SANT JORDI DE PAU, 2025
Fa cosa de quinze dies a cal Jonathan vaig trobar un
noi que duia al cabasset les xuxes justes per gastar 48 cèntims d’euro.
Això és capital, això és sentit de l’economia, això
és que tota la joventut actual de zero a trenta-cinc anys té estructura mental
com mai no n’hi havia hagut: l’argument de l’edat = grau, que ja no funcionava
quan jo feia galls a -C-A-O-S- del Vallès Occidental amb orquestra no fou, fins
fa ben poc, una impostura heretada dels llepaculs dels llepaculs dels llepaculs
dels llepaculs dels guanyadors de la guerra del trenta-sis, i de les nul·litats
complaents amb el sistema Franquista talicom l’imaginaven: tenien por hasta de
cascar-se una gallarda a la dutxa, cosa que la psiquiatria a l’ús aprofità per
declarar que si no folles amb una dona ets algo incomplet. Heretaven el
funcionalisme del sexe, pres directament dels predicadors catòlics i altres, i
emetien conceptes rars com cunnilingus, ejaculació precoç, quan el que és
veritat és que eiha una sexualitat a descobrir per cadascun dels ciutadans de
Catalunya, això, com dèiem, la FDLV (festa de la vida).
I doncs què?
EL
FRANQUISME ÉREM TOTS, TRET DE FRANCO MATEIX
Quan el meu cap explotà de primer, ja fa vora trenta
anys, la situació de l’inconscient col·lectiu, al costat de la confessió ràpida
del suadíssim TOTS MORIM, per part dels bipares o tripares, cosa que resulta
del TÒTUMCARDÀNDUM, en ambients propicis com escoles i associacions alegres de
dansa, cultura, lectura etcètera (en el meu país les banyes es toleren com algo
natural) des de pares i hasta amics del cactus es va reorganitzar ràpid de
manera que el nostre jovent sap perfectament lo sèrio que s’ha de prendre la
relació social.
Disposem, posem, de dos mil euros al banc cada mes,
des de la llei dels quaranta-vuit cèntims esmentats, si l’Obra Social de la
Generalitat ens els administra bo i seguint el consell tòxic i ressuat del
llonguet de pa, el malfactor de preu per preu, el criminal no ho necessites,
etcètera, saben perfectament que ens estan llimant l’eix cognitiu sobre el qual
pivota tota la nostra càlcul i meditació. En una paraula: SALUTMENTAL,
MALEÏT
DINER?
MIRA
PAU: SI AQUELL NOI HO VA FER, TU HO POTS FER.
(juraria que els nois de cal Jonathan no tenen els
meus honoraris, o això, o bé podria ser que es posessin a règim de les
alimentacions llèpoles, per evitar les càries i l’obesitat, estaclâ!)
ELS MEUS honoraris corresponen a serveis prestats a
la pàtria, des dels zero anys i ençà que ja començava a cantar cançons suara
apreses en l’esfera de l’escola municipal del Parc del Guinardó, i a tot arreu,
i a l’espera del semàfor de Passeig Sant Joan Barcelona, a la mare mentre tenia
el meu germà Jordi agafat al braç: Esperança, eres un poc més autònoma i anaves
a esquerra sense contacte amb mare.
Mare sortejava un pas de peatons doble agressiu que
el de Aragó a Letamendi i ens portava sengles tres canyes de xocolata i crema.
—Compri-li un bollycao, senyora!
Acostumo a dir en les sortides al carrer de
criatures amb una poma àcida.
Eiha una ditxa que jo me la passo sempre que puc pel
forro de la regatera de la vinagreta de l’engonal i la ratlla de la mantegona
de culet:
DON’T
CARRY TALES OUT OF SCHOOL
Per resoldre el tema accidental del forat del Carmel
en 2003 tots els experts, OSSIA: gent que debat des de l’adscripció i la
filiació a grups política, no tenien manera d,’arreglâu: va caldre sol·licitar
per la pàtria el nonagenari primogènit del poeta, el fill enginyer de ponts i
camins.
La mare Esperança treballa com si hagués d’anar a
dos cents quilòmetres per pujar la persiana del seu bar i obrir de matinada
tots els set dies la setmana, totes les de l’any de tots els anys que alè li
resti. QUAN PARLO DE DEMÈNCIA GENERALITZADA ÉS AIXò: el govern de les presses,
per gent que no tenia educació per grau real i ara troben algo que els manca,
una medecina que surt de nosaltres, Mialet—Bielsa: AIXÒ L’OBLIGA, LA
INTEL·LECTUALITAT CATALANA PURA, i ningú no hi diu ni hi fa res.
ON
ÉREU?
ON
SOU?
ON
SEREU?
Aquesta és l’única raó que fa que els transtornats
mentals severs ens deteriorem, a més o menys velocitat.
Però, i de fet, més valdria als nostres “amics i
cuidadors, i família que no em presto a incloure en res, cap sia cosins com
fills i germans (pels nebots del meu pensament veurem,)” que ens tractéssin bé:
és en base a un furt dels honoraris dels meus invents que se’ls han resultat,
els mateixos invents meus llur part obscura, malalties agudes.
SÍ!
I QUÈ? PRESUmeixo que Jesús ho feia, crear pestes
imaginàries. El meu exemple és el desxiframent del genoma humà, el meu exemple
és desarreglar el desxiframent del genoma humà, i em comunico amb natura nota: tota,
mentre no se’m satisfà l’ús lliure de tots el meus diners i patents.
Mentre a Mialet i a Bielsa ens tractin
deshumanitzadament, i posa positiu que negatiu la mateixa merda, dic, els mals
del segle creixeran, més encara si anem en una tomba insatisfeta abans d’haver
PREVIST AL PROJECTE fê el darrer pet.
el
purgatori
Orientâ el poder dominant (dominant no per
intel·ligent ni per capacitat, tot lo contrari, per atracament de localització)
la millor conducta és un acte atroç i un contradéu: la persona que millor
coneix els seus límits, vesteixi com vesteixi, és humanament localitzable, i on
eiha el cos eiha l’amenaça, tan senzilla que es realitza sota l’espectre d’una salutatio
matutina o de qualsevol caire.
Els delinqüents sexuals, encara que no mengin una
rosca literal, pretenen usdefruitar de capacitats dialèctiques amb un déu qui
no vol, mentre no vol, de manera que me l’atropellen.
Orientâ el poder domtant el qui ho fa bé sempre és
un producte de la ganduleria, a més de la zero caritat cristiana, i del
desordre mental, de manera que posi la cara monstruosa que posi, si més no es
deixa convèncer, diríem: dominar per passiva.
