ODA A PILAR MORIBUNDA
ESTIMADESP:
AIXÒ DE SOTA HO LLEGIREU ALS MOMENTS D'ESPERA A L'HOSPITAL, la resta pertany a la meva meditació profunda.
ODA
AL METRO, PREVI
Jo sí: sé on
neixen, on neixen, ho sé, sí:
Les
hipervigílies
estat
des del meu iPad
NEIXEN
totes, sota el carrer
De les bugambílies
D’àpat
en àpat apartat
De
correus, codis QR AVANCEUS
Tots
s’esborren abans de perfer
Menys
de tretze milles
I
si arriben, arriben bé
Paterfamilias
Els
queda algo, algo per ser
I
tirar milles
¿quin
rellotge ens tornen al temps
Que
no compta ni laboralment
Ni
d’esbarjo ni familiar
Gasto
al futral? Quina
Pietat
del gavatx nuclear
Homes
i dones? Doncs
Al
metro ho fem veure: dormim
O
esmosseguem un dònut vermell
Sense
forat, un canal ens diu cosetes
Per
alleujar baralles d’estat
Què
deixarem al polític del món
Enllà
els vinticincs
Àpats
seculars de desembre
Però
entra, entra Ramón
Llegeixen
llibres; una dona si peguen
Confonc
Una
mirada que no suporta res
Res
a l’entorn, a l’entorn
Del
vagó d’anada i menys de retorn.
TOTHOM
empra els telèfons en bon
Testimoniatge
de l’algo farà
Algú
que l’algo li toqui per fer
Cap
dels jos, doncs, no existeix,
I
és quan el llibre cobra protagonisme
I
gustau es gusta gripau
De
tornar viure, i altres que encara tresquen
Guanyen
així pel món
La
paraula de Jesús i Moisès
Els
fets de David
O
llur figura florentina, les catacumbes de resurrecció
De
tot el qui falta som al metro, on prometem
Algo,
lector, lector llegidor algo passaràs
De
diversió, a l’extrem d’un extern incert
I
perill de cada dia.
ODA
AL METRO 1
Eixa
mirada al buit
Eixa existència quasi fantasmal
Eixa noció de destí, senzillament del que es torna
Juntament amb eixa bellesa espigolada
Entre els entrellucars d,un llibre de gran èxit
Planetari, eixa plusvàlua que hi és tota
Lluny de marits i mullers i d,amics
I d,enemics si no fan la gràcia
D,organitzar turmes, les turmes quals abans
Tal me fumien, eixa llibertat enterrada
Dins un cuc mòbil i prest
afuat des del meu iPad
En
la meva primera feina a estones
Anotava
coses com
En
un petit bloc cafècrem
Sentia
la famosíssima
Alienació
estudiada al COU, la de Carles Marx.
ODA
A BARCELONA
Si
identifico el material de la teua
Angoixa repetitiva en un pastís
Talicom ho veig jo, aleshores que
Farem una tartatatàn a can mauri
I riurem dels bords mortals
I ni tant com nosaltres, massa ni poc, o
Bé preferiràs seguir nodrint els cadufos
Dels fantasmes del passat? No importa:
Eiha més traumes que llonganisses, diuen
I més llonganisses que dies, si més no
Els dels meus lustres venidors que en carregui tretze.
Envejat des del meu iPad
ODA
AL METRO 3 α
Dotxe els apòstols
Dotzs, tres quatres,
Dotze sis dosos
Dotze quatre tresos
Emtre Diagonak i Cornellà
I tornar, deunéu i tornar
Una lliçó de vida
I preparat per la festa i el joc de la mateixa vida.
Enviat des del meu iPad
ODA
AL METRO 3
Però
els segons que falten per al proper
Comboi, resten dels que entra a l,andana
Fins que marxa, o bé computen
SORT! Algú ha pogut oure la meva
Súplica confusa!
Ara posa, ara posa:
TREN ENTRANT.
Però quan marxa, el cronòmetre
Recalcula al proper comboi?
Merda! M,hi hauré de fixar altre cop.
De moment hi ha retolets
I ara han fet el canal metro.
Algo menys que sofrirem,
Demà més, avui ja menys
Que el matí finiquitat
Crida de nou a l,escambrilla
Beneita escambrilla quina?
La del deure, ostaclâ,
La del deure complet.
Enviat des del meu iPad
ODA
AL METRO, 4
Si
fixes un desaire en un pobrenc
Dins la ruta despersonalitzada
En ciutat, no triguis res, i
Canvia de feina, bon
Consell, de poeta a treballador.
