldres.
L'estacio de França era el lloc, el temps el dos mil quatre
I recent estrenats els retrets d'home, el momèntum.
Compro una porno al quiosc, aquests homes em posen de veres
Vaig a pixar rebotit' sense tocar-me, un bon trempa!
Surto rient al mirall i torno al poble. Plovia.
Aixi premia tot James. Jo amb calorades, i festa.
Que ens divinitza, mortals, des que per no perdre’ns negavem
En rabejada brutor els engonals i vinagre?
Es aixo el que m,ha fet' i la resta mirar-me les dates
De la caducitat del iogurt i el cereal bo.
Diu la doctrina acceptar que l'amor gai es per a sempre
I que no es pot trencar de cap manera: menteixes.
Mata la meva germana mateix, oh James, oh Singluten,
I comprendras ha sobrat com ella, i si no, seras borni
Del qui m,haure d'allunyar no comprometent-hi la vida:
Quan seriosament' pensa, vaig dirtho primera:
No les podras quan les vols, no les voldras quan les hagis
El nostre amor, amic, es per quedarshi ara aqui hi som.
Vivament' James, puc dir que escriure,m la lapida anheles,
T'ho donare vivament' no patiras per nosaltres.
Bernat no ens envejara si compren el reciproc viatge
Dels qui ens estimem sóc caire de mort i d'abisme.
Cara a paret sempre jo castigat tenebres esguardo
Mal pintades de nens previs i auspicis en dicto
Contra el qui contra el seu disc quelcom provoca respostes
Sempre furtades donem per al brutal invisible,
El comportament i sa rel incompresible
Ment radical i en tota jo basica i ben animala.
Es benaurat cent cops i mil mes el qui sempre vegeta,
Mineralitza el seu franc viure en quieta quieta
James i Pau som el rei: de nosaltres s,esperen mugides
Tustos i empentes envant' i pànics, i ser provocades,
Per a James i per mi l'escratx es el cert dia a dia
Merda dins la qual llegim voluntats moridores
Per a nosaltres dir prou es demanar-ne mes ara
Per a nosaltres, dir mes, serà rebutjar una parella.
I ens arreglem mirant-nos els cossos nus i tocant-nos
I surfegem pels horrors imaginaris de Fecbook.
Acratament lliurant-nos el puny impotent en el ventre
Llagrimegem despres que ni nosaltres ens vèiem,
I riem, i tornem. La faç m,epasta de semen
Posa paper secant i ja has creat un Dalí bo
Jo em menjo els seus calçotets si eren fets de coto i si portaven
Amb una esvastica gai tres mesos ensense mudar-se.
Ell s,emboca el meu cul i murmura paraules de Dafnis
Mentre li dic dissolut mon merda cabro i remenuda!
Passa a empalmar: quiet com un monarca tortuga
Li mantinc el gruix bo i esgaripant-li perdona'ms
Ens bavegem les mans i ens clavem vint bofetades
I caiem morts: dormim ja fins a les set de la clara.
I en ser el desparpellejar-se golut de la nostra mirada
Sincronitzats batallem per trobar el penis onera.
On era abans, i premem amb el puny fins ser dolorosos
Es com ens recordem que som marit i maritu.
Deixa.ls estals Ilerdencs, amb les seves flecapilloques,
sempre me'ls remiraré, i els seus bells erms catalufos
gent que el temps calcula, per si li plau al veí, sempre,
fer esllavissar en l'error d'alguna cosa risible.
Com que dir dels Catalufs stà fot en menysdunaestona,
per matal temps es varen reunir Catalufes matrones,
del que van dir ni en se ni puc jurar-ne doncs elles
saben guardar els secrets com ningú, matrones, que soles
elles han edificat el nom cataluf a les altes
esferozones del cel d'on mai no se n'esllavissessin,
i decideixen cridar, en l'incert, l'esbart dels Estrenus.
Els Estrenus, uns nois, en això jo diria que dubte
poc n'hi haurà, i amants de la llibertat moridora
tot o bé d'ells quasi, els quals bona part al bàndol del Magne
per pietat els duràs, però mai no s'ha dit de quin altre
poden haver entès mai l'enxarxament de les xarxes.
I al primer esglai de mamà, que el pit directe a l'altura
de Miramar fa mirar, ja apareix un Estrenu, i darrere,
tot l'esbart, ja en punt d'amenitzar la llòbrega festa.
Pots comptar, és veritat,  que al ritme Estrenus alegres
enjogassats, a la cresta dansant els roures i penyes,
mai no pas tant amb Jems gaudeix la Lídica noia,
mai no pas tant de Blunt meravella Madrid Barcelona.
Perquè dansaven de com pel buit inane collides
d'ànima i tros i les mars havien estat les espermes
i ara del foc violat, i com d'elles primeres comença
tot del tot i el planeta hagué el gir tendral acreixent-se
bo i l'argila quallant i excloent Nereu a les aigües,
continuant, i de tot, poc a poc, prenent-se la forma:
càndid en enllumenar-los el sol, engalipen països
i de més fondo caient a remoure de núvols tempestes
l'hora primera que el bosc es deixondeix i comença
fera feréstega anar per tot desconegudes carenes,
Sardanejaren, esclar, i és poc dir que sardanejaren:
eren tan bons movent els culets que Cèsar i tot si
veia l'esbart, els perdonarà l'exèrcit, la blanca
tota directa els la ben lliurarà en persona i afecte.
Cèsar pensa que al Gran li semblaria be un xotis
D'algun indret i es fe portar i depilar el bell Ligdam Pedrolo
Ja el tingue refolladet quan me li fa i li pregunta:
Ligdam, divi xicotet' allo de la pedra, Pedrolo
Com t'ho has fet' dic, per encertar que ton pare, manyana,
Festa agafes al treball? Senzill' fa el xic de Pedrolo:
Compinyonitzo pel bibero del manet ambel guapodeclasse
I ho assajem dues hores abans. Ja deia, fa Cesar,
L'escolania nomes sap ensenyar gilipollades.
I li dona mil eurets, i un disc i un tust a l'espatlla.
Tres dies mes enlla es presenta Cesar a Creta
I en atrapar Pompeu a l'ombra d'una figuera
Li atansa el paper, i li engega, caga, recaga,
Ho has cagat tot' Pompeu, els teus es pensen que el pare
Ve de paris, els meus que de Valls i les mares no saben
Si son creades enlla de les columes focaiques
I si mai respiraran per dexar-los jugar al komekokkos
Pero tots tenen a taula el plat a punt i fumeja.
Cesar mira fitafit Pompeu quan,salça gallumbos,
Pren el sogre pel braç i van nant cap a la Glorieta:
Mira, a vegades aquest guerrejar que nomenes batussa
Penso que, be esbatussada, o com se t'antulli fliparla,
L'hem perdut. Meditant la tròllica meditabunda
Encara algun detall restava per discordiar-lo
Ben netament i Cesar la iniciativa retoma:
Mira Pompeu acagar i no comecis el teu merdimerda
m'havien dit els nens, que em volies portar al culicrunchi.
Quan naixem ja morim i la fi depen de l'origen.
Als quals alçant l'esquerra torna el Gran amb compostura
a mi, que estaves cuinant la salsa amb les cebollones.
Cuida,t la gonorrea, Julai, i continua borratxo.
Calgui,ns sacrificar al totitot quant val tota la venda.
Cèsar fa, bo i comprenent la gravetat de la Cosa:
Tot i que perdonaré pels anys que es deuen al pare
la teva fe en mirifluts, jo crec, i molt ben educat, que
M'has demanat' Pompeu, l'Empastifluta Marrana!
Jo al meu torn et dic que el meu projecte és possible
i no m'empastifarà, com a tu, la piràtica paga.
Al qual el Gran agafà pel braç Cèsar i li retorna:
Vés a cagar, mariflut' que el Trump això ni t'ho paga!
Cèsar se'n deslliurà, del braç del Gran per a dar-li:
Cagaràs tu, Putiput' que m'he fet un chequeregalo
Amazon extridolent pel qual si compto l'assumptus,
estaré banquetejant quan tu estitolegis pitxutxis!
Mes Pompeu del tot no comprengué les ires de Cèsar
bo i afegí: Si me'n poses daré Cèsar, vènia, exemples.
Cèsar posant el puny al mentó resolut' me li venta:
Vés-te'n al Putiflut! Cagarríndules, Megatrileru
Quan Pompeu, resolt' li torna, amb aires alades:
al putiflut vas tu, fill de la putimatxa Carmela!
Llavors Cèsar, refet' li reestintola la petja:
Però tu saps el tet, saps tu marica la theta?
Quan furiós Pompeu, el fa recular per aquestos:
Què em dius tu tetitet, maleït Culipompa que ignoro!
Finalment' migabatut va Cèsar i li periposa:
Jo vull dir l'últim disc de Mogignes els Escossits de Castefa.
La paciència a can pistraus Pompeu li descarta:
És que no entens que Lluïsa Maria de Güell me la roben.
Allahontes, perdut de dolor de morena, diu Cèsar:
Queda't almenos el single del Blunt que inspira batalles.
Hasta que no pot més, explica encertadament el Gran:
Mira, si vols batallar, el Yosoytupadre l'accepto!
Passa per llà Sanromà: esbargeix pistatx a ses lloques.
Mentrestant' al litoral vernenc de la platja de Vermont
Un Peualegre borratx recull aquest'àmfora al caire:
Desemmaranya i llegeix ben cla i del tot se n'alegra:
mira Neró! En do mil anys encar de fer culipompa
al meu poble! Li ho agraïré pixant a la riba!
5.És com els jefes ferits per torns de les esbatussades
Contra el país dels Macets mesclant desastres i èxits
Me’ls guardà Fortuna parells. Dispersàra de l’Hemus
Broma les neus, i a l’Olimp de l’Atlas caient fredorosa
Els cuitava la llum que de nou bateja les festes
El primer que et revereix factor de l’època Janus.
Mentre però el darrer tram resisteix del dret honorable, els
Cònsols, als pares perduts a recers de les esbatussades
S’espigolen l’Epir. L’estranya i bruta contrada
Contingué els romans principals, i secrets d’oficina
Hoste per exteriors escoltà la cúria sostres.
I qui en dirà militars de destrals a dret tantes alçades?
Tant de feix? Nacions l’estat ensenyà venerable
No eren al bàndol del Gran, que el Gran els era en el bàndol.
Tan bon punt el trist aplec retenia silencis
Lèntul de l’enlairat escó se’m posa catxondo:
‘Del tarannà, si ,digne, llatí, de la sang, si, primera
És el canut en els cors, no en quina comarca el xantatge
O bé què lluny del sostre ens ha dut de la vila sotmesa
Considerem, sinó el vult sapigueu de la púrria vostra
I al legislar de tot' primer això considereu, pares,
Que estats i nacions tenen clar, el senat som nosaltres.
Perquè bé de l’Hiperbòria el bus gebrat sota l’Óssa,
Bé l’indret escaldat i clos de sulfurs que pivota
No concedeix les nits ni els sols diversos acréixe’s,
Si Fortuna permet' de l’Administració ens seguirà tot
L’autoritat fidel. Cremem l’escó a la Tarpeia
Amb els zippos dels Gals, Camil infiltrant-se pels Vejos
Roma ens era de llà. Mai no es va perdre rutina
Que el nostre dret país reconverteix . Les llars lamentables
Cèsar reté, i els masos balmats i les lleis acallades,
Closos a excepció espais exteriors, només Cella
Cúria veu pares que expatrià del ple de la vila:
Tanta de gernació qui no fuig és entre nosaltres.
Apassotats dels crims i en pau encarcarats duradora
D’esbatussada escampà el primer gir. Novament i completa
Tornen a lloc els artells. Mira el món a potència plena
Bada Occident suspès dels suprems: jeu l’hoste en onades
Il·líriques destrossat' de Líbia els erms escamosos
Curió del Cesareu caigué, part grossa, senat.
Alça l’ensenya, jefàs, dels fats espitxa la cursa!
Vostre deler xalar als putarrots, Fortuna regali
Tanta braó a tots dos com als expatriats un compintxo
Dava ideal. Amb l’any acabat' acabem la rutina:
Valtres, dels quals a final és l’abusança insensible,
Consulueu oh pares, pel mig, i el Gran ordeneu-me’l
Ésser jefàs.’
Pel nom del senat xisclegueigs alegrissos
Registrà i amb el Gran el destí de la pàtria i el propi
Redencunyà. Ja en contra de reis, nacions malparides
L’honra esclapeix i del mar poderós la Fèbade a ofrenes
Pasten a Rodes ben kitsch, i del gèlid els joves brutassos
Taíget rumorejant s’encomanen a Atenes vetustes,
I a la Marsella per dret retornen la seva Batea.
Quan Sadalàn, i la ferma Cotín i fiats de la dalla
Amos Deiotarieus i del rost Rascípoli, tota
Platja beneeix, i ja Líbia amb l’autoritat senadora
Volen txafar sots Juba tronat. Pels Déus Miserables!
A tu també, et' oh estat' que mereix tot traicioneru
Crema a l’Atzar, Ptolemeu, el culet' fe criminalista!
Escanyotar amb Pelieua els cabells ja plans, diadema,
Ve amb els flams? Cruel contra tot poble, xic, alces espases,
Fos contra el poble, només! La Roialti règia a Lagos
Es cobra la jugular al Gran i carronya de monges
Deixes l’Estat i del sogre un Prohibit!