Irreverent estúpid i delinqüent abunda, sense
mesura, abunda: partint de la ubicació de l’assetjat tothom es creu amb dret
d’estimar per la força, i jo els lliuro estimar, sí, però no per la força sinó
la forca, indret on suggereixo que curiosegin una poqueta mica mentre em deixen
escriure tranquil directe de la traducció de núvols en lletra, llums i ombres i
arbres que okupen tot el meu temps d’estimar.
Sols que me la casqui dient un altre nom que no
sigui James, James em saboteja la gallarda, i em fa un autogatillassu.
L'àvia paterna feia: el morenito no se queja també: para ti no hay bracitos
Conceben que si es fonamenten en Déu són clarament més
totpoderosos que Déu mateix, i això em fa riure sense final, perquè els mantinc
sense comunicar entre ells mateixos, i elles, els problemes reals que estan
despuntant cada dia, dia sí dia també mitjançant llur ofensa.
Desen l’aliment en forma d’actitud fetitxista,
converteixen una fulla d’afaitar en un TÒTEM i altres atrocitats d’esquizoprometença
immediata. Que els imposa sobre tot déu i presumir que ho poden dominar tot mentre
l'únic que fan és posar caos.
D'aquesta manera creen artísticament la seva pròpia
desviació sexual parafília y conducta esquizoide.
Creant fetitxes, tòtems i manies variades de les
quals elles i ells són l'únic recipient de comprensió: en una capsa de
fusta sota clau deso una berlina de xocolata.
QVIBUS ORA DECEM SINT
IN
NVMERO COR SIT PECTVSQUE REVINCTVM
Q.ENNIVS
NO EM BASTARIA UN ANY EXEMPLIFICANT SENSE PARAR LES
SEVES PECULIARITATS.
A més a més déu no les deixa comunicar-se entre
elles I ELLS de manera que moralment
circulen com en una carretera sense paviment ni direcció.
regal de la diada, si no em compreu, se'ls atanso:
Pau Bielsa Mialet
Als missatgers maliciosos
Sonets semilliuresi acotacions de la dècada
Virtuts Líriques
Erms
per a capitular
Poesia
‘20
James
Hillier Blount
Fontscaldes, estiu-estiu-estiu,
2.020
A.E.D.
Arribà lo so de la cançó dubtosa a les orelles d'un
llaurador, la condició dels quals iniqua, en reports de semblants noves se
delita. E, perqu`és costum d'aequells qui iniquament reporten adverar no
solament lo que veen mes encara lo que ells pensant que es pot seguir
del que han vist, reportà a la muller de Cèfalo lo maliciós missatger...
ROIÇ DE CORELLA
Prefaci:
Obligat i acceptant de si
mateix les de juanramon, les de leibniz, si mes no aconsola el poeta el fet
que, un cert sentit del versificar l’ubicat, en summa, amb discrecions força
espigoladament editorials, unides a recitals, estemordia el mateix baluard propi
de la infinita paor, i me’n resultara veure en si mateix, pau germà de Jems, i
en Jems germà de pau, i parassos condescendents de massa folles i força
trabessures: inacabables, prestos als judicis de valor del nostre teatre,
recinte dels pocs on íntegrament encara hi som, i pel que es a la resta,
compensacions al no deixar-nos, sinó l,un pel altre, dar pel sac.
Enfonsa l,esllavissada del
teu glavi, lector, i mira de reconèixer tu mateix els llocs on El poeta
sol.licita excuses per l,haver escrit, val,
PBM Fontscaldes, dissabte 18/7/20
News
Feed posts
Pau
Bielsa Mialet
1
Quan
has mirat es el mateix moment que jo
Començo
veure,t, temps de poc i d,un petó,
I
passes recollir-lo que es per tu per alt
I
els vents se n,asseguren d,on cal regala,l
Quan
allibera el cel roent i l,inclement
La
seva força en mi pel premi encontinent.
2
M,alegra
que vinguessis que demà no véns:
Ja
pots córrer per dir-li malvestats a Jems,
Jo
hi soc, aquí quan cal, quan cal passo turments.
La
meva feina, encara em poc feliç pretens.
3
La
Verge Moreneta ens ho deixa ben clar:
Seixanta
cèntims una cigarreta val
Per
fer bescanvi just i ben continuar:
La
llei es lo de menys el quan succeirà.
Ja
veig el dia, el dia arriba el qual ja veig
Ple
de bastida psíquica pel virtuós
Qui
excusa associada al fum, el sinuos,
Tracti
a lo cafre mirra encens i d,or maneig.
Manegi
sense complaença el regateig.
4
Diu,
que han vingut tres homes, demanant per mi:
l,un
duia dins la boca la paraula pau,
L,altre
Bielsa, i el terç, Mialet, en fi:
Materialment
ho consideraven or:
Una
única presó existeix en tot el món.
I
es diu igual que jo, i encara, dic, la soc:
A
Gracia n,eren dos un dia d,estima,s
A
Fontana mes gros hi van fer els altres dos
Un
solc poètic. I el Carmel s,estintola:
Jo
gasto el PIB de nou si m,acompanyes, noi!
El
mundial, despesa d,un fotut comboi:
Quan
sentis dir jo pago això del meu , estoic,
Somriu
per dintre i mira arruinar-se en pors
Aquell
qui sempre paga i mai no surt de foll.
5
Hauran
passat trenta anys i els ximples no sabran
Que
ja hem tancat la paradeta, senyor Bachs,
No
negaran la beca als qui l,hem il.lustrat.
Jo
ja soc en acell moment del malaurat
de
la vida que quan em poso cantussant
el
Vapensiero s,apareix en passetjant
Un
bell noi pel carrer, tauler d,escacs.
6
Per
quina fama el català s,ha fet al món
Ja
ni preguntis: roda l,orbe i torna al Born:
Davant
dels altres el pitjor que haurà parit
La
terra ens acredita l,us estemordit
S,alceu
en Ares d,una llibertat, profit
Per
putes i banquets i banys que desconec
Banquetegeu
en odi, en odi ressentit
L,aigua
que em dispenseu jo no puc dir no bec
L,Amor
ja no m,estima, mercès, català,
Mercès
que es impossible a tu, per estimar
Però
pedra foguera encara afegirà
Per
tota el que es la resta, per filosofar:
Trapat
em te l,enveja i ric com una gla
Del
pitjor llop en gola dintre seu petar.