Enviat des del meu iPad
ODA
AL METRO, 5
Ja
no cap resar a l’Església
Perquè
el tot moment furtat
A
actitud religiosa
No
té temps, no té mai temps
Del
posar els cent llantions
A
la verge catedral
Que
else salva d’un futral
De
tortures i amenaces
Disgustos,
aigües o bromes
Núvols
els horripilants:
Un
gras corda la bamba
I
al seu cul relluu una braga
Un
pobrenc amb caminador
Corre
entre vagó i vagó
Uns
pinçans orbats de llum
El
tragí, també costum,
Un
col·lega d’algo teu
Creu-t’ho
que aniràs amb auto
Apareix
no se sap com
Tothom
espia tothom,
Unes
caucàsiques criden
Faig
com si les entengués
Com
a la cua del caixer
Posen
posat de tortidret
Espaordit,
una falsa ficció
De
pànic. El pa de sempre
El
noi pregunta per Cristina
Ja
ni un llibre quasi pot
Separar
dels Xarms estètics
Imitaires
dels profètics
Exteriors
en el món
Si
se’ns mengen amb cogom-
Bres
o ens beuen sidra en sang.
Que
no hi falti el gitanet
Que
no hi falti el vell loter
Tothom
fitxa en el proper
Lloc
indret de no existir
I
es fa tot lo divertit:
CARTERISTES!
Crida dona
PLAF,
I PLAF, I EL DARRER PLAF
L’abusada
nena tomba
Abusada?
Insolidària de les altres
Precedents,
la segona de primera
De
la forma i la manera
Que
únicament està neta
La
primera bufetada
Ja
sabem: l’experiment
Mentre
al jutge regalem
Un
pot mòdic d’Aigües Tòniques
Específiques
DIGIÒ
Tot
rei fa de devessalls
La
rutina de vassalls
Jo
que ja he emigrat a Valls
Ho
recordo, bells estralls
Ganivets
observadets
Bogeria
al tall de veu
La
rutina que m’abstreu
Ara
encara del correu
Hasta
que Òscar sense témer
Pugui
dir-me el te per dos
De
quins consta sisos noms,
Passa
res? Jo sé el que és
Metro,
bus, llibre i demés.
ODA
AL METRO, 6
Roden
destins que esperen destí
La
drassana arriba abans
Al
comboi dels setanta
Que
no pas als meus setanta
Jo
ja he vist més de cinc dissenys
I
encara no abasteixen
La
barcelona d’avui
Dementre
el quart cinturó
Ens
manté tots unionistes
Que
fa por, que fa més por
Que
la muntanya sagrada
Sia
en llinda a Sant Cugat
Que
no pas el que ens agrada
De
menjar ens sia furtat.
ODA
AL METRO, 7
És
terrible exactament
El
mateix que és adorable
Dins
el metro degradable
D’ors,
il·lusions i fets:
Aliment,
pur aliment!
El
doctor es confon amb altres
I
si sap dibuixar bo
Ni
s’enterem pas nosaltres.
Tot
resulta mirar el buit
Informar-se
per la cara
De
què toca sopar avui
Però
en vint minuts encara
Fa
més lluny el noble art
De
cuinar, per home i dona
L’home
mira i memoritza
Angles
de l’aixella i cuix
I
de cuix a l’entrecuix
I
la cara desolada
Glaç
de fotografiada
Llenç
prometedor privat.
ODA
AL METRO, 8
Metro
|
dv.,
4 d’abr. 19:25 (fa 16 hores) |
|
||
|
||||
Les
fantasmals drassanes
De
futrals en futrals
En
contenen en algun lloc
Lloc
en tots en terra tot
I
persones torna a llot
Els
guerrers xinesos
Els
guerrers xinesos eren carn
Igual
al restant que llegeix
En
una butaca tubular
Esquizofrènics
sense introspecció
Sense
detectar els canvis
Imperativistes
A
la política saludable i discurs
En
el regne curiós
Del
senyor rarefactor
De
la nostra voluntat
Jo
estimem entre tu i jo estimem
Salvem
mentre estimem salvem
Tota
la colla la púrria i la turba
De
benedicta malvestat
Setze
en setze, però en disset
Algo
Ignasi afegirà
Llor
egòtic aprovat
Jaume
hi parla per un temps
Des
del temps més estimat.
ODA
AL METRO, 9
Aquell
mormol tubular com de fagot
Qual
puja a la lluna i en torna
D’estació
en estació
Accelera,
mantén la marxa
I
la dissol mitjana, ràpida: aquella és
La
rutina que enyora el ric
La
felicitat del qui contempla
—ep!