Entontxes, la colla
Corre a les armes en ple, les quals, quan pobles i jefes
En la negror d’averanys, sort estabornida lliuraren,
L’únic dels ambivalents de Mart Resolgué degradar-se
Api l’advenedís, i el final xivatar de les coses
Patalejà als Megatrons, i per molts anys acarada
Dèlfica m’obre de Phoy els indrets de la Mortquetecagas.
Occidental tan sols quant sols sotragat de l'Eoa
El Pipileu, polleguera, en bessó xuxu l'èter anhela,
Clítoris, santa a Saluta i a Phoy, a la qual puta bissex
Dèlfica del Tebà, conta'm, Titulaira Bachucha,
que de tal sòl pel flux a terra despunta una caca
esmussadissa, del Pont diferència adés, i les Ostres
Oh, queca, casi brillant' seduït però el peny de la plana,
sobressalient! I per un sol jou, Pipileiu, callaves,
venjaré i fotrà el camp, tan bon punt la pellofa embudello
el Mamotret' que Pellof Putona en rude sageta
em va dir com, quan l'Estat trobi tres per al gat Fatipumpes
Ella ja ha vist Pellof: esvorancs li bada al cobalto
celestial respira el Kitkat i els pets xerrotaires
ensulsiada i humil' se'n fot en  caus Nenotoquis,
Timxembomba a l'entrony, on Fats se'ns en esdevé Pòllen
Jems, què hi tens al pantaló? Quin pardal esclafes amb èter?
deixes que entri, per fi, o vols un escatologopeda?
Qui el tussinillu de cel podrà tron tota carrera
de l'eternal secret retenint de l'esdevenidor món
conscient' les nacions per si dir papi prepara't
ententiní tenint d'hom un gran un poderosíssim
bé si cantussa la Murths, bé si ell se li'n fot i l'hi dicta,
s'esdevé Gras? talvès en trossos de Beukelaer
inseminada a l'airell' sujetons als girs, igualable
Júpiter al complet' imprescindible, a Cirrea
cova, airebé, ix èter, connectant-te al ròssec, Tronaire.
Quan aquest chor veritable ha ben bé concebut la Canuda
ultrasonada al permís homenenc sona i llarga la boca
de poetessa, qual Sícula en focs pressívola l'Etna
vespa abrumà, Campana picant com rupa s'esclata
del rebregat Tifeu en peny Inàrime sempre.
Tal espectacle per tots, emperò, i a cap estafada
el puter d'esllavissar el terròs de les merdes honestes,
s'atribueix. Noi allí amb paperets mala puta a l'orella
neu generant' que fixa cantant' ni que maldin mudable,
pels mortals de triar dirimeix, pels justos bonatxo
sempre els ben repassà i tot poble per als carapapes
com el Tir donà ell a amenaces tot tret de sortida
hasta la Salaminíaca mar recordà; s'alça les thetes
d'un terrer estranyoset mostrada la fi, i resolia
AIRE DETRITUFACTOR. Mai segles d'opípara ofrena
nostres més gran mancàreu de Déu, que el Dèlfic estatge
que se'ns cisà des que els reis estemordits de Fortuna
i de suprems, evitaren parlar. Li permet recitar, el porc!
La flamejant de precari polsim, i profunda Castagnla
completament. que si bé per un lloc un Fresc se li cola,
pute, quin càstig, la murths, implaccentera, rebria,
o mil eurets. ben bé es que en flagell i esperma de ràtzia
l'enteniment anglès destrueix, i a pols de catximba
pego l'enanu que xiscla etsbunik. aixi passen mitja hora
no s'esvaloten els nens igual que en una de Spielberg!
Appi de l'Occidental escrot al límit dentista,
diu, nouevist! Allahors li posen la de Lax'n'busto
Pepa, no m'has aprovat! Horlmirall Fot-l'ara Gerdsing!
fot-li Castanya al voltant i que se t'escorri amb Rutili!
L'Asserraderu vindrà, vagant' maleiant' bojarraca!
corre't de nou amb aquet' i entrenca les porres de l'Àngels!
Desde el llindar espaordit trement d'alçar-se la Bhoixa
fot-li ganyota al més turc, que sabrà com li escalfes el cúscus
bèstia, para el parany! Espe! me li fa: Malaputaa
on tens allò que vam fer? Callà el Parnàs Badocoina!
nodirarrè, que es toqui un piteth. Ah nava borratxa?
i flaquejà l'express, i a error de planeta Perversa
ja som al cap del carrer, com una serp fastigosossa
crema i li foten damunt un megarosari de cendres,
preveient no esborrar els entralls, però va a lo Xiquito,
de la Calssada callant' i li fot la capçeta del Lari!
a vós donats Sibil·lins d'autèntiques, les Antanyasses,
bé si Peàn solgué dirigir en satànica església
l'Ostra als qui deslligarà, avui dia jo no en trobaria."
s'obre i ensenya bé el clítoris, tot' i els la féu als incrèduls
Fe, el pànic sol' consciència és. Llaors torta primeres
clou cabelleres un balç i la tofa en l'espatlla resolta
pura de llor Fossaic una ínfula fresca l'abraça.
fixa i encara no sap, prement' dins el temple la monja,
tira endavant. i va fent antes fora morta que simple
ridi pollutxus makok yur biutiful gimme de reason
ande rollsrois mijefe vikingocavron fil·liputats
wunderbar wiener puhilarmoniker undich lusti polka
answered isin dewind like two boats inde fuck guithaneedle
hoihoihoi am deboi trankifeturessicluvassuru
guerdersaguill dersaguai mariquins mariquines tothora
lofisathousan taims. Beu gota d'oruxe, i serena.
Finiquitant' Fortuna, has txitat? I al pit de la Xorba
El llindar es rendí espetegat' i exclosa dels temples
Dansironà. Rabior insisteix, però no invacil·lada,
Cell que no escorre de Déu li sobrà i la noia salvatges
Tortura a tal punt els ulls, i per tot errívola, el sostre
Llàmbrega, ja en get esparverat' ja glauca en intentos
Geta ingoranda el Quiet! Rosa i foc li burxa la cara
I el galtó endiviat' ni el qui sol estar-se pel trèmul
Llànguida hostatja la terriblitat' i no lassos li jauen
Pàlpits, emperò com Boreal des que flats com el pont fatibomba
Traquiotomeix, aixís muts sospirs enlairen la Xorba.
Fins no en llum sacrosant' com hi veu la mort' que regressi,
Als cabells normals, pel mig li sobten tenebres.
Cop de porta li fot' com clauetes Supertramperes,
del Brother Where You Bound' i del chor Loverboi Veritables
Love Is A Thousand Times, de Roger Hodgson, li venta;
no se'n refà i té un mareig. Igual que la Mortquetepixes
ni t'hi fa rè un transsexual fent la putarreta, que l'Appi
dreta llei, se l'hauria follat' i el noi no comprenia
com fingir un orgasme, pobret! Tremolava de plèssur
Benbe elxic du un quart de comboi de la lila a vallcarca,
Flipa i xuleja de Naik i a mes vestit de lacoste
Pholla he vist testimoniejant-li l'íntegra khosa
Riu que mai no ploraras ja saps satisfer una vitel·la
Si dolsineia et retorra l'arròs elvira guapeta
Peta que li petaras peuets olor de rosetta
Flipili guatxili gai filiprim murica morico
Tralalalurililas que lforeix mirall que m,hi trenco
L'almorraneta no em diu que aquest finolis abusi
I fare tximtximtxim gone hollywood my magazin noi,
Trol.liputa, me plaus, monachýs reputixtraliana
Llibertar bastill a ferreüs unde gallumbis
Es respirairepur Presh dundi m,indutrebal.lo
Uncafe vall calsuteths illepi llepilillepi
Chremo un richmont al theth, a ou dret i a cullusinistru
Thremphsrapid ah Chamiblund cullucullucusalti imiskurru.
Encara anaves pensant les Chalces menjar amb VinaGreta!
Ai, tontaina, no vols sentir l'esbatussadeta?
Cèsar havia tingut el pitjor dia en la guerra
crida no se'm molestés tret que, per forta ventura
se,m portés tovanova del Gran! A l'esquinçall de la tenda
mentre se'ns esbargeix el duc llatí en Cal·limaquis
mots enreixats, i sopes perfà Ennianes de Lletres
grapa apareix d'una mà a l'humanal mesura soberga
Eskaul entrà, gloriós, i li diu, Gran Xul' si t'ho sembla,
Hem de seure i parlar, encomanat a Santaesperanceta
guapo que avui t´he ensumat per sobre les papes fregides
i la petxuga al forn i les pimentones l'hemòrroïs
nano, jo vinc ben tost' i si falto al respecte, te'n sobren
ganes de mort' que saps ensenyar però classes et falten
dues, sempre escla, son bones tardes en l'algu.
Cèsar rellisca al Parruk i li retorna amigable:
calbu! ets el megaiogurt frutibosk soya grassulientu
Paualmón, que freturava ara just' té mira, aquest mapa,
sobre que no el sé llegir, tampoc no puc replegar-lo
dintre de l'original' que no s'enteri la Mamma,
que he estrenat' ailas. Eskaul: neng, seu i parlem-ne
no s'ho fa dir dos cops i Cèsar li seu i li parla
Oh Txukuglutti gegant maniple herculi terrestre!
Doncs bé et deia que en pentinar aquest ou de cabolo
que el papà em féu heretar, ai papatu, que m'alegro,
neng ara sec a la popa petita, Oh Gran Déu Jehovaja!
Pots rematxar-me marxosament bé com sap aquest matxo?
Tanta feina a ofegar l'escorridoret que no triga
hauau pellofa què dius, doble curt' doble curt' doble ràpid'
bé, Eskaul' m'he decidit' tenyiré el parruku de fúcsia.
Ja feia estona que el sol reposà i la lluna ni guipa.
Al punt que àuriament s'esboca la llum diuturna
Cèsar ple d'energia i iogurt' s'adreça a les tropes:
Nens ara sé un moviment' The Washington Square Dance
que he entès d'un text antic escrit en antic eremíntic,
i usel explicaré desseguida, perquè jo demà plego.
Quin no podria siroll' com XEll' fer cagarel·la del jefe?
Contra la mort emperò sap nar culempompa aquest Cèsar
La loteria que té per ingents putangles disfruta
Ve per fer classes, però. Però encara no afluixa la cella
Ni un mirament: a la crem provarà catxondar la renyina.
A aquells matxos, ni vila ni déus despullar, negarien
Ni el Tarpeio escó de Déu sofridores matrones
De malvestats, i nores, del senat. Vol totes, estàcla
Examinar crudelors, deleja els Marcis Narcissos;
Pels cabronassos a sou nomes temen un cap ben moblat. Ah!
No et fa vergonya, oh Cèsar, tu sol t’estimes la guerra,
Ja pels teus morts mandada a cagar? Antes  uns atomaca
Fotre? A altres de punyal greu dret serà, tu a la completa
Rauxes al tort i al dret? Aprèn relaxar-te sense armes
Fes-te bombar, i pugui ser que les malifetes acabis.
Bèstia, i tu què vols? Què obligues als ja sospitosos?
L’esbatussada civil se t’esmuny. Tirà pila a congesta
Gespa l’aquell estrenu de get' mereixia respecte
El faltón, i ja tal' taladrant a la còlera, dicta:
“Hoi l’adés fent campana amb el get i la destra et creixies,
Soldat' ja tens despullat' i el pit ben prompte a la nafra.
Fuig-ne, si el vols acabar esbatussat' enfonyant-li la daga.
Desprotegeix la imbècil' a res atrevida, nenassa,
Insistint' i al punt de pensar en retirada, la prole,
Lassa dels fets a port del seu jefasso insuperable!
Au siau, i em deixareu a ma mort i a mes esbatussades.
I trobaran tals armes les mans, i cagada de valtros
Tants barons regressarà Fortuna com bales reposin!
Mentrestant Pompeu mirava porno baratu
i rellegia les cartes que Júlia féu-se dictar-se
per la Cornèlida quan encara no bé s'estimaven:
Mal Mindundi, el qui et fa esbatussar! relaxa la porra
l'home, tan fresc, i els galons del rei desesparadrapant-l'hi
inofensivol de tot dins viles amables afecte
se n,esbargeix!! ai tants d'abusats si regales bonrotllo
reverberat sota ferro jamai l'artell que els hi violes
m,emmoixina, tolerar-ne la set i per res demanar-los
bones batusses, als déus! Contesta'm aquesta, Mindundu:
mai morirem?
Quasi invàlida menys per fi la morena
copsa, i en l'esbalaït del chor li cessen els censos.
encara alè li queda per dir unes coses ben tristes:
"No queda rastre de semen al llit ni què faig per als nanos.
Magne, miau! El nostre vergall no trenca els afectes.
no tan salvatge fuck crema al braó, que dius lo de sempre:
popular falta'm encar un toc de dol per en Jaume.
Hòsties al arribar? Trenquem! Per lletja i per jaia!