Obre els ulls,
petita vida meva
i enamorada,
O el matinet-matí
Pot sebre’t vestir
I la més fina claror.
Obrir els ulls,
Pilla meva
I amor idolatrada,
O del blau dia
Pel cloure escollida
Ínclit honor.
O al meu record,
Podràs la falzia
Imitar entrellaçada.
.
Estanislau
Boada
M'agrada
Comenta
Comparteix
Nen amb vulva? Nena
Amb penis? No talles res,
Gaudeix i assabenta,t
P.I.J.Ω.
Merdosa
propaganda que seu fet al món
Estúpids
catalans que ja no te retorn:
Recel.la
l,Anglaterra i em recela al torn
Jaume
poeta i dels bons resta alè a migjorn
De
l,esbeltesa d,un record profund i amic
I
vibra de conèixer els secrets junts amb mi
Malalt
que no goreix que tampoc vol gorir
Mentre
la displicent Musa neguem en vi
I
psicofàrmacs, per la morma defugir:
Vergonya
dir-me em posa a l,íntim català
Diàleg
d,una bèstia impresentable corn
Carnos
que al pet granític pocament respon
La
lluita presentem a l’oportú segon
El
coixí de la sogra i la trempera al gai
Que
impera la milicià que l,anterior
Si
hi fou ja no el recordo, i estimar es tresor
De
palla de camell al pànic militar.
1
Amic
per viure sempre si un constructe em fer
Demanes
amb l,ajut de tu perennement
Tira
enrere un roc, el que trobaràs primer
I
espera els crítics que examinin el portent:
Uns
et diran AIXÒ S,ACABA AIXÍ un pruner
Tenen
en ment els altres un albercoquer
Tindran
en ment i AIXÒ S,ACABA DIFERENT
Tots
ells tot elles només para esment
Teulada
decorar amb teulada sense espai
Pels
pisos dins, i vida: vida dels amors
Donat
que mai no estimen, presumeix inert
Que
el cementiri es un indret immòbil, ai!
Del
qui no trempa a exemple dels pretèrits horts!
Perd
l,or la sal la mirra mor corrupte verd.
2
Surt
de l,armari, Esteve! Com en pots dir gai
D,un
que no estima o s,oblida de l,estimar
Posa-hi
un roc, un home, una femella, un pa
Temps
ha? Recorda allò que expresso: mai
No
dol recordar el mot a aquell qui sap
—i
exactament això, el que se li deu al mot
Significaire
en viva pell i pell plaent.
3
Oh
Jaume et prego pel que mes et val
Esborra,m
al mati tot el que somiar
La
nit rauca em donava per anorrear
Mans
d,altri que de tu faci cabal
Si
cal, aboca,ls al mes abismal
Femer
de tatxa iniqua i a l,avar
Si
pots me li recordes que el gran dineral
Bitllets
de banc son al cap no un futral
En
fi, de grans de sorra mes que re que et val:
Estimo
en Pau ofcors! Però necessitem
Un
segon metge que em dira que bé que ho fem
O
no: no es personal, que es pel supervivent
Poder
estimar pen pau tranquil.i alegrement.
Quan
tot el Destí d,un Demostratiu depèn,
El
Nostre no ser català amic meu, compren
Eixa
única vegada Deu Soter m,estén
Un
vel de necessari Ossa i Caritat.
Trencar
el tabú cal que te n,hagis adonat
Has
dat llibertat pare i fill, posteritat
4
Torna
a dreçar-se un càlid estiuenc
Davant
que l,or plati i maragda fi
De
mi i encara els millors no puc dir
Desdir-ne
de mes valuable avenc:
22
juny de 2015 ·
Compartit
amb Públic
Públic
Permet
que d,hiroshima ara i aci
Nomeni
en lletres d,or els campions
Joan
Albert Miquel amb sis collons
I
no un i mig com deia Castellví.
El
poble feia càlculs amb escons,
El
metge feia amb càlculs pa d,ahir
Mentre
el forner sabia distingir
Bon
gra per a arquitectes maricons;
L,etern
sojorn del just i els seus cubells
Recullen
a mans plenes llàgrimes
I
sang del nostre cor a fer-ne d,ells
Prompte
nous recs fecunds i d,animes:
Cabal
bones, camins de corda i pells
Que
he de reviure enllà la tomba i mes.
AUSIAU
amics del cor i del bon cos.
No
hi ha cap descripció de foto disponible.
M'agrada
Comenta
5
El
tastarraso en un telèfon soterrat
Per
bicicleta naixer exigí tost
El
Windows per al mestre
I
Existí tost, maldestre,
Un
exigent jovent: primer era Ros
Després
com un dimoni d,atzabeja errat.
Empero
quin color tenen els sentiments
Si
abans ni els somniéssim i en paper
Corrent
fixar puguessin
Els
qui se’ls en fumessin
Tres
poble i mig del que trobar al carrer
Per
pura força d,un arribaran dements
Si
gotgen dels abusos
Imitant
sons d,obusos
Roc
català autobusos
I
pànic d,oblidar:
Pitjor
serà demà:
No
hi vulguis arribar.
Pau
Bielsa Mialet
23
juny a les 19:41 ·
Compartit
amb Públic
Públic
La
lluita d,un l,anomenen problema
la
covardia la curen de molts
a
base de cerveses, i el judici
sempre
es fa reescrivint allo
lo
que el diable ja ha previst
fa
cinc minuts, i l,hoste
de
jai Simonides no sap callar:
la
flaire dels Dioscurs em fa riure.
M'agrada
Comenta
Comparteix
6
Deu
que jo sàpiga o vulgues nomenar Fast Zen,
Jems,
existeix en vistes d,un sol acte just
I
distingeix tan solsament un tort al fust
De
sa eternal columna: el furt del qui pretén
Fallar
a l,expectativa d,un promès honest
Entès
en taula clarillisa dels gentils
Un
tret de Part un bany mes ràpid de Napalm
No
fora enrere l,un i l,altre de través
En
compara,ls-e al ràpid responsiu de Deu
Fast
Zen, en dits-me, Jems veniu d,allà on aneu
Doncs
el meu mal es el pitjor que es pot tenir,
Mon
metge, una eminència m,ho digué ahir
L,altra
jaiona prem els pits contra el meu braç
I
l,autobús de Mira-Sol fa el circuit.
