APOLOGIA POLÍTICAPOÈTICA

 

Catalunya sap millor que altres nacions no posar enfora els seus resultats d’engrinys de raça, els desastrosos, vuidî: la meva experiència des que he començat a saber d’estimar és fins a quin punt, en un càlcul aproximat, les accions suïcides i homicides campen amb total llibertat a la nostra terra, on tots ho matem tot sense escarafalls i continuem al bollo sense parar de posar muertus al hoiu.

Tants suïcidis, tants homicidis, això deriva que d’assassins i assassinats són més en nombres exactes si no fos que els homes preferim sacrificar-nos antes de fer mal al proïsme.

Tots els dispositius i discos, des dels cds hasta memòria flaix es poden controlar, modificar i destruir i desvirtuar A REMOTIS.

EL VORAÇ de posseir casa meva amb els meus objectes i pertinences ara ja sap on es fica, si hi fica el nas.

UNA DADA ESTADÍSTICA NO MENTEIX MAI: les causes d’homicidi i de suïcidi són les mateixes, les famoses MOLESTIAE de Ciceró (De Finibus) AIXÍ INFERIM:

Si saps sense fakes quants suïcidis, en quant temps i on, saps els mateixos homicidis.

El poeta distreu i es distreu, mentrestant.

Els aranzels dels Estats Units són funcionalment perfectes i ben dissenyats per dissimular algo que intuïm que està passant any rere any i multiplicant estralls a l’exponencial: mentre un senzill feisbuckaroo crida perquè ha pujat l’oli d’oliva, ja n’hi ha més de cent que, aproximadament, han deixat d’existir, i la màquina sola li satisfà l’atac rabiós.

OLIVAIRES DE LA TERRA! ON SOU? O JA HI SOU ENSOTA, LA TERRA?

El català com estat natural i els accents adulterats com a resultes d'una tortura buscadament compassiva i resolutiva

MEÑÁ EN EL MEÑADÓ (LA -R SORDA salva i fa respectar el xarnec)

NO EIHA hoste més hostil i enemistós que un xarnec competint amb un altre xarnec per emprar la llengua depurada de Fabra, i passar per català amb els llinatges lligats a Ricard.

Em nomeneu fals INTEL·LECTUAL? Raó la teniu tota, doncs refuso el premi NOBEL.

FER UN POEMA CÍCLIC, TAMBÉ I SOBRETOT amb aquest, i altres catalans USGRADARÀ TOTS!

PER SI el nom de Pau us emociona, jo seguiré posant els meus llibres a més de doble, i més de triple: pela.

Cal llegir sobre l’holocaust, i com posaven situacions de vida o mort per invitar a activitats concretes, i sense prèvia exercitació gimnàstica, el jueu amenaçat aleshores tocava un nocturn de Chopin directe sense haver estudiat música mai ni deixar-se una nota negra no blanca al caché.

CATALUFS! Jo prefereixo que el català, posem cinc-cents o mil anys (Oi Paciència, Santa Trèmula!) abans de resultar el llenguatge global, i sé perfectament el que em fai resultarà un estat natural que brotarà igual que un brot psicòtic però en positiu. Em consta que aquesta és també la il·lusió i la promesa dels filòlegs semiorientalistes i els esperantistes, arribo a poder sospitar que el llenguatge de programació parteix el patró principalment català.

Manta vegades he argumentat que el so català és el més complet dins l’AFI.

Boja és la gent addicta a la poesia gratis, en termes passius, ossia: un espectador exigent que aplaudeix el sofriment dels qui hem rebut tractes extrems durant llargues temporades, sinó tot el que portem de vida: l’entrevista amb inspecció de la Generalitat, tot un edifici buit en hores d’oficina, i el so d’una Olivetti directament reproduït del film EL RESPLANDOR. AQUESTES i altres com aquestes  pitjors ME LES VAN FER DIA SÍ DIA TAMBÉ!

I naturalment necessiten el poeta, han de passar il·lusionats aquests temps de canvi brutal que la societat minva a règim de miríades: OSTACLÂ: TRUMP estratosferitza les importacions d’Europa perquè Natura està guanyant la partida, i els escabetxos i sardinades humanes totarreuegen.

World war z(amb Brad Pitt, un noi com cal:) cal entendre-ho així: hipnotitzats tots plegats a la força.

Si més no el que és segur és que els temps actuals estan marcant una reorientació dels materials fungibles. Reorientació a nivells globals.

La gent morimata per una cançó i per una altra, el pacifista d’antena tres, tres mesos ha, que va perdre els estreps pel fil musical; si el poder dictamina una musiqueta de fons que faci literalment rebentar el cap i volar-ne les freixures, no dubteu: HO FARÀ!

S’ENTÉN ARA, O NO S’ENTÉN, QUÈ ÉS LA GUERRA, AVUI?

A la franja de Gaza deixa’ls, ells que ja han arxivat el giny militar de fer explotar 13000 mòbils alhora: ara només els cal continuar aparentant que s’odien. El mercat de diamants encara el tenen.

Quan delatem secrets d’Estat ho podem combinar amb el domini d’un temps proper a desvirtualitzar i fer caducar la informació exacta que feia, temps dominat igualment, que ens pressionaven per vomitar. Una flor creix sense tortura, i resisteix calamarses, hasta que cedeix, abans de ser arbre, abans de fer fruit, o bé després.

