Poesia de la Pancatalanitat

 Jo no dubto: l'objectiu és la Independència De Catalunya, generar llenguatges si cal, reeditar el genitiu saxó, amb ajut d'Amèrica si vol: independència! De què? de Catalunya, per sempre, hasta la perfecció! i repeteixo, el meu, l'objectiu meu, i de tots.,.

el catalanisme progressa adequadament a data d'avui, doncs toca premi! uns versets de LLIBRECRIOLL que vaig afaiçonar ahir i suara posar-hi térmens, enhorabona, catalans!

 

 

Tú no sufras, Cataluña:

Yo no voy a ser-te daño

Pero dime: cómo en tierra

Tuya me ves un estraño?

 

Jo només vull un bon pare

Antes en tenia, i mare

Però varen descurar-me

A la sort de pidolaire

 

Compartimos gustos caros 

Calamares y sobrados 

De sardinas baratitas 

A llenar el buche fritas

 

No rebutjo l’aliment

M’entendràs, si fas present

Tot el que és la paperassa

Tret d’un bitllet i una casa

 

Yo deseo ser de ti

Inspirada Puerta alegre

Que defina des del segre

A Pollença tu vivir

Procurar tu porvenir

 

Jo no vull ésser altra cosa,

Saps que menjar no fa nosa

Coses bones i comuns

Sense codis fets amb fums

 

En Sevilla o Badajoz

Eso no pasa ni en Murcia

Aunque venga el mago de Oz

Y la bruja que es su furcia

 

Jo només entenc que aquí

Tot arreu on dic aquí

De Juneda a Vimbodí

Tu i jo ens entenem i força

 

Sólo entiendo que no entiendo

Nada que no sean habas

En el buche, y unas bravas

 

Ítaca ens marca la ruta

Tots plegats uns fills de puta

Catalans Hispans i glaucs

Els anglesos: can Pistraus!

 

Mientras Ítaca no llega

Hasta Súnïon en ruta

Paremos en este bar

Y fijemos nuestra dicha

 

Vols dir riure en confusió

Que no ens sàpiguen medir

Més enllà del mentider

Report dels periodistes

 

Mismo: tu habla un español

Como de negro blanquino

Yo hablaré mi catalán

El de Aznar, bebiendo vino.

 

Posa-hi, tacos de pernil

Ous fregits i botifarra

Salsa poca de calçots:

Cantarem a gran veuarra

Un triomf que és dat a pocs!