Aixo
per mi, amic meu, això, ja no existeix:
Que
jo pensava “ben feixista pogué ser
Aquesta
que ara privo del millor seient”
Que
joliuava de la principesca ma
Olímpica
i mocosa com un Hitleret
I
el glop de llet que m,admirava i complaent
Tertúlies
de tres quarts poderosament
Partiem,
i regnats de l,estatal obrer.
Si
dic, si continuo plorare els adéus
L,ombra
d,un somni per la ment ha taladrat
Els
bons i els bons millors que hi sou al meu costat
Discretament,
no us vegin els enamorats.
News Feed posts
vos guard
i me,n paresc amb un arca
incomprensible
sent en invitar
de vos com
serena haig regurgitar.
Pau Bielsa Mialet
15/Gener/1.975
Pau
Bielsa Mialet
16h ·
Compartit
amb Públic
Públic
Duc
els peus a la platja de vora
el
Mar i ella arremolina l,onada
desitja
ben bé d,ésser oïda
com
un jai català al tren
que
gita, que vomita balbes accents
treient
d,apuro un nen, un glop de llet
que
estima les putes de Platja d,Aro:
el
jai s,esmerça en la seva darrera lliçó
magistral
i ni baixa ningú
pel
que es el mar, deu patir, sostinc,
pels
plàstics, o per algo que em vol dir:
seran
els meros els reis del nostre destí?
menjara
la salamandra carn de negre?
es
preferible de servir un cocodril
o
una truita? El jai es mort al vagó parlant
i
no costa ni un treball a les mosques.
28
min ·
Compartit
amb Públic
Públic
Jo
no vull mai mirar els amics,
les
amigues i la seva bona vida,
ni
des del roure i l,alzina ni des de la pedra
jo
només vull mirar monstres:
un
nen porcell que te la carta ovidiana
un
regidor que ma barba provoca
a
psicosi, un espia mamadarazzi que creu
en
la perillositat, i un cunyat fetitxista,
la
tieta Nuri esdevinguda mes lletja
que
la mes monstruosa bruixa, i encar,
dedeu,
daga i esquenes, en marc de regla
vaja,
com un Goya en sos bragats gravats, mentre
consta,
que els amics viuen de MARVELS
insubstanciats
a la presó dels meus precs
inexistents,
en i per ells, i lliures, per Deu, que lliures!
Pau
Bielsa Mialet
8
min ·
Compartit
amb Públic
Públic
Llantia
on brilles Un ble
qui
bé val cent cigarretes
al
despatx i sense fre,
d,haver
enceses, fica el dit
i
apagadetes, fica,m el
pols
en pinça amb l,anular
i
demà en tindràs un altre:
un
minut de llum diví,
per
la resta i la foscor
les
coneixes, me,n refio
que
la saliva de Deu sap
totes
alegries d,homes
que
parteixen engonal
enavall
i coramunt:
si
aquest virus l,hem vençut
dema
hi torni a posar el dit
un
i un altre, com si no,
les
abelles abastir
o
directament orelles,
jo
me,n faré un jerseiet
del
llombrígol i el borrim
Joan
Minguez dorm el son
que
desperti al metro del Vallès,
qui
desperti, prepareu
per
fer fotos, jo no miro,
pot
ser demà una bombeta
per
a mi semblant a un far,
ja
coneixes, i ja saps en Pau torna
en
Pau tot el que en Pau rebe merèixer.
Valga,m
Deu! Valga,m el Cel,
de
la poma que he furtat
mentre
el buit segueix com vaig
fer-lo
desacreditat
de
dolcesa humanitat
i
oportunes malvestats!
ara
que dic, una poma
realment
entenc, la poma
perque
Argos te pitjor
pronostic
amb cataractes.
8
Un
amic ha entès el Bé que fa no pensant
i
ja m,acuito Cap pixar bugambilies,
afany
antic des que fui despert,
doncs,
elles, les bugambilies em garantiran
ben
tractades, el bon tracte.
tot
lo que dorm
me
fa riure, l,endemà
se,n
recorden com d,un somni:
AQUEST
SOC JO! I no cap altre
que
l,hoste mostassa i l,amfitrió
caramel
de ceba, i tu m,has fet, amic,
molt
millor del qui jo soc, ara,
que
no em curo de tu i et retorna
el
be Prestat, un biscuter
i
un Audi, original de ont?
mentre
collons hi hagi per carregar
de
ràbia, tu i jo riem sempre,
sempre
vol dir, sempre que
galatea
no faci cap a les selves:
llaors
haurem de resumir vertigen
de
Ciscock sense que es noti, o sigui Bambi.
Si
tibessin més dos bous
que
no un bon parell de tetes,
i
tingués més força el cor
que
el farcit de la bragueta..
...si
vols saber com acaba, llegeix-ho en aquest enllaç
si la por fes pessigolles
i la sang no fos calenta...
Si tibessin més dos bous
que no un bon parell de tetes,
i tingués més força el cor
que el farcit de la bragueta...
Si la rosada fos rosa
i al matí no tingués son,
si la lluna anés de dol
i a les nits sortís el sol...
Si els coixins no recordessin
els plors de les nits de vetlla,
si jo no tingués memòria
i el passat fos una història...
Si es podés comprar el perdó
amb el cap cot i un petó.
Si els mitjos fossin solters
i les mitges mig senceres...
Si els versos d'aquest poema
fossin de nata i de crema,
i els poetes, pastissers,
i jo no tan llaminera...
Si la gana tingués set
i un forat no fos tan buit
i pogués passar un camell
pel forat buit d'una agulla
i l'agulla de cosir
que es va perdre en un paller
no s'hagués realment perdut
i hagués desaparegut
amb un fil de veu discret
que em xiuxiueja a l’orella
que de porc i de senyor
se n’ha de venir de mena...
Si em poguessis mirar als ulls
i em diguessis la veritat
com un home de debò,
potser arribaria a entendre
que t'ha pogut donar ella
que no t’hagi donat jo.
9
Si
el banquer, senyor Saperas:
Deia
que m,han desfalcat
Ha
passat en mans de veres
Millor
vida el que han cobrat?
Gasta
en vi del Priorat
I
vostè, senyor, en que gasta?
Jo
li dic en que me,n basta
Si
no faig Ofes l,honrat:
Lladra
en lladra tot tancat
De
cent anys en mil Perdons.
Gossos
gossos maricons
I
femella en blanc ratjat:
Qui
se,n salvi de l,honest
Adoctrinara
el meu test!