AH hem agradat a Papà! Així doncs, Magne, em coneixes!
on es l'anell? Creus res més segur tinc que la puta sortija?
ah, tu també? no deies que bess you now is mai womann?
llamps preciputa, cruel que et foteré un calvo, tremola!
si no hi sóc, no ensenyis el cul! Trempada te'n semblo!
oi quina sort' encara enterres els gats i no moren?
per no saber servir al dolor, ans a punt de matança
neng, que jo vinc a la pols! si una trista fereix lo que cantes,
sigues celebriti, sobreviuré per tu, i canta munlanding!
fot-li que estas assolat a dir-me de Déu i sa mare,
oi pobrissó, m'ensenyes cardar! Permetràs, que confesso:
que patirem? Aiai! L'arruga del cul te desxifro:
sento dir. tot el que fas embotifarrant-te me'n bufa:
una cabrona als trulls hi haurà si guanyes la guerra.
porta el culet que te'l rasuraran, i jo tan alegre.
ets un marica, la por no se'n va amb una costelladeta
quan de l'Abusmus el bo de Cèsar, millor, prometia,
ja pots anar-te'n al Cul. Em tiraran serps quan escriguis:
diga'm l'Expatriadet: si em deixes, Magne, a l'armari
dels MItileniaqueaks escudrinys qui no em sabrà reconèxier?
dona'm això, i telaxup: si no et deixen ni un kinderbueno
aquest ja té un bodiguard' quan t'hagi acabat la plorera:
foti el volant on li plau de la desgraciada balena
i que em busqui a la plaça del Blat!
Tal diu, a deixalla
salta del seu matalàs, i esbalaïda cap fàstic
vol deixar per després. no el cor del tristu Mindundi
peta amb els dolços sostens, no se li arrapa al pesqüessu
i finalment es fon de tan llarg un fruit amorío
llàgrimes seves es van provocant' cap d'ells resistint-se
tingué valor a dir-se bonvent' i la vida per tota
mai no va ser tan trista claror; que els danys de la resta
EL NORMAL ÉS SEMPRE EL PITJOR, tot' trempen, i dintre.
S'escorre la infeliç de ses pròpies mans magrejada
diuen que pel sorrenc fa passos de ball de la platja,
platja ella sola la té, pero se'ns en llisca a la quilla,
no tan infeliç els ports i la pàtria deixen
de l'Occident' quan pressionà el cruel Cèsar a bombes
compi fidel del Gran, va, sola, sense el seu jefe
fuig del mateix Pompeu. Quina nit venidora t'arriba
oh ensonyació! de primer ja frígida en llit solitari
mentre quietud insòlita a un, i nu a la promesa
esgallumbat el flanc. en somnis que sempre registra
neurastènics mormols dissol i s'agafa al fetitxe
més que aliena a frenar al tuntún dels Xàdous marida
és que, bo i havent emmudit' flambeja l'ossada
menys hi fa els escruiximents mactar al bel ple de la colxa,
reservaria en el tàlem un troç, pel dol recelava
Pompeià, emperò pas tan gran cuinaven els Màxims:
atropellava la pof el migquart que el Gran li diplomi.
6. Que bastions a matar els caps en projecte i propinqus
Implantaren pujols, i a tocar transporten les armes,
I el seu igual beneeixen els deus, agafar-ho tot Cèsar
D'estacaments Graions descartà, i un Mart favorable
Tret que pel gendre als destins conservi el deute refusa.
Malaurada pel mon recerca a cor que vols hora
Al canyet la que tot tirarà, li plau timba assassina
Dirimidora de l'un o altre cap. Desplegà les esquadres
Totes tres cops als puigs i amenaça d'ensenyes a lluita
Ha donat fe que jamai farà a estrall del Laci campana.
Tal com veu en cap reeixir no pot esvalotades,
Pel generós combat ans clos afiar-se a la fossa
Mou estendards i guardant el camí per espinavesses
A rapinyar suggereix suicida els alcassers de Dirce
Tal via preeminent pels mars el Gran resolia
I aquella vall que el veí Taulanci la Perra nomena
Escomet en fortins guardant la muralla Efirea
Segurament defen tot i sols per als Rocs, una vila.
Cap obra mai la gira ni pas cap constructe la guarda
Facil a tot esforç humà, ja si branda a les crestes
Enretirar-se als embats, o be als anys que tot ho desplacen,
Gauba pero uns parapets mai no estassables a ferro
I el natural i el pla de l'indret' que closa en el fondo
Arreu i allisador de pedrots que vomita la plana,
Desfilador reduit li deu no poder esser un illa.
En sustenten el Mur als bucs terrorífiques penyes
Joni com l'arravatat' quan l'Austre imprevist esvalota,
Temples i llars taladrant' bromidor hasta l'altíssima, pèlag.
Avid ací de batussa fixa un mal desig en propòsit
Cèsar, tot perque en oberta esbargit plana escanyava
L'enemic desprevingut que fos lluny el munt de la fossa.
Cases Dels Graions tradueix amb Vila espoliada.
Tot destrueix que no l'ariet  d'empenta  cruela
Tot que maquina alguna pogues de brutal batussada.
Esquinça els penyals i César al pla per la cresta, els
Deures compleix i esbatana els fossars i amb alts  la torrada
Reparteix caserna collars I en grandissim  refugi
Abraçara els confins del salt i dels getes espessos
I el boscam, i amb vasta el feram enigmistica tanca.
No se,n lliuren els Plans, no manca al Magne pastura,
I modifica amb estil de manyoc l'abraçada als alcassers
riera amb tant d'afluent per allí rebrollada fatiga
Pompeianes, aha!, de l'alta cunyada impossible
àguiles foten el camp, aha, el dret esquarterat del planeta
Qual no mil a l'ensems turmells ni el xotxo de Cèsar
plaça, ens ensulsiaria a l'Atzar, i la Unitat Triomfaire
ho arravatà i hi pixà compte amb lo ca! I ell i el seu Manulitu
no encara el Gran hi cagà, dava fe que fot-li bon gastu.
ratllen: Esvàstica, Eskaul. Dels Forts al Folc berenava
les nacions Roinyiques, cuidao! on ple de cruenta
esnifat en perllongats porta merda d'actes Llatines!
àgil al Tetu Prohibit' i sense saber-ne de dagues
cíviques, com de grans virtuts calculen espantos
on quan m'has vacil·lat' Iolei, que no trempo de guerra,
però ben massatjat' 'On el pànic, us' deia: 'emmenava,
impiadós i per tots ignar de les txutxes de Cèsar?
Mira't l'Escorridorit! En un munt me'n falten deu matxos
sense rubor, i a la tumba jo miro, busqueu, calaveres!
còlera no tan sols, xiquets, espanta budismes
Drets! Ara entre tots, per on disfruta un sol nano,
naltros dos, elegits. No en poca morena, lo Magne
recordarà's de l'avui. Petarem feliçment a les mortes
Cèsar ho mira fumant. Per l'ou que Fortuna m'estafa:
moriré fent QUE ETS GUAPO, POMPEU!. Fregueu-vos, manubris,
a l'embat del cor pel coll' trabucs, palpiteu-me!
Llapels autentics verals del Mierdautenticoflipas
Bruixejava tothom doncs no volien la mili
Delborbo els nempatits i els grans no volien casar-se
No hi havia encar casaments plurisexualispis
I no nomes la put telebut era blancinegrenca
Ans tolomon matix desde planura asta pucha
Tots los xics daltonicos, fot. No hivia ni kotxus
I so del supermercat volies natilla, tupintas.
La cocacola seviambentat per no li servia
Que els kamarerus sofrien de varicoses morunes
I no podien star drets aixis esplico kamames
Deixen de ganduleixar i totes se meten abrujas.
El pitifony novalre, ho sap tothom, dons les putimames,
Esventradisses del fot ke no tastaren en mesos,
Fotili misterios kuntall entorn de la kolga
Que penjaries de la burriment a Judas i Krista
Llombaig anamura deun Gran pitifony megaquantic
Peroki no maporta ni capsa bombons ni bombones
Ni pan bimbu ni bibma kase sapilles ni maroka
Llaors me vach viatchar als antiquissims Estaths de Marica
On la reiona cruel estossinava tussines
Kadakop kelestronches se liha cavat el tusinillu
Ijonose si llepar-te el cul singluten alimenta
Be la rabior nutriticia del gran desertusinterra
Estevasian ke iatdic maricon i mort' bonanona.
El Krustupau de Jeims, en els l'imits del extraprensible
Tokatetok ititeta tambe, jo diria, que ho era
Antes ke povrepau se moris a pajilles de sucer
Kelifalta palkafe nelmument de sentirsedi nena
Guaibai mai lofer ailu pitiflautes, diu hui que listanpu
Antotalnas la portasive el mirichun pitiflautas
La turbat masturbat masturbamentus Ark Anus
De le ballot pitifoth tot senderi dullen aroma
I jo dire, enfirere, kembinga l'ansulmer
I te kontesta papa desde la filaberquina thumva
A Balaguer ja fan revultillus de turtillerotis
Des de l'edat pocabans de Crustumi rapaç tetatoka
Pero el kimporta de bo son la veritable pillona
Culerotificalant de la lleida sempre munyesta
I dels cargolinerols dire tost que es mora l'ebrenca
Que s,hi atreveix per a mi xinxines de descebillones
Des que me,n vaig fer trestast i el culuscuru de blunti
Nosekeia perke? Culifosk tubipomp nosebem siliskopi
Maiseretheu pero un dia a les santcagadenques enfonyes
Dieun kakarla cuina vertaders sonidets filillopis
De meiliprim i el mateix john wane sen feu magallufes.
Espremullats ens conten els llets pero diuen emvistes
A millocrines gentust. Jo ni crec la mitja pirolla
Perque he ben vist el Nabí de jems i n,estic cufullotic.
Tals criminals plusvàlues, tals pelasgades horrendes
Búmpruput les deixà per tellines de Magallufa
tècniques va inventar masturbatòries noves:
a l'indret era tabú penjar dessota del sostre
o per la llar, un cap de porcí, i les tombes desertes
vigila i de pilotets fent fora els gitanos ho filtra
amiga de Marylin. sent les costellades dels putes
per l'arròs, sap on gais amaguen cinquanta pessetes,
ni James Blunt ni la Mama li tus. fot gets de viola
lletja com el podrit' i d'incògnit a plena solada,
surt mariantonieta a buscar en les cares de xiques
el glaçat que pot amb els polls: si el dia fa rúfol'
i no se sap el sexe del sol' a pilota picada
Tèssala surt ocellet i entén espermes nocturnes.
petja per un fruiterar i es fa la garrapinyada;
i no perd l'alè amenaçant amb la mort i amb el cosmos:
ni un Parenostre li cal' ni cantar com la Bàrbara Streisand:
per demanar socors, ni que em facis la lobotomia,
ella coneix: altars de Jesús agotats, revifalla:
i com riu, que pidola durets i se'n lia una fària!
tot prohibit de Rajoy al primer crit de Kedisse!
concedit! i el pitjor és esperar a sentir què contestes!
tota persona que viu i pensà que es pot fer la bugada
emparauleix en lleig, ella el sant els el tira a la cara
i queden enterrats, llahors els la plusvàlua fita:
i ho repeteix a gitans: les mames descansen un dia.
Quan veu els pànics del noi, i del Noon, tots els compintxos,
respecta d'un que fixa la mort exacta a la guipa,
No tremoleu, derivat a la megaquàntica, visca!
El xic estrenu, que tok, el més Minimindundi, dialgu,
s'etscagarel·la de força i braó, s'avança a la Phupha
picaculet i pessigo iastà, i s'escura la gola:
Dime petit putitroll deki flipakiflipa llavontes
Fara solet o kul tapadet i no puc pikipompa
Passetllar per sankagat a laskaleta sangrienta?
Ell' abrandat del braó que en Pau li ben inspirara
Au, Megatòtila, Gran Cacatua Mongòlica, Conta'm:
Mamamadit' pitipam murirús, si rentes xixona,
quebuldradiarakemvaix a studianglès capa London?
Diuen ke koses aixis lese saps desxifrar amb una geta
jotdonare cucudrulu, de kuan ancara mimaba
megasimbòlicantich, kelakua la té fitifava.
Diga'm antoncha, plisplut' oh Brúpuput' rento la bocca
antes de nar dormir o la saliva me l'esblnkaneixa?
Parla putarda, mamà es trastorna, quan va néixer la quarta.
inodiure, inosé quin sexe li he de tuka laminyona.
Ella ab unglotsdepetiths se retalla la mitja tofaifa:
Teu ressuscitaré tot' naturalment' el que demanes:
Tu tranquil nerinen ke els megatrolls viviu sempra
Tu megatroll' jo megatroll' tot megatrul.leixa
Tu trankil mugitroll' mugitroll britath murinunca
Tu no mimai muriras mugitroll llo tambe i murinuncu
No has llegit Lakant? Doncs bé, Jo te'l ben resumeixo,
gauba't de gai, no demanis pernil al birra trikini
que et foteran! vejam què conxismerdademanen
mm els esquís de les radioactives pellofes
esquizofrèniques, no! Rita, borda al jueu, bonidea!
Què els fa por en Aquets, diré Mana! solemnes imbècils!
afegí un bell verset' pel qual' fos com fos, a tenebra
Déu de saber.
Tristissim, i un pet estil·la, el fiambre,
Estic moix, però no pas tant del didalet de la parka,
Nempatit t'acostara un trulimaster de Rapatiparvuls
Sinocompronys, singluten, ketuts igual ke l'arenya
Promunsanyets kepots trikitrik pero bombunibombi.
m'he fixat' clar, en el callat retorn de la fila de Riba:
qui però entre el total' pertoca'm, posar-vos examen
desenterrar esperidets vol discordança Romana?
impiadós a l'infern trencà un sol punyal el teu son, nen?