Que no es noti massa que contempla!
ODA
AL METRO, 10
Pels
qui no tingueu diners
Per
anar al Tantarantana
Pels
qui no voleu gastar
Sinó
en un banana Split
Algo
que era de l’Avar
De
Molière o la cantant
De
Ionesco calbejant
Mireu,
mireu nenes com surten
De
l’armari en ple vagó
Del
metro del Vallès, mireu doncs
Com
una bomba de fum
Passa
llarg de Sant Cugat
Hasta
La Floresta, i heus
Pànic,
vida, energitzar
Cau
entre Sant Cugat i Valldoreix
I
els vint-i-tres minutets
De
Provença a l’esmentat
Valldoreix,
ja no n’hi ha cap
De
despesa avorriment
ODA
AL METRO, 11
Pujo?
Pujo! Som seitons
En
un plat d,estacions
Entre
la Diagonal
I
on se’n van tots els bombons
Estranger,
estació de Sants:
Després
miro, miro, ves
El
panell des del no res
Càlculs
quàntics i de verb
Ara
diu que hi ha posat
Un
monitor tevetrèn.
ODA
AL METRO, 12
A
l’andana del metro no s’hi riu, però sí
Que
s’hi plagueja
Quan
els llibres no hem obert
Quan
la bossa penja d’on no miris
Un
noi, un xaval de setze anys juga
Al
futbolín o les bitlles humanes
Tres
noies i senyores no encara pas tant
Se
la veuen venir i no la rebutgen:
La
primera bufetada diu:
“fresca,
espera, espera fresca”
Quan
ja no li dol la galta
La
segona ja està dada
La
tercera tira pla
Tot
el cos sobre l’andana
El
REEL se’ns efà viral
I
tothom maleeix l’home
HOME!
A l’edat de setze anys
I
elles ja són a ca seua
Cert,
fantasmes colindants
No
presten ni ajut ni doblen
Perjudici
de salut
Totes
volen, totes volen
Arribar
algun lloc a punt.
ODA
AL METRO, 13
Al
metro vesteix de serp
Qui
llegeix els Evangelis
El
vestit de toro és
Pels
qui miren faules d,Enni
La
resta rumiant vacum
L’últim
de Coello collen
Com
esquella entre les mans
I
jo ric, i elles no follen.
ODA
AL METRO, 14
Viuen
com fantasmes els qui sempre
Per
alfa o zeta viure
Volen
com fantasmes que els moments
Són
dolents, tots són dolents,
Es
fan viure de dormir
Mentre
el més despert de tots
Fa
sudokus nivell mestre
Un
s’enfada perquè hi tops
I
li dius:
“gràcies,
gran mestre!”
Passen
dues nits i rius
Que
et recorden el que deies
El
veritablement insuportable
Per
la gent no és altra
Que
la identitat:
Quan
no entenen la lapiden
Perquè
no suporten les catedrals
Humanes,
i quan en tenen
Aleshores
s’emborratxen
Això
sí: si no temen
El
groc lleu d’una CORONITA.
ODA
AL METRO, 15
El
maquinista—vaja
Bromista!
Posa
a tot drap
Uns
militars
Poc
reconeguts accents de banda
I
jo passatger no sé quin
Posat
em toca fer perquè em perdonin
D’algo
que de tan pecador ja no sé:
Jo
sóc aquell qui recorda,
Al
triatge de la millor Lucia de Lamermoor
Al
departament de clàssiques del Tall
Anglès
un himne a Marujita. Algú reia,
Algú
reia, i ara ric amb llur rialla qual
Realment
hi fos.
ODA
AL METRO, 16
Una
acròbata abel·leta
Una
vespa causa el pànic
I
la senyora velleta
Treu
un protocol escrit
A
mà que no tremolava
Lliura’l
al primer proscrit
De
les classes de Dalí:
Sóc
al·lèrgica a les vespes si passés
Cap
cosa dolenta truquin
A
aquest número sisplau
I
jo penso fóra bo
“pagui
la trucada a la bestreta,
Segons
sembli durarà”
De
respondre, i s’equivoquen
Els
del tren the wrong train jo
Penso
no pas “the wrong you!”
Diàlegs
fantasiosos
Fujo
ràdio i tele enllà
L’urticària?
Pels famosos!
A
mi el metro, metro ençà
Rere
l’altre un altre, un altre
I
converses casuals!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Digues l,orangutanada que et vingui de gust, i no em parteixo en set mil milions pero arribaré a dir algo, no pateixis!