Pau
Bielsa Mialet
Avui
a les 17:46 ·
Compartit
amb Públic
Públic
10
Accedir,
i en haver accedit
Curar
pels quals accedeixen
Que
en haver accedit mereixen
Premis
i palmes trumfo, i mon oblit:
Pel
que es a mi, ja estimo ja
Deix
lo greix succedani de cafè
Que
cafè dir-ne sols nese fer fe
A
joventut: el jai, el gai, l,adolescent
En
mi d,aprenent tenen exhibir
Sentiments
que ens allunyen de l,ahir
Lliscar
vers l,abisme del Displicent.
El
displicent es deu, i un deu manten
Seva
agra eixuta barba presta si
Folga
la temporal ventura ací.
#ACOTACIO ALPHA#
Alimento el nen endins
mes endins com mes el llepo,
s,alça un càndid esperit,
un home, un glop de llet
qUE de sobte creu que totes
les beneiteries son veritat,
i estimo, estimo
i parlo d,aventures estimant
i se ben bé que en cent anys
recara encara d,haver-lo
rialler d,abandonar
aixo no te mai edat
sembla, quasi d,estimar.
11
Júpiter
rep report del dia que li fan
Mitja
hora abans de l,Alba el que li nan portant
Tres
mesos preparaven els ateus d,un Sant.
Amb
Venus pacten empero solucions
Extremes
la calor no fondrà els meus bombons
Pel
fred que no podrà garratibar els escons:
Penso
que em faran pròxim a la mala mort
Per
ells alhora càlculs de reposta d,ort
Aimies
a la lletja des de l,autobús
A
l,aula, l,enyorada i Libertines pus
Potences
son les Nimfes, Laquesi, ton fus
Que
admirara qui els deures closos dins un pot
D,Encensos
no desperten a cap deure el got:
Jo
si va bé, d,en Pau si mal em torç n,acus.
Pau
Bielsa Mialet
Avui
a les 18:29 ·
Compartit
amb Públic
Públic
12
La
paraula fou ben clara: que potser no s,entenia?
sort
de sil.logisme fita l,inhibidor de freqüència
fixa
coneixement culpable, jo, pel nom del meu gat
CANULEIO,
no Canuleu, oh espaordi Jordi Palmes!,
ni
Canulbio Annajudith viciosa a llatinades,
que
m.estrenaren la colga, no se,n fien pas de mi
ara
dolgut refereixo: que somien el meu son
i
jo visc la seva vetlla i del Fuhrer es la resta
quan
el vagin a trobar,tot previst el deure humà
si
segueixen observant.
Des
del punt de vista del veterinari,
el
mort,
no
va patir gens.
En
el solstici d'estiu de l'hemisferi nord (també anomenat solstici de juny), el
Sol es troba en la posició més septentrional (més al nord), és a dir, sobre el
tròpic de Càncer, a +23° 27′ de declinació. Físicament, el solstici d'estiu
correspon al moment en què la part de l'eix de rotació de la Terra situada a
l'hemisferi nord es troba més pròxima a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé
entre els dies 20 i 21 del mes de juny. La data i l'hora exactes en varien cada
any.Hi ha una relació directa entre les dates de les festes populars i aquestes
dates singulars. Eren festes paganes, com l'any nou amerindi, el Machac Mara, o
les fogueres als Països Catalans i també costums celtes i germànics,tenint a
veure amb l'amor,la fertilitat,la llum i la terra.
'S'alça
divina la feminitat,
a
la nit màgica més curta.
La
terra dóna allò sembrat,
sexe
en terra crua'
News
Feed posts
Pau
Bielsa Mialet
1
min ·
Compartit
amb Públic
Públic
13
Quan
arriba el Minut d,Or que se,m
visiten
els benfactors del meu passat rialler i els vei feliços,
agosarats
i venjativament catartics a milions
de
milles corda ,d,on està hasta
la
meva mare i el pare,
ric,
ric i ric, ric de riure ric de saludar-me
a
mi mateix sense despertar siderals,
pel
diví Pau que medita les armes
contra
els indis rics, gran merce de sempere!
aixo
seré jo, això soc ja jo, en Pau Bielsa, mentre
imagino
que ja hi soc, meditar
diria,
es algo com, una gran maree.
M'agrada
Comenta
Comparteix
Pau
Bielsa Mialet
1
min ·
Compartit
amb Públic
Públic
I
de quan els pallassos ens feien
improvisar
una ganyota, erem
nens,
igual que estalinista,
i
perdien la feina i queien en desgràcia,
i
pesa que sempre he fet això,
manta
desgraciades vegades,
be
que algunes boniques,
puja
noia, llegeix la cara d,en Pau Bielsa
ja
no caldria patir tant,
tret
que de tots els pallassos favorits,
entre
els caiguts i oblidats em tinc
estantis
al remolí lent d,un mestre gòtic.
La
imatge pot contenir: 1 persona, a l'escenari, tocant un instrument musical i
guitarra
M'agrada
Comenta
Comparteix
News
Feed posts
Pau
Bielsa Mialet
1
min ·
Compartit
amb Públic
Públic
Mira
que ets vell, Pau, mira que ets
bell,
sempre que l,atroç esquizofrènia
14
broti
dins teu, mira,t guapo, mira,t maco,
que
qui pot dir que el món ha respost
a
l,afligit i confinat a poc mes que pa i sal
de
carn, escla, i apareix el règim singluten
que
prohibeix vessar divises a la terra
que
m,esta maltractant sempre a mi i la mare?
mira,
t bell, pau, mira,t bell i riu
que
del caire dels espais comunes
indiciblement
ofegats encara sona suau
la
riallera Riallera xoni de l,Hospitalet just
laic
yu treet me yu fins yourself goig.
i
la resta ave AVE com queda
No
hi ha cap descripció de foto disponible.
M'agrada
Pau
Bielsa Mialet
1
min ·
Compartit
amb Públic
Públic
La
Generalitat son flastomies fantasmes
que
caguen tots els camins previstos:
desobeeix,
i crida l,oncle del Zumosol,
amenaça,ls
de mort, que la mereixen,
potser,
però sobretot riu
del
narcisista ridícul riu,
i
com tot ho apoien en una màquina
muda
que ni preocupa
l,administrador:
la Generalitat son
fantasmes
i foastomies d,ahir,
quan
Joan Minguez posava catxondos
tots
els ara norantons, pura màgia.
No
hi ha cap descripció de foto disponible.