Celestials del Laci escons i Tàrtar indigne
diuen els jefes a l'altre ara l'un. Què merdes de Cristu,
ells usho han dit tot. És fosc fonament d'alegria
tot el trist' sóc Jaume Cubells, jo, el fill' com el pare:
per llustrar, hem venut un collaret' ploro amb camamilla,
ric amb Marialluisa dementre la sort em fa pobre.
Pompeu plora perquè Escipió tingué un susto als desertos.
merda de degenerat: major que els Kartaginesos
l'emmioixeix que Cató farà el mort a la respondona.
solsament tu, Juli, cònsol després de les crassixinxines,
Guarro, disfrutes en Brut d'anar siosí a la murte.
Amb un fregall' Catilina trencà, la trista boixarra.
se'n fa el xulo, del Màrius cru, i de Ceteg titolaire.
jo he vist emborratxats, noms que tots saben, els Fotte!
per les injustes lleis moderats Gracs a la geganta,
el tempranillu ha arribat a temps, Cisquet! I a la càrsel'
qui cony fa picar els barrots, i al Puticaputol·li,
va reclutant golut! l'Estat el té un gilipolles,
envejós que reciclà la model a museu, Trencar ametlles,
trempa! el diamant de Jems, ha arribat! I prepara't
Càstig pel qui guanyarà. torna a dirmi che m'ami, Ernesto!
O jovenot' ens plaus al meu déu, al meu pare, a ma casa!
espectador, vint euros, l'Estat' el cel' la calitja...
A Pompeu grada li reserveu. Llarg! Gloriosíssims,
s'han putanglat per viure! Ara us doncs cocacoles que els jefes
draguin, bastards!. TRANQUILS A MORIR, I FÉU BEN BÉ PIJOLÀNDIA
JA DE PETITS ANEU DAVALLANT CAP A LA XINIXONA!
Ja les heu vist les calces que es posa Juli per valtres?
quina patata del Nil' quina rentabugada del Tíber?
posen instàncies, mentre els jefassos, fan uix güelemurtu?
tu no t'ocupis de la teva mort' coneix bé la Modista,:
jo callaré, em pegaran! Mialet' tu llegeix Phoeshia
ell que et canti trillíç, Papa, i Pumpúm a lo fatxa!
jefe? no et sap llegir si has de pixar o fer una carta
sífilis no és pas re d'altremón si compres el metge
Vés a la Merkel que s'et xivarà, i l'Erdogan i el moro
distribueix als atents pilotets de biodegradables
Oh malaurada mamà, et seguirà amb un ram d'espaguetis!
Busca a l'Emati, el Puttroll.
Txís, desque, fablada, s’agota,
Trits, s’enxula de get callant i la mort recontacta
Càntics circumstancials, be li cal' i Maries, que el fiambre
No ha destrempat' i a la mort' incapaç, no pas l’ànima torna
D’un sol tust dictat el conjur. Ara, a força d’espentes,
Destrueix ella el fogar, el putimam fitxa a la brasa.
7. Mes Romancer a l'oceà que cap llei eterna mai dicta
Desencisat Tità, mai mes dissident de la volta
mena els corsers, la carrera del pol acuita i discrepa:
I esmaperdut de patir aletejà als esclats lladrotades
Forces, i ets nívols empantanegà, i no en prades a flama
més, del tessàlic indret pas purificat' lluiries.
Be que la nit pel Gran, epíleg d'un viure aprovable,
D'enamorats al buit decebé fantàstica en somnis,
Doncs del Pompeia paregut en grada, teatre,
Innumerable esguardar la faç del poble de Roma,
I enartar el seu nom envers els astres alegres,
I aplaudiments amb crits pels cunys batallant sonorosos;
Qual la semblança tenia temps ha el retruny del fanàtic
Poble, que jovencell' i a l'edat de la pompa primera,
Des que domta nacions que el tòrrid Ebre Rodeja,
I quisvulla en fugir Sertori venta l'estacada
Vespre havent pacificat' en pura igual venerable
Toga que pas pel cotxe adornant' i el senat aplaudint-lo,
Seia, a tal punt Roma cavaller, pero terme de gaudis
L'home ansiós de treballs en templa alegroia arrecera,
Be que per ambivalents permeté impossibles suades,
L'oracular reposar alça d'un dol enorme presagis
Be era vetat pairals mes enllà de tu entendre les places
Roma aital Fortuna et lliura. No trenquis els somnis
Talaiot dels castells, cap testa trompetes assotin,
Crua quietud l'endemà tristoi en forma diürna
Fúnebres files arreu portarà, arreu esbatussades.
Que fa la son als badocs i la nit igual de felices?
Oi feliç si a tu itot aixi veges Roma estimada!
Guessin donat tant bo els suprems per a tu i per la pàtria
Un sol' Magne, dia que del fat tu i ella certs el
Compliment extrem a l'amor tan gran rapinyessiu
Tu igual a l'occidental vas a punt de morir-te a la vila,
Còmplice del teu vot sempre ella per tu, es contrastat' que
Mai per mai un crim com aquest penja al calendari,
Si, i del preferit' del Gran també perdre la tomba,
Et mesclat ploraria a sanglot el jove i el jaio
Bo i prohibit' també el nen; esqueixarien a lliure
Els seus pits tot el turbot femeniu com a l'honra de Brutus
Ara també poden témer-ne els dards de l'injust triomfaire
Anunciés ta mort el mateix fos que Cèsar, plorarien,
Pro mentre aporten encens mentre llors i garlanda al Tronaire
Oh malnascuts els qui d'ells els gemecs dolor manifestaren,
Els qui no ploren amb tu tot' al bell mig ple del teatre.
Triomfa el sol dels estels, murmuris mescla la colla
Dels campaments a gemecs. Els fats arrosseguen el dia
Pren l'estendard de combat. Gran part de gent desgraciada
No veureu el dia sencer per entre les tendes
Que elles del duc se lamenten i en gran aldarull encenent-se
A tocar d'una mort accelerant-se passa les hores
S,alça salvatge rabior: els fats de cadascú els que se saben,
Suïcidar ha desitjat. Vague i Maleant l'anomenen
I massa poc corrector Pompeu de la sogra, al planeta
Que li perdona l'Estat' el qui tants d'arreu i d'alhora
Malda que siguin del mètode seu i la pau li fa basques.
També els reis i la gent d'Eou les peonades en queixa:
Arma combat de la pàtria lluny per a tot desterrar-ho
Plau això, vaja Suprems, quan us tota cosa liar-la
Com a propòsit' als nostres errors el crim afegir-hi?
Als estralls, arrauxem, i preguem per l'instrument que fa pupa,
Es en els Pompeians el vot Farsalia Alcàssers.
Del global opinions el màxim autor de romanes
Tul.li disertacions, del qual sota dret' sota toga,
S,estremi dels feixos de pau Catilina salvatge,
Acaba airat amb l'esbatussamenta, que els rostres i el fòrum
Encapritxa al soldat sofert de tan llarga silenci.
envigoreix prosòdicament la causa perduda:
Gran, pels serveis prestats, demanem-te només una cosa:
si és que vols Fortuna xalar, si vols que els BIelses
més putejats, i l'avi dels Rull' tot el món de cuclitlles,
esbargidets demanem així que ens folli el teu sogre.
de l'humanal llinatge per tant de temps batussada
Cèsar no fot? Brenaràs si et deixes fer la tortuga
indignitat personal és que el procés es violenti.
Ja no trempes, tranquil' ja no te'n fies, la Xurri,
tonto et fa por Rajoy, i dubtes, borbònic,
que te'n dirà el senat? Que no has vist Elder Matumbo
d'Esquerra Republicà? Ell no vol guanyar-te marica.
Jefe, si meu fas fer, si ens deixes fer-ho nosaltres,
sigui de dret' que on vol provocar batussa de cara
per què els punyals del món de la sang de Cèsar apartes?
vibren els dards a sa mà, quasi sincronitza banderes,
flipa papà! Tu segueix de prop, i cuita que marxo!
sap el senat' oi tant! tu, Gran, ets el més megaestrenu
dels soldats!" Xiscleguejà el Factor, i s'adonà de la puta
merda de veritat' i que feia ben tard a l'onzena de Riba:
"Bé et farà bé" hi afegeix "al complet' si el Magne és Scarlett'
no cal un jefe, en quet temps, i no et vacil·lo: em jubilo:
pobles embolicarà la Sort amb una ruïna:
siats de l'humà i gran part eixa postremíssima dia!
poso els dos ous que bé vull quedar com Hítler al Búnquer,
foteu el que volgueu. Ja sé que no et pot una agulla,
d'infermeria aguantar, jo també sé matar en happi ending!
i transportar un gitanot pagant per la Pau violada!
Ràbia de crims, malparits, era això? Oh civil Batussaire!
no saben gestionar el Watergate de Nixon!
He perdonat el món, he excomunicat de la Sarbus
vells lladregots de cireres que encara no rossejaven!
Gershwin he empès endavant' he fet el vot i he fet l'hòstia!
perquè l'ullet era: tu i jo farem, el circuit Barcelona
Festival! Bé, la meva part de la guerra conclosa:
els que us encarregareu que el Poy no toqui directe,
bé, mentre no penseu en la Bultaco i el Kadett'
rere del crit. Trilions en el gran orgasme interrompen
un ressò de la Mama, cagat! L'estrenu sobre altres,
el qui prepara ben bé que no li enfonyin ganyotes,
i els fa la cara del Pok. Penseu que les dones estimen
bomben de guais. amb l'instrumentu us regalo
dret de tres fills, i així sabreu que ho passo de conya.
elles són unes histèriques, no tan putes, i criden
sempre: m'hagués tocat la catorzena, a les Opos!
posa't la mà als collons, no miris enlloc, tapa, i àpat!
Jo sóc Pompeu, ni sóc un criminal ni em tindràs per un notas:
vences a casa dels déus, Cèsar, i jo ben bé sóc un merda!
mariconeigs! Oh quanta de mals, ai tants malifotes,
que aquesta llum darà a la nació! Quanta romancera!
De la romana braó l'Enipeu que ben s'hagi d'escórrer!
Santuiseña: mateu primer el mindundi que sóc jo.
ara, deixeu que seré l'Espectador Momentani
del Maricón de Merda de Dalt. la victòria al Gran no la deu-la,
no Gran Gau! Fet! L'estrall' nacions, al·lucina, bacina,
buenu, posem que Pompeu avui se sent lleganyoti,
tot el pitjor del passiu, i la sort sisplau em corregeixi,
que la txtitxa serà del gat Tom!
Tal fot' i ni compta
dalles i tots els pobles ja saben fer créixer la cosa
finsa cagar, els xiquets de les Valls, dels vells i dels jòvens
van a fer el futbol que volem: a les recagaralles
deixen Bielsa, el porter, qui les ben entomarà totes,
tots restants guineuets a xutar per tota la plana
del bell Emati plogut amb rou i divina rosada
sobre l'alzina de gla, i els pernilets que s'hi posen
i començà a xutar-se un txin el minyo de la Bofarullada,
no el de la prats, megatorti fal·laç, au venja't reputa,
ans el bo: amb un txin que es fuma l'altre, el bon Peris,
no el de la Carme, putot' que m'has deixat calçotetenlaira
ans el bo de Montalà que ens fa la bona carneta
mi i la mamà, i xutant-se van fent i no es fan ni rasgunyus.
I així la tarda passant' mentre els de Cèsar al tutti
van descartant el combat' i alguns a escacs, s'hi calenten,
joves estrenus del mon, tots ben tranquils de la vida
veuen cavalls i torico teruel' i entrepà de bellota
i cocacola i fantetes enmig fan criaturadetes
totes les perdonarem fins que ens en arribin uns bombons
cosa que bé indicarà que la Cinta, Padrina, parida
ens l'ha tornada a jugar. Jo no juro per ells, que les paro
amb els peus, que si no, me'ls foten, tots els txins a la crisma
però per basquetejar i fer mats sentit de l'altura
gràcies a Jehova, testimonio, els en falta.
I txinatxina fotent mentre no arriba la Lídia
per txivatar al matinal tevetrès no fan que s'esventren
i l'ara deliciós se'ns en esdevenen les danses
juguen al ben enfonyar sense tenir-ne ni idea
i com bé hem demostrat adés i suara, que la mort
simplement no existeix, eternals els meus joves estrenus
llestos, lleugers com a guilles i prestos a fotre molts dòlars
se'ls en rebufa del buf mentre bufen el buf a la caixa
i el cara papa de mopa vileda que es quedi amb un txurro
o que bé ens estudiï llatí sinó Mozar, otracopa
li cridaré al mentor, i m'entendrà i el farà afusellar tost
ell i la tofa infamant que és plena de bitxos i xinxes
però és que el Trump m'ho té fet per ahir, ni tansols existeixen
Generlitat parlament i qualsvol cosa que Catalufos
tinguin per digne, guineus, rematxen en una sardana
ben a la gai que agrada el porter que sóc jo i no s'ho mira.
com botifarres de gos i el primer d'octubre cagueu-vos
nens ja hem complert amb els deures del bon patriota
ara l'exèrcit faran català i a partir-se la caixa
del pet descomunal que he tirat' l'entera falange
i apasiau veniu-me a pelar que la liareu grossa.
