PROSA, A LA LLIBERTAT!

 

Llibertat és adsciure’t a un dèspota major per poder passar com de la merda d’un que ja era bo, si haguéssim pogut mirar amb raciocini el futur que ens estàvem provocant.

—Sembla, mestre Jaume, que ja ho tenim tot per tornar a ser a l’Edat Mitjana.

—I vols dir, Bonpau, que n’havíem eixit mai?

Aquesta és l’estructura global de l’espa, entenem l’espai, com a virtut de creixença moral i vida folgada.

Un carretiller que organitza estocs és el mateix que un carretiller que organitza estocs fa cent anys i mi, o sigui, treballa en trànsit quasi extàtic en una feina (mil rajoles en vint dies? El plantejament s’antulla de per si impossible, i els futurs turistes del nostre temps no sabran, si apliquen el mètode científic tan barroera i matusserament com fan ara (oi, com movien les pedres, els romans, els grecs, els antics Egipcis): la solució és, hipnositzats per música.

El descobriment del blat en 4.500 aC de naturalesa Assíria i propietat de patent Hebraica, i posterior combat vivificant a l’Accadi, fou la resulta d’una droga, ara la coca cola també és aliment qual nasqué com a fàrmac, i les aigües tòniques, igual.

En els meus anys mossos, si criticaves l’obra de Tàpies t’excomulgaven ràpidament de catalanitat universal.

En l’espai absolut que el mestre lampista posa la seva feina infinible, l’empara una cançó de Mojinos, exactament així.