M'agrada
Comenta
Comparteix
15
20h ·
Compartit
amb Públic
Amor,
no dubtis: tot lo bo es dolent
lo
lleig es guapo i lo dolent es bo
lo
guapo lleig, mentre els opositors
a
Supertramp i a Cole Porter van barallant
els
sets per mes cervells de vaca triturats
en
aparença de Set Portes transmudant.
si
l,alegria fa canviar-me els calçotets
i
concentrar els mateixos anys i dies fets
tristor
tristoia, qui n,haurà de patir en res?
m,autoabasteixo
en dir-me fill de mi mateix.
avui
un roquer canta dels antics tornant
preservatius
a encícliques per al jovent
pontificades
en passar-ho d,allò mes?
i
jo jec sol, l,aire de fast mes que dormir
ajuda
a escriure el meu somriure fosc d,ahir
al
freixe de demà en Torrent de Ferrussons:
tots
els de línia u de Sarbus miraran
dema
anant al Caprabo que els he preparat
rialla
llarga en dalla i en corusca Pau.
espero
que si hi ets, coronis el teu front
amb
dissimul de la caràtula de veu passat rebé.
Aquesta es la denuncia que he enviat
a consum de la Generalitat.
TRACTE DISCRIMINATORI VERS EL CATALÀ
A IDERMA EN CLÍNICA DEXEUS
1Lisa
Ashworth
D
M'agrada
Comenta
Comparteix
Comenta
Comparteix
Pau
Bielsa Mialet
1
min ·
Compartit
amb Públic
Públic
Puffa
per l,altre canto
ajardinats
esponerosa
obre,m
jo passo,
i
la vida mínima de la gentil
Egeria
esdeve enormement divina,
si
sabes la padrina com arranja
apariona
arregla les vides
dels
totemics estemordits nodrissons
del
capità teatral! Unic lloc agradable
a
la franquesa terrorifica
dels
odis dictatorials, conjures,
per
ficar-hi el ditet per sucar
de
lletillet.
No
hi ha cap descripció de foto disponible.
M'agrada
Comenta
Comparteix
Fes
això, bvg
1
Digau-me
dels congregats
Qui
sabrà furtar petons
Programar
les fogonades
Que
l,Esperit ressorgit
De
les gonades fa Sant
I
una mare tristoieta
Vaca
lletja, adinerada
Pareixi
els meus patiments
Faci
llum de les parides
Veu
del militar es au!
Engegar
a la missió
Pau
per fer-la descansar.
2
En
pau ocupat del màxim:
Triguen
anys a dissenyar
Un
conhort que li va bé
I
ell delira i tots l,estimen
Ell
estima molt que viu
Una
casassa de nassos
Una
família atroç i feliç
Desfem
la vanova!
Ep!
En Pau ha de morir
Pren-ho
com un do de Deu
Que
agenolla els seus artells
Al
tresor dels complicats
Pàrvuls
estimadissos
I
vitalicis, la mort
Forma
part de la vida, quina vida?
Es
molt fàcil, te la dic:
La
teva vida, Roger i Maria
De
Donizetti es vomitar
Un
nom inventat
A
l,aurt primer
De
la Planeta al teu pis.
Pau
Bielsa Mialet
1
min ·
Compartit
amb Públic
Públic
Hi
ha Deu en tots els lladres:
per
que castigues els nois,
generalitat
infausta?
tot
el mercuri s,adapta
al
xivar noves temprances
i
hi ha Deu en tots els lladres
i
tots els homes com jo
som
complets havent robat
dos
o tres camins i havent
deixat
que ens fossin robats
qualque
candis per Sant Jordi:
deixa
ja de castigar
generalitat
els nois
quan
hi hagué dins nosaltres
Deu
que no posis pel mig.
Pau
Bielsa Mialet
1
min ·
Compartit
amb Públic
Públic
I
on es glop de llet de Sarbus
a
Torrent d,en Ferrussons
on
deglopava respostes
De
tots els exàmens, bons,
per
als escollits que tots sols
s,escollien?
avui
un noi em vol mort i necessita
dir-m,ho
així, doncs en la terra
que
em te segrestat encara falta
un
o dos volums de Fabra, i jo
complire
Complint com sempre.
La
imatge pot contenir: James Blunt Rabhi, guitarra
M'agrada
Comenta
ComparteixEnviat
des del meu iPad
Pau
Bielsa Mialet
1
min ·
Compartit
amb Públic
Públic
Cristofor
Colom necessitava
que
Deu i Natura li ho
digues
primordialment, amb aigua:
i
en fou ben asservit.
La
imatge pot contenir: Pau Bielsa Mialet, dret, Nen, exterior i aigua
M'agrada
Comenta
Comparteix
Pau
Bielsa Mialet
1
min ·
Compartit
amb Públic
Públic
La
teva ferida es meva en la mesura
del
bony pots-li fotre cullerada
de
vainilla i jo en llepare un esput,
en
tant que la mare, eres
una
santa Santa pero Tu
un
fill de puta, Joanel.la
de
ca Lloll.
La
imatge pot contenir: James Blunt Rabhi
M'agrada
Comenta
Comparteix
Pau Bielsa Mialet
1
min ·
Compartit
amb Públic
Públic
En
vel de Berenice Na Pitufa diu:
Ara
qui em pot mateix obrir per Darrere?
i
el lleó qui Ja soc bufa a la cara i riu
dels
inconsistents torturaires falaguera
pitufa
don motiu de viure a tot lo niu
De
vida que respira i no queda darrere:
I
doncs, podia jo haver estat com ella viu
el
professor de ves per la polseguera
I
deix el gra que es cuida sol de l,era.
Pau
Bielsa Mialet
1
min ·
Compartit
amb Públic
Públic
He
lliurat un minut de folga al torturat
Ai
las i l,abusat coneixedor de tot,
en
desenvolupar-ne un quart de mig pensat
d,enciclopèdia
ara m,atropella el mot
somriure
als meus destins el veig com confitat:
Passa
un gat europeu sol com ell, jo me,n fot
De
quanta i com catxassa hi ha al congelador.
Tot
versa en tenir mes que lluny aprop
L,agent
que fagocita i dissimula estat.
M'agrada
Comenta
Comparteix
Un dels
pocs, l,únic! Que tenia el pare cert
un cunyat
amorós per dir quelcom pitjor
que si
hagués estimat, pas, de deixar-lo verd
a estil
recomanava de fusell de Freud
12
Ens
hem estat dient la veritat, Navarc,
des
del començament i poc hem sospitat
que
l’art, Navarc, pel qual ni tu feres patent
el
teu llinatge a força de frontispicar
directe
al còdex ni per mi dubtar l’instant
per
rebutjar apel·lar-me bé Esmirneu i ben
o
igual Meònida ans encara Meletí
sense
més assertiva que el qui ve, l’amic,
i
no tortura, amb qui bo fóra estat el vi
participar,
no fos que Enveja ens obligà
a
nervi sempre sobri i conscient redòs
de
la paraula, treure’s el barret Sardà-
-ne
en nant Sardana, i ens recuperem
ara
que ja no importa, entendre’ns el mateix
que
al mateix parla i en saluda del mateix.