LA PÀGINA INTERESSANT RESULTA HEGEL I LA DIALÈCTICA = mentre fora fa mal temps, juguem al tutti sense acabar. AQUEST, EL TUTTI ÉS TOT EL PROJECTE D’ARBRE QUE ENS CAL DESENVOLUPAR MENTRE altres ens compren els premis literaris, i la Blecua em compra una oposició a canvi d’un cafè que pago jo:

—Oi Pau, jo fui pionera a distingir un predicatiu!

Mare esperança havia vist el meu nom a la llista dels aprovats, jo ja la vaig veure sense.

Desarroll? Ara ja fa tretze anys que dicto als mateixos metges facultatius els meus informes d’alta. I TAMBÉ ELS DE BAIXA, QUAN TREBALLAVA PER L’ESTAT. Els sabotatges materials de tota sort, a més dels negocis i okupacions a casa m’obligaven a abandonar mesos les meves comeses laborals.

El model clàssic de Plini Jove, la lletra a Calvisi sobre Règul, el caçatestaments que (al final de la lletra:) dicta al mateix testador.

***

Flor sense tortura creix

I fa por sense tortura

Un cop ha crescut l’esqueix
Flor en calamarsa sabrà

Sola com se compondrà
LOS PETITS SE FAN GRANS

Allà precisament on diries que continua la guerra de dècades ençà és precisament on els teletips d’Antena 3 presumeixen que ja no s’odien: Israel a l’orient mitjà va fer el mateix que l’ENOLA GAY EN 1945: una petardada de mil o deu mil mòbils a la vegada, i ja han arxivat la guerra hasta descobrir un altre artefacte.

Pot, cara a la galeria encara es diguin pestes.

***

En ocasió de la teva comunicació permet-me un comentari innocent: la tala d,arbres jo no sé si por costejar les quantitats enormes d,impressió a paper, acrescudes paradoxalment paral.lela al recurs del PDF i el llibre electrònic. INTER NOS:

Kindle ofereix un registre de frases subratllades, i potser de comentaris en el mateix volum de part admesa i acordada (ús positiu de galetes OI! LES TAN TEMUDEs GALETES!

Jo les accepto sempre totes, i merdavall!)

.,.d,altres lectors, quan no, un lèxic de definicions i una lectura automàtica.

Hi pots entendre i comprendre per què la gent, la genteta sobretot, compra llibres: un manual de tres-centes pàgines sobre l’acceptació i el recolzament del familiar adolescent redueix amb tota opció de probabilitat presumible llur consulta a unes frases de victòria argumentativa assegurada i casual davant la conducta del noi que es busca si mateix.

*

Un colom mort al carrer, una mare i una filla a les tretze, sortida de l’escola Claret:

—VEUS? AIXÒ ÉS UN COLOM MORT, TOTHOM HA DE MORIR EN AQUESTA VIDA!

Això és directament apologia del parricidi. Mentre llegia llibres i jugava a l’escambrilla no em calia sortir del Telenotícies amb els seus folchs i ramadets de terra bonica.

LA REALITAT? La realitat no és una altra, si no és que és moment de viure dins seu.

Un andalús arriba per primer cop a les Catalunyes, es fa amic (PRENEU NOTA, CATALUFS!, QUE LOS PETITS SE FAN GRANS,) meu, i sense passar dues setmanes, jo expressant un castellà digne de Sirvent, si el voleu així el Quixot, no discutirem, exclusivament davant seu i me’l trobo un mig matí a recepció de la meva llar cantussant amb un murmuri imperceptible excepte que en sé un niu de llegir en l’esperit, i escoltar, i encara, escoltar (TORTURA CONTRA CINTA, MORIBUNDA, RETIRAR-LI EL SONOTONE,) NADAMENUS que el virolai, primera estrofa! Sense estafar una neutra ni una africada si hi és.

Han passat cinc anys i el noi en qüestió no parla català, i es fa respectar l’etiqueta de prèvia a xarnego, i hi té tot el dret, homestaclâ!

Els llenguatges humans, tots, es desenvolupen en el punt que decideixi ningú, ve a ser: repassaré la gramàtica que Àmazon em va vendre sobre la llengua Euskera, el dia que Haagen-Dasz reediti el gelat de maduixa (EP! STRAWBEERRY CHEESCAKE no en vull saber res!

Aquest és l’esport de la relació social en el més alegre i de joc net.

El que vull dir és que si li surten i resulten bons els seus momèntums de relació sociolaboralfamiliar, llavors no passaran trenta segons: parlarà i escriurà el català de Fabra.

La resta, hitlerianismes: deia, i deia, jo:

LA LLETRA, AMB SANG, MILLOR ANALFABETA.

Tot això es desa al sac esquerre que es deix sota el llit. MASSA, OI, MASSA HA PASSAT QUE ES QUEDI PER LLAVOR ante la mala bava del proïsme.

El libre físic té ja l,estatus de relíquia però hi planta una resistència atroç.

Tot plegat a tenir en compte, NOTA BENE, que lo bé que em tracteu té premi, de moment en les meves oracions i meditacions transcendentals (jubilat a l,edat de 37, farà ja tretze anys) per fets evidents INTER NOS. EL TREN DELS NOSTRES TEMPS ESTÀ A PUNT per a tots nosaltres, tot,

DE PAU A EDICIONS 62, EEC,

PEM