El Papa Del Perdó

 

Perdó és una literal traducció patrimonística catalana del llatí ignoscere: Passa Per Alt.

Malalties les havia beneït Francesc com a font de comunió, un novel.lista—poeta diria comunicació, i per tots nosaltres va passar pneumònies, i hasta el tifus, servint la incrèdula ciència d’incògnit.

Evangelii gaudium/evangelium Gaudii foren criticats al costat d,un polvo sideral, sense comprendre que integraven el sexe: els estratagemes dels evangelistes oficials del segle III de la nostra era (redacció i compilació de Sant Ireneu De Lió,) ofereixen manta situacions de domini comunicatiu que es poden dirigir a l,estimar sense reserves i límit.

Si perdones ràpid (idea del penúltim Sant Pare) o ajudes ràpid que et perdonin pots directament passar a assuntos d,Estat més interessants i platxeriosos.

Bergoglio es va posar d,exemple de sofriment, ha acrescut els nombres piadosos, i a més a més, ho ha fet amb mesura.

El següent Papa, jo ben bé crec i vaticino que ha de ser Ignasi I, per tal com avui dia s,estila l,exercici dels Jesuïtes com una salvació dins del món de les tecnologies.

Francesc I ha sabut morir sense molestar en traduint un sofriment, el darrer, que era ben seu.

POESIA, DONCS, I CÀNTICS! Glòria dels temps!

El nostre Papa ha recuperat el símbol, mort en diumenge de resurrecció sembla ben bé qual, si Jesús morí per tots nosaltres, Cesc ha mort perquè visqui Jesús, AIXÒ SEMPRE: amb una mirada simbòlica. I anacrònica, dins la ROMA AETERNA

FRANCESC, DONCS, HA MORT PER ALLIBERAR JESÚS DEL SEU CAPTENIMENT EXEMPLAR I BRINDAR-li l,oportunitat de l,oblit, en diuen a Holanda, i la vida pròpia després d,haver predicat a extrems de política nefasta cara la Roma Antiga.,.