Quan veu això Pompeu que tot els nanos ho gasten
en jocs inútils i re, llavors se me'n va als gitanipcis
sense avisar, a la francesa i li cuinen truita gavatxa.
Ara sobre els herculis dentalls i la Tempe boscosa
El despilfarro a trobar deixat de les frondes dels Monyes
Un cornipede las de camí i rematxantse a arpiot' el
Gran Duia per molestar els perillosos rastres d'exili
Vies com un ou de paranys, l'espanta la fressa
Del boscall regirada pels vents, i dels legionaris
El qui te mes a l'abast i a recer tremolors i paures
L'inspirara. Igual' si vols, davallat de la Cresta
No encara brut del seu propi preu la sang reconeixes
Que ell' recordat del destí, d'una tanta tenir recompensa
Creu encar la jugular, qual com la de Cèsar, figura,t
Arrencar de la nuca dara. Deixadesa el qui brinda
No sofreix que el destí reclou dins amagatalls sòlids
Clara de l'home la faç. Un futral Farsalic Alcàsser
Van rerenant no encar previnguts de l'estrall per la txatxa
S,estupiditza a l'embat del duc tot arremolinant-se
Leptic, i, del seu estrall quasi ni treballant lo
N,era el Dalí. Al Gran se li fa greu qualsevol de desastres
Ve reporter. De tots desconegut els pobles tornar-se
Preferiria i en fosca segur passar per les viles
Identitat; mes càstig de llargs Fortuna favors me,l
Etiqueta amb la dissort' d'una fama que pesa tantíssim
Xafa les adversitats i l'antic destí pressiona.
Ara com apressats en excés se,n sent dels honors i els
Fets de la lloriportant maleeix Sul.lana jovença
Ara també els Coricis estols i la Pontica ensenya
I el despilfarro saber avergonyeix. Així l'alta trigança
Desestructura el seu ànim grandiós i el regal de la vida
Al sobirà. Tret que el dia darrer amb final de bonances
Arriba i capgira les misèries amb mort apressada,
Per deshonor la sort anterior: qualsque en favorables
Arrossegar destins gosara si no mort hi comporten?
Platges atènyer arriba per les que Penea riera
Ja enrojolada a l'Emati homei, trescava en la plana
Padrina saps que aixo ho llegiras i sera poesia
Des de tu i censuraras tot el que es pot corregir.
Saps que deu cops cremare la cripta gaudiniana
Antes d'acceptar riure,m cruel del germa
Penes, n,haure de purgar, jo sexualitzacio amb sexe
Intimitat i gau sempre netejo, i patint'
Quiet ser penetrat a paraula soes i a l'oida
Tendremossecs ho faig per a combatre el mareig
Alces en menys projecte tres pams dels meus a rajola
Sota rajola tres pams sempre rosella tindran.
Tal' ta Penelope, amor, retrassat Ulisses, avia:
No cal contestar, vine,m aqui ara mateix!
Troia, son ossos i pols, vinc de fer el te amb una aquea;
M,he gastat en el vell Priam i tot un ronyo!
Vaja de faldiller que millor me l'haguessin les aigües
Exterminat esparta amb sifilis brut i sidos!
Jo no estaria estirat al sofa amb la verga gebrada
Ni passaria el temps fastiguejat neguitos.
Ni en la recerca de despatxar la nit fastigosa
Esgotaria solter pendulants obres de mà.
Quan paro de tremolar pels perills de la greu primavera?
Cosa frenètica amor, ple de psicòtiques pors!
M’imaginava que en tu Troians anirien alerta!
D’Hèctor en sentir el nom, com una fulla de blanc!
Un que em d’Antíloc digue per Hector passat a la pedra,
Ja m’era Antíloc a mi causa gelosa de pors!
Bé si caigut sota enganys arters Menetíada feien
M’estremia que de succés pugués la trampa faltar.
L’hasta de Lícia va escalfar Tlepòlem i antes,
Si és que Tlepòlem temí era a la tumba i fresquet.
A La fi, fos qui sigués degollat a l’alcàsser Aquiva
M’esdevenia que el glaç més fred el cor amorós.
Però bé ens proposà un déu just estimació casta
S’ha revertit en pols Troia salvant-me’n el Jems.
Jefes Argòlics tots eren tornats: les ares fumegen;
Cau als pairals divins presa barbàrica en pac.
Nimfes en agraïment dels marits estalvis regalen,
Els conten de vençuts Troics a la prole destins.
S’embadaleix el jai gracilent i les trèmules nenes:
Pels contaires mullers pengen dels ulls maridats.
Hasta algú posa demostracions de les rixes a taula:
Pinta amb un poc de vi Pèrgam tot' sense mesclar.
Símois corre per cí, per cí la terra Sigea
Cí resistí l’alterós d’aules de Príam palau.
Enllà els Eàcides enllà sempre intentaven, i Ulisses,
Cí, ferit terroritzà, Hèctor els poltres fermats!
Completament narrat en la teva absència, posem-ho,
Nèstor al fill ho digué, emperò ell enamí.
Referí a cop de coltell Doló estassares i Resos
Com aquell el traí el son, l’altre la trampa, ben cert.
Que has immolat marits infinits, d’una volta, amb un Sancho,
Emperò no has arriscat gens: que pensavens en mi!
Tant de la por m’esclataren els flancs, que fidel triomfaire
Antes semblessis anar en els ismaris corsers,
Emperò què m’aprofita per tot braç vostre esquerdada
Ílion i el gran mur que havia estat terraplèn!!!????
Si vaig fent com Troia anant fent jo fent narinava,
Jems enyorable tostemps sense acabar em faltarà?
Esbadiada al restant' resisteix a mi sola Pèrgam
Per que rapinyes el buf a força d'aisioispare!?
Deu no vol' ni jo, James que te,n piris abans!
Oh ornament gegantesc de tots els nostres projectes!
Vaja si desanimat antes et deixa que a mi
Proxima grip, jo no trigare gens, segona llimona
Mitja de tu, ni igual volgut ni supervivent'
Un segon comportara reciprocament la desfeta
I no et traeixo, he jurat' pirarem, i pirarem,
Tu si vols nar davant' preparats, a escollir la sendera
Ultima, ni si la Carme a xisclets de flama fogosa,
Ni si tornes l'Albert habil no m,estripara,
Es i tal com complau al ver al just i la Fada:
Era Lleo o be Taure que em recela en cagarel.la?
Qui va tenir mes pes, força i vigor que nasqui?
Deu et retrassara de la Fada encar la revolta!
Tot el meu poble alegroi porta tres bisos de tu!
Solament recordaras anar al Carme de tant i de veres,
Jo deixare un barret a la Candela en descuit!
James i Pau deixarem el mon fet una bonyiga
En aquell dia trist en que tothom plorara,
Pels qui vindran. Potser tornaran. Depèn de la puta
que democraticament s'escolliran a pajilles.
8. Ja esvalota l'espieta genet per platges en tràfec
Cites de l'hoste blindat i l'aula rebli espaordida,
Quasi ni temps per a cap complot' ninotada completa
Coincidí de Pel.la a la Llar, dels quals en Acori
Mes relaxat a vellor i moderat que els anys revoltosos
(me,l va parir el guardia del Nil a la fèrtil crescuda
Memfis de buit ritual; en fe del seu sacerdoci
No nomes Apis visqué els lustres de sa Febe estimada)
Veu del complot primera parla: lleialtat honorable
Tira, del seu pare, per guant' i fúnebres honres
Pro prefereix Consell de Maldat' coneixença de Hitlers,
I s,atreveix Pompeu a llit executar-lo Poti.
‘Dret i permis en fabriquen a pler, Ptolemeu, fillsdeputa;
Paga el que deu l'adobada amistat que aguanta’ comença:
‘Els qui Fortuna oprimeix. Fats i deus obrin la porta,
I col els alegrois, dels agrots pira. D'astres la terra
Dista un bon tros, i flames de mar, tal profit de correcte.
Tota la força dels trons morirà, si dependre dels justos
Vol començar, i tombar en respecte d'honest els alcassers.
Es llibertat criminal la qui Estats malvistos preserva
En servei de les dalles el fi. Fer-ho tot a lo bruto
No pas gratis podrem, sino Fent-ho sols, marxi de l'aula
Qui vol esser piadós. Honor i poder estratosfèric
No van del braç; sempre temera el qui lo bruto fes fàstic.
No pas gratis el Gran vindrà a castigar-te com un nen,
El qui ni dels derrotats fer espai a la nostra ribera
Creu que podràs. Que no ens privi dels trons l'amic a nosaltres,
Son les joguines que tens a l'abast: pel Nil i per Faros,
Si manar t'empereseix, Deixa-ho al putot de ta germana:
Tot Egipte del cert defendrem de les armes llatines.
James esta instal.lat per sempre a la casa de Gershwin
Meravellos i tranquil' pels memorables moments
Lladre i astut' ja esta. El meu cul crema, per una tranca
Que reconeix. Tot jo soc una falla rient
Valenciana, innocent. Pero que em condemnin, per Dea!
Insatisfet tristoi, pel catxirul.lo esvergat'
En vull mes, del de debo. James, diu i torna, flegmatic,
Aim sou bisi, mai fren. Celestial i divi
Do dels afortunats, oh i, perla divisa i compacta
Complice injust del just noble bondat sobre bo
Poltre tranquil al record de la gegantesca abrilada
I virtut per si del virtuos i d'aquell
Dissipat subtilment' triadora del qui no s,espanta
I estimadora del noi qui reconeix i coneix
Tot ço que pare vol dir i no molesta el pare santissim
Amistat' oh amic, sies tostemps saludat!
Tota la joventut vol fer-se el seu jardinet zen:
Copisobtat' Pompeu sentí un Gran materialístic
enyorament fugidís de la joventut fugissera
es posa blunt' postcards, envia la foto d'un Cul·lus
i crida a formació els seus bellsiflorits, els Estrenus,
i melshifà ai estrenus ben be ha passat més d'una uretra
que no recordo el futbol que bé que anàreu a ròssec
del pedrolís, no em vindríeu a fer unes noves batusses
per fardar-les davant la Castefanenc Ximixurris,
ella sap de la mort més que jo, si realment existeix
o és mentida d'un déu que calla puta i s'amaga
abhergonyit del get que li fan quan surt cap al Pati
loteriairenejant orgullós i soberg, que no toca,
doncs blablablà jadireu. Mig nanosegon trol·liquàntic
encara no era passat' que el més estrenu d'estrenus
se n'enterà pel petarrot que vegé fer en una gavina
forma la formació i ràpid' diu, fem-li un periscope
que hem d'inventar l'abscondite bissex que agrada al bell Pompix
os murirà! Tot seguit arrangen la costellada i es toquen
sense tocar dansironant com sàtirs saltironaires a l'èter
cercles fent i desfent i fent i desfent parabòlics
tota sort dels angles els esmussadets graciosos
i quan ho veu la tieta, la Mei, diu gais seguríssim.
Mentre el Salim ho fa be, l'Aitor ho fa malament.
D'ous parterots n,hi ha mes, en aquest univers, que planeta
I gandulegen aquells que poden dir-hi quelcom.
Tot perdut' tot retrobat' nomes se de dos ben veritables
Malfactors i el mal' el que m,han fet i el que en faig
No es pas re contrastat amb si medito i en parlo
Perque els perdonare i els trucare rialler!
I el que passa allahonts ho deixo al plec de Cupido
Endolat al semblant i sense postres i mes:
Per no neguitejar l'Arantxa jo se del Ricard com
M,ha dedicat un somris complice del derrotat
I cremat' com ha passat el temps de les falagueries
Dels lleugers i alegrois sempre noresos urgents!
Estimo James. James crema per mi. Filtrem enyorances
Dins un sexe total' impersonal' i cremem.
Un referendum farem: a casa teva o la meva
Sigui que Troia caura, James, i que d'Hector farem
Gloria d'Ilion, les xinxines i les cebollones
I ens posarem al plat un i un altre d'amor?
Vota espalluf, voteu catalans! Cal sebre, i sens dubte,
Quin poble haura d'ostentar tota la culpa dels gais
D'eixa creacio avui. Que vinga dema altre poeta
I esmenara el reliat com l'he deixat' espantos.
Com, reliant-la pitjor, que es l'unic que es pot d'ença que la
Poma ratllada a l'estiu, pressec a tots els hiverns,
Ella acudeix ell mai. No et pots fiar dels pilotaires:
Jems, jo em fio, potser, d'una, pero esperare.
James es maco pel cul rodonet' jo maco pel penis
Allunadet. I tot el que s,escapa d'aixo
Ho deixem a les fans, que els gais tothora menteixen,
Sempre i, traicioners, suquen molt mes del que es diu.
Cerco l'aixella de James i James, de cop i de sobte
Fuig dels meus ardents insubornables petons.
Ha recordat. Jo en una ganyota li robo la historia
I l'hi fregeixo amb xoriç, i fem, llenties, l'amor.
Jo l'univers el rento patint' ell fent-ne gaubança
Les impossibilitats son les mateixes, i dic
Cert i tot veritat: he vist el get de la Pombo
Cobejos en el retrat' ulls de satam m,ha fitat'
En el retrat de jems el dit de la mitja rialla
Doncs li van dir half smile, reflex, hi vas disparar,
Ell de tres quarts i de res no va comprendre, el dos mil cinc,
Que la fadrina a la font riu com el sol moliner,
I esclatat tot paoros l'esguard marxa i l'exorcisme
Em sana i el formigueig, per primer cop en poc less
De mig any retrunyia de nou al meu penis tocantse
Tota la llet del mon ha rebullit natural.