Jo
tinc marit i això mateix ens beneeix.
M'agrada
Comenta
Comparteix
Medea recomana altre capteniment
I Cefal no te bosc ni força a l,inclement
Fretura oxigenada i lapse, l,estiuenc
Que el tram cap al termòmetre es desavinent.
Un altre el meu cast trist escriu i en tinc bé prou
Deu minutets em tornen agradable el jou.
Les
llàgrimes de Montserrat, doll de Jesús,
Si
les has vistes saps curar de tot abús
Que
moridors que no se,n saben: semideus
Dels
prescindibles, i divins maltenen feus
En
un subrogar etern per fer zero cabal
D,un
criminal un altre de mes criminal
Em
salva encara això si m,ho vas demanar
Continu,
posa-t,hi on vulguis benestar
Pel
meu record, potser endevino on falti sal
O
bé rebull de pasta vil per castigar,
L,únic
que jo domino, l,hora em fa cabal
I
els imitaires glaço en trams del meu vial
Esquerre,
i dringa un doll de crematistica
Punyeta:
del combat que deixo m,es igual
Saber-ne
o dissenyar-lo, el trobarà un futral
I
amics dels meus amics endreço en massa incert
No
pas de fe incansable ni de pau concert
Que
el blat no cremo on una volta l,he reblert.
Avui
vols faules? No t,hi fixes, tinc despert
Als
forns i pels fornassos un croissant obert.
D,allò
que importara breu, just l,hora final.
De tants cops que havia rebut en la
vida ja res sentia,
En
una aparent insensibilitat vivia!
Ell
pensava, ja res pot produir més dolor en la meva ànima destrossada i esmicolada
en petits bocins perduts en les profunditats del temps!
La
felicitat?
Una
enyorança!
El
amor?
Una
flor llunyana!
L‘amistat?
Una
moneda falsa!
Res
havia rebut en la seva vida,
Només
que cops!
Almenys
això ell pensava,
Però
en aquell moment de desesperança va escoltar un remor suau que de mica en mica
anava creixent de to en el seu interior,
Semblava
una veu,
Era
la seva consciència des de sempre soterrada i amagada!
I
per primera vegada la va escoltar!
Amic
meu has rebut tants cop com tu has propinat en la teva vida!
El
que a ferro mata a ferro mor,
És
la llei!
La
felicitat una enyorança?
Vas
anar a buscar-la en les riqueses,en el egoisme i la supèrbia!
I
ella va fugir de tu com de la pesta!
El
amor una flor llunyana?
Quant
vas tu a estimar algú llevat de tu mateix?
El
amor atreu al amor,
Quin
amor va atraure el teu cor ple d‘odi?
L‘amistat
una moneda falsa?
Un
traïdor com tu que vol?
Tenir
amics?
L‘amistat
porta per bandera la fidelitat!
Quant
va acabar de parlar la consciència tant sols se escoltava un plor amarg farcit de penediment!
Una
sola frase va poder pronunciar amb el ulls plens de llàgrimes,
Que
equivocat he estat tota la meva vida!!
H
D C
18 h ·
Compartit
amb Públic
Un
dels pocs, l,únic! Que tenia el pare cert
un cunyat amorós per dir quelcom pitjor
que si hagués estimat, pas, de deixar-lo verd
a estil recomanava de fusell de Freud
M'agrada
Comenta
Amb
dadives, avui, les he
complert
de frenesí regalades
un
crit! Pero que hi ha de nou?
ara
el boig soc algo menys
jo
que tu
i
mig minut mes cada dia estimo
pels
qui fets d,estimar
diboleixo
en l,oblit del just
benestar,
que la nevera de sant
Joaquim
l,han mudada pel frigorífic
de
Cornellam i Jo ric, i jo ric
algun
cop, com per primer cop
amb
Els Meus i solament,
un
cadàver de Vich amb sang blava
a
l,Orfeo Vigata es tot i basta
mentre
els morts, els morts!
Aimar-te
igual malgrat l,Aurora la inclement
i
estúpida podem encara i comprenem:
Nomes
cal dir-li clar, t,esclafare en un lleny
La
testa de figuera i cruspire el moment:
Ella
ens separa, ella per creure que guipar
Li
donen deus encara a separar del gra
La
palla ni intueix allà on a raure va
Les
ombres que li semblen el que projecta
Un
dia cortesia ens era imperatiu
Dels
cellers empero ara no desprenguis viu
Un
cecub i mossega a qui t,hi faci niu:
Malgrat
de les Aurores, enemics d,amors
Discrets
com erem i reivindicarem dots
Aimar-te
en Pau vol guerra si som mes que dos.
s,enterren
sols i sotjo taüts de cigarrel.la.
M'agrada
Comenta
em
Complau de fer fanguetes
amb
Hitler, el meu bessó,
i
salvar de les perdudes
frases
un besllum de tot color
excepte
bonic les animes
catalanes,
les humanes,
pel
puig pelat un bell nap
intencionalitats
Secretes
gent
que crema dins un pot
de
Poet, de maionesa
de
cal Turck, i val la pena
els
xarons pujols renovar
en
total sotsobra, insisteixo,
pels
psiquiatres lloen la força
no
la del meu marit, no
la
de la meva mare, però,
la
d,un altre, i em sembla un minut
divinament
regalat a mi.ComparteixComparteix
News Feed posts
48 min ·
Compartit
amb Públic
T,estimo
darlin però necessitarem
segones
i terceres, tu i jo, opinions:
ja
saps com som els catalans de displicents
i
abStrauss els anglesos al capteniment:
si
ens arrangem un àtic de modestament
vergonyosa
emotiva relativa als bons
M'agrada
Comenta
Comparteix
Compartit
amb Públic
Ets
homons al morir se sap que perdonem
un
i cadaquien tots ets qui procediran
d,apocalipsi
i fi del planetari aurt
que
de l,insolidari tracte en fem ensurt
d,un
o dos segons els qui meditant
Jo
soc Edip, l,Anna es Lolita
De
nabokov
L,Anna
Pitufa es forta!
Encara
està per estressar:
Fica,m
la ma, pau,
Fica,m
la ma Abel,
Fa
mes hores que un rellotge
L,Anna
pitufa encara està
Per
estressar, l,Anna pitufa es forta.
L,absència del demà es el meu conhort d,avui
avui present promet conhort de demà absent
i amor pica l,ullet i el cuc capteniment
dels meus en orient erràtic lleva,ls bull:
dema sempre demà entendran que se,ls ha dit.
jo no freturo dutxa abric calçat amic.
Preferits · 6h ·
News Feed posts
Per que aquell dia vaig respondre així ja se:
i es hores d,ara el castell tot emmerletat
i tot merlet del castell brilla al seu poder
l,hoste em deixava escalf i el premi refiat
de no haver a lamentar-ne res de barroer
l,hoste segueix, domina el mon, i jo qui ser
ni goso ni m,ho poso a tasque’s i quefers
fabulo enraonies mítiques, vesper
pels curiosos estrafets a tot carrer:
nomes mitja rialla i ja no torno mai
menar la passa a l,ample mitja mes, ai-ai
han descobert un gust plusvàlues de gai,
em multiplica l,aire lliure que jo fai
mateix de mi mateix, excusa, i compliré.
tothom sent gran esbarjo si no hi soc, però se,
que el món es obra meva, teva el copyright.
Esbullat
tintat als cabells Jesus lleixiu
llibrets
de llom res mes après del torturat
matrircat
tricorde però d,un país
l,alber
vermell on ingressem homes d,alzina
revessat
en fullola inútil ans capaç
empero
encara orientar les igualtats
dels qui
no es toquen excusables assassins
rebusco
pel rebost, encara tinc
mig litre
de la ratafia dels tiets
i dels
tiets contraris que un cop van partir
el meu
partit de càmera pels Justos enfocant
conhorts
En èxit, son aquí après tant de temps?
hi son!
Armes beneites torneu a sucar
fugiu de
la femella i celebreu l,avar
tant es jo
soc home d,alzina encar!
M'agrada
Comenta
Comparteix
Flaire d,una mantega treballada
tarta tatin que trota a l,alenada
i el paladar catala, ben trobat
que els anarquistes gotgen tan entant
entant com recitals de la inflamada
patria pell de pell de cadaquant
l,amor propi s,estima en entonada
canço que culpa en culpa s,harmonitza
cami de Pau en Pau que en Pau retorna
i ja no resta res sinó la torna
que avui em pesa un quilo i una pizza
despres que tanta merda sodomitza
els llibertaris neurpoeptids? broma.
Si jo,
Jordi, fui alarma tu eres salconduit
la llar
cremada hauríem i cent voltes mort
l,un sense
l,altre, mama mira flama escort
a la
flaçada ràpida ivaçosa al buit
Esper ens
feu la resta, tu, objectivament
materia
d,altra banda jo sempre vivent:
qui pot en
riallada dir-ne sofriment
qui sap al
goig intern expressa un dur lament?
nomes, jo,
i entendras-me, dic, només el jo
que en
tant en quant tots els Bielses repartim
entre els
Bielses identificadament venim
i tot el
que ens fa por venem a l,impostor.
Un
arribista m,ha impedit la ruta
I
em diu tot rialler que tot resolt
D,haver
escrit en el temple MAMA PUTA
M,ha
universalitzat l,últim revolt.
Gai
Pau, a descansar: la dona sols
Un
fet incomprensible i saltarin
Dansironaire
a espais que li resols
S,encerta,
i mentre et deixa porta,ns vint
Falerns
i salses cecubs i falerns
Conill
gallina tontos burros venç
Manel
Octavi i el Llibert vermut
No
desdiràs per la Cort el traut
Tenen
totes les dones on l,encens
Acompanyen
pintant si no les vens.
Disbauxa
matriarca l,arca ensems
Que
el pare i els carrers santcugatencs
Ratificar
les rates, desvetllar els heralds
Que
aixequin acta a mitjanit del natural
Maliciós
notari si vols subroga,l
Desescrupulos
caire i de Bielsa val.
Maliciós
2Mehedi
Hasan i Lisa Ashwort
Si jo,
Jordi, fui alarma tu eres salconduit
la llar
cremada hauríem i cent voltes mort
l,un sense
l,altre, mama mira flama escort
a la
flaçada ràpida ivaçosa al buit
Esper ens
feu la resta, tu, objectivament
materia
d,altra banda jo sempre vivent:
qui pot en
riallada dir-ne sofriment
qui sap al
goig intern expressa un dur lament?
nomes, jo,
i entendras-me, dic, només el jo
que en
tant en quant tots els Bielses repartim
entre els
Bielses identificadament venim
i tot el
que ens fa por venem a l,impostor.
El cel encerti sempre es el suggeriment
D,amic poeta, el metge i el banquer folgar
Com un gat europeu a mans en arrapar
Punxaire Peulleta cosquerella i fent.
Que el pare maleeix els tanys es un invent
Sorpresiu del meu voluntariós convent
A zero social el pare maleeix
El fill arrauxa ca alliberar en escreix
Homeis els d,un futral només en ell mateix.
Per tal, pare qui soc, i pare qui no em deix
Assajo moda i ports, feixista sense feix
Pare possible el tremol solsament coneix.
I
com ens hem de veure, i qui via de diu:
Alcavots
d,orenetes, Hitler en somriu
Al
fons dels anys del segle purifica, ull viu,
La
raça omnimoda de l,afligit passiu.,.
Quan
desperten totes les serps i es fa vistent
Tota
amenaça calda a l,assient roent
I
corre pressa mai se sap com certament
El
monstre acuita d,un futur penediment
Es
aleshores que tinc tot el temps del món
I
del planeta, i terra i del germa pervers
Llur
atmosfera amenaçaire pel revers
D,una
mal enganxada braga sota el cony
Que
fa patir padrines tristes pel seu bony
Les
fotos, bruixa tia, fotos Núria,
Les
necessito avui abans de matinar
Per
córrer a estació del carrilet encar
Deu
ser-hi? Tolstoi, dic, i ja em puc reposar.
3. ENDREÇA
Tard
arribarem a estimar, tot fos això,
Primers
en estimar-nos tendrament, de bo:
Els
procers corregueren a fixar la llei
Tot
era això, i tot es que havíem fet el fet
Això,
que Marc i Pau fugirem en bon dret
De
bens adquirits mes potents que el gran homei
De
l,any quaranta ens sobren els papers en que t.
I KNOW WHAT LOVE ISN,T
Blount ,20
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!