Saps que el peu pel pavello agafa fongs i no es bo d'embocar-lo
Estimat James, el genoll' mes l'esquerra suplira.
Es injust' amor meu.
Mentre et devora el pinzell de la meva tot l'anus llepada
Avedellada, pretens, un esgarip simulat.
James! Que algu s,ha queixat' explica-m,ho d'una guitarra
O be una lletra de fons. Hem de parlar, avui, amor.
Mentre parlem poc fem de plaent per a l'immoridora
Corpora erotica al cel' sempre que l'hi encomanem
Rapida a anar i volar pla hores i mes hores els prats blaus.
Serps de reconeixement dels dos grans ceptres i sexe!
Una ens uneix l'altra vulgui Deu ens reuneix.
Es la desidia, amor, que meva imites al tracte
Dissortat feliçment' força del fastiguejat
Regim de l'Insatisfet. Pero dolç al pal.ladar erectil
Un record de raim restes etern enami.
Tota perversio de James petita i bonica
Oh cadellet de Deu! Deu ens estima i a tu
Mes que magnificament' discret amb Pau complementa
El mes bell raonar cos i esperit que hi ha.
Jo no puc t'he d'embocar, amor, aquesta pedrenca que explota!
Digues i reverdire do d'alga bo dudaras.
Alga brodal hi vagino desdel dos Bill dos sedembre
I do se bla gombleix ni si vi hi beso de blunt.
Alga banal bada l'anus diguem doman indegutable
Tal goma es val a labor buixa Gubido del gom!
Ara pots explicar-me sense singlots de Singluten
Que vas fer ahir amb l'Albert i abans d'ahir amb el Sanchis?
Dius miau? Rapid! Avall calçotets, emboco la tranca!
Es un afer d'estat' moriran molts innocents!
Mida, maco! Eho de dit ben gla en el Dumband de gabvesbre:
Gada beguda guau dring cada vegada que hi vec.
Ara que passa de tan terrorificament megatronic?
He estat jo, ja et vaig dir somnis de sexe amb Pilar.
L'Himne a Salim, li direm, encara els ous i la testa
Pugui costar-me, marit' esgarriacries, atonit
Ho miraras. Salim brota a guitza de poltre melassa
Pels rourells i morells, esguarda a l'ort Cinosura,
Cassiepia li do en tot any novetat de premuda
Cabra, a Salim diu si donzella, noble i humil' i
Jo li demano salut per poder estimar James una estona.
Pels cocodrils que em feien mes por, l'Elvira s,hi tira, i
No tornara mai mes desde Bellpuig o Belltall' ves
Tant hi fa com albirar rovirenca, la llar de Ruyra,
Sempre en el pensament del meu cor hipotecat' ple
Ara i a mes, despres, discurs. Polsa amb la tenebra
I rebe l'Orc, un bes gosa forçar de la boca,
Boca, la propietat de James i Pau indivisible,
Augura malvestat del sempre com pot ser aquesta
Que hagi passat' que la precipita al pou d'on no retornes
Diu, reclinat arran de braser: ‘Malhaja el Grandíssim
Conductor i majestat del nom univoca Hesperi,
Tens, si per l'esgarriada del mar, per pures exequies,
Llastima a sobre d'eix foc, esperits i alenada capaços,
Lleva,m aquestes obligacions: injusta matança
M,ho permet' obeeix. Ni del pont una bèstia qualque,
Ni fera o pas ocellots, ni la còlera crua de Cèsar,
Gosara, i remenudeta rebràs, i pots, una calda,
Ben encesa per ma de Roma. Fortuna recursos
Si fes envers Occident' per ací, no pas: lloc els pertoca
Tan reverits cendrers, pero et Cornelia, Magne,
Recobrarà, i de la nostra ma a rabejat-te dins l'urna.
Entrelentant d'un fi marcare les platges Pedrolo,
Com un traç del pilot. Si hi ha qui la calma dels justos
Vulgui per cas omplir, regressar honestedat del carnatge,
Ell trobarà les cendres, al tronc, entendrà les harenes,
En quines pròpiament' Gran, relati ta testa’. Tal deia, i
Ja la foguera incapaç aplicant-hi la manxa atiava
Rapeix, i lentament estil.la el gran en encensos,
Greix, li caliua els braons. Pero ja ha taladrat les estrelles
No al primer guip Cèsar esmenà la megatroll Cubel·lana:
De cua, pericataleidocatalendoscòpica, aprova.
9. Empero el seu esperit no erra entre l'arena Faresa:
Ni uns menudets cendrers tan gran estagnen espectre:
resilienta el cor a holocaust' no exhaust' i se,l xuta,
Pira de degenerats, i se,n va als convexos del Tronant
On negre per tiraestels empalma pulmó referents, i
Tot l'evident entre els terrers i vials de la lluna,
Semidivins esperits colen els quals vàlua fogosa
Intatxables de vius i soferts a l'espadat eter
Feu-los, i l'anima en cercles eterns va ramificar-los,
Mai d'alla per l'or situats ni encens deplorables
Repatriats, d'allí d'ençà que amb llum veritable
S,emplena i estels amollats contempla i planetes,
Fixos del pol' vegé sota quina gran nit que reposen
Nostres clarors, i rigue, a l'empastifada del seu tronc.
D'on sobre el Pla de l'Emati, i enllà de l'ensenya del sàdic
Cèsar, com esbargits estols voleia per la plana,
Vindicador de tot crim en el cor egregi de Brutus
Seia, i a l'irreductible Cato li okupa la pensa.
Finalment' som a la church: per a nacions Líbiques, una,
Possessió dels grenyuts garamants. Tarotero, s,hi dreça,
Júpiter oracular però no el qui llamps tirolira
Tal com el nostre sinó l'Hammón de retorta bravada.
allà plaents no li van matxar les Líbiques races
temples ni resplendeix Thesaure amb gemmes eoes:
mal que per a nacions etíops i pobles aràbics
afortunats Hammón i pels indis, és Júpiter únic
encara avui un déu és humil: guarda el santuari
inviolat de tresors dels temps a la llarga i el numen
d’onclos costums sap a l’or romà son temple defendre.
Que en aquests llocs hi ha déus per Líbia ho testimonia
l’únic bosc brostant perquè tot de la sorra sedega
que divorcia a l'ardent Berenícide torrida Leptis
Ignora fertilitat: solament Hammón toca boscos;
causa del Lluch al lloc una font' que les pols arenoses
ferma i uneix a força d'oneig sotmetre la sorra.
I ni res hi te Febus vetat de la Cresta Suprema
Quan resta equilibrada claror, a tronc no tapa copa
Tan breus al bell mig en raigs bufeteja les ombres
He investigat que aquest es el lloc on el cercle del fondo
Solsticial rebat el gir mitger de lluisses.
Siguis qui siguis, nació distingida per Libica flama,
A Notus l'ombra et recau, la que se,ns escapa per l'Óssa.
Et gentil Cinosura segueix, tu eixuts a l'abisme
Negar et creus els Portals, ni pas cap en el vèrtex tothora
Astre retens exempt d'oceà, es remot l'eix, un i altre,
I la fugida dels senys ho pren tot al mig de la volta.
No han circulat de biaix, ni Escorpí del Toro s,escapa
Recte o be l'Ariet atorga a Balança ses temples
O be ordena suau als Peixos Astreus davallada.
Tal el Bessó, Quiron, i igual que crema el Porteros
Aigualers rabejat i no mes Lleó s,alça que l'Urna.
Era fixa a la llinda la gent' paquet de l'Aurora,
Jove Cornicopios pel tust nous Fats xerrotaven.
Pero cediren al lord llati, i Cato propis compintxos
Preguen experimentes, cel.lebriti en Libica esfera,
El poder, pel record de tan grans èpoques jutgi.
Màxim clown per a desencriptar el magnetisme de bruixes
Resulta Labie, que era: ‘Sort t'esta’ que li embraga:
‘I fortuna del tur els vults de màgia infinita i
Reflexions divinals, de tant duc podem afruiterar-nos
Per la Sirte, i de Mus ens do conaixer el repòquer,
Car amb qui reliare els Megatrons secrets comprometre,ns
I encoloraturar més que al Txatxo Cato veritables?
Cert Que l'edat taladrant l'entrempes a l' altivolada
Lleialtat i ets càlid a Deu. Donen, hala, de garla amb
Júpiter l'ocasió, dispara als Fats del malastre
Cèsar i tot pairals sacseja les modes futures,
Del seu dret nacions emprar i de lleis sera facil
O esbatussades civils al carall? Ton chor de sagrada
Parla ompliras, de seca virtut l'amic, a lo menos,
Pidola,ns coi, la virtut' i del quid honorable empodera,t!.’
Ell' amb Déu cumplimentat' que a la txita enigmàtica farda,
Dignes se n,esbargeix dels retrets del Chony paraulasses:
‘Que empoderar, Labie, has lubricat? Que vallenc en batusses
Suïcidar- me millor que veure l'Estat prefereixo,
Que sigui teva la breu, be l'edat' no dissembla, mes llarga,
Que perjudica cap força el bonet' Fortuna puteja
En oposar-s,hi virtut els enuigs, a lloança anhelances
és bon port' i per mai l'honorable no acresquin els èxits?
Ho se tot' i l'Hammon no podra encasta,ns-ho mes fondo:
Tots ens som fix als megatrons, si l'església txita
No fem res, no en fe del gran Deu, ni de classe de parles
Manca el poder, i digué, un sol cop, al naixer, el Factor, el que
Toca saber a cadaquien. Cofoi de mundanes harenes
Era poeta de pocs i colga en pols el flipamari
Es que hi haurà gabiota de Deu sino terra, mar, aire, i
Celestial virtut? Megatrons, per que us recerquem lluny?
Júpiter es tothora els teus ulls, tothora els teus braços
Tarot necessitarà el caganius tostemps de la tarda
Indecís si farà sol. A mi cap oracles concreten
Mes que em concreta, la Mort. el pijo i el xulo, la caguen:
Basta, aço, Déu, t'hem emparaulat! Tal ell dialoga
Guarda la fe de la church i s,enretira de l'ara
Sense contemplacions, per a tots, l'Hammon abandona.
Ingles, te van a chupar lospies alli donde futures.
Per que l'aire Libís exhala pestes enormes
Dispersaire de morts o que feu que en erms verinosos
Potineges Natura amb secrets ni l'esforç ni l'estudi
Nostres no valen saber, tret que, per la raó veritable
Ha entabanat els temps un cuento escampat pel planeta:
Pels termenals extrems de Líbia, on l'àrida terra
va a recollir l'oceà bullent del sol que declina
l'erm rebullit s'estengué de Medusa, filla de Forcis,
no arrecerat amb tofa d'arbrells, no moll de llaurada,
ans enasprit pels rocs dardats pel get de la jefa.
En tal cossa, primer, hi aporta, malfactora Natura,
pesta cruel: sortint d'aquelles gorges etziben
insuportables xiulets les serps de galta vibratil.
Elles donaven plaer assotant el coll a Medusa;
a la manera de crins delicades li broten a lloure
per les espatlles, dreçant-se del front nefast' colobretes:
raja un verí viperí llavors que es passa la pinta.
Té per a tots sens risc això, la infausta Medusa:
Mira, tu pots.  Car qui dels llavis i get de tal monstre
Pot tenir por? Ja qui, dels qui amb ull fita directe
Concedirà Medusa cagar? Li vacil.les i mata
i ve abans que la por i artells i l'ànima furta
mors i no exhalat' sota l'os, l'esperit se t'entrempa.
Duia la tofa d'Eumènides únicament bogeria;
Cèrber, pel cant d'Orfeu, cessa el tuneig i l'estrèpit
quan la vencé, i la vegé! l'Amfitrioníada a l'hidra:
Fàstic d'eix monstre tingué el parent i déu secundari,
Forcis, del mar, i la mare Cetó i les mateixes germanes
Gòrgones; amenaçar pogué aquest el mar i la volta
Amb inoit torpor i fer tot l’univers una pedra.
Queien de dalt del cel' cop i sobte feixucs, els pit rojos;
feres als rocs es van encastar; tota gent' qui vivia
Vora els Etíops veïns, s’enrigidiren en marbre.
Cap animal no sofreix la visió i enrere escampades
àdhuc les serps de sa pròpia Gòrgona eviten el rostre.
D'Atlas Tità dempeus Als pilars Hesperis dreçant-se
ella va fer-ne un pedret i llavors que el cel aterrien,
temps era temps, gegants sobre serp Flegrea aixecant-se
els erigí en pujols i dels déus la guerra salvatge
Gòrgona des del mig del pit de Pal·la finia.
Pel que a Perseu, d'un nimb preciós i de Dànae prole,
en succeir el trasllat amb ses Parràssies ales
d'Àrcade cítara l'inventor i d'oliosa palestra
i com a alat sobtat' Ci1·lènida pren simitarra,
la simitarra. per mort d'un altre portent arrosada,
ja el guardià abatut de la jònega a Júpiter cara,
casta enviava socors al germà Pal.la, al pilot' tot
emparaulant-ne el cap, als confins de terra Libissa;
va ordenar a Perseu virar a l''eixida Febea
esbiaixats els vols, solcar de Gòrgona els regnes
i un escut de bronze fulgent li lliura a sinistra
Be aconsellant per ell poder-s'hi veure Medusa.
D'ella el sopor que l'etern repòs, en mort' adjudicava,
no s'apodera del tot: gran part de la crin deixondida
i, baluard del cap, hidres arravatant-li la cara;;
part jau damunt la tenebra dels ulls i enmig de la geta.
Pal·las mateix dirigeix l'astorat. Tremibunda la destra
Dreça a Perseu avertit Cil.lenida, la simitarra,
Ara que romp el centre papat del coll co1·lobrífer.
l quina cara posà, en el cap colpida per nafra,
Gòrgona, amb ferro hamat! I quant de verí que els seus llavis,
Crec que van engegar i quantíssima mort que els ulls donen!
No pot ni Pal·la mirar. Glaçats s 'haurien els rostres
quan es girà Perseu, si no fos que Tritònia havia
totes les crins escampat i cobert la faç amb col·lobres.
Fuig cap al cel' així, l'alat amb Gòrgona presa.
Feia drecera, ben cert' aquell i més pròxim solcava
l'aire si anava tallant pel mig dels pobles d'Europa:
Pal·la que no fes mal' manà, a les fructíferes terres
i respectes les gents. Car qui, amb tanta d'alada,
no miraria al cel? Gira cua l'alat anb el Zèfir
i sobre Líbia va, que amb cap cultiu treballada
és a mercè de Febos i estels. N'abrusa la terra
l'òrbita, i prem, del sol. Ni més alta en cap altre paratge
cau cap al cel la nit' prohibint el curs de la lluna,
sense pensar en cap  vagues revolts tot dret si lluisses
va recorrent ni defuig a migjorn o a Bòreas l'ombra.
Erma, però, la terra d'allí i les planes fecundes
per a cap bé, ja el suc verinós que estil·la Medusa
reben, i d'una salvatge sang els rous horrorosos
que incrementà la calor i cogué en l'arena polsosa.
Aquí, el verí primer que el cap separà de la sorra
féu alçar, de coll inflat' un àspid hipnòtic:
és on caigué més sang i d'una espessa metzina
el degoteig: cap altra serp no és més concentrada.
Ella, que vol calor, no passa a zona més freda
per un instint' i fins al Nil mesura l'arena;
però (i quin mirament de lucre tindrem?) unes pestes
Líbiques importem i hem fet un saldo de l'àspid.
Però per no deixar als dissortats que la sang romancegi
grossa 1'hemòrroïs ha obert una escamifera espira
Nat per a sojornar els pradells d'enigmàtica Sirte,
surt el quersidre i, qui fuma al camí caminant' els quelidres,
i qui tot temps haurà de lliscar en recta línia, el cencris:
pinten la panxa d'aquest' tutifrutti, moltes més taques
que acolorida amb esquitxos petits serpentina Tebana.
I concolor tal com indistint de la sorra cremada
l'hammòdites i torquint l'espinada els cerastes errivols
tal com l'escítale: muda la pell encara avui dia
Sola quan és gebrat. I la dípsade ardent i ara encara
qui vers un cap bessó rellisca, feixuga amfisbena,
i solladora d'estanys la nàtrice i jàculs que planen
i qui té prou fent solcs pel camí amb la cua, el parias
i esbatanant' el préster voraç, la boca fumosa
i qui dissol amb el cos l'ossam, el putrefactor seps;
i qui xiulets escampa  aterrint la resta de plagues,
mata en prefaci al verí, la turba sencera remota
amplament te el basilisc, i governa a la sorra deserta.
Com ara a tu, que serpeges arreu com a numen innocu,
que d'un fulgor, dragó, com d'or esclates, en canvi
l'Àfrica ardent mortífer et fa: t'envoles amb ales
a l'airecel elevat i seguint arment de tot tipus
romps amb l'assot' quan t'hi has abraçat' uns braus gegantescos
ni l'elefant' per gros, és segur: dónes mort a tot ésser
ni cap verins per a fats no t'es necessari culpables.
Entre tals mals mena el soldat' i seca carrera
Posa en el mapa Cató veient tants llastimosissims
fats dels seus i insòlites morts amb nafra petita.
Aule, el portaestendard' un noi de vena Tirrena,
va trepitjar una dípsade que, retrògrada a l'acte,
torta de cap, el va pessigar; amb prou feina hi havia
percepció de dent o dolor, i la cara no deia
l'hostilitat de mort i res no amenaçava la nafra.
Mira:Garbo! el verí penetra callat i corrou la medul·la
flama voraç que encén amb càlida pesta l'entranya:
l'aigua que abraça els òrgans vitals s'escampa, la plaga
xucla; en un sec paladar comença a torrar-li la llengua.
Una suor que socórrer pogués els braços exhaustos
Manca, i fins dels ulls la veta de llàgrimes marxa.
Ni d'un Cató consternat el seny ni decòrum del càrrec
Obsten, pas, el noi ardent peque tiri per terra
els estendards, que embogit recerqués per tots els ribatges
aigües que dins del cor el verí assedegat reclamava.
Fins si arribés al Tànais, ell' i al Ròdan i Padus
fins bevent-se el Nil errant per camps, cremaria.
Líbia prengue part en la mort i del fat una fama
dípsade té la menor, per la torrida terra aplaudida.
Cerca amb deler la veta del fons de l'arena escatada;
torna a les Sirtes després i rep el corrent amb els llavis:
li ve de gust el líquid marí p'rò tampoc no li basta
i no s,adona la mena de fat' la mort per metzina
sinó que creu en la set: obrir ses venes inflades
va suportar i de la pròpia sang omplir-se la boca.
Ràpid manà Cató alçar els estendards: a ningú deixà aprendre
Que la set pot això. Però més repulsiva que l'altre
era una mort a la vista, i al pobre Sabel' a la cama,
se li aferrà un petit seps; tot i fix amb dent retorçada
ell se,n desfà amb la mà i el clavà amb la pica a la sorra.
Breu de llargària, serp, però tant com ella cap altra
no posseeix d'assassí. De prop, entorn de la nafra,
fuig rapinyada la pell i els pàl·lids ossos ensenya;
Al eixamplar-se el clot' sens cos una nua ferida.
Neden els òrgans en pus, es fon el panxell' i s,hi troba
sense cobert el genoll i tot muscle també de les cuixes
ja s'aigualeix; 1'engonal estil·la licor atzabeja,
peta la pell que el ventre té tensionat i fluiexen
vísceres, ni brota en rao al que del cos s'esperava
fins al sòl' sinó els membres torra metzina salvatge
i aquella mort en un mínim de pus tot va reduir-ho.
Tot el que és l'home ho obrí el tarannà nefast de la pesta:
tant l'estructra dels flancs, els vincles dels nervis, el còncau
pit' com tot allò per fibra vital que s'oculta
mostra la mort. Tant braços forts com espatlles regalen,
coll i testa flueix. Per càlid migjorn no més ràpid
jau desfeta la neu ni el sol ha de fondre la cera.
Poc fóra dir que el cos consumit en pus dissolia:
Flama ho pot' però quina foguera prengué també els ossos?
Ells fins i tot se'n van seguint' fetes pols, les medul·1es:
no van deixar d'un fat apressat romandre vestigi.
És per a tu la palma de dany entre pestes del Cínips:
totes les serps ens roben l'alè, tu sola el cadàver.
Garbo! apareix un tipus divers a la mort aigualida.
Conrador del terreny marsi, Nasidi,
Prester catxondo el fereix. Rubor de foc li va encendre
tota la faç: tesant la pell esborrava l'aspecte
tot confonent-ho la inflor. Eixit d'humana mesura
força major que el cos sencer, sobre tots els seus membres
és exhalat el pus, atacant per tot la metzina;
l'home és ocult' immers al fons d'un cúmul de cossa,
ja la cuirassa no pot tenir un pit que creix i que tiba.
No sobreïx així en un'olla encesa de coure
El pilot d'ona escumós, ni al buf del Caure la vela
Corba pas tant els plecs; ja lloc no atorguen als tumids
braços un globus amorf, un tronc de massa confosa.
No tocat pels becs de les aus, oferint a les feres
no sense pena banquet' no gosen dur-lo a sepulcre:
fugen del cos no encara cessant el ritme de créixer.
Paren major espectacle, però, les Líbiques pestes.
Va estampar, una hemòrroïs aspra, la dent sobre Tul·lus,
d'ànim fogós un noi que mostrà a Cató pleitesia.
I tal sol un simulacre  vessar en mesura igualada
l'aspersió del Corici safrà, així tota la cossa
deixa anar en un moment per sang la roja metzina.
Era la sang el plor. Qualsevol sortida que el líquid
sap, d'allí raja sang a balquena: els llavis s'inunden
i les obertes narius, enrogeix la suor i tot article
raja de vasos curulls: el cos sencer és una nafra.
Pel que fa a tu, pobre Lleu, la sang gelada t'obtura
gràcies a serp Nilíaca el cor, provant queixalada
sense dolor, la mort que et duu una sobtada calitja
reps i en el son visites avall les ombres col.leguis.
Amb tan ràpida mort no arriba a corrompre les copes
tret d'un fust funest' que simula la verga Sabea,
aquell verí en madurar que recullen mafiosos Xiïtes.
Mira feroç com lluny de l'estèril trempeig d'una soca
s'ha retorçat i tirat una serp (dita a l'Àfrica jàcul)
i pel cabolo de'n Pau, taladrant-li la templa, fugia.
Res no hi ha fet el verí: el seu fat l'ha begut amb la nafra.
S'ha demostrat que lent que vola el roc de la fona,
com de calmós que brunz l'aire romput d'una Escítica fletxa.
Quin profit fa a en Murrus fitar el basilisc amb una asta?
Dissortat! Veloç el verí recorre la pica
i se li adreça a la mà que al punt ell en persona amb l'espasa
desenbeinada fereix i d'un cop del braç la separa
tot veient de la pròpia mort l'exemple patètic,
resta segur en matant-hi la mà. Qui els fats sospitava
que l'escorpí posseeix o la força de mort apressada?
Ell per un recte flagell cruel' que amenaça amb uns nusos,
Testimonia tot cel' d'Orió vençut dugué l'honra.
Qui  trepitjar pot témer els caus, salpuga, que habites?
Dret al seu fus també et dónen a tu les germanes de l'Ombra.
Ai, quin Poeta qui sóc i que aquesta bonyiga t'embusto
grossa com un funeral perquè deixis la Mort i m'escoltis!
Cèsar, ets el millor que el podrit de fama ni toca,
que si quelcom a llatina podrem prometre padrina,
tant com del boixarro a Sarrià duraran caramelles
posteritat sabras qui hem estat' Farsàlia, pute,
és Puravida, i ningú ens llegira, ni pel trull' ni pel vàter.
Ve el Megatrollcubellà, tranquil' Fot' i de la bossa
desemmaranya el cabolo, i sostén. Ja llànguida d'òccit
jeta de l'habitual un poc més atrevit feia el rictus,
Cèsar no enceta la sort de renecs a la flor de la vista
se'n refugia, dels ulls: si això és de cera, es podria,
quan mirà amb Fe i segur de la Megatrollcubel·lanna,
mira Padrina, eres mel! llàgrima estudiada li brota!
se'n foté farts, gemegar i kinkongà a l'Orangutana!
és com el complicadet pensà que tenia targeta
pel retorn, biaclawn! Però quant li dec al gitano?
Com cotitza la mel i com cotitza la cera?
ploro, no pago, caput! Trempat que ben bé trepitjares
el senat esmicolat' pel gest' a ull sec la planura
tot' de l'Emati t'esgalipà sol' Oi Gran! refusar-me
ara tem d'esgemegar! Oh sort durissima d'Aaróm!
vols aquest porgianbess, Pau, i tan sols per adonar-te
que encara pots dolejar? És ara que toca que et toquin
sang i gendre espesseits? Ara els fills i el nét t'ho permeten?
creus ben bé en el poble que estima el nom de Gabarri,
quin bé farà això als teus bastions? Potser, un Derivera
t'ha embruixat amb un cluc, i pres al ventre del Magne
dols que els ha estat' en altres, permès, i plores el Papi!
És la venjança a l'orgull' soberg, tu tranquil' la maleta!
venç un degenerat lalalà, que n'hi ha un que t'ho prepara!
guarrindongo i poc net! però tan abrivat' com el Phare!
Has matat redebé i a tot dret! El mindundi li folla
del teu poder, ell vol' ho saps, li diràs: Mariflipa!
mira: og Grangran! Quines , pel cor Cató, en veuries en vida
Jo ara em morc no dir-te'n de mochs? ho fas trenta vegades!
el seu doble et vindrà marcat igual de Caïm, vés!
Visca la Llibertat' quan Cèsar plora ja poden!
Diu, reclinat arran de braser: ‘Malhaja el Grandíssim
Conductor i majestat del nom univoca Hesperi,
Tens, si per l'esgarriada del mar, per pures exequies,
Llastima a sobre d'eix foc, esperits i alenada capaços,
Lleva,m aquestes obligacions: injusta matança
M,ho permet' obeeix. Ni del pont una bèstia qualque,
Ni fera o pas ocellots, ni la còlera crua de Cèsar,
Gosara, i remenudeta rebràs, i pots, una calda,
Ben encesa per ma de Roma. Fortuna recursos
Si fes envers Occident' per ací, no pas: lloc els pertoca
Tan reverits cendrers, pero et Cornelia, Magne,
Recobrarà, i de la nostra ma a rabejat-te dins l'urna.
Entrelentant d'un fi marcare les platges Pedrolo,
Com un traç del pilot. Si hi ha qui la calma dels justos
Vulgui per cas omplir, regressar honestedat del carnatge,
Ell trobarà les cendres, al tronc, entendrà les harenes,
En quines pròpiament' Gran, relati ta testa’. Tal deia, i
Ja la foguera incapaç aplicant-hi la manxa atiava
Rapeix, i lentament estil.la el gran en encensos,
Greix, li caliua els braons. Pero ja ha taladrat les estrelles
No al primer guip Cèsar esmenà la megatroll Cubel·lana:
De cua, pericataleidocatalendoscòpica, aprova.
10. Tan bon punt a José Martí l'hi lloa la grenya
Atenye i ben calciga revantxistes Cèsar arenes,
seu a parlar fortuna amb el duc i el fat veneçolà
Malfactor, i el tron sots armes romanes de Lagos,
Gitarem o robara a l'univers els blues de colporter?
Els culs del batedor i del batut. La teva ombra era amiga,
Xàves, l'esprit  de ta pròpria sang una sogra furtava,
Que falaguer per tu cap pix fes el poble de Roma!
D'on a Paretonial s,es dit tranquil per la vila
Fan de criminalitat tan cruel a son draps de penyora
Ans pel bruel del Folch a feixos i drets amollant-se
Introduir Romans per als seus troba be els qui dissenten
D'anims i d'ambivalents coratges, i el Gran, que me,l matin,
En deshonor. Que el get sempre pudorós per a pànics
Vàlida als superiors estatge i temple Carrossa
Forces testimonià del numen Macet d'antanyassa
Rodeja i ben castrat a dolcesa d'aconteixements cap,
Ni per l'or ni pel culte divi, ni per forts de l'alcasser
Enfonyada a pilots ansios declina a la balma
just allí del Pel.li Filip la folla fillada
Gau carnisser, es gita síndic destí de tot el planeta
Pren-me,l: a sacrosanta per tot el gir esbargible
Porta dipòsit fan del pellofam; fortuna perdona
Als esprits i l'estat prolonga al seu terme la parca..
que per si, llibertat' si mai regresses en terra,
S,era a escrableig desadet un temps, desferra mundana
Publica i exemplar, i la Gran Veneçola somoure
Sots un baro. Dels Macets limits i amagatalls que se,ls saben
Abandona i batudes del vell escopí a les Atenes
I als Asiatics indrets a desti acreixent-se atrapat ell
Amb humanals estralls arrauxa i a dalla per totes
Termina les nacions, estranys barrejava meandres
D'Eufrates als Perseus, als Indes en germanor el Ganges,
Calamitat terrenal dels fats i foldre a dissoldre
Tot abatut' nacions, per igualsl' i l'astre maligne
Dels estrangers. A l'ocean estols infondre prepara
Des d'un marge de mar. A cell ni foc ni marea
Líbia estèril o be li va ser Hammon Sirtic obstacle.
Iria envers la posta del món a encalç de la truita
Faria acos als pols i el Nil pel Broll dragaria:
Se li planta lo dia suprem, i sols la natura
N,era capaç d'establir a l'Estat delirant aquest terme
El qui l'enveja dins seu, el qui acumula tot el planeta,
S,emporta la democràcia, i en sense hereus a la deixa
Solucions finals repartí per totes les viles.
Però caigué a l'estimat Babilon i al Part respectable.
Desastrós, els Eous aviat respectaren sarises
Mes que ara l'asta respecta la gent. Ja pot que hasta per l'Óssa
Governem i pel Zèfir les llars i indrets acuitessim
Rere el reguard del Notus ardent' caurem a la llinda
Del senyor dels Arsacides Partia als Crassos funesta
La petitona va ser una província, Pel.la, tranquil.la.
Ja d'ençà el Pelusiac anant oratge del Nil' el
Rei nen inadaptat de la gent calma les renyines
I aconseguí ell de pau segur dins l'aula Pel.lea
Cèsar hi fos, quan cell Cleòpatra nina del barco
Untant el vigilant de Far relaxar les cadenes
Provoca i Cèsar no se n,entera dins sostres Ematis,
Taca d'Egipte a l'honor, del Laci l'Erinia negra
Del Roma no pas verge vergall' com d'Argo l'empenta
I les Iliaques llars pel get a Esparta malastre
Occidentals alça tan sols Cleopatra renyines.
Espanta aquells brandant' si puc, Capitolis vareta
I els estendards convida romans a Canop adolescent
Cèsar en capturar, factora de trumfos Faresos;
Havia sucumbit pel gorg de Leucade al dubte,
Si es que el mon conservarà la nostra manera.
Tant de coratge li feu una nit que primera a la colga
Degenerada amb els nostros mescla cabdills Ptolemea.
Qui no voldrà perdonar la teva dèria folla
D'Antoni, i Cèsar cruel dementre crema la flama
Dintre? I be en plenitud de rabiór, be en plena follia
Amb els Pompeians esperits vigilant a sobre les aules
Un xaper rabejat en la sang del desastre Tessalic
Benvege Venus i els seus cuidats, i mescla amb la batalla
Catres en contra la llei i no d'esposes engendrus.
Degenerat i oblidat del Gran, de Júlia, frares
Que de garjaula mare et dona, i ventant els pesoes
Coaligar-te als Estats de Líbia extrema toleres
Temporal i depenent d'un amor Niliac il.licit'
Quan regalar Faros, quan prefereix no vèncer per ella!
Se,l Cleopatra posa al costat fiant-se de guapa
Trista sens llagrimejar, dolor feia que ana pentinada
Com a decent' aixis com de cabells torturats esbullada,
I així empresa a garlar: ‘una fos, oh Cèsar Grandíssim,
Noble accio, del Fares Lluc il.lustrissima Lagos,
Exiliada del tron i ben empestada del pare
per Sort que tu dretament em tornes el fat i l'origen,
Jo abraçare una regina ton peu tu just per als pobles
quenom trenco collons vine enfonya,m el teu sideral' cony!
Fembra, els forts del Nil: sens diferencia de sexe
Faros coneix una reina crear i ja fora perduda
Si no m,hagués restablert el teu braç a la saga curada.
Mots moribund qui la llei de l'Estatper a Naltros comuna
I el matrimoni lliura del germà i aquest nen sa germana
Vol' com pot voler un fill; però be que Potí li domina
L'amistat i el seu arsenal' res jo el que es del pare
Dret violar no pretenc: de culpa i de tanta vergonya
Exorcitza,ns la llar, lleva el ferro funest del satèl.lit
Mana que regni el rei. Quins trolls de càncers enormes
Portà en el cor l'invitat! Del gran i la nuca esqueixada
En destí però lluny te,n desviïn ell' pinta, amenaça.
Prouta d'humiliació per a tu, i per Cèsar, la terra,
Haver estat de Poti Pompeu el crim i el premi.
Per no en va haver provat l'oïda de Cèsar impia
Posa la cara al seu prec i convenç una faç putarrota.
Invita un cop untat el fiscal una nit increïble.
Pau, nada del capitost' que et vens per grans regalies
Fas que degluteix xinxines de fets sobirans i
Desenrotlla els que tingué Cleòpatra dins grans aldarullsos
No encara transferits luxes als segles de Roma.
El mateix lloc de la church quasi un segle ni mes putrefacte
Esventres, serà igual' i el sostre nacrat corruava
Els tresors i escondeix or coagulat tota viga.
No es dalt de tot que la llar incrustes a seques il.lustres
Marbres, resta dempeus cap mandra d'acates
Porpra de pedrissar, i a esbarjo de l'aula sencera,
Trepitjavem onix; eben Mareotic els amples
No t'obrirà portals, que s,hi està per fusta dolenta,
Funcional no es maco a la llar. Eban l'atri engalana
I llavorades a ma als portals de l'indica closca
Jeu espatllam, copiosa maragda li pinta la punta
Fulgeix Gemma pels llits i rossa coberta de jaspis
Brilla a batents del Tir de la qual en roc quasi tota
Cuita llarg temps verins portà en no una sola cratera,
Part amb or plomada fulgeix, part flama de coco,
Com solen de barrejar amb Rocs telers els pobles faresos.
Doncs fetifet' pensava, per nar a estonyar la retronya
no m'hi seria millor que villatgés trenta versos
capal casal enigmàtic de Jems pijillu d'altura
quanticament indesxifrable pels anys mentits i la calba?
Nosenosé bé em sembla que avui ditalcul' tornatoka
me refotré i bé meu remenaré al solisal a la templa..
Pel Pandemonidetrit dels Dàimonas en Bicicleta,
a la gitana li plaus, Maduru, els poses catxondos!
I ella segueix aquests tresorets! Riquesa de Faros!
Ni si m'enterraran amb or i gemmes eoes
totsosabem que molt més valuosa la gemma que Elèctrons,
ni si te'n foten deu mil recitals, és el Dundi que crida
aiai que tinc un bafit que no se si em puja i va enrere
pau ajudats-me que això hauras d'invocar la nevera
i entrauras la cubellera flotant' que una verge te'n queda
l'altra darrere li va, i mira si es posa malalta
tenim un mes o dos per dir-nos-en criaturades!
Jo sé que tu estats bé allà on ets, jo estic de reconya
i fotre un quilometret ho sap sempre fa fret o fa mandra
i la calor és per la platja, l'indret exacte que fitxes
jo el sé per mi, a vint iardes impossiblunques de batre
del litoral' Medinostreterrenc, cagada fabada
i doncs avui em quedo al sofa i que et vingui la xtatxa
ja sé jo quina bé vols, però no ens confomguem, ara truco.
el que realment encar, jems beassortit no hi guipullo
a comprendre benbé es si esclar, l'ullera fregada
cura la galopant miopia del natural i de l'home
i els qui culdegotem com uns batuts idiotes
lletjos i tot el que vols, naturalment' no som naturals, noi,
tens la raó, els qui dona estimem i d'home fuguem-nos
no som del tot naturals, pels pantalons no te'n blasmis
que el polièster igual que l'amiantu facàncer!
comcorre estèrilament la làmpada pel microsurco
ella no havia ovulat' i l'aire la recalentava.
aquell sabó de Sant Pau me la torna directa de l'aula:
l'onze de cavalleria ara ve! no hi ha temps a derrotes!
pol·luciona de nit? Ell parla d'unes carenes...
Cèsar li saltironà com l'Enric Gómez per Jaiti
preciputat s'escorre al amplex, ella sap com desar-ho
ja em clausaré, amb un ciri faré, ahah, l'ínssula l'onclo!
fot-li al ple carxof lo peuet a l'hora l'opuscle
Prota? Catul! però ara mateix, pel flanc, selapel·la,
ella d'acop i poc i detot sap, l'arracadeta!
Es desdiu de putot i bada la boca, balena,
Cèsar ja li somriu com nena platgera al Sorolla,
l'hòstia, sense saber que mereix que el matin per Puta,
deixem-ho per després. I no pas una honesta Mamarra
ni un crucifix, ni un lucki al mugró, ni li fa que li bufi:
ai criminal' ara fa la veritabilenca Estuarda!
Mata ja el Gran, és mort! No ha fet estranyes pensades
d'Arroper l'arreplegat' amb thrampa per dar-te pel plasma
Cèsar, a l'Arsinoàh! Pel rei que li falta pilotes
acostumem, ací Lagos, moncher, si te fam, i si tira...
és horrorós, per ser justa, posar-me de Natxividul·la!
Perodesprés, Gran, ja t'acompanyaré, oh nova víctima fusca
Nen, quina sort' tu ets Lorca, segur! Jo ja vaig a dutxar-me:
Del pellofim ja em basta, fillet!. Ni Franco en persona
ressuscitat' pairia el merder, ni polles de Lagos!
Ja pairals penetraran en vísceres fletxes de Cèsar,
Magne, no t'han reparat! Pero no l'ideòleg de Festes
Quan ha enculat crema tot el llorer?; Au, fot-li batusses
Corren al ganimedeu albir, i força amb empenta
Rixes van fent al culet. Pogué en dot extrema cromàtic
Cèsar en nom al canyet una llum espatllar per sempre!
Al canalo d'una zona de vips, me li txines entatxen,
Fins que no deixa el deler d'esvalotar concaves barques
el meu jafàs en total estupor estacla, d'esbatussada,
sent un vahit: d'ací mil teixeixen estols la ribera,
Rere d'allí saltironen paons, kaputt de salvar-se,
Ni tersitades, ni ardits; no pot quasi emparaular la soga.
Bravo la Formació, bravo el mal menor de les baixes!
Derrotaria llaors sino Cesar ni gota ni gota.
Pres a la sort d' Etstu!, suspèn; dubtós temeria
Be triaria cagar, recordà en la filera compacta
Eskaul amb il.limitat honor ben digne del pòtol'
Ran del Prats, Epidamne, de Valls, il.lustre i visible
ESTRANGULÀ EL GAT TOM QUE ES PIXÀ A LA PARET DE MINDUNDI
Lívia l'escortinà: al banc deixo, posa't' la toga.
I al senat' si te fan l'Estampith, te les pires i cantes:
Saperas merdanasqué, i Saperas merdaquetmoris